Matemàtiques, PAU 2025 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

L’examen de juny (sèrie 1) de Matemàtiques de la PAU de Catalunya del 2025, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què. A l’exercici 4 es triava entre dues opcions: les tens resoltes totes.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 4 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades.

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Límits i continuïtat, Derivades i les seves aplicacions
Enunciat oficial

Considereu la funció f(x)=x2−2xx−1f(x)=\frac{x^2-2x}{x-1}.

a) Determineu els talls de la corba y=f(x)y=f(x) amb els eixos de coordenades, i les equacions de les seves possibles asímptotes verticals, horitzontals i obliqües.

[1 punt]

b) Calculeu les equacions de les rectes tangents a la corba y=f(x)y=f(x) en els punts x=0x=0 i x=2x=2. Aquestes dues rectes són paraŀleles? Justifiqueu la resposta.

[1 punt]

c) Hi ha algun punt on la recta tangent a f(x)f(x) tingui pendent 1? En cas afirmatiu, trobeu-lo.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1 punt

Plantejament El domini és ℝ∖{1}\mathbb{R}\setminus\{1\}. Els talls amb els eixos surten de f(0)f(0) i de f(x)=0f(x)=0. Les asímptotes verticals s’han de buscar on s’anuŀla el denominador, i com que el numerador té un grau més que el denominador hi haurà una asímptota obliqua i cap d’horitzontal.

  1. Tall amb l’eix OYOY:

    f(0)=0−1=0 ⇒ (0,0)f(0)=\frac{0}{-1}=0\ \Rightarrow\ (0,0)
  2. Talls amb l’eix OXOX:

    x2−2x=x(x−2)=0 ⇒ (0,0)x^2-2x=x(x-2)=0\ \Rightarrow\ (0,0)i  (2,0)\text{i}\ \ (2,0)
  3. Asímptota vertical x=1x=1: el numerador val −1-1 i el denominador tendeix a 00:

    lim⁡x→1−f(x)=+∞\lim_{x\to 1^-}f(x)=+\inftylim⁡x→1+f(x)=−∞\lim_{x\to 1^+}f(x)=-\infty
  4. No hi ha asímptota horitzontal, perquè el límit a l’infinit no és finit:

    lim⁡x→±∞x2−2xx−1=±∞\lim_{x\to\pm\infty}\frac{x^2-2x}{x-1}=\pm\infty
  5. Asímptota obliqua y=mx+ny=mx+n:

    mm=lim⁡x→±∞f(x)x{}= \lim_{x\to\pm\infty}\frac{f(x)}{x}=lim⁡x→±∞x2−2xx2−x{}= \lim_{x\to\pm\infty}\frac{x^2-2x}{x^2-x}=1{}= 1
  6. nn=lim⁡x→±∞(f(x)−x){}= \lim_{x\to\pm\infty}\left(f(x)-x\right)=lim⁡x→±∞x2−2x−x2+xx−1{}= \lim_{x\to\pm\infty}\frac{x^2-2x-x^2+x}{x-1}=lim⁡x→±∞−xx−1{}= \lim_{x\to\pm\infty}\frac{-x}{x-1}=−1{}= -1
  7. Ho podem confirmar fent la divisió:

    f(x)=x−1−1x−1f(x)=x-1-\frac{1}{x-1}

ResultatTalls: (0,0)(0,0) i (2,0)(2,0). Asímptota vertical x=1x=1; asímptota obliqua y=x−1y=x-1; no té asímptota horitzontal.

La pauta oficial dona: (0,0)(0,0), (2,0)(2,0); x=1x=1; y=x−1y=x-1

b)1 punt

Plantejament La recta tangent en x=ax=a és y−f(a)=f′(a)(x−a)y-f(a)=f'(a)(x-a). Dues rectes són paraŀleles si tenen el mateix pendent i no coincideixen.

  1. Derivada:

    f′(x)f'(x)=(2x−2)(x−1)−(x2−2x)(x−1)2{}= \frac{(2x-2)(x-1)-(x^2-2x)}{(x-1)^2}=x2−2x+2(x−1)2{}= \frac{x^2-2x+2}{(x-1)^2}
  2. En x=0x=0:

    f(0)=0f(0)=0f′(0)=21=2 ⇒ y=2xf'(0)=\frac{2}{1}=2\ \Rightarrow\ y=2x
  3. En x=2x=2:

    f(2)=0f(2)=0f′(2)f'(2)=4−4+21{}= \frac{4-4+2}{1}=2{}= 2⇒y=2(x−2){}\Rightarrow y=2(x-2)=2x−4{}= 2x-4
  4. Tenen el mateix pendent, 22, i ordenades a l’origen diferents (00 i −4-4): són paraŀleles.

ResultatTangent en x=0x=0: y=2xy=2x; tangent en x=2x=2: y=2x−4y=2x-4. Són paraŀleles perquè totes dues tenen pendent 22.

La pauta oficial dona: y=2xy=2x, y=2x−4y=2x-4; paraŀleles\text{paraŀleles}

c)0,5 punts

Plantejament El pendent de la tangent és f′(x)f'(x). Plantegem f′(x)=1f'(x)=1 i mirem si té solució.

  1. x2−2x+2(x−1)2\frac{x^2-2x+2}{(x-1)^2}=1{}= 1⟹x2−2x+2{}\Longrightarrow x^2-2x+2=x2−2x+1{}= x^2-2x+1⟹2=1{}\Longrightarrow 2=1
  2. És impossible. De fet, f′(x)=1+1(x−1)2>1f'(x)=1+\dfrac{1}{(x-1)^2}>1 per a tot x≠1x\ne 1.

ResultatNo: no hi ha cap punt on la tangent tingui pendent 11.

