Matemàtiques, PAU 2026 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

L’examen extraordinari de Matemàtiques de la PAU de Catalunya del 2026, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. A l’exercici 4 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 4 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades i indiqueu-la a la portada.

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Derivades i les seves aplicacions, Límits i continuïtat
Enunciat oficial

Considereu la funció f(x)=5xx2+1f(x)=\frac{5x}{x^2+1}.

1.1 Estudieu-ne el domini i els intervals de creixement i decreixement, així com els possibles màxims i mínims locals.

[1 punt]

1.2 Calculeu les equacions de totes les asímptotes d’aquesta funció (si en té) i dibuixeu un esbós de la seva gràfica.

[0,75 punts]

1.3 Calculeu l’equació de la recta normal (és a dir, la recta perpendicular a la tangent) a la corba y=f(x)y=f(x) en el punt d’abscissa x=2x=2.

[0,75 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.11 punt

Plantejament El denominador no s’anuŀla mai, així que el domini és tot ℝ\mathbb{R}. El signe de la derivada ens dona la monotonia i els extrems.

  1. Domini:

    x2+1>0  ∀x ⇒ Dom⁡f=ℝx^2+1>0\ \ \forall x\ \Rightarrow\ \operatorname{Dom}f=\mathbb{R}
  2. Derivada (regla del quocient):

    f′(x)f'(x)=5(x2+1)−5x⋅2x(x2+1)2{}= \frac{5(x^2+1)-5x\cdot 2x}{(x^2+1)^2}=5(1−x2)(x2+1)2{}= \frac{5(1-x^2)}{(x^2+1)^2}
  3. Punts crítics:

    f′(x)=0 ⟺ 1−x2=0 ⟺ x=±1f'(x)=0\ \Longleftrightarrow\ 1-x^2=0\ \Longleftrightarrow\ x=\pm 1
  4. El denominador és positiu; el signe depèn de 1−x21-x^2:

    f′<0 en (−∞,−1)∪(1,+∞)f'<0\ \text{en}\ (-\infty,-1)\cup(1,+\infty)f′>0 en (−1,1)f'>0\ \text{en}\ (-1,1)
  5. Valors als extrems:

    f(−1)=−52f(-1)=-\frac{5}{2}f(1)=52f(1)=\frac{5}{2}

ResultatDomini ℝ\mathbb{R}. Decreixent a (−∞,−1)(-\infty,-1) i a (1,+∞)(1,+\infty); creixent a (−1,1)(-1,1). Mínim local a (−1,−52)\left(-1,-\frac{5}{2}\right) i màxim local a (1,52)\left(1,\frac{5}{2}\right).

La pauta oficial dona: decr. (−∞,−1)∪(1,+∞)\text{decr. } (-\infty,-1)\cup(1,+\infty), creix. (−1,1)\text{creix. } (-1,1); mıˊn. x=−1\text{mín. } x=-1, maˋx. x=1\text{màx. } x=1

1.20,75 punts

Plantejament Com que el denominador no s’anuŀla, no hi ha asímptotes verticals. Per a les horitzontals calculem el límit a ±∞\pm\infty; si n’hi ha, no hi ha obliqües.

  1. Asímptota horitzontal (el grau del denominador és més gran):

    lim⁡x→±∞5xx2+1\lim_{x\to\pm\infty}\frac{5x}{x^2+1}=lim⁡x→±∞5/x1+1/x2=0{}= \lim_{x\to\pm\infty}\frac{5/x}{1+1/x^2}=0
  2. Per tant y=0y=0 és asímptota horitzontal a +∞+\infty i a −∞-\infty, i no hi ha asímptota obliqua.

  3. Esbós: la funció és senar (f(−x)=−f(x)f(-x)=-f(x)), passa per l’origen, és positiva per a x>0x>0 i negativa per a x<0x<0; puja fins al màxim (1,52)\left(1,\frac52\right) i després baixa cap a 00; simètricament, té el mínim a (−1,−52)\left(-1,-\frac52\right).

ResultatÚnica asímptota: la horitzontal y=0y=0 (a ±∞\pm\infty). No en té de verticals ni d’obliqües.

