Matemàtiques, PAU 2025 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 4) resolt

L’examen de juny (sèrie 4) de Matemàtiques de la PAU de Catalunya del 2025, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. A l’exercici 4 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 4 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades.

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Derivades i les seves aplicacions
Enunciat oficial

Considereu la funció f(x)=+1+x3f(x)=+\sqrt{1+x^3}.

a) Indiqueu el domini d’aquesta funció i els talls de la corba y=f(x)y=f(x) amb els eixos de coordenades.

[0,5 punts]

b) Resoleu l’equació f′(x)=0f'(x)=0 i estudieu les zones de creixement i decreixement de la funció f(x)f(x), així com els seus màxims i mínims locals.

[1 punt]

c) Trobeu quin ha de ser el valor de aa per tal que el punt (a,3)(a,3) pertanyi a la gràfica de la funció i calculeu l’equació de la recta tangent a la corba y=f(x)y=f(x) en aquest punt.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Es demana el domini de ff i els punts on la corba talla els eixos. L’arrel quadrada només té sentit quan el radicand no és negatiu.

  1. Domini: cal que 1+x3≥01+x^3\ge 0, és a dir, x3≥−1x^3\ge -1; com que x3x^3 és creixent, això passa exactament quan x≥−1x\ge -1:

    Dom⁡f\operatorname{Dom}f={x∈ℝ: 1+x3≥0}{}= \left\{x\in\mathbb{R}:\ 1+x^3\ge 0\right\}=[−1,+∞){}= [-1,+\infty)
  2. Tall amb l’eix d’ordenades (x=0x=0):

    f(0)=1+03=1 ⟹ (0,1)f(0)=\sqrt{1+0^3}=1\ \Longrightarrow\ (0,1)
  3. Talls amb l’eix d’abscisses (f(x)=0f(x)=0):

    1+x3=0\sqrt{1+x^3}=0⟺1+x3=0{}\Longleftrightarrow 1+x^3=0⟺x3{}\Longleftrightarrow x^3=−1{}= -1⟺x=−1{}\Longleftrightarrow x=-1⟹(−1,0){}\Longrightarrow (-1,0)

ResultatDomini [−1,+∞)[-1,+\infty). La corba talla l’eix OYOY a (0,1)(0,1) i l’eix OXOX a (−1,0)(-1,0).

La pauta oficial dona: [−1,+∞)[-1,+\infty); (0,1)(0,1), (−1,0)(-1,0)

b)1 punt

Plantejament Es demana resoldre f′(x)=0f'(x)=0 i estudiar on creix i on decreix ff i els seus extrems locals. Derivem amb la regla de la cadena, (u)′=u′2u\left(\sqrt{u}\right)'=\frac{u'}{2\sqrt{u}}, i estudiem el signe de f′f' a l’interior del domini, (−1,+∞)(-1,+\infty), on 1+x3>01+x^3>0.

  1. Derivada (per a x>−1x>-1):

    f′(x)=3x221+x3f'(x)=\frac{3x^2}{2\sqrt{1+x^3}}
  2. Equació f′(x)=0f'(x)=0: una fracció s’anul·la quan s’anul·la el numerador:

    3x221+x3=0\frac{3x^2}{2\sqrt{1+x^3}}=0⟺3x2=0{}\Longleftrightarrow 3x^2=0⟺x=0{}\Longleftrightarrow x=0
  3. Signe: el numerador 3x23x^2 és positiu si x≠0x\neq 0 i el denominador és sempre positiu. Per tant:

    f′(x)f'(x)>0 per a x∈(−1,0)∪(0,+∞){}> 0\ \text{per a}\ x\in(-1,0)\cup(0,+\infty)
  4. La funció és creixent a tot el domini, [−1,+∞)[-1,+\infty): la derivada només s’anul·la al punt aïllat x=0x=0.

  5. A x=0x=0 la tangent és horitzontal, però f′f' no canvia de signe (és positiva als dos costats): la funció hi continua creixent i no hi ha ni màxim ni mínim. Per exemple, f(−0,5)≈0,935f(-0{,}5)\approx 0{,}935, f(0)=1f(0)=1 i f(0,5)≈1,061f(0{,}5)\approx 1{,}061.

  6. Per tant, ff no té màxims ni mínims locals a l’interior del domini. El valor més petit que pren és f(−1)=0f(-1)=0, a la vora del domini.

Resultatf′(x)=0f'(x)=0 només a x=0x=0. ff és creixent a tot el domini [−1,+∞)[-1,+\infty) i no té màxims ni mínims locals a l’interior del domini (a x=0x=0 la tangent és horitzontal, però no hi ha extrem). El seu valor més petit, el mínim absolut f(−1)=0f(-1)=0, és a la vora del domini.

La pauta oficial dona: x=0x=0; creixent a [−1,+∞)\text{creixent a }[-1,+\infty); sense maˋxims ni mıˊnims locals\text{sense màxims ni mínims locals}

Gràfica de y=√(1+x³) per a −1≤x≤2,2: comença al punt (−1,0), on és vertical, puja sempre, passa per (0,1) amb tangent horitzontal (la recta discontínua y=1) sense canviar el sentit, i continua pujant fins a (2,3).

c)1 punt

Plantejament Es demana el valor de aa perquè el punt (a,3)(a,3) sigui de la gràfica, i la recta tangent en aquest punt, y−f(a)=f′(a)(x−a)y-f(a)=f'(a)(x-a).

  1. El punt és de la gràfica si f(a)=3f(a)=3:

    1+a3\sqrt{1+a^3}=3{}= 3⟹1+a3{}\Longrightarrow 1+a^3=9{}= 9⟹a3{}\Longrightarrow a^3=8{}= 8⟹a=2{}\Longrightarrow a=2
  2. Pendent, amb la derivada de l’apartat b):

    f′(2)f'(2)=3⋅2221+23{}= \frac{3\cdot 2^2}{2\sqrt{1+2^3}}=122⋅3{}= \frac{12}{2\cdot 3}=2{}= 2
  3. Recta tangent al punt (2,3)(2,3):

    y−3=2(x−2) ⟹ y=2x−1y-3=2(x-2)\ \Longrightarrow\ y=2x-1

Resultata=2a=2; la recta tangent al punt (2,3)(2,3) és y=2x−1y=2x-1.

La pauta oficial dona: a=2a=2; y=2x−1y=2x-1

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Sistemes d’equacions, Geometria de l’espai, Matrius i determinants
Enunciat oficial

Considereu el sistema d’equacions {x+3y+az=1−2x−6y+2z=2aax+3y+z=3\begin{cases}x+3y+az=1\\ -2x-6y+2z=2a\\ ax+3y+z=3\end{cases}, on aa és un paràmetre real, i siguin π1\pi_1 el pla determinat per la primera equació, π2\pi_2 el determinat per la segona, i π3\pi_3 el determinat per la tercera.

a) Discutiu el sistema en funció del valor de aa.

[1 punt]

b) Descriviu la posició relativa dels tres plans π1\pi_1, π2\pi_2 i π3\pi_3 en funció del valor de aa.

[0,75 punts]

c) En algun cas la intersecció dels tres plans és una recta? En cas afirmatiu, digueu per a quin valor del paràmetre, i doneu un vector director i un punt d’aquesta recta.

[0,75 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament Es demana discutir el sistema segons el valor de aa. Fem servir el teorema de Rouché-Frobenius: comparem el rang de la matriu de coeficients MM amb el de la matriu ampliada M∗M^* i amb el nombre d’incògnites, 3.

  1. Matriu de coeficients i matriu ampliada:

    MM=(13a−2−62a31){}= \begin{pmatrix}1&3&a\\-2&-6&2\\a&3&1\end{pmatrix}M∗M^*=(13a1−2−622aa313){}= \left(\begin{array}{ccc|c}1&3&a&1\\-2&-6&2&2a\\a&3&1&3\end{array}\right)
  2. Determinant de MM (regla de Sarrus):

    ∣M∣|M|=(−6+6a−6a){}= (-6+6a-6a)−(−6a2+6−6){}-(-6a^2+6-6)=6a2−6{}= 6a^2-6=6(a2−1){}= 6\left(a^2-1\right)
  3. ∣M∣=0|M|=0 si i només si a=1a=1 o a=−1a=-1. Si a≠±1a\neq\pm 1, rang⁡M=3=rang⁡M∗\operatorname{rang}M=3=\operatorname{rang}M^*, que és el nombre d’incògnites: sistema compatible determinat (una sola solució).

  4. Si a=1a=1, la primera i la tercera equació tenen el mateix primer membre i un terme independent diferent, de manera que no es poden complir alhora:

    {x+3y+z=1−2x−6y+2z=2x+3y+z=3\begin{cases}x+3y+z=1\\ -2x-6y+2z=2\\ x+3y+z=3\end{cases}
  5. En rangs, per a a=1a=1: el menor de les columnes de xx i zz de les dues primeres files no és zero, i en orlar-lo amb la tercera fila i la columna dels termes independents tampoc:

    ∣11−22∣\begin{vmatrix}1&1\\-2&2\end{vmatrix}=4{}= 4≠0{}\neq 0∣111−222113∣\begin{vmatrix}1&1&1\\-2&2&2\\1&1&3\end{vmatrix}=8{}= 8≠0{}\neq 0
  6. Per tant, per a a=1a=1: rang⁡M=2≠rang⁡M∗=3\operatorname{rang}M=2\neq\operatorname{rang}M^*=3, sistema incompatible.

  7. Si a=−1a=-1, la segona equació és la primera multiplicada per −2-2 (també el terme independent, 2a=−22a=-2), de manera que sobra:

    {x+3y−z=1−2x−6y+2z=−2−x+3y+z=3\begin{cases}x+3y-z=1\\ -2x-6y+2z=-2\\ -x+3y+z=3\end{cases}
  8. Queden dues equacions independents (el menor de les columnes de yy i zz de la primera i la tercera fila no és zero):

    ∣3−131∣\begin{vmatrix}3&-1\\3&1\end{vmatrix}=6{}= 6≠0{}\neq 0⟹rang⁡M{}\Longrightarrow \operatorname{rang}M=rang⁡M∗{}= \operatorname{rang}M^*=2{}= 2<3{}< 3
  9. Per a a=−1a=-1 el sistema és compatible indeterminat, amb un grau de llibertat.

ResultatSi a≠±1a\neq\pm 1, compatible determinat; si a=1a=1, incompatible; si a=−1a=-1, compatible indeterminat (amb un grau de llibertat).

La pauta oficial dona: a≠±1a\neq\pm 1: compatible determinat; a=1a=1: incompatible; a=−1a=-1: compatible indeterminat

b)0,75 punts

Plantejament Es demana com són els tres plans entre ells segons aa. Ho llegim de la discussió de l’apartat a) i de la comparació dels vectors normals de cada pla.

  1. Vectors normals:

    n⃗1=(1,3,a)\vec n_1=(1,3,a)n⃗2=(−2,−6,2)\vec n_2=(-2,-6,2)n⃗3=(a,3,1)\vec n_3=(a,3,1)
  2. Si a≠±1a\neq\pm 1, el sistema és compatible determinat: els tres plans es tallen en un sol punt.

  3. Si a=1a=1: π1 ⁣:x+3y+z=1\pi_1\colon x+3y+z=1 i π3 ⁣:x+3y+z=3\pi_3\colon x+3y+z=3 tenen el mateix vector normal, (1,3,1)(1,3,1), i termes independents diferents: són paral·lels i diferents. n⃗2=(−2,−6,2)\vec n_2=(-2,-6,2) no és proporcional a (1,3,1)(1,3,1), de manera que π2\pi_2 talla cadascun dels altres dos en una recta (dues rectes paral·leles). Els tres plans no tenen cap punt comú.

  4. Si a=−1a=-1: l’equació de π2\pi_2 és la de π1\pi_1 multiplicada per −2-2, així que π1\pi_1 i π2\pi_2 són el mateix pla. n⃗3=(−1,3,1)\vec n_3=(-1,3,1) no és proporcional a n⃗1=(1,3,−1)\vec n_1=(1,3,-1): π3\pi_3 talla aquest pla en una recta, que és la intersecció dels tres.

ResultatSi a≠±1a\neq\pm 1, els tres plans es tallen en un sol punt. Si a=1a=1, π1\pi_1 i π3\pi_3 són paral·lels i π2\pi_2 els talla tots dos: no tenen cap punt comú. Si a=−1a=-1, π1\pi_1 i π2\pi_2 coincideixen i π3\pi_3 els talla en una recta.

La pauta oficial dona: a≠±1a\neq\pm 1: un punt comú; a=1a=1: π1∥π3\pi_1\parallel\pi_3 i π2\pi_2 secant als dos; a=−1a=-1: π1=π2\pi_1=\pi_2 i π3\pi_3 secant (una recta)

c)0,75 punts

Plantejament Es demana si la intersecció dels tres plans pot ser una recta i, en aquest cas, un punt i un vector director. Pels apartats a) i b), passa només per a a=−1a=-1 (sistema compatible indeterminat); resolem el sistema i escrivim les solucions en forma paramètrica.

  1. Per a a=−1a=-1 queden dues equacions independents, la primera i la tercera:

    {x+3y−z=1−x+3y+z=3\begin{cases}x+3y-z=1\\ -x+3y+z=3\end{cases}
  2. Les sumem, i s’eliminen xx i zz:

    6y=4 ⟹ y=236y=4\ \Longrightarrow\ y=\frac{2}{3}
  3. Substituïm a la primera: x+2−z=1x+2-z=1, és a dir, x=z−1x=z-1. Prenent z=λz=\lambda com a paràmetre:

    (x,y,z)(x,y,z)=(λ−1, 23, λ){}= \left(\lambda-1,\ \frac{2}{3},\ \lambda\right)=(−1, 23, 0)+λ (1,0,1){}= \left(-1,\ \frac{2}{3},\ 0\right)+\lambda\,(1,0,1)
  4. Comprovació del vector director: el producte vectorial dels vectors normals de π1\pi_1 i π3\pi_3 hi ha de ser proporcional:

    n⃗1×n⃗3\vec n_1\times\vec n_3=(1,3,−1)×(−1,3,1){}= (1,3,-1)\times(-1,3,1)=(6,0,6){}= (6,0,6)=6 (1,0,1){}= 6\,(1,0,1)

ResultatSí, per a a=−1a=-1. Un punt de la recta és (−1,23,0)\left(-1,\frac{2}{3},0\right) i un vector director, (1,0,1)(1,0,1).

La pauta oficial dona: a=−1a=-1; v⃗=(1,0,1)\vec v=(1,0,1); (−1,23,0)\left(-1,\frac{2}{3},0\right)

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Probabilitat i estadística, Integrals
Enunciat oficial

Un usuari d’Internet ha estimat que el 25 % dels correus electrònics que rep són correu brossa, mentre que la resta no ho són. Per a facilitar la classificació del correu, s’ha instal·lat un filtre que envia a la carpeta de correu brossa el 95 % dels missatges que efectivament ho són. Malauradament, aquest filtre deixa a la safata d’entrada només el 90 % dels missatges bons (i la resta els envia a la carpeta de correu brossa).

a) Quina és la probabilitat que un missatge sigui enviat pel filtre a la carpeta de correu brossa?

[0,75 punts]

b) Un dia, aquest usuari obre la carpeta de correu brossa. Quin percentatge de missatges que no són correu brossa hi trobarà?

[0,75 punts]

c) En un servidor de correu electrònic determinat, la probabilitat de rebre com a mínim dos correus en menys de tt minuts ve donada per la funció F(t)=∫0tAe−0,5x dxF(t)=\int_0^t Ae^{-0{,}5x}\,dx, on AA és una constant real. Sabent que la probabilitat de rebre com a mínim dos correus en menys de dos minuts és 1−e−11-e^{-1}, trobeu el valor de AA.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,75 punts

Plantejament Es demana la probabilitat que el filtre enviï un missatge a la carpeta de brossa. Hi pot arribar un missatge brossa o un de bo: fem servir el teorema de la probabilitat total.

  1. Successos: BB = «el missatge és brossa» i CC = «el filtre l’envia a la carpeta de brossa». Dades de l’enunciat:

    P(B)=0,25P(B)=0{,}25P(B‾)=0,75P(\overline B)=0{,}75P(C∣B)=0,95P(C\mid B)=0{,}95P(C‾∣B‾)=0,90P(\overline C\mid\overline B)=0{,}90
  2. Dels missatges bons, el filtre envia a la carpeta de brossa la resta:

    P(C∣B‾)=1−0,90=0,10P(C\mid\overline B)=1-0{,}90=0{,}10
  3. Teorema de la probabilitat total:

    P(C)P(C)=P(C∣B) P(B){}= P(C\mid B)\,P(B)+P(C∣B‾) P(B‾){}+P(C\mid\overline B)\,P(\overline B)=0,95⋅0,25+0,10⋅0,75{}= 0{,}95\cdot 0{,}25+0{,}10\cdot 0{,}75=0,2375+0,075{}= 0{,}2375+0{,}075=0,3125{}= 0{,}3125

ResultatP(C)=0,3125P(C)=0{,}3125

La pauta oficial dona: 0,31250{,}3125

b)0,75 punts

Plantejament A la carpeta de brossa hi ha els missatges que el filtre hi ha enviat. Es demana quina proporció d’aquests missatges no són brossa: és P(B‾∣C)P(\overline B\mid C), que calculem amb la fórmula de Bayes.

  1. Fórmula de Bayes, amb P(C)=0,3125P(C)=0{,}3125 de l’apartat a):

    P(B‾∣C)P(\overline B\mid C)=P(C∣B‾) P(B‾)P(C){}= \frac{P(C\mid\overline B)\,P(\overline B)}{P(C)}=0,10⋅0,750,3125{}= \frac{0{,}10\cdot 0{,}75}{0{,}3125}=0,0750,3125{}= \frac{0{,}075}{0{,}3125}=0,24{}= 0{,}24

ResultatHi trobarà un 24 %24\,\% de missatges que no són correu brossa (P(B‾∣C)=0,24P(\overline B\mid C)=0{,}24).

La pauta oficial dona: 0,24 (24 %)0{,}24\ (24\,\%)

c)1 punt

Plantejament Es demana el valor de la constant AA. Calculem la integral que defineix F(t)F(t) amb una primitiva (regla de Barrow) i imposem que F(2)=1−e−1F(2)=1-e^{-1}.

  1. Una primitiva de Ae−0,5xAe^{-0{,}5x} és A−0,5e−0,5x=−2Ae−0,5x\frac{A}{-0{,}5}e^{-0{,}5x}=-2Ae^{-0{,}5x}:

    F(t)F(t)=∫0tAe−0,5x dx{}= \int_0^t Ae^{-0{,}5x}\,dx=[−2Ae−0,5x]0t{}= \left[-2Ae^{-0{,}5x}\right]_0^t=−2Ae−0,5t+2A{}= -2Ae^{-0{,}5t}+2A=2A(1−e−0,5t){}= 2A\left(1-e^{-0{,}5t}\right)
  2. Imposem el valor de la probabilitat per a t=2t=2 minuts:

    F(2)F(2)=2A(1−e−1){}= 2A\left(1-e^{-1}\right)=1−e−1{}= 1-e^{-1}
  3. Com que 1−e−1≠01-e^{-1}\neq 0, podem dividir-hi els dos membres:

    2A=1 ⟹ A=12=0,52A=1\ \Longrightarrow\ A=\frac{1}{2}=0{,}5
  4. Amb aquest valor, F(t)=1−e−0,5tF(t)=1-e^{-0{,}5t}.

ResultatA=12=0,5A=\dfrac{1}{2}=0{,}5

La pauta oficial dona: A=0,5A=0{,}5

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Derivades i les seves aplicacions, Matrius i determinants
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions que s’hi plantegen.

OPCIÓ A

El dissenyador d’una casa de perfums ha decidit que l’ampolla del proper perfum que l’empresa traurà al mercat serà de vidre i tindrà la forma d’un cilindre amb una mitja esfera a la part superior, tal com es pot veure a la figura següent: El perfum estarà contingut a la part cilíndrica, la qual té una capacitat de 100 cm3\text{cm}^3. L’enginyer a càrrec del procés de producció es proposa minimitzar el cost total del vidre usat i, per tant, vol que la superfície total de l’ampolla sigui mínima.

a) Comproveu que la superfície total de l’ampolla de perfum ve donada per la fórmula S(r)=3πr2+200rS(r)=3\pi r^2+\dfrac{200}{r}.

[1 punt]

b) Quines dimensions ha de tenir l’ampolla de perfum perquè la superfície total sigui mínima? Quina és la superfície total de l’ampolla en aquest cas? Nota: Recordeu que la superfície d’una esfera ve donada per la fórmula 4πr24\pi r^2, on rr és el seu radi.

[1,5 punts]

OPCIÓ B

Considereu les matrius 𝑨\boldsymbol{A}=(a01a2){}= \begin{pmatrix}a&0\\1&a^2\end{pmatrix}, on aa és un paràmetre real, i 𝑩\boldsymbol{B}=(2014){}= \begin{pmatrix}2&0\\1&4\end{pmatrix}.

a) Trobeu els valors de aa que fan que les matrius 𝑨\boldsymbol{A} i 𝑩\boldsymbol{B} commutin. (Dues matrius 𝑨\boldsymbol{A} i 𝑩\boldsymbol{B} commuten si 𝑨 𝑩=𝑩 𝑨\boldsymbol{A}\,\boldsymbol{B}=\boldsymbol{B}\,\boldsymbol{A}.)

[0,75 punts]

b) Trobeu els valors de aa per als quals la matriu 𝑨\boldsymbol{A} és invertible.

[0,75 punts]

c) Trobeu els valors de aa per als quals 𝑨−1=𝑨\boldsymbol{A}^{-1}=\boldsymbol{A}.

[1 punt]

Ampolla de perfum: un cilindre de radi r i altura h amb una mitja esfera del mateix radi a sobre. El radi r està marcat a la base de la mitja esfera, des del centre fins a la vora, i l’altura h, al costat del cilindre.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

a)1 punt

Plantejament Es demana comprovar la fórmula de la superfície. L’ampolla té tres parts de vidre: la base del cilindre (un cercle), la superfície lateral del cilindre i la mitja esfera. La condició de volum relaciona l’altura hh del cilindre amb el radi rr.

  1. La part cilíndrica, de radi rr i altura hh (en cm), té una capacitat de 100 cm3100\ \text{cm}^3:

    πr2h=100 ⟹ h=100πr2\pi r^2h=100\ \Longrightarrow\ h=\frac{100}{\pi r^2}
  2. Superfícies: la base, πr2\pi r^2; la lateral del cilindre, 2πrh2\pi rh; la mitja esfera, la meitat de 4πr24\pi r^2. La cara de dalt del cilindre és la base de la mitja esfera i no forma part de la superfície exterior de l’ampolla:

    SS=πr2+2πrh+4πr22{}= \pi r^2+2\pi rh+\frac{4\pi r^2}{2}=3πr2+2πrh{}= 3\pi r^2+2\pi rh
  3. Substituïm hh:

    S(r)S(r)=3πr2+2πr⋅100πr2{}= 3\pi r^2+2\pi r\cdot\frac{100}{\pi r^2}=3πr2+200r{}= 3\pi r^2+\frac{200}{r}

ResultatS(r)=3πr2+200rS(r)=3\pi r^2+\dfrac{200}{r}, amb rr en cm i SS en cm2\text{cm}^2.

La pauta oficial dona: S(r)=3πr2+200rS(r)=3\pi r^2+\frac{200}{r}

b)1,5 punts

Plantejament Es demanen les dimensions de l’ampolla (el radi rr i l’altura hh del cilindre) que fan mínima la superfície, i el valor d’aquesta superfície. Derivem S(r)S(r) per a r>0r>0, busquem el punt crític i comprovem que és un mínim.

  1. Derivada:

    S′(r)=6πr−200r2S'(r)=6\pi r-\frac{200}{r^2}
  2. Punt crític:

    S′(r)=0S'(r)=0⟺6πr3{}\Longleftrightarrow 6\pi r^3=200{}= 200⟺r3{}\Longleftrightarrow r^3=1003π{}= \frac{100}{3\pi}⟺r=1003π3{}\Longleftrightarrow r=\sqrt[3]{\frac{100}{3\pi}}≈2,197 cm{}\approx 2{,}197\ \text{cm}
  3. Derivada segona, positiva per a tot r>0r>0: és un mínim, i és el mínim absolut perquè S′S' és negativa abans d’aquest punt i positiva després:

    S′′(r)=6π+400r3>0S''(r)=6\pi+\frac{400}{r^3}>0
  4. Altura del cilindre: com que 100=3πr3100=3\pi r^3, queda h=3rh=3r:

    h=100πr2=3πr3πr2=3r≈6,592 cmh=\frac{100}{\pi r^2}=\frac{3\pi r^3}{\pi r^2}=3r\approx 6{,}592\ \text{cm}
  5. Superfície mínima: com que 200r=6πr3r=6πr2\frac{200}{r}=\frac{6\pi r^3}{r}=6\pi r^2,

    SS=3πr2+6πr2{}= 3\pi r^2+6\pi r^2=9πr2{}= 9\pi r^2≈136,5 cm2{}\approx 136{,}5\ \text{cm}^2

ResultatRadi r=1003π3≈2,20r=\sqrt[3]{\dfrac{100}{3\pi}}\approx 2{,}20 cm i altura del cilindre h=3r≈6,59h=3r\approx 6{,}59 cm. Superfície mínima S=9πr2≈136,5 cm2S=9\pi r^2\approx 136{,}5\ \text{cm}^2.

La pauta oficial dona: r≃2,2 cmr\simeq 2{,}2\ \text{cm}, h=6,6 cmh=6{,}6\ \text{cm}; S≃136,8 cm2S\simeq 136{,}8\ \text{cm}^2

Opció B

a)0,75 punts

Plantejament Es demanen els valors de aa per als quals 𝑨𝑩=𝑩𝑨\boldsymbol{A}\boldsymbol{B}=\boldsymbol{B}\boldsymbol{A}. Calculem els dos productes i igualem element a element.

  1. Producte 𝑨𝑩\boldsymbol{A}\boldsymbol{B}:

    𝑨𝑩\boldsymbol{A}\boldsymbol{B}=(a01a2)(2014){}= \begin{pmatrix}a&0\\1&a^2\end{pmatrix}\begin{pmatrix}2&0\\1&4\end{pmatrix}=(2a02+a24a2){}= \begin{pmatrix}2a&0\\2+a^2&4a^2\end{pmatrix}
  2. Producte 𝑩𝑨\boldsymbol{B}\boldsymbol{A}:

    𝑩𝑨\boldsymbol{B}\boldsymbol{A}=(2014)(a01a2){}= \begin{pmatrix}2&0\\1&4\end{pmatrix}\begin{pmatrix}a&0\\1&a^2\end{pmatrix}=(2a0a+44a2){}= \begin{pmatrix}2a&0\\a+4&4a^2\end{pmatrix}
  3. Només pot fallar l’element de la fila 2 i la columna 1:

    2+a22+a^2=a+4{}= a+4⟺a2−a−2=0{}\Longleftrightarrow a^2-a-2=0⟺a=1±1+82{}\Longleftrightarrow a=\frac{1\pm\sqrt{1+8}}{2}=1±32{}= \frac{1\pm 3}{2}
  4. Per a a=2a=2, 𝑨\boldsymbol{A} és la mateixa matriu 𝑩\boldsymbol{B}; per a a=−1a=-1, 𝑨\boldsymbol{A}=(−1011){}= \begin{pmatrix}-1&0\\1&1\end{pmatrix}.

Resultata=2a=2 o a=−1a=-1.

La pauta oficial dona: a=2a=2, a=−1a=-1

b)0,75 punts

Plantejament Es demanen els valors de aa per als quals 𝑨\boldsymbol{A} té inversa: una matriu quadrada és invertible si i només si el seu determinant no és zero.

  1. Determinant:

    ∣𝑨∣|\boldsymbol{A}|=∣a01a2∣{}= \begin{vmatrix}a&0\\1&a^2\end{vmatrix}=a⋅a2−0⋅1{}= a\cdot a^2-0\cdot 1=a3{}= a^3
  2. a3=0a^3=0 només si a=0a=0.

Resultat𝑨\boldsymbol{A} és invertible si i només si a≠0a\neq 0.

La pauta oficial dona: a≠0a\neq 0

c)1 punt

Plantejament Es demanen els valors de aa per als quals la inversa de 𝑨\boldsymbol{A} és la mateixa 𝑨\boldsymbol{A}. Multiplicant per 𝑨\boldsymbol{A}, la condició equival a 𝑨𝑨=𝑰\boldsymbol{A}\boldsymbol{A}=\boldsymbol{I}: calculem 𝑨2\boldsymbol{A}^2 i la igualem a la identitat.

  1. Quadrat de 𝑨\boldsymbol{A}:

    𝑨2\boldsymbol{A}^2=(a01a2)(a01a2){}= \begin{pmatrix}a&0\\1&a^2\end{pmatrix}\begin{pmatrix}a&0\\1&a^2\end{pmatrix}=(a20a+a2a4){}= \begin{pmatrix}a^2&0\\a+a^2&a^4\end{pmatrix}
  2. Igualem a 𝑰\boldsymbol{I}=(1001){}= \begin{pmatrix}1&0\\0&1\end{pmatrix} element a element:

    a2=1a^2=1a+a2=0a+a^2=0a4=1a^4=1
  3. a2=1a^2=1 dona a=1a=1 o a=−1a=-1 (i llavors a4=1a^4=1 també es compleix). a+a2=a(1+a)=0a+a^2=a(1+a)=0 dona a=0a=0 o a=−1a=-1. L’únic valor que compleix les tres condicions és a=−1a=-1.

  4. Comprovació:

    𝑨\boldsymbol{A}=(−1011){}= \begin{pmatrix}-1&0\\1&1\end{pmatrix}𝑨2\boldsymbol{A}^2=(10−1+11){}= \begin{pmatrix}1&0\\-1+1&1\end{pmatrix}=𝑰{}= \boldsymbol{I}

Resultata=−1a=-1

La pauta oficial dona: a=−1a=-1

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Matemàtiques, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Matemàtiques de 2022 a 2026.

Derivades i les seves aplicacionsGeometria de l’espaiProbabilitat i estadísticaSistemes d’equacionsIntegralsMatrius i determinantsTots els temes de Matemàtiques

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 4) de Matemàtiques del 2025?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades. Per temes, els punts eren: derivades i les seves aplicacions (2,5 punts), geometria de l’espai (1,5 punts), probabilitat i estadística (1,5 punts), sistemes d’equacions (1 punt) i integrals (1 punt). Exercici 4, a triar: opció A, derivades i les seves aplicacions; opció B, matrius i determinants.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Matemàtiques aquest curs?

Puja els teus apunts de Matemàtiques i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Matemàtiques a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.