2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 12
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema16 de 37
Després de les 37
Vols continuar amb el tema de filosofia contemporània?
Aquestes 37 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEl nihilisme com a filosofia de la sospita en NIETZSCHE (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
El nihilisme com a filosofia de la sospita en NIETZSCHE (5 punts).
Plantejament Es demana explicar què és el nihilisme per a Nietzsche i per què la seua crítica dels valors es compta entre les filosofies de la sospita.
La resposta, corregida al marge
El tema reunix dos conceptes que convé aclarir per separat, i comencem pel nihilisme. Per a Nietzsche, el nihilisme és la desvaloració dels valors suprems: falta una resposta al per a què una vegada que la fe en Déu ha deixat de sostindre’ls. Nietzsche ho conta en La gaia ciència amb una paràbola, la del boig que ix al mercat amb un fanal, i ho jutja alhora com un perill, perquè deixa els valors sense fonament, i com una ocasió de crear-ne d’altres.
El segon concepte el posa en circulació un intèrpret posterior. La idea d’una escola de la sospita, amb Marx, Nietzsche i Freud com a mestres, és de Ricoeur (1965), que els reunix perquè desconfien de la consciència i d’allò que apareix. Per a ells, el que es presenta com a veritat, virtut o simple consciència amaga una altra cosa: les relacions econòmiques, la voluntat de poder o l’inconscient. Interpretar consistix a desemmascarar.
En Nietzsche, aquesta desconfiança pren forma de mètode. Nietzsche aplica la sospita en la Genealogia de la moral (1887): en preguntar per l’origen de la moral, hi troba ressentiment i voluntat de poder, no veritat desinteressada. Contraposa una moral aristocràtica, que partix d’afirmar allò propi, a una altra que naix del malestar dels dèbils enfront dels forts i convertix la seua debilitat en mèrit, i mostra com l’ideal ascètic dona sentit al sofriment negant la vida.
La sospita arriba també a la metafísica. Per a Nietzsche, el platonisme i el cristianisme alcen un món vertader separat d’aquest, que rebaixa la vida real, i en el Crepuscle dels ídols aquest món acaba convertit en faula. Qui necessita un més enllà, segons Nietzsche, patix o se sent dèbil davant la vida. El text de l’examen sobre Sòcrates forma part d’aquest diagnòstic: la raó com a remei d’una època malalta.
Amb això s’entén el nihilisme com a conseqüència històrica. Nietzsche distingix el nihilisme passiu, un cansament que es resigna que res valga, de l’actiu, signe de força que destruïx els valors caducs; tots dos naixen de la desvaloració dels ideals ascètics, però només l’actiu desbrossa el camí per a crear-ne d’altres. El nihilisme no és una moda, sinó el resultat de dos mil anys de valors que es revelen buits quan la fe que els sostenia desapareix. Per això Nietzsche demana travessar-lo i no negar-lo.
Queda la resposta de Nietzsche. Per a Nietzsche, l’eixida del nihilisme és la transvaloració: afirmar la vida tal com és, amb el superhome, l’etern retorn i l’amor fati, i substituir el més enllà per la fidelitat a la terra. L’etern retorn posa a prova si hom voldria repetir la seua vida, i l’amor fati és dir sí al que passa. En conclusió, la sospita de Nietzsche no es queda en la crítica: desemmascara els valors establits per a deixar lloc a uns altres.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia contemporàniaNietzscheEls mestres de la sospitaOrtega y GassetSimone de BeauvoirLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia contemporània així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana