2024Convocatòria ordinària · Pregunta 11
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema14 de 27
Després de les 27
Vols continuar amb el tema de filosofia moderna?
Aquestes 27 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEl problema de la metafísica com a saber i la seua crítica transcendental en KANT (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
El problema de la metafísica com a saber i la seua crítica transcendental en KANT (5 punts).
Plantejament Es demana exposar per què la metafísica, com a saber, és un problema per a Kant i en què consistix la crítica transcendental amb què el resol.
La resposta, corregida al marge
Kant veu la metafísica com un camp de batalla de disputes sense fi, on cap bàndol no aconseguix una victòria duradora, i la compara amb la matemàtica i la física, que seguixen el seu camí segur. Eixa diferència el du a convocar la raó davant el seu propi tribunal i a preguntar si la metafísica pot ser una ciència i a quines condicions s’hauria d’ajustar.
Per a respondre reformula el problema. Distingix els judicis analítics, en què el predicat ja és contingut en el subjecte, i els sintètics, que eixamplen el coneixement, i els a priori, independents de l’experiència i de validesa necessària i universal, dels a posteriori, que en depenen. Perquè hi haja ciència calen judicis sintètics a priori, com els de la matemàtica i la física newtoniana. La pregunta decisiva de la Crítica de la raó pura és aleshores com són possibles eixos judicis, i si ho són en la metafísica.
La seua resposta és la revolució copernicana: en lloc de suposar que el coneixement s’adapta als objectes, suposa que els objectes, en tant que els coneixem, s’adapten a les condicions de la nostra facultat de conéixer. Anomena transcendental l’anàlisi d’eixes condicions a priori, que no estudia els objectes mateixos, sinó la nostra manera de conéixer-los. Si hi ha estructures posades pel subjecte, pot haver-hi coneixement a priori dels objectes d’experiència.
La crítica descobrix dues fonts. En la sensibilitat, l’espai i el temps són les formes pures sota les quals se’ns dona tot el que intuïm, i per això la geometria i l’aritmètica valen per a tota experiència. En l’enteniment, les categories, com substància i causa, són els conceptes purs amb què pensem el donat. Conéixer exigix unir-les totes dues: els pensaments sense intuïció són buits, i les intuïcions sense conceptes, cegues. Només coneixem fenòmens, el que apareix, i no la cosa en si.
Ací la metafísica com a ciència resulta impossible. Quan la raó pretén rematar l’edifici amb l’ànima, el món com a totalitat i Déu, idees que no poden donar-se en cap experiència, els aplica les categories on no hi ha intuïció i cau en il·lusions, paralogismes i antinòmies, com la de si el món té o no principi, en les quals es pot demostrar tant una tesi com la contrària. Kant compara la raó amb la coloma que, en notar la resistència de l’aire, imagina que volaria millor sense ell: sense l’experiència que la sosté, no hi ha coneixement.
Amb tot, Kant no priva eixes idees de valor. En la crítica de l’ideal de la raó pura examina les proves de l’existència de Déu i les rebutja com a saber, però deixa a les idees un ús regulatiu, perquè orienten la investigació cap a la unitat del saber, i un lloc com a postulats de la raó pràctica: la llibertat, la immortalitat de l’ànima i Déu, que no es coneixen i s’admeten des de la llei moral. Així la crítica limita el saber per a deixar lloc a la fe racional i convertix la metafísica en una reflexió sobre els límits de la raó.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia modernaDescartes i el racionalismeL’empirismeLa Il·lustracióKantWollstonecraft i GougesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia moderna així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana