2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 11
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema26 de 27
Després de les 27
Vols continuar amb el tema de filosofia moderna?
Aquestes 27 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEl gir copernicà en IMMANUEL KANT (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
El gir copernicà en IMMANUEL KANT (5 punts).
Plantejament Es demana explicar què és el gir copernicà de Kant, per què el proposa, com s’aplica a la sensibilitat i a l’enteniment i quines conseqüències té per a la metafísica i per a la moral.
La resposta, corregida al marge
Kant anomena gir copernicà el canvi de punt de partida que proposa per a la filosofia. Partix d’una constatació: la matemàtica i la física han avançat amb seguretat des que van deixar de limitar-se a descriure i van començar a posar elles mateixes les condicions de les seues construccions i experiments, mentre que la metafísica ensopega una vegada i una altra sense arribar a acord. Hume, que segons Kant el va despertar del somni dogmàtic, havia mostrat que l’experiència no justifica una causalitat necessària. La pregunta crítica és aleshores com són possibles els judicis sintètics a priori, que amplien el saber i són universals i necessaris sense dependre de l’experiència.
La hipòtesi del gir és en el pròleg de la segona edició de la Crítica de la raó pura (1787). Fins aleshores se suposava que el coneixement s’havia de regir pels objectes; Kant proposa d’assajar el contrari, que els objectes es regisquen per la nostra manera de conéixer. Com Copèrnic, que davant de les dificultats del sistema geocèntric va provar de fer girar l’observador, Kant busca l’origen de la necessitat del coneixement no en les coses, sinó en el subjecte.
La sensibilitat aporta la matèria del coneixement, però l’ordena amb formes que posa el subjecte: l’espai i el temps, formes a priori de la intuïció. Esta tesi, de l’Estètica transcendental, explica per què la matemàtica és possible com a ciència universal: la geometria i l’aritmètica descriuen l’estructura amb què necessàriament percebem. Per això només coneixem fenòmens: no les coses en si, sinó les coses en tant que es donen a la nostra sensibilitat.
L’enteniment aporta al seu torn les categories, conceptes purs com ara substància o causa, amb què unifica allò que dona la intuïció per a formar judicis. En obrir la Lògica transcendental, Kant sosté que sense intuïcions els conceptes estan buits i sense conceptes les intuïcions són cegues, de manera que conéixer exigix tots dos. Així es justifica la validesa de la causalitat, que Hume havia posat en dubte: val per a tota experiència possible perquè és condició que hi haja experiència d’objectes.
El gir té un preu. Si el que coneixem són fenòmens, la cosa en si, tal com seria amb independència de les nostres formes de conéixer, queda fora del coneixement. La raó, tanmateix, tendix per naturalesa a anar més enllà de l’experiència i pregunta per l’ànima, el món com un tot i Déu. La Dialèctica transcendental mostra que, en aquest terreny, la raó especulativa produïx il·lusions i antinòmies, i que la metafísica tradicional no és una ciència.
El resultat no és la negació de tota veritat. Limitar el saber teòric deixa espai per a l’ús pràctic de la raó: la llibertat, la immortalitat de l’ànima i Déu, que no es poden conéixer, es postulen des de la moral en la Crítica de la raó pràctica (1788). A aquesta posició, que fa del subjecte la condició dels objectes i reconeix alhora el valor de la ciència i els límits de la raó, Kant la diu idealisme transcendental.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia modernaDescartes i el racionalismeL’empirismeLa Il·lustracióKantWollstonecraft i GougesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia moderna així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana