2024Convocatòria ordinària · examen extra · Pregunta 12
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema18 de 27
Després de les 27
Vols continuar amb el tema de filosofia moderna?
Aquestes 27 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEl mètode i la necessitat d’un fonament segur per al coneixement en DESCARTES (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
El mètode i la necessitat d’un fonament segur per al coneixement en DESCARTES (5 punts).
Plantejament Es demana exposar per què Descartes necessita un mètode i un fonament segur, i com el troba.
La resposta, corregida al marge
Descartes viu la crisi del saber heretat. L’escolàstica ja no convenç, l’escepticisme de Montaigne estén el dubte i, al mateix temps, la nova ciència de Galileu i les matemàtiques mostren que la raó pot assolir resultats segurs. El seu projecte és donar a tot el saber la certesa de les matemàtiques, i per a això necessita un mètode i un fonament.
El mètode, exposat en el Discurs del mètode (1637), es resumix en quatre regles: no admetre res com a vertader sense conéixer-ho amb evidència, és a dir, de manera clara i distinta; dividir cada dificultat en tantes parts com calga; conduir els pensaments per ordre, d’allò més simple a allò més complex; i fer recomptes tan complets i revisions tan generals que no s’ometa res. És un mètode universal, extret de la pràctica de la matemàtica, que servix per a qualsevol ciència.
Però un mètode no basta. Perquè el saber siga una ciència única i ferma necessita uns fonaments, com un edifici. Descartes ho expressa amb la imatge d’un arbre: les arrels són la metafísica, el tronc la física i les branques les altres ciències. Sense arrels segures la resta no se sosté, i per això ha de començar per la metafísica, la recerca d’un fonament indubtable.
Per a trobar-lo recorre al dubte metòdic: té per fals tot el que puga posar-se en dubte, per poc que siga. Dubta dels sentits, que a vegades enganyen, dels raonaments, en els quals es pot errar, i de si estem desperts o adormits. En les Meditacions metafísiques (1641) radicalitza el dubte: si es pot suposar un geni maligne, ni les demostracions matemàtiques queden a cobert. El dubte no és una posició escèptica, sinó un procediment per a buscar alguna cosa que resistisca. Mentre no té certesa, Descartes se’n dóna una moral provisional per a viure sense quedar paralitzat, amb regles com obeir les lleis i els costums del seu país i ser ferm en les decisions.
El que resistix és el cogito: per a dubtar cal pensar, i per a pensar cal ser. Eixa primera veritat no sols és indubtable, sinó que ensenya el criteri de veritat: és vertader allò que es percep amb la claredat i la distinció amb què es percep el cogito. Descartes descobrix a més que és una substància pensant, distinta del cos.
Però el criteri necessita una garantia, perquè potser una ment falible s’enganye fins i tot en allò evident. Descartes la busca en Déu: demostra que existix, a partir de la idea d’un ésser infinit que no pot vindre d’un ésser finit, i que, sent perfecte, no pot ser enganyador. Garantida la veracitat divina, les idees clares i distintes són vertaderes i es recupera el coneixement de les matemàtiques i del món material. El fonament segur són així el jo pensant i Déu, i amb ells Descartes inaugura una filosofia moderna centrada en el subjecte i en la seua raó.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia modernaDescartes i el racionalismeL’empirismeLa Il·lustracióKantWollstonecraft i GougesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia moderna així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana