2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 11
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema22 de 27
Després de les 27
Vols continuar amb el tema de filosofia moderna?
Aquestes 27 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLa filosofia crítica en KANT: la distinció entre fenomen i noümen (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
La filosofia crítica en KANT: la distinció entre fenomen i noümen (5 punts).
Plantejament Es demana situar la distinció entre fenomen i noümen dins de la filosofia crítica i explicar-ne les conseqüències per a la ciència, la metafísica i la moral.
La resposta, corregida al marge
La filosofia crítica és la resposta de Kant a la crisi de la metafísica i a l’èxit de la ciència newtoniana. Kant busca explicar l’existència de judicis sintètics a priori, que afigen informació i valen sempre, i la seua revolució consistix a invertir la relació: són els objectes els qui s’ajusten a les nostres facultats de conéixer. És el gir copernicà, que trasllada el centre del coneixement al subjecte. La distinció entre fenomen i noümen és la conseqüència més important d’aquesta hipòtesi.
Per a entendre-la cal veure com es coneix. Per a Kant, el coneixement exigix dues fonts: la sensibilitat, que rep intuïcions davall les formes de l’espai i el temps, i l’enteniment, que les pensa amb categories. Els pensaments sense contingut són buits i les intuïcions sense conceptes són cegues. Conéixer és, doncs, unir allò que es dona amb allò que es pensa, i res que no puga donar-se en la sensibilitat és objecte de coneixement possible.
D’ací ix el primer terme. Per a Kant, fenomen és l’objecte tal com apareix, ja configurat per aquestes formes i conceptes, i és l’única cosa que coneixem. La ciència, per exemple la física de Newton, té validesa universal i necessària precisament perquè tracta de fenòmens, és a dir, d’objectes organitzats per les condicions que el subjecte posa. L’experiència és objectiva, però no és l’accés a les coses tal com són en si.
El segon terme és el seu complement. Per a Kant, noümen o cosa en si és el que seria l’objecte amb independència de la nostra sensibilitat, i només pot pensar-se com a concepte límit, perquè no tenim intuïció intel·lectual per a conéixer-lo. Kant el manté per a marcar que allò que coneixem no esgota el que hi ha. En sentit negatiu, és allò que no és objecte d’intuïció sensible; en sentit positiu, seria objecte d’una intuïció intel·lectual que els éssers humans no posseïm.
El límit es convertix en crítica de la metafísica. Segons Kant, les idees d’ànima, món i Déu no es poden conéixer, i la metafísica tradicional cau en il·lusions i antinòmies quan pretén fer-ho. La Dialèctica transcendental mostra que la raó, quan vol anar més enllà de tota experiència possible, s’embolica en paralogismes i es contradiu a si mateixa, com quan demostra amb igual força que el món té un començament i que no en té.
Queda la conseqüència moral. Kant sosté que la distinció entre fenomen i noümen obri pas a la raó pràctica: la llibertat, no cognoscible però pensable com a noümen, pot postular-se per a la moral. Si tot fóra fenomen, regit per causes naturals, la llibertat no tindria lloc; en ser pensable la cosa en si, queda oberta la possibilitat d’un ésser humà autònom. En conclusió, Kant retalla el saber als fenòmens perquè càpiga un creure racional recolzat en la moral, i concep l’ésser humà com a ciutadà de dos móns.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia modernaDescartes i el racionalismeL’empirismeLa Il·lustracióKantWollstonecraft i GougesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia moderna així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana