2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 6
2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):
Torna al tema25 de 27
Després de les 27
Vols continuar amb el tema de filosofia moderna?
Aquestes 27 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT III
Però hom demanarà: ¿quin és, doncs, aquest tresor que pensem deixar a la posteritat amb una metafísica semblant, depurada per la crítica però portada també per això a un estat ferm? Amb una ràpida ullada general a aquesta obra, hom creurà percebre que la seua utilitat no és sinó negativa, a saber, la de no atrevir-nos mai a ultrapassar amb la raó especulativa els límits de l'experiència, i aquesta és també, en realitat, la seua primera utilitat. Però de seguida es torna positiva, quan hom s'adona que els principis amb què la raó especulativa s'atreveix a ultrapassar els seus límits tenen en realitat, com a resultat forçós, no una ampliació sinó, observant-ho de més a prop, una reducció del nostre ús de la raó, perquè els seus límits efectivament amenacen d'ampliar els de la sensibilitat a què pròpiament pertanyen ultrapassant-ho tot i, d'aquesta manera, foragitar del tot l'ús pur (pràctic) de la raó. Per això una crítica que limita la raó especulativa és, com a tal, certament negativa; nogensmenys, en la mesura en què així elimina alhora un entrebanc que limita l'ús pur pràctic o que amenaça fins i tot d'anorrear-lo, en realitat és d'una utilitat positiva i molt important, tan aviat com arribem a la convicció que hi ha un ús pràctic absolutament necessari de la raó pura (l'ús moral), en què aquesta s'amplia inevitablement més enllà dels límits de la sensibilitat, i per això no necessita, ben cert, cap ajuda de l’especulativa; tanmateix, ha d’estar assegurada contra tota acció contraria de la raó especulativa, a fi de no caure en contradicció amb ella mateixa.
IMMANUEL KANT, Crítica de la raó pura, Pròleg de la segona edició, B XXIV - B XXV (traducció de Joan Baptista Llinares).
Definix el terme “raó especulativa”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT III (2 punts).
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
2 punts
Definix el terme “raó especulativa”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT III (2 punts).
Plantejament Es demana definir «raó especulativa» des del seu ús en el pròleg, on s’oposa a l’ús pràctic, i completar-ho amb la teoria kantiana del coneixement i de les idees de la raó.
La resposta, corregida al marge
En el text, la raó especulativa és la raó en el seu ús teòric, el que intenta conéixer. Es caracteritza pels seus principis, amb què s’atrevix a sobrepassar els límits de l’experiència, i per la utilitat de la seua crítica, que és negativa perquè la frena i positiva perquè deixa espai a l’ús pràctic.
El passatge la definix també per contrast amb l’ús pràctic de la raó pura, el moral: este no la necessita, només necessita que l’especulativa no l’envaïsca, perquè altrament la raó cauria en contradicció amb ella mateixa.
En la filosofia de Kant, la raó especulativa o teòrica busca conéixer objectes. Només ho aconseguix quan els seus conceptes s’apliquen a fenòmens que dona la intuïció sensible; en pretendre conéixer l’ànima, el món com a totalitat o Déu, cau en il·lusions, de les quals tracta la Dialèctica transcendental. Aquests objectes no es poden conéixer, però sí pensar; i l’ànima immortal i Déu, juntament amb la llibertat, es postulen després des de la raó pràctica.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text. 1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació). 2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes. 3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor. Valoració: Els tres criteris valen igual, fins un terç dels dos punts cadascú..
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia modernaDescartes i el racionalismeL’empirismeLa Il·lustracióKantWollstonecraft i GougesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia moderna així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana