Metafísica i crítica transcendental en Kant

Pregunta 11 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 5 punts

Filosofia modernaKantResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria ordinària · Pregunta 11

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema14 de 27

Després de les 27

Vols continuar amb el tema de filosofia moderna?

Aquestes 27 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

El problema de la metafísica com a saber i la seua crítica transcendental en KANT (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

El problema de la metafísica com a saber i la seua crítica transcendental en KANT (5 punts).

Plantejament Es demana exposar per què la metafísica, com a saber, és un problema per a Kant i en què consistix la crítica transcendental amb què el resol.

La resposta, corregida al marge

1

Kant veu la metafísica com un camp de batalla de disputes sense fi, on cap bàndol no aconseguix una victòria duradora, i la compara amb la matemàtica i la física, que seguixen el seu camí segur. Eixa diferència el du a convocar la raó davant el seu propi tribunal i a preguntar si la metafísica pot ser una ciència i a quines condicions s’hauria d’ajustar.

2

Per a respondre reformula el problema. Distingix els judicis analítics, en què el predicat ja és contingut en el subjecte, i els sintètics, que eixamplen el coneixement, i els a priori, independents de l’experiència i de validesa necessària i universal, dels a posteriori, que en depenen. Perquè hi haja ciència calen judicis sintètics a priori, com els de la matemàtica i la física newtoniana. La pregunta decisiva de la Crítica de la raó pura és aleshores com són possibles eixos judicis, i si ho són en la metafísica.

3

La seua resposta és la revolució copernicana: en lloc de suposar que el coneixement s’adapta als objectes, suposa que els objectes, en tant que els coneixem, s’adapten a les condicions de la nostra facultat de conéixer. Anomena transcendental l’anàlisi d’eixes condicions a priori, que no estudia els objectes mateixos, sinó la nostra manera de conéixer-los. Si hi ha estructures posades pel subjecte, pot haver-hi coneixement a priori dels objectes d’experiència.

4

La crítica descobrix dues fonts. En la sensibilitat, l’espai i el temps són les formes pures sota les quals se’ns dona tot el que intuïm, i per això la geometria i l’aritmètica valen per a tota experiència. En l’enteniment, les categories, com substància i causa, són els conceptes purs amb què pensem el donat. Conéixer exigix unir-les totes dues: els pensaments sense intuïció són buits, i les intuïcions sense conceptes, cegues. Només coneixem fenòmens, el que apareix, i no la cosa en si.

5

Ací la metafísica com a ciència resulta impossible. Quan la raó pretén rematar l’edifici amb l’ànima, el món com a totalitat i Déu, idees que no poden donar-se en cap experiència, els aplica les categories on no hi ha intuïció i cau en il·lusions, paralogismes i antinòmies, com la de si el món té o no principi, en les quals es pot demostrar tant una tesi com la contrària. Kant compara la raó amb la coloma que, en notar la resistència de l’aire, imagina que volaria millor sense ell: sense l’experiència que la sosté, no hi ha coneixement.

6

Amb tot, Kant no priva eixes idees de valor. En la crítica de l’ideal de la raó pura examina les proves de l’existència de Déu i les rebutja com a saber, però deixa a les idees un ús regulatiu, perquè orienten la investigació cap a la unitat del saber, i un lloc com a postulats de la raó pràctica: la llibertat, la immortalitat de l’ànima i Déu, que no es coneixen i s’admeten des de la llei moral. Així la crítica limita el saber per a deixar lloc a la fe racional i convertix la metafísica en una reflexió sobre els límits de la raó.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia moderna així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia moderna· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia antiga6 de 6 exàmens
  3. Filosofia contemporània6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.