La pauta oficial dona: y=0 (horitzontal)y=0\ \text{(horitzontal)}; sense verticals\text{sense verticals}

Esbós de f(x)=5x/(x²+1): corba que passa per l’origen, amb mínim a (−1,−5/2) i màxim a (1,5/2), i que s’acosta a l’asímptota horitzontal y=0 (línia discontínua) per totes dues bandes.

1.30,75 punts

Plantejament La recta normal passa pel punt de la corba i el seu pendent és −1f′(2)-\dfrac{1}{f'(2)}, perquè és perpendicular a la tangent.

  1. Punt:

    f(2)=105=2 ⇒ (2,2)f(2)=\frac{10}{5}=2\ \Rightarrow\ (2,2)
  2. Pendent de la tangent:

    f′(2)=5(1−4)25=−35f'(2)=\frac{5(1-4)}{25}=-\frac{3}{5}
  3. Pendent de la normal:

    mn=−1−3/5=53m_n=-\frac{1}{-3/5}=\frac{5}{3}
  4. Equació:

    y−2=53(x−2) ⟹ y=53x−43y-2=\frac{5}{3}(x-2)\ \Longrightarrow\ y=\frac{5}{3}x-\frac{4}{3}

Resultaty=53x−43y=\dfrac{5}{3}x-\dfrac{4}{3}

La pauta oficial dona: y=53x−43y=\frac{5}{3}x-\frac{4}{3}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Sistemes d’equacions, Geometria de l’espai, Matrius i determinants
Enunciat oficial

Considereu el sistema d’equacions següent: {2x+ky+z=3−x+2y+2z=1x+y+z=2\begin{cases}2x+ky+z=3\\ -x+2y+2z=1\\ x+y+z=2\end{cases}, on kk és un paràmetre real.

2.1 Discutiu el sistema en funció del paràmetre kk.

[1 punt]

2.2 Resoleu el sistema per a tots els valors de kk i comproveu que, per a k≠1k\ne 1, la solució no depèn de kk.

[1 punt]

2.3 Interpreteu geomètricament el resultat dels apartats anteriors.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.11 punt

Plantejament Apliquem el teorema de Rouché-Frobenius: calculem ∣A∣|A|, trobem quan s’anuŀla i estudiem els rangs en cada cas.

  1. Matrius:

    AA=(2k1−122111){}= \begin{pmatrix}2&k&1\\-1&2&2\\1&1&1\end{pmatrix}A∗A^*=(2k13−12211112){}= \left(\begin{array}{ccc|c}2&k&1&3\\-1&2&2&1\\1&1&1&2\end{array}\right)
  2. Determinant:

    ∣A∣|A|=4+2k−1−2−4+k{}= 4+2k-1-2-4+k=3k−3{}= 3k-3=3(k−1){}= 3(k-1)
  3. Si k≠1k\ne 1: ∣A∣≠0|A|\ne 0, els dos rangs valen 3, igual que el nombre d’incògnites: compatible determinat.

    rg⁡(A)=rg⁡(A∗)=3\operatorname{rg}(A)=\operatorname{rg}(A^*)=3
  4. Si k=1k=1: ∣A∣=0|A|=0 i hi ha un menor d’ordre 2 no nul, així que rg⁡(A)=2\operatorname{rg}(A)=2:

    ∣21−12∣\begin{vmatrix}2&1\\-1&2\end{vmatrix}=5{}= 5≠0{}\ne 0
  5. Per a k=1k=1 les columnes de yy i de zz són iguals; l’únic menor d’ordre 3 de A∗A^* que pot no ser nul és el de les columnes xx, yy i termes independents:

    ∣213−121112∣\begin{vmatrix}2&1&3\\-1&2&1\\1&1&2\end{vmatrix}=8+1−3−6−2+2=0{}= 8+1-3-6-2+2=0
  6. Per tant rg⁡(A∗)=2=rg⁡(A)<3\operatorname{rg}(A^*)=2=\operatorname{rg}(A)<3: compatible indeterminat amb un grau de llibertat.

ResultatSi k≠1k\ne 1: compatible determinat. Si k=1k=1: compatible indeterminat (un grau de llibertat). Mai no és incompatible.

La pauta oficial dona: k≠1: SCDk\ne1:\ \text{SCD}; k=1: SCIk=1:\ \text{SCI}

2.21 punt

Plantejament Per a k=1k=1 resolem en funció d’un paràmetre; per a k≠1k\ne 1 fem servir la regla de Cramer i veurem que kk desapareix.

  1. Cas k=1k=1. Sumant la segona i la tercera equació:

    3y+3z=3 ⟹ y=1−z3y+3z=3\ \Longrightarrow\ y=1-z
  2. Substituint a la tercera, x=2−y−z=1x=2-y-z=1. Amb z=λz=\lambda:

    (x,y,z)=(1, 1−λ, λ)(x,y,z)=(1,\ 1-\lambda,\ \lambda)λ∈ℝ\lambda\in\mathbb{R}
  3. Cas k≠1k\ne 1. Regla de Cramer:

    xx=∣3k1122211∣3k−3{}= \frac{\begin{vmatrix}3&k&1\\1&2&2\\2&1&1\end{vmatrix}}{3k-3}=3k−33k−3{}= \frac{3k-3}{3k-3}=1{}= 1
  4. yy=∣231−112121∣3k−3{}= \frac{\begin{vmatrix}2&3&1\\-1&1&2\\1&2&1\end{vmatrix}}{3k-3}=03k−3=0{}= \frac{0}{3k-3}=0
  5. De la tercera equació:

    z=2−x−y=2−1−0=1z=2-x-y=2-1-0=1
  6. Comprovació a la primera equació, per a qualsevol kk:

    2⋅1+k⋅0+1=32\cdot 1+k\cdot 0+1=3

ResultatSi k=1k=1: (x,y,z)=(1,1−λ,λ)(x,y,z)=(1,1-\lambda,\lambda), λ∈ℝ\lambda\in\mathbb{R}. Si k≠1k\ne 1: (x,y,z)=(1,0,1)(x,y,z)=(1,0,1), que no depèn de kk.

La pauta oficial dona: k=1: (1,1−z,z)k=1:\ (1,1-z,z); k≠1: (1,0,1)k\ne1:\ (1,0,1)

2.30,5 punts

Plantejament Cada equació és un pla. El segon i el tercer no depenen de kk i es tallen en una recta rr; el primer pla canvia amb kk.

  1. Recta comuna del segon i el tercer pla (és la solució del cas k=1k=1):

    r: (x,y,z)=(1,1,0)+λ(0,−1,1)r:\ (x,y,z)=(1,1,0)+\lambda(0,-1,1)
  2. Si k=1k=1, el primer pla conté la recta rr: els tres plans són diferents i es tallen en aquesta recta (formen part d’un mateix feix).

  3. Si k≠1k\ne 1, el primer pla talla rr en un sol punt, (1,0,1)(1,0,1), que és el mateix per a tots els valors de kk. Tots els plans 2x+ky+z=32x+ky+z=3 contenen la recta y=0, 2x+z=3y=0,\ 2x+z=3, que passa per (1,0,1)(1,0,1): quan kk varia, el primer pla gira al voltant d’aquesta recta.

Resultatk=1k=1: tres plans que es tallen en la recta rr. k≠1k\ne 1: tres plans que es tallen en el punt (1,0,1)(1,0,1), que pertany a rr i no depèn de kk.

La pauta oficial dona: k=1: recta comunak=1:\ \text{recta comuna}; k≠1: punt (1,0,1)k\ne1:\ \text{punt}\ (1,0,1)

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 3

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Probabilitat i estadística, Integrals
Enunciat oficial

Es vol construir un parc eòlic al Solsonès format per 10 aerogeneradors. L’empresa que els construirà està dissenyant les pales segons l’esquema següent, on xx i f(x)f(x) estan mesurats en metres (el dibuix no està a escala): S’ha calculat que cadascun dels 10 aerogeneradors tindrà una potència de 100 MW. Degut a diversos factors, cadascun té una probabilitat del 10 % d’estar aturat, independentment de la resta d’aerogeneradors.

3.1 Quina és la probabilitat que s’arribi als 1 000 MW de potència total al parc?

[0,75 punts]

3.2 Quina és la probabilitat que la potència total del parc superi els 150 MW?

[0,75 punts]

3.3 Calculeu l’àrea de les pales d’un d’aquests aerogeneradors (part ombrejada al gràfic).

[1 punt]

Esquema de les pales: eixos de coordenades amb les gràfiques de g(x)=8x (recta per l’origen) i f(x)=2x³ (corba cúbica). Les dues corbes es tallen a l’origen i en dos punts més, un a cada costat; la regió tancada entre elles, formada per dues fulles simètriques respecte de l’origen (una al primer quadrant i l’altra al tercer), està ombrejada.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

3.10,75 punts

Plantejament Cada aerogenerador funciona amb probabilitat 0,90{,}9, independentment dels altres. El nombre XX d’aerogeneradors en marxa segueix una binomial B(10; 0,9)B(10;\,0{,}9). Per arribar a 1 000 MW han de funcionar tots deu.

  1. P(X=10)=0,910≈0,3487P(X=10)=0{,}9^{10}\approx 0{,}3487

ResultatP=0,910≈0,3487P=0{,}9^{10}\approx 0{,}3487

La pauta oficial dona: 0,910=0,3486…0{,}9^{10}=0{,}3486\ldots

3.20,75 punts

Plantejament Superar 150 MW vol dir que funcionin almenys 2 aerogeneradors (2⋅100=200>1502\cdot 100=200>150, mentre que 1⋅100=100<1501\cdot 100=100<150). És més fàcil calcular el contrari: que en funcionin 0 o 1.

  1. Cap en marxa (tots aturats):

    P(X=0)=0,110=10−10P(X=0)=0{,}1^{10}=10^{-10}
  2. Exactament un en marxa:

    P(X=1)P(X=1)=(101) 0,9⋅0,19{}= \binom{10}{1}\,0{,}9\cdot 0{,}1^{9}=9⋅10−9{}= 9\cdot 10^{-9}
  3. Complementari:

    P(X≥2)P(X\ge 2)=1−10−10−9⋅10−9{}= 1-10^{-10}-9\cdot 10^{-9}=1−9,1⋅10−9{}= 1-9{,}1\cdot 10^{-9}

ResultatP(X≥2)=1−9,1⋅10−9P(X\ge 2)=1-9{,}1\cdot 10^{-9}: és pràcticament segur.

La pauta oficial dona: 1−0,1101-0{,}1^{10}−10⋅0,19⋅0,9{}-10\cdot 0{,}1^{9}\cdot 0{,}9=0,9999999909{}= 0{,}9999999909

3.31 punt

Plantejament La part ombrejada és la regió tancada entre g(x)=8xg(x)=8x i f(x)=2x3f(x)=2x^3. Busquem els punts de tall i integrem la diferència de les funcions a cada tros.

  1. Punts de tall:

    2x32x^3=8x{}= 8x⟹2x(x2−4)=0{}\Longrightarrow 2x(x^2-4)=0⟹x=−2, 0, 2{}\Longrightarrow x=-2,\ 0,\ 2
  2. A (0,2)(0,2) la recta queda per sobre (8x>2x38x>2x^3); a (−2,0)(-2,0), per sota. Les dues fulles són simètriques respecte de l’origen (totes dues funcions són senars):

    ∫02(8x−2x3) dx\int_{0}^{2}(8x-2x^3)\,dx=[4x2−x42]02{}= \left[4x^2-\frac{x^4}{2}\right]_0^2=16−8{}= 16-8=8{}= 8
  3. ∫−20(2x3−8x) dx\int_{-2}^{0}(2x^3-8x)\,dx=[x42−4x2]−20{}= \left[\frac{x^4}{2}-4x^2\right]_{-2}^{0}=0−(8−16){}= 0-(8-16)=8{}= 8
  4. Àrea total ombrejada:

    A=8+8=16A=8+8=16

ResultatA=16 m2A=16\ \text{m}^2 (dues fulles de 8 m28\ \text{m}^2 cadascuna).

La pauta oficial dona: 16 m216\ \mathrm{m}^2

Gràfiques de g(x)=8x i f(x)=2x³ entre x=−2,5 i x=2,5, amb els punts de tall (−2,−16), (0,0) i (2,16). Les dues fulles tancades entre les corbes estan ombrejades; cadascuna té àrea 8 i en total sumen 16 m².

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Derivades i les seves aplicacions, Geometria de l’espai
Enunciat oficial

L’Aina vol construir una capsa de cartró amb forma de prisma rectangular amb tapa, per guardar-hi la tauleta i el carregador. Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions que s’hi plantegen. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

L’Aina construirà la capsa a partir d’un cartró rectangular de 80 cm × 50 cm. A la figura següent es mostra el desplegament de la capsa; les zones ratllades són les parts que l’Aina retallarà i retirarà per tal de poder-la muntar:

4.1 Comproveu que el volum de la capsa resultant és V(x)=2x3−130x2+2 000xV(x)=2x^3-130x^2+2\,000x, on xx és la longitud del costat del quadrat que cal retallar dels cantons per a poder-la muntar.

[1 punt]

4.2 Calculeu les dimensions de la capsa per tal que el seu volum sigui màxim. Quin és aquest volum màxim?

[1,5 punts]

OPCIÓ B

L’Aina vol fer un croquis en 3D de la capsa utilitzant un programa informàtic. Per a començar, situa un costat de la tapa des del vèrtex A(1,1,1)A(1,1,1) fins al vèrtex B(4,1,5)B(4,1,5), i l’altre costat de la tapa des del vèrtex AA fins al vèrtex C(1,10,1)C(1,10,1).

4.1 Quines són les coordenades del quart vèrtex de la tapa? Calculeu les longituds dels dos costats de la tapa.

[1 punt]

4.2 Sabent que els altres quatre vèrtexs de la capsa estan situats al pla π:−4x+3z=24\pi:-4x+3z=24, calculeu les coordenades d’un d’aquests vèrtexs (qualsevol) i l’alçària de la capsa.

[1,5 punts]

Desplegament de la capsa sobre el cartró de 80 cm (horitzontal) per 50 cm (vertical). Als cantons hi ha quadrats ratllats de costat x cm (marcat a dalt a l’esquerra). A la part dreta del cartró, la franja superior i la inferior, també d’amplada x, estan ratllades en un tram llarg. La resta del cartró, sense ratllar, forma la base, els costats i la tapa: al llarg dels 80 cm hi ha dos trams llargs separats per trams d’amplada x.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

4.11 punt

Plantejament Al plegar, l’alçària de la capsa és xx. L’amplada de la base és el que queda dels 50 cm després de treure dues franges d’amplada xx. Al llarg dels 80 cm hi ha dues alçàries xx i dues vegades la llargada de la base (base i tapa).

  1. Dimensions:

    alc¸aˋria=x\text{alçària}=xamplada=50−2x\text{amplada}=50-2xllargada=80−2x2=40−x\text{llargada}=\frac{80-2x}{2}=40-x
  2. Volum:

    V(x)V(x)=x(50−2x)(40−x){}= x(50-2x)(40-x)=x (2x2−130x+2000){}= x\,(2x^2-130x+2000)=2x3−130x2{}= 2x^3-130x^2+2000x{}+2000x
  3. Perquè la capsa existeixi cal 0<x<250<x<25.

ResultatV(x)V(x)=x(50−2x)(40−x){}= x(50-2x)(40-x)=2x3−130x2{}= 2x^3-130x^2+2 000x{}+2\,000x, amb 0<x<250<x<25.

La pauta oficial dona: V(x)=(40−x)(50−2x)xV(x)=(40-x)(50-2x)x

4.21,5 punts

Plantejament Busquem el màxim de V(x)V(x) a (0,25)(0,25): punts crítics amb V′(x)=0V'(x)=0 i comprovació amb la segona derivada.

  1. Derivada:

    V′(x)V'(x)=6x2−260x+2000=0{}= 6x^2-260x+2000=0⟺3x2−130x+1000=0{}\Longleftrightarrow 3x^2-130x+1000=0
  2. xx=130±16900−120006{}= \frac{130\pm\sqrt{16900-12000}}{6}=130±706{}= \frac{130\pm 70}{6}⟹x=10{}\Longrightarrow x=10o  x=1003\text{o}\ \ x=\frac{100}{3}
  3. x=1003≈33,3x=\frac{100}{3}\approx 33{,}3 no és vàlid (x<25x<25). Segona derivada:

    V′′(x)=12x−260V''(x)=12x-260V′′(10)=−140<0 ⇒ maˋximV''(10)=-140<0\ \Rightarrow\ \text{màxim}
  4. Dimensions per a x=10x=10:

    40−10=3040-10=3050−20=3050-20=30x=10x=10
  5. Volum màxim:

    V(10)=30⋅30⋅10=9000V(10)=30\cdot 30\cdot 10=9000

ResultatCapsa de 30 cm×30 cm×10 cm30\ \text{cm}\times 30\ \text{cm}\times 10\ \text{cm} (alçària 1010 cm); volum màxim 9 000 cm39\,000\ \text{cm}^3.

La pauta oficial dona: 30×30×10 cm30\times30\times10\ cm, V=9000 cm3V=9000\ cm^3

Opció B

4.11 punt

Plantejament La tapa és un paraŀlelogram (de fet, un rectangle) amb costats ABAB i ACAC: el quart vèrtex s’obté sumant a BB el vector AC→\overrightarrow{AC}.

  1. Vectors dels costats:

    AB→=(3,0,4)\overrightarrow{AB}=(3,0,4)AC→=(0,9,0)\overrightarrow{AC}=(0,9,0)AB→⋅AC→=0\overrightarrow{AB}\cdot\overrightarrow{AC}=0
  2. Quart vèrtex:

    DD=B+AC→{}= B+\overrightarrow{AC}=(4,1,5)+(0,9,0){}= (4,1,5)+(0,9,0)=(4,10,5){}= (4,10,5)
  3. Longituds:

    ∣AB→∣=32+02+42=5|\overrightarrow{AB}|=\sqrt{3^2+0^2+4^2}=5∣AC→∣=02+92+02=9|\overrightarrow{AC}|=\sqrt{0^2+9^2+0^2}=9

ResultatD=(4,10,5)D=(4,10,5); els costats de la tapa mesuren 55 i 99 unitats.

La pauta oficial dona: D=(4,10,5)D=(4,10,5); 5 u i 9 u5\ u\ \text{i}\ 9\ u

4.21,5 punts

Plantejament El pla π\pi és paraŀlel a la tapa, així que l’alçària és la distància d’un vèrtex de la tapa a π\pi. El vèrtex de sota de AA és la projecció ortogonal de AA sobre π\pi.

  1. El vector normal de π\pi, (−4,0,3)(-4,0,3), és perpendicular als dos costats de la tapa, de manera que π\pi és paraŀlel a la tapa:

    (−4,0,3)⋅(3,0,4)=0(-4,0,3)\cdot(3,0,4)=0(−4,0,3)⋅(0,9,0)=0(-4,0,3)\cdot(0,9,0)=0
  2. Alçària:

    d(A,π)d(A,\pi)=∣−4⋅1+3⋅1−24∣(−4)2+02+32{}= \frac{|-4\cdot 1+3\cdot 1-24|}{\sqrt{(-4)^2+0^2+3^2}}=255=5{}= \frac{25}{5}=5
  3. Recta perpendicular a π\pi per AA:

    (x,y,z)=(1,1,1)+λ(−4,0,3)(x,y,z)=(1,1,1)+\lambda(-4,0,3)
  4. Intersecció amb π\pi:

    −4(1−4λ)+3(1+3λ)-4(1-4\lambda)+3(1+3\lambda)=24{}= 24⟹25λ−1{}\Longrightarrow 25\lambda-1=24{}= 24⟹λ=1{}\Longrightarrow \lambda=1
  5. Vèrtex:

    A′=(1,1,1)+(−4,0,3)=(−3,1,4)A'=(1,1,1)+(-4,0,3)=(-3,1,4)

ResultatUn vèrtex és A′=(−3,1,4)A'=(-3,1,4) (el que hi ha sota de AA); l’alçària de la capsa és 55 unitats.

La pauta oficial dona: A′=(−3,1,4)A'=(-3,1,4); alc¸ada 5 u\text{alçada}\ 5\ u

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Matemàtiques, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Matemàtiques de 2022 a 2026.

Sistemes d’equacionsDerivades i les seves aplicacionsProbabilitat i estadísticaIntegralsLímits i continuïtatGeometria de l’espaiTots els temes de Matemàtiques

Preguntes freqüents

Com era l’examen extraordinari de Matemàtiques del 2026?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades i indiqueu-la a la portada. Per temes, els punts eren: sistemes d’equacions (2,5 punts), derivades i les seves aplicacions (1,75 punts), probabilitat i estadística (1,5 punts), integrals (1 punt) i límits i continuïtat (0,75 punts). Exercici 4, a triar: opció A, derivades i les seves aplicacions; opció B, geometria de l’espai.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Matemàtiques aquest curs?

Puja els teus apunts de Matemàtiques i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Matemàtiques a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.