2025Convocatòria extraordinària · Pregunta 1
4 puntsResposta model d’EducaIA: els criteris d’aquesta convocatòria no es van publicarTorna al tema9 de 27
Després de les 27
Vols continuar amb el tema de filosofia moderna?
Aquestes 27 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT A
Feia molt de temps que havia advertit que, pel que fa als costums, algunes vegades cal seguir les opinions que se sap que són molt incertes com si foren indubtables, tal com he dit abans; però, atés que aleshores tan sols desitjava dedicar-me a la recerca de la veritat, vaig creure que em calia fer tot el contrari, i rebutjar com a absolutament fals tot allò en què poguera imaginar el dubte més xicotet, per tal de veure si, després d’açò, restava alguna cosa en la meva creença que fóra enterament indubtable. Així, como que els nostres sentits més d'una vegada ens enganyen, vaig voler suposar que no hi havia cap cosa que fóra tal com ens la fan imaginar. I, com que hi ha homes que s'equivoquen en raonar, fins i tot respecte de les qüestions més simples de geometría, i hi estableixen parologismes, creient que estava exposat a equivocar-me com qualsevol altre, vaig rebutjar com a falses totes les raons que abans havia pres com a demostracions. I, finalment, considerant que tots els pensaments que tenim quan estem desperts els podem també tenir quan dormim, sense que n’hi haja cap que siga verdader, vaig decidir fingir que totes les coses que fins aleshores havien entrat en el meu esperit no eren més verdaderes que les il·lusions dels meus somnis.
Però immediatament després em vaig adonar que, mentre volia pensar que tot era fals, calia necessàriament que jo, que ho pensava, fóra alguna cosa. I advertint que aquesta veritat: «Pense, ergo existisc», era tan ferma i segura que ni tan sols les suposicions més extravagants dels escèptics eren capaces de fer-la trontollar, vaig creure que sense escrúpols la podia admetre com el primer principi de la filosofia que buscava.
R. DESCARTES, Discurs del mètode, IV (trad. J. M. Gaspar Gutiérrez, H. Arnau, A. Bosch-Veciana)
TEXT B
Il·lustració és la sortida de l’home de la seva minoria d’edat, de la qual ell mateix és culpable. Minoria d’edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d’altri. Ell mateix n’és culpable si la seva causa no rau en la manca d’enteniment, sinó de decisió i de valor per servir-se’n sense la direcció d’altri. Sapere aude! Tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment! Heus ací, doncs, la divisa de la il·lustració.
Mandra i covardia són les causes que una part tan gran d’homes, després que la natura els ha alliberat fa temps de direcció aliena (naturaliter maiorennes [fent-los físicament adults]), romanguin per gust menors d’edat al llarg de la seva vida, i que sigui tan fàcil per a altres erigir-se en els seus tutors. Ser menor d’edat és tan còmode! Si tinc un llibre que em fa d’enteniment, un mestre espiritual que em fa de consciència, un metge que em prescriu la dieta, etc., llavors ja no necessito esforçar-me jo mateix. Només que pugui pagar, no tinc necessitat de pensar: els altres s’encarregaran per mi de la feixuga tasca. Ja han pres bona cura aquells tutors, en atorgar-se afablement la feina de direcció, que la major part de la humanitat (inclosa la totalitat del bell sexe) consideri el pas vers la majoria d’edat, a més de difícil, extremament perillós.
I. KANT, Resposta a la pregunta: Què és il·lustració? (trad. de S. Turró).
Opció A
1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
Opció B
1.1 Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
[1 punt]
1.2 Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
1.3 Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
[1,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La Generalitat no va publicar els criteris d’aquest examen: les idees de la llista són nostres.
Opció A
1.11 punt
Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del text en una o dues frases: què busca Descartes i què descobrix.
La resposta
El text busca una certesa que no admeta cap dubte: Descartes rebutja com a fals tot allò dubtós i descobrix que, mentre dubta, ell mateix existix com a ésser pensant.
Les idees de la nostra resposta
1 punt.
Aquestes idees són nostres: la Generalitat no va publicar els criteris d’aquesta convocatòria.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana la tesi i les idees en què es basa, amb la seua relació: primer la tesi i després el fil del dubte.
La resposta, corregida al marge
La tesi és que el dubte portat fins al final desemboca en una veritat indubtable que ni els escèptics poden fer trontollar: «Pense, ergo existisc» és el primer principi de la filosofia que buscava.
Descartes rebutja allò que oferix el més xicotet dubte: els sentits enganyen i el raonament falla fins i tot en geometria. Els pensaments de la vigília podrien donar-se també en somnis.
Però en pensar que tot és fals, qui ho pensa és alguna cosa: el dubte mateix prova un jo que pensa. Així, el dubte no acaba en escepticisme, sinó en un fonament ferm.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana situar el text en el seu context historicofilosòfic i relacionar-lo amb un altre autor, amb semblances i diferències.
La resposta, corregida al marge
El text és del Discurs del mètode (1637), escrit en el segle XVII, quan la ciència nova de Galileu i Kepler tomba la física aristotèlica, l’autoritat escolàstica ja no basta i l’escepticisme renaixentista de Montaigne és present, en plena guerra dels Trenta Anys. Descartes busca un fonament segur que done al saber la certesa de les matemàtiques.
Per la seua eixida del dubte, s’assembla a Agustí d’Hipona, que en La ciutat de Déu va sostindre que, fins i tot si m’enganye, existisc: tots dos troben en el propi dubte la certesa del jo. Però Agustí la integra en un camí cap a Déu i la veritat interior, mentre que Descartes la convertix en el primer principi d’un mètode i en el punt de partida per a demostrar després Déu i el món.
Amb Hume el contrast és radical: l’empirista, quan mira dins de si, només troba percepcions soltes i no un jo substancial, de manera que el cogito no seria el fonament que Descartes va creure.
Opció B
1.11 punt
Especifiqueu el tema i/o problemàtica del text. (1 punt) (1 o 2 frases)
Plantejament Es demana el tema del text en una o dues frases.
La resposta
El text explica què és la Il·lustració, l’eixida de la minoria d’edat, culpable per manca de decisió i de valor, no d’enteniment, i la posa en la mandra i la covardia que mantenen la tutela.
Les idees de la nostra resposta
1 punt.
Aquestes idees són nostres: la Generalitat no va publicar els criteris d’aquesta convocatòria.
1.21,5 punts
Indiqueu la tesi defensada i expliqueu les idees en què aquesta es basa en el text i la relació que guarden entre elles (1.5 punts) (100 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana la tesi i les idees en què es basa, amb la seua relació: la definició, la causa i qui se’n beneficia.
La resposta, corregida al marge
La tesi és que la Il·lustració consistix a gosar pensar per si mateix: la minoria d’edat és no poder servir-se del propi enteniment sense guia aliena i se n’és culpable, perquè la seua causa no és la manca d’enteniment, sinó de decisió i de valor.
D’ací el lema, sapere aude: tindre el valor de servir-se del propi enteniment.
Mandra i covardia expliquen que es preferisca la comoditat de la tutela: un llibre, un director espiritual i un metge pensen per mi. I els tutors, que accepten complaguts eixa tasca, presenten la majoria d’edat com a perillosa, i així reforcen la por.
1.31,5 punts
Situeu el tema o problemàtica del text en el seu context historicofilosòfic i relacioneu-la amb un altre o altres autors o autores i/o corrent/s d'aquest període o d’altres que s'hagen enfronten al mateix problema. (1.5 punts) (200 paraules, aprox.)
Plantejament Es demana situar l’opuscle de Kant en la Prússia de 1784 i relacionar-lo amb altres lectures de la Il·lustració, amb semblances i diferències.
La resposta, corregida al marge
El text va aparéixer en 1784 en la Berlinische Monatsschrift, com a resposta a la pregunta que un pastor il·lustrat havia plantejat en la mateixa revista. S’escriu sota Frederic II, un rei que permetia discutir sempre que s’obeïra, en ple segle de les Llums: confiança en la raó i en el progrés i crítica de l’autoritat religiosa i política.
Michel Foucault va rellegir este opuscle en 1984 i hi va veure l’origen d’una actitud crítica davant del present: preguntar-se qui som hui i quins límits podem franquejar. Adorno i Horkheimer, en canvi, en la Dialèctica de la Il·lustració (1947), escrita després del nazisme, sostenen que la raó il·lustrada, quan vol dominar la natura, acaba convertida en instrument de domini, i desconfien de l’optimisme que Kant expressa.
Mendelssohn, que va respondre en setembre de 1784 en la mateixa revista, distingia en la formació d’un poble la cultura, pràctica, i la Il·lustració, teòrica, i advertia que el seu abús podia afeblir la moral i la religió. Kant, en canvi, centra la Il·lustració en l’individu que gosa pensar i en l’ús públic de la raó.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia modernaDescartes i el racionalismeL’empirismeLa Il·lustracióKantWollstonecraft i GougesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia moderna així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres: la Generalitat no en va publicar els criteris. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana