2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 6
2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):
Torna al tema21 de 27
Després de les 27
Vols continuar amb el tema de filosofia moderna?
Aquestes 27 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT III
Però com que no puc aturar-me en aquestes intuïcions, si han d'arribar a ser coneixements, sinó que he de referir-les en tant que representacions a qualsevol cosa com a objecte i he de determinar aquest per aquelles, aleshores jo puc o admetre que els conceptes mitjançant els quals realitze aquesta determinació també es regeixen per l'objecte –i llavors em trobe novament en la mateixa perplexitat sobre la manera com jo puga saber-ne a priori alguna cosa–, o admetre que els objectes o, el que és el mateix, l'experiència en què solament són coneguts (com a objectes donats), es regeix per aquests conceptes, i aleshores veig de seguida una indicació de sortida més fàcil, perquè l’experiència mateixa és una forma de coneixement que exigeix enteniment, la regla del qual he de pressuposar en mi, fins i tot abans que em siguen donats objectes –per tant, a priori– i que s'expressa en conceptes a priori pels quals s'han de regir, doncs, necessàriament tots els objectes de l'experiència i amb els quals han de concordar. Quant als objectes, en tant que pensats merament per la raó i, en efecte, d'una manera necessària, però sense poder ser donats en l'experiència de cap manera (almenys tal com la raó els pensa), els assaigs de pensar-los –car sens dubte s'han de poder pensar– proporcionaran, per tant, una magnífica pedra de toc d'allò que nosaltres admetem com el mètode canviat de la forma de pensar, és a dir, que de les coses no en coneixem a priori sinó el que nosaltres mateixos hi posem.
I. KANT, Crítica de la raó pura, “Pròleg de la segona edició”, B XVII- B XVIII (trad. de J. B. Llinares)
Definix el terme “conceptes”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT III (2 punts).
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
2 punts
Definix el terme “conceptes”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT III (2 punts).
Plantejament Es demana definir «conceptes» des del paper que complixen en el text i des de la teoria del coneixement de Kant.
La resposta, corregida al marge
Per a Kant, els conceptes són representacions generals amb què l’enteniment pensa i determina un objecte, a diferència de la intuïció, que el dona de manera immediata. Els conceptes són obra de l’espontaneïtat de l’enteniment.
El text els presenta com a ferramentes. En el text, els conceptes servixen per a determinar els objectes donats en la intuïció, i la qüestió és si es regixen per l’objecte o l’objecte per ells. Kant opta pel segon.
La filosofia de l’autor precisa de quins conceptes es tracta. Kant sosté que els conceptes a priori expressen les regles de l’enteniment, i els objectes de l’experiència s’hi conformen. Els més generals són les categories, que Kant deriva de les formes del judici.
El seu abast té un límit. Per a Kant, els conceptes sense intuïció són buits, de manera que només valen per a conéixer quan s’apliquen a allò que la sensibilitat dona. Per això el que la raó pensa sense poder donar-se en l’experiència, com Déu o l’ànima, es pensa però no es coneix.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text. 1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació). 2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes. 3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor. Valoració: Els tres criteris valen igual, fins un terç dels dos punts cadascú..
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia modernaDescartes i el racionalismeL’empirismeLa Il·lustracióKantWollstonecraft i GougesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia moderna així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana