Matemàtiques, PAU 2022 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 5) resolt

L’examen de juny (sèrie 5) de Matemàtiques de la PAU de Catalunya del 2022, sencer: els sis exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 15 punts.

Instruccions de l’examen Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2,5 punts.

Els exercicis de l’examen

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Matrius i determinants
Enunciat oficial

Siguin les matrius 𝑪\boldsymbol{C}=(−11−10){}= \begin{pmatrix}-1&1\\ -1&0\end{pmatrix} i 𝑨\boldsymbol{A}=(203−1){}= \begin{pmatrix}2&0\\ 3&-1\end{pmatrix}.

a) Comproveu que 𝑪3=𝑰2\boldsymbol{C}^3=\boldsymbol{I}_2, en què 𝑰2\boldsymbol{I}_2 és la matriu identitat d’ordre 2, i deduïu que la matriu 𝑪\boldsymbol{C} és invertible i que 𝑪−1=𝑪2\boldsymbol{C}^{-1}=\boldsymbol{C}^2. Calculeu 𝑪2022\boldsymbol{C}^{2022}.

[1,5 punts]

b) Resoleu l’equació matricial 𝑪⋅𝑿=𝑨−2𝑰2\boldsymbol{C}\cdot\boldsymbol{X}=\boldsymbol{A}-2\boldsymbol{I}_2.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,5 punts

Plantejament Calculem C2C^2 i després C3=C2⋅CC^3=C^2\cdot C. Si C⋅C2=C2⋅C=I2C\cdot C^2=C^2\cdot C=I_2, C2C^2 és la inversa de CC. Per a C2022C^{2022} fem servir que 20222022 és múltiple de 33.

  1. Quadrat:

    C2C^2=(−11−10)(−11−10){}= \begin{pmatrix}-1&1\\ -1&0\end{pmatrix}\begin{pmatrix}-1&1\\ -1&0\end{pmatrix}=(1−1−1+01+0−1+0){}= \begin{pmatrix}1-1&-1+0\\ 1+0&-1+0\end{pmatrix}=(0−11−1){}= \begin{pmatrix}0&-1\\ 1&-1\end{pmatrix}
  2. Cub:

    C3C^3=C2⋅C{}= C^2\cdot C=(0−11−1)(−11−10){}= \begin{pmatrix}0&-1\\ 1&-1\end{pmatrix}\begin{pmatrix}-1&1\\ -1&0\end{pmatrix}=(1001){}= \begin{pmatrix}1&0\\ 0&1\end{pmatrix}=I2{}= I_2
  3. Com que C⋅C2=C2⋅C=C3=I2C\cdot C^2=C^2\cdot C=C^3=I_2, la matriu CC és invertible i:

    C−1C^{-1}=C2{}= C^2=(0−11−1){}= \begin{pmatrix}0&-1\\ 1&-1\end{pmatrix}
  4. Com que 2022=3⋅6742022=3\cdot 674:

    C2022C^{2022}=(C3)674{}= \left(C^3\right)^{674}=I2674{}= I_2^{674}=I2{}= I_2

ResultatC3=I2C^3=I_2, C−1C^{-1}=C2{}= C^2=(0−11−1){}= \begin{pmatrix}0&-1\\ 1&-1\end{pmatrix} i C2022C^{2022}=I2{}= I_2=(1001){}= \begin{pmatrix}1&0\\ 0&1\end{pmatrix}.

La pauta oficial dona: C2C^2=C−1{}= C^{-1}=(0−11−1){}= \begin{pmatrix}0&-1\\ 1&-1\end{pmatrix}; C2022=I2C^{2022}=I_2

b)1 punt

Plantejament Com que CC és invertible, multipliquem els dos membres per C−1C^{-1} per l’esquerra: X=C−1(A−2I2)X=C^{-1}(A-2I_2).

  1. Segon membre:

    A−2I2A-2I_2=(203−1){}= \begin{pmatrix}2&0\\ 3&-1\end{pmatrix}−(2002){}-\begin{pmatrix}2&0\\ 0&2\end{pmatrix}=(003−3){}= \begin{pmatrix}0&0\\ 3&-3\end{pmatrix}
  2. Producte per C−1=C2C^{-1}=C^2:

    XX=(0−11−1)(003−3){}= \begin{pmatrix}0&-1\\ 1&-1\end{pmatrix}\begin{pmatrix}0&0\\ 3&-3\end{pmatrix}=(−33−33){}= \begin{pmatrix}-3&3\\ -3&3\end{pmatrix}
  3. Comprovació:

    C⋅XC\cdot X=(−11−10)(−33−33){}= \begin{pmatrix}-1&1\\ -1&0\end{pmatrix}\begin{pmatrix}-3&3\\ -3&3\end{pmatrix}=(003−3){}= \begin{pmatrix}0&0\\ 3&-3\end{pmatrix}=A−2I2{}= A-2I_2

ResultatXX=(−33−33){}= \begin{pmatrix}-3&3\\ -3&3\end{pmatrix}

La pauta oficial dona: XX=(−33−33){}= \begin{pmatrix}-3&3\\ -3&3\end{pmatrix}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Integrals, Derivades i les seves aplicacions
Enunciat oficial

Considereu la funció f(x)=x3f(x)=x^3 i sigui aa un nombre real estrictament positiu.

a) Calculeu l’equació de la recta tt tangent a la gràfica de la funció ff en el punt d’abscissa x=ax=a. Trobeu el punt de tall de la recta tt amb l’eix de les abscisses (en funció de aa).

[1,25 punts]

b) Feu un esbós de la gràfica de la funció ff i la recta tt. Calculeu el valor de aa perquè l’àrea en el primer quadrant limitada per la funció ff, la recta tt i l’eix de les abscisses sigui 108 u2108\ \mathrm{u}^2.

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament La recta tangent en x=ax=a és y=f′(a)(x−a)+f(a)y=f'(a)(x-a)+f(a). El tall amb l’eix d’abscisses és on y=0y=0.

  1. Valor i pendent en x=ax=a:

    f(a)=a3f(a)=a^3f′(x)=3x2 ⇒ f′(a)=3a2f'(x)=3x^2\ \Rightarrow\ f'(a)=3a^2
  2. Recta tangent:

    t: yt:\ y=3a2(x−a)+a3{}= 3a^2(x-a)+a^3=3a2x−2a3{}= 3a^2x-2a^3
  3. Tall amb y=0y=0 (com que a>0a>0, podem dividir per 3a23a^2):

    3a2x−2a3=0 ⟹ x=2a33a2=2a33a^2x-2a^3=0\ \Longrightarrow\ x=\frac{2a^3}{3a^2}=\frac{2a}{3}

Resultatt: y=3a2x−2a3t:\ y=3a^2x-2a^3, que talla l’eix d’abscisses en el punt (2a3,0)\left(\dfrac{2a}{3},0\right).

La pauta oficial dona: t: y=3a2x−2a3t:\ y=3a^2x-2a^3; (23a,0)\left(\frac{2}{3}a,0\right)

b)1,25 punts

Plantejament Per a x>0x>0, f′′(x)=6x>0f''(x)=6x>0: la corba és còncava cap amunt i la tangent queda per sota. La regió del primer quadrant és la que hi ha sota la corba entre 00 i aa menys el triangle que la tangent forma amb l’eix entre 2a3\frac{2a}{3} i aa.

  1. Esbós: la gràfica de ff passa per l’origen i és creixent; la tangent toca la corba a (a,a3)(a,a^3) i talla l’eix a (2a3,0)\left(\frac{2a}{3},0\right) (vegeu la figura, feta amb el valor final a=6a=6).

  2. Àrea sota la corba entre 00 i aa:

    ∫0ax3 dx\int_0^a x^3\,dx=[x44]0a{}= \left[\frac{x^4}{4}\right]_0^a=a44{}= \frac{a^4}{4}
  3. Triangle de base a−2a3=a3a-\frac{2a}{3}=\frac{a}{3} i altura a3a^3:

    12⋅a3⋅a3=a46\frac{1}{2}\cdot\frac{a}{3}\cdot a^3=\frac{a^4}{6}
  4. Àrea de la regió:

    a44−a46=3a4−2a412=a412\frac{a^4}{4}-\frac{a^4}{6}=\frac{3a^4-2a^4}{12}=\frac{a^4}{12}
  5. Imposem que valgui 108108:

    a412\frac{a^4}{12}=108{}= 108⟹a4{}\Longrightarrow a^4=1 296{}= 1\,296⟹a=6(a>0){}\Longrightarrow a=6\quad(a>0)

Resultata=6a=6

La pauta oficial dona: a412=108⇒a=6\frac{a^4}{12}=108\Rightarrow a=6

Esbós de f(x)=x³ al primer quadrant amb la recta tangent en x=a, dibuixat per a a=6: la tangent y=108x−432 toca la corba a (6,216) i talla l’eix OX a (4,0). La regió ombrejada és la limitada per la corba, la tangent i l’eix entre x=0 i x=6.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3

2,5 puntsLa pauta té un errorTemes: Sistemes d’equacions, Geometria de l’espai, Matrius i determinants
Enunciat oficial

Considereu el sistema d’equacions lineals

2x−y+3z=0my+(3−m)z=−62x−y+mz=6},\left.\begin{array}{r} 2x-y+3z=0\\ my+(3-m)z=-6\\ 2x-y+mz=6\end{array}\right\},

en què mm és un paràmetre real.

a) Discutiu el sistema per als diferents valors del paràmetre mm.

[1,25 punts]

b) Resoleu el sistema, si és possible, quan m=0m=0 i quan m=3m=3. En cada cas, doneu la posició relativa dels tres plans a ℝ3\mathbb{R}^3.

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Estudiem quan s’anul·la el determinant de la matriu de coeficients AA i, en aquests casos, comparem rang⁡A\operatorname{rang}A amb el rang de la matriu ampliada A′A'.

  1. Matriu ampliada:

    A′A'=(2−1300m3−m−62−1m6){}= \left(\begin{array}{ccc|c} 2&-1&3&0\\ 0&m&3-m&-6\\ 2&-1&m&6\end{array}\right)
  2. Restant la primera fila de la tercera (el determinant no canvia) queda una matriu triangular:

    det⁡A\det A=∣2−130m3−m00m−3∣{}= \begin{vmatrix}2&-1&3\\ 0&m&3-m\\ 0&0&m-3\end{vmatrix}=2m(m−3){}= 2m(m-3)=2m2−6m{}= 2m^2-6m
  3. Si m≠0m\ne 0 i m≠3m\ne 3:

    rang⁡A=rang⁡A′=3\operatorname{rang}A=\operatorname{rang}A'=3
  4. Cas m=0m=0: hi ha un menor d’ordre 2 no nul, i fent F3−F1F_3-F_1 i després F3+F2F_3+F_2 la tercera fila de A′A' queda tota nul·la:

    ∣−1303∣\begin{vmatrix}-1&3\\ 0&3\end{vmatrix}=−3{}= -3≠0{}\ne 0(2−130003−60000)\left(\begin{array}{ccc|c} 2&-1&3&0\\ 0&0&3&-6\\ 0&0&0&0\end{array}\right)⇒rang⁡A{}\Rightarrow \operatorname{rang}A=rang⁡A′{}= \operatorname{rang}A'=2{}= 2
  5. Cas m=3m=3: la primera i la tercera fila de AA són iguals, però els termes independents no (00 i 66). Fent F3−F1F_3-F_1:

    ∣2−103∣\begin{vmatrix}2&-1\\ 0&3\end{vmatrix}=6{}= 6≠0{}\ne 0(2−130030−60006)\left(\begin{array}{ccc|c} 2&-1&3&0\\ 0&3&0&-6\\ 0&0&0&6\end{array}\right)⇒rang⁡A{}\Rightarrow \operatorname{rang}A=2, rang⁡A′{}= 2,\ \operatorname{rang}A'=3{}= 3

ResultatSi m≠0m\ne 0 i m≠3m\ne 3, el sistema és compatible determinat. Si m=0m=0, és compatible indeterminat (un grau de llibertat). Si m=3m=3, és incompatible.

La pauta oficial dona: ∣A∣=2m2−6m|A|=2m^2-6m; SCD si m≠0,3m\ne 0,3; SCI si m=0m=0; SI si m=3m=3

b)1,25 punts

Plantejament Resolem a partir de les matrius esglaonades de l’apartat a) i mirem els vectors normals dels tres plans per saber com es tallen.

  1. m=0m=0: de la segona equació, 3z=−63z=-6; de la primera, y=2x+3zy=2x+3z:

    z=−2z=-2y=2x−6y=2x-6
  2. Amb x=kx=k:

    (x,y,z)=(k, 2k−6, −2)(x,y,z)=(k,\ 2k-6,\ -2)k∈ℝk\in\mathbb{R}
  3. Vectors normals per a m=0m=0: cap parell no és proporcional, de manera que els tres plans són diferents i, com que el sistema és compatible amb rang 22, es tallen en una recta:

    n⃗1=(2,−1,3)\vec n_1=(2,-1,3)n⃗2=(0,0,3)\vec n_2=(0,0,3)n⃗3=(2,−1,0)\vec n_3=(2,-1,0)
  4. m=3m=3: el sistema no té solució. Els plans π1\pi_1 i π3\pi_3 tenen el mateix vector normal i termes independents diferents:

    π1: 2x−y+3z=0\pi_1:\ 2x-y+3z=0π3: 2x−y+3z=6\pi_3:\ 2x-y+3z=6π2: 3y=−6\pi_2:\ 3y=-6
  5. Per tant, π1\pi_1 i π3\pi_3 són paral·lels (i diferents). Com que n⃗2=(0,3,0)\vec n_2=(0,3,0) no és proporcional a (2,−1,3)(2,-1,3), el pla π2\pi_2 talla tots dos.

ResultatSi m=0m=0: (x,y,z)=(k, 2k−6, −2)(x,y,z)=(k,\ 2k-6,\ -2), k∈ℝk\in\mathbb{R}; els tres plans es tallen en aquesta recta. Si m=3m=3: no hi ha solució; π1\pi_1 i π3\pi_3 són paral·lels i π2\pi_2 talla tots dos (en dues rectes paral·leles).

La pauta oficial dona: m=0m=0: recta (k, 2k−6, −2)(k,\ 2k-6,\ -2); m=3m=3: sense solució, π1∥π3\pi_1\parallel\pi_3 tallats per π2\pi_2

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Derivades i les seves aplicacions
Enunciat oficial

A ℝ2\mathbb{R}^2, considereu els triangles rectangles que tenen els vèrtexs en els punts O=(0,0)O=(0,0), A=(x,0)A=(x,0) i B=(0,y)B=(0,y), amb x>0x>0 i y>0y>0, i en què la suma dels catets és 10.

a) Expresseu l’àrea del triangle AOBAOB en funció de xx. Per a quin valor de xx l’àrea del triangle AOBAOB és la més gran possible? Quin valor té aquesta àrea màxima?

[1,25 punts]

b) Expresseu la hipotenusa del triangle AOBAOB en funció de xx. Per a quin valor de xx la hipotenusa del triangle AOBAOB és la més petita possible? Quin és aquest valor mínim?

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Els catets mesuren xx i yy, amb x+y=10x+y=10; per tant, y=10−xy=10-x i 0<x<100<x<10.

  1. Àrea en funció de xx:

    A(x)=x(10−x)2=10x−x22A(x)=\frac{x(10-x)}{2}=\frac{10x-x^2}{2}
  2. Derivada i punt crític:

    A′(x)=10−2x2=5−x=0 ⟹ x=5A'(x)=\frac{10-2x}{2}=5-x=0\ \Longrightarrow\ x=5
  3. Segona derivada:

    A′′(x)=−1<0 ⟹ maˋximA''(x)=-1<0\ \Longrightarrow\ \text{màxim}
  4. Valor màxim (llavors y=5y=5):

    A(5)=5⋅52=252A(5)=\frac{5\cdot 5}{2}=\frac{25}{2}

ResultatA(x)=10x−x22A(x)=\dfrac{10x-x^2}{2}; l’àrea és màxima per a x=5x=5 i val 252 u2\dfrac{25}{2}\ \mathrm{u}^2.

La pauta oficial dona: A(x)=10x−x22A(x)=\frac{10x-x^2}{2}; x=5x=5; A(5)=252A(5)=\frac{25}{2}

b)1,25 punts

Plantejament La hipotenusa surt del teorema de Pitàgores. Busquem el mínim derivant i estudiant el signe de la derivada.

  1. Hipotenusa en funció de xx:

    H(x)H(x)=x2+(10−x)2{}= \sqrt{x^2+(10-x)^2}=2x2−20x+100{}= \sqrt{2x^2-20x+100}
  2. Derivada:

    H′(x)H'(x)=4x−2022x2−20x+100{}= \frac{4x-20}{2\sqrt{2x^2-20x+100}}=2x−102x2−20x+100{}= \frac{2x-10}{\sqrt{2x^2-20x+100}}
  3. H′(x)=0H'(x)=0 quan el numerador és zero; el denominador sempre és positiu, així que H′<0H'<0 si x<5x<5 i H′>0H'>0 si x>5x>5: hi ha un mínim.

    2x−10=0 ⟹ x=52x-10=0\ \Longrightarrow\ x=5
  4. Valor mínim:

    H(5)H(5)=50−100+100{}= \sqrt{50-100+100}=50{}= \sqrt{50}=52{}= 5\sqrt2

ResultatH(x)=2x2−20x+100H(x)=\sqrt{2x^2-20x+100}; la hipotenusa és mínima per a x=5x=5 i val 525\sqrt2 u.

La pauta oficial dona: H(x)=2x2−20x+100H(x)=\sqrt{2x^2-20x+100}; x=5x=5; H(5)=52H(5)=5\sqrt2

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Geometria de l’espai
Enunciat oficial

Siguin els punts A=(0,0,1)A=(0,0,1), B=(1,1,1)B=(1,1,1), C=(−1,−1,1)C=(-1,-1,1) i D=(1,0,1)D=(1,0,1).

a) Comproveu que tres d’aquests punts estan alineats. Determineu quins són els tres punts i calculeu l’equació contínua i l’equació paramètrica de la recta que defineixen.

[1,25 punts]

b) Calculeu l’equació general o cartesiana del pla que determinen els quatre punts.

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Tres punts estan alineats si els vectors que els uneixen són proporcionals. Calculem els vectors des de AA.

  1. Vectors des de AA:

    AB→=(1,1,0)\overrightarrow{AB}=(1,1,0)AC→=(−1,−1,0)\overrightarrow{AC}=(-1,-1,0)AD→=(1,0,0)\overrightarrow{AD}=(1,0,0)
  2. AC→=−AB→\overrightarrow{AC}=-\overrightarrow{AB}: AA, BB i CC estan alineats. En canvi, AD→\overrightarrow{AD} no és proporcional a AB→\overrightarrow{AB}, de manera que DD no és a la recta.

    AC→=−1⋅AB→\overrightarrow{AC}=-1\cdot\overrightarrow{AB}
  3. Recta per A=(0,0,1)A=(0,0,1) amb vector director (1,1,0)(1,1,0), en forma paramètrica:

    r: {x=ky=kz=1k∈ℝr:\ \begin{cases} x=k\\ y=k\\ z=1\end{cases}\quad k\in\mathbb{R}
  4. En forma contínua (el denominador 00 és la manera habitual d’indicar que z−1=0z-1=0):

    x1=y1=z−10\frac{x}{1}=\frac{y}{1}=\frac{z-1}{0}

ResultatEls punts alineats són AA, BB i CC. Recta: x1=y1=z−10\dfrac{x}{1}=\dfrac{y}{1}=\dfrac{z-1}{0} (és a dir, x=yx=y, z=1z=1), o en paramètriques x=kx=k, y=ky=k, z=1z=1, k∈ℝk\in\mathbb{R}.

La pauta oficial dona: AA, BB, CC; x=y=z−10x=y=\frac{z-1}{0}; x=kx=k, y=ky=k, z=1z=1

b)1,25 punts

Plantejament Com que CC és a la recta ABAB, el pla queda determinat per AA, BB i DD. El vector normal és el producte vectorial de AB→\overrightarrow{AB} i AD→\overrightarrow{AD}.

  1. Producte vectorial:

    AB→×AD→\overrightarrow{AB}\times\overrightarrow{AD}=∣i⃗j⃗k⃗110100∣{}= \begin{vmatrix}\vec i&\vec j&\vec k\\ 1&1&0\\ 1&0&0\end{vmatrix}=(1⋅0−0⋅0, 0⋅1−1⋅0, 1⋅0−1⋅1){}= (1\cdot 0-0\cdot 0,\ 0\cdot 1-1\cdot 0,\ 1\cdot 0-1\cdot 1)=(0,0,−1){}= (0,0,-1)
  2. Pla pel punt A=(0,0,1)A=(0,0,1) amb aquest vector normal:

    0(x−0)+0(y−0)0(x-0)+0(y-0)−1(z−1)=0{}-1(z-1)=0⟹z=1{}\Longrightarrow z=1
  3. Comprovació: els quatre punts tenen tercera coordenada 11.

    zA=zB=zC=zD=1z_A=z_B=z_C=z_D=1

Resultatπ: z=1\pi:\ z=1 (equació general z−1=0z-1=0).

La pauta oficial dona: z=1z=1

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 6

2,5 puntsL’examen porta una errataTemes: Derivades i les seves aplicacions
Enunciat oficial

La columna de l’esquerra de la taula següent mostra l’esquema d’un programa informàtic que s’ha elaborat per a trobar solucions aproximades d’una equació f(x)=0f(x)=0 en un interval (a,b)(a,b), sabent que f(a)⋅f(b)<0f(a)\cdot f(b)<0. La columna de la dreta recull un exemple de funcionament del programa en què es pot veure com actuaria per trobar una solució de l’equació x+ln⁡(x)=0x+\ln(x)=0 entre els valors a=0,5a=0{,}5 i b=2b=2.

Esquema del programaExemple
1. Escriure «Introduïu un valor aa»L’usuari introdueix a=0,5a=0{,}5
2. Escriure «Introduïu un valor bb»L’usuari introdueix b=2b=2
3. Escriure «Introduïu una funció f(x)f(x)»L’usuari introdueix f(x)=x+ln⁡(x)f(x)=x+\ln(x)
4. Calcular c=(a+b)/2c=(a+b)/2El programa calcula la mitjana entre aa i bb i li assigna el nom c=(0,5+2)/2=1,25c=(0{,}5+2)/2=1{,}25
5. Si f(a)∗f(c)<0f(a)*f(c)<0, aleshores reassignar b=cb=c; en cas contrari, reassignar a=ca=cEl programa comprova que f(0,5)∗f(1,25)f(0{,}5)*f(1{,}25)=(0,5+ln⁡(0,5))∗(1,25+ln⁡(1,25)){}= (0{,}5+\ln(0{,}5))*(1{,}25+\ln(1{,}25))<0{}< 0; per tant, reassigna b=1,25b=1{,}25
6. Repetir els passos 4 i 5 tants cops com faci falta fins que f(a)−f(b)<0,00000001f(a)-f(b)<0{,}00000001El programa va repetint la comprovació anterior, canviant cada vegada els valors de aa o de bb:
7. Quan f(a)−f(b)<0,00000001f(a)-f(b)<0{,}00000001, escriure: «La solució de l’equació és cc» i aturar el programaDesprés d’unes 30 iteracions, el programa escriu: «La solució de l’equació és 0,567143290{,}56714329»
aabb
inici0,50{,}522
iteració 10,50{,}51,251{,}25
iteració 20,50{,}50,8750{,}875
iteració 30,50{,}50,68750{,}6875
iteració 40,50{,}50,593750{,}59375
iteració 50,5468750{,}5468750,593750{,}59375
iteració 60,5468750{,}5468750,57031250{,}5703125
iteració 70,558593750{,}558593750,57031250{,}5703125
[…]

a) Expliqueu per què aquest programa és capaç de trobar una solució aproximada de l’equació x+ln⁡(x)=0x+\ln(x)=0 entre els valors a=0,5a=0{,}5 i b=2b=2.

[1,25 punts]

b) Volem aplicar aquest programa per a trobar les tres arrels de f(x)=x3−3x2+1f(x)=x^3-3x^2+1 amb valors de aa i bb diferents. Trobeu justificadament entre quins valors aa i bb, per a cada arrel, hem d’aplicar el programa per a trobar aproximacions de cadascuna de les tres arrels de la funció.

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament El programa és el mètode de la bisecció, que es basa en el teorema de Bolzano: si ff és contínua a [a,b][a,b] i f(a)⋅f(b)<0f(a)\cdot f(b)<0, hi ha almenys una arrel a (a,b)(a,b).

  1. f(x)=x+ln⁡(x)f(x)=x+\ln(x) és contínua a [0,5; 2][0{,}5;\ 2], perquè és la suma d’un polinomi i del logaritme, que és continu a (0,+∞)(0,+\infty). Els signes als extrems són diferents:

    f(0,5)f(0{,}5)=0,5+ln⁡0,5{}= 0{,}5+\ln 0{,}5≈0,5−0,6931{}\approx 0{,}5-0{,}6931=−0,1931{}= -0{,}1931<0{}< 0f(2)=2+ln⁡2≈2,6931>0f(2)=2+\ln 2\approx 2{,}6931>0
  2. Pel teorema de Bolzano hi ha una arrel a (0,5; 2)(0{,}5;\ 2). A més, és l’única, perquè ff és estrictament creixent:

    f′(x)=1+1x>0si x>0f'(x)=1+\frac{1}{x}>0\quad\text{si }x>0
  3. A cada pas el programa pren el punt mitjà cc i es queda amb la meitat [a,c][a,c] o [c,b][c,b] on la funció canvia de signe. El nou interval torna a complir Bolzano i té la meitat d’amplada; després de nn passos l’amplada és:

    bn−anb_n-a_n=2−0,52n{}= \frac{2-0{,}5}{2^n}=1,52n{}= \frac{1{,}5}{2^n}
  4. Així aa i bb s’acosten tant com vulguem a l’arrel, que queda sempre entre tots dos. Per això el programa en dona una aproximació, x≈0,5671x\approx 0{,}5671.

    an<x∗<bna_n<x^*<b_nbn−an→0b_n-a_n\to 0
  5. Un detall de l’enunciat: la condició de parada està escrita com f(a)−f(b)<0,00000001f(a)-f(b)<0{,}00000001, sense valor absolut. Com que aquí f(a)<0<f(b)f(a)<0<f(b) en tot moment, f(a)−f(b)f(a)-f(b) sempre és negatiu i, llegida literalment, la condició aturaria el programa de seguida. Cal entendre-la com ∣f(a)−f(b)∣<0,00000001|f(a)-f(b)|<0{,}00000001 (o bé b−ab-a molt petit), que és el que fa que calgui una trentena d’iteracions.

    ∣f(a)−f(b)∣<0,00000001|f(a)-f(b)|<0{,}00000001

ResultatEl programa aplica el teorema de Bolzano: f(x)=x+ln⁡(x)f(x)=x+\ln(x) és contínua a [0,5; 2][0{,}5;\ 2] i f(0,5)<0<f(2)f(0{,}5)<0<f(2), de manera que hi ha una arrel (única, perquè ff és creixent). Cada pas parteix l’interval per la meitat i conserva el canvi de signe, i així l’interval s’encongeix al voltant de l’arrel, x≈0,5671x\approx 0{,}5671.

La pauta oficial dona: Teorema de Bolzano: ff contínua a [0,5; 2][0{,}5;\ 2] i f(0,5)⋅f(2)<0f(0{,}5)\cdot f(2)<0; cada pas parteix l’interval per la meitat

b)1,25 punts

Plantejament Per aplicar el programa cal, per a cada arrel, un interval on ff sigui contínua, canviï de signe i (perquè l’arrel sigui única) sigui monòtona. Els intervals de monotonia surten dels zeros de f′f'.

  1. Derivada:

    f′(x)f'(x)=3x2−6x{}= 3x^2-6x=3x(x−2)=0{}= 3x(x-2)=0⟹x=0, x{}\Longrightarrow x=0,\ x=2{}= 2
  2. ff creix a (−∞,0)(-\infty,0), decreix a (0,2)(0,2) i creix a (2,+∞)(2,+\infty). Valors als extrems relatius:

    f(0)=1>0f(0)=1>0f(2)=8−12+1=−3<0f(2)=8-12+1=-3<0
  3. Busquem un valor abans de 00 i un després de 22 amb el signe contrari:

    f(−1)=−1−3+1=−3<0f(-1)=-1-3+1=-3<0f(3)=27−27+1=1>0f(3)=27-27+1=1>0
  4. A cada interval ff és contínua (és un polinomi), canvia de signe i és monòtona, i per tant hi ha exactament una arrel:

    f(−1)⋅f(0)=−3<0f(-1)\cdot f(0)=-3<0f(0)⋅f(2)=−3<0f(0)\cdot f(2)=-3<0f(2)⋅f(3)=−3<0f(2)\cdot f(3)=-3<0

ResultatCal aplicar el programa amb a=−1a=-1, b=0b=0; amb a=0a=0, b=2b=2; i amb a=2a=2, b=3b=3. A cada interval hi ha exactament una de les tres arrels.

La pauta oficial dona: [−1,0][-1,0]; [0,2][0,2]; [2,3][2,3]

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Matemàtiques, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Matemàtiques de 2022 a 2026.

Derivades i les seves aplicacionsMatrius i determinantsSistemes d’equacionsGeometria de l’espaiIntegralsTots els temes de Matemàtiques

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 5) de Matemàtiques del 2022?

Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2,5 punts. Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: derivades i les seves aplicacions (6,25 punts), matrius i determinants (2,5 punts), sistemes d’equacions (2,5 punts), geometria de l’espai (2,5 punts) i integrals (1,25 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 2 dels 6 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per un error de la pauta i per una errata de l’examen): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Matemàtiques aquest curs?

Puja els teus apunts de Matemàtiques i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Matemàtiques a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.