La pauta oficial dona: No\text{No}

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Sistemes d’equacions, Matrius i determinants
Enunciat oficial

Considereu el sistema d’equacions lineals següent: {y−z=p+3p2x−z=5x−y=3\begin{cases}y-z=p+3\\ p^2x-z=5\\ x-y=3\end{cases}

a) Discutiu el sistema per als diferents valors del paràmetre pp.

[1,25 punts]

b) Resoleu el sistema per al cas p=−1p=-1.

[0,5 punts]

c) Per al cas p=−1p=-1, hi ha alguna solució que compleixi, a més, xy=10xy=10? En cas afirmatiu, indiqueu quantes n’hi ha i trobeu-les totes.

[0,75 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Teorema de Rouché-Frobenius: calculem el determinant de la matriu de coeficients, trobem els valors crítics de pp i estudiem els rangs en cada cas.

  1. Matrius (ordre de les incògnites xx, yy, zz):

    AA=(01−1p20−11−10){}= \begin{pmatrix}0&1&-1\\p^2&0&-1\\1&-1&0\end{pmatrix}A∗A^*=(01−1p+3p20−151−103){}= \left(\begin{array}{ccc|c}0&1&-1&p+3\\p^2&0&-1&5\\1&-1&0&3\end{array}\right)
  2. Determinant:

    ∣A∣|A|=0−1+p2−0−0−0{}= 0-1+p^2-0-0-0=p2−1{}= p^2-1=(p−1)(p+1){}= (p-1)(p+1)
  3. Si p≠1p\ne 1 i p≠−1p\ne -1: ∣A∣≠0|A|\ne 0 i els dos rangs valen 3, igual que el nombre d’incògnites: compatible determinat.

    rg⁡(A)=rg⁡(A∗)=3\operatorname{rg}(A)=\operatorname{rg}(A^*)=3
  4. Si p=1p=1: rg⁡(A)=2\operatorname{rg}(A)=2 (hi ha un menor d’ordre 2 no nul), però la matriu ampliada té un menor d’ordre 3 no nul (columnes xx, yy i termes independents):

    ∣0110∣\begin{vmatrix}0&1\\1&0\end{vmatrix}=−1{}= -1≠0{}\ne 0∣0141051−13∣\begin{vmatrix}0&1&4\\1&0&5\\1&-1&3\end{vmatrix}=−2{}= -2≠0{}\ne 0
  5. Per a p=1p=1: rg⁡(A)=2≠rg⁡(A∗)=3\operatorname{rg}(A)=2\ne\operatorname{rg}(A^*)=3, sistema incompatible.

  6. Si p=−1p=-1: les equacions són y−z=2y-z=2, x−z=5x-z=5, x−y=3x-y=3, i la segona és la suma de la primera i la tercera. Hi ha un menor d’ordre 2 no nul:

    ∣0110∣\begin{vmatrix}0&1\\1&0\end{vmatrix}=−1{}= -1≠0{}\ne 0⇒rg⁡(A){}\Rightarrow \operatorname{rg}(A)=rg⁡(A∗){}= \operatorname{rg}(A^*)=2{}= 2<3{}< 3
  7. Per a p=−1p=-1 el sistema és compatible indeterminat amb un grau de llibertat.

ResultatSi p≠±1p\ne\pm 1: compatible determinat. Si p=1p=1: incompatible. Si p=−1p=-1: compatible indeterminat (un grau de llibertat).

La pauta oficial dona: p≠±1: SCDp\ne\pm1:\ \text{SCD}; p=1: SIp=1:\ \text{SI}; p=−1: SCIp=-1:\ \text{SCI}

b)0,5 punts

Plantejament Per a p=−1p=-1 podem eliminar la segona equació (és la suma de les altres dues) i deixar una incògnita com a paràmetre.

  1. Sistema equivalent:

    {y−z=2x−y=3\begin{cases}y-z=2\\ x-y=3\end{cases}
  2. Prenem y=λy=\lambda:

    x=3+λx=3+\lambdaz=λ−2z=\lambda-2

Resultat(x,y,z)=(3+λ, λ, λ−2)(x,y,z)=(3+\lambda,\ \lambda,\ \lambda-2), λ∈ℝ\lambda\in\mathbb{R}.

La pauta oficial dona: (λ+3, λ, λ−2)(\lambda+3,\ \lambda,\ \lambda-2)

c)0,75 punts

Plantejament Imposem la condició xy=10xy=10 a les solucions de l’apartat anterior: surt una equació de segon grau en λ\lambda.

  1. (3+λ)λ=10 ⟹ λ2+3λ−10=0(3+\lambda)\lambda=10\ \Longrightarrow\ \lambda^2+3\lambda-10=0
  2. λ=−3±9+402=−3±72 ⟹ λ=2\lambda=\frac{-3\pm\sqrt{9+40}}{2}=\frac{-3\pm 7}{2}\ \Longrightarrow\ \lambda=2o  λ=−5\text{o}\ \ \lambda=-5
  3. Solucions corresponents:

    λ=2: (5,2,0)\lambda=2:\ (5,2,0)λ=−5: (−2,−5,−7)\lambda=-5:\ (-2,-5,-7)

ResultatSí, n’hi ha dues: (5,2,0)(5,2,0) i (−2,−5,−7)(-2,-5,-7).

La pauta oficial dona: Dues:(−2,−5,−7)\text{Dues}: (-2,-5,-7), (5,2,0)(5,2,0)

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Probabilitat i estadística, Derivades i les seves aplicacions
Enunciat oficial

Una empresa produeix dos tipus de peces, de ferro i d’acer. El 60 % de la producció total correspon a peces de ferro i la resta són d’acer. Sabem que el 95 % de les peces de ferro produïdes no tenen cap defecte, mentre que el 3 % de les peces d’acer són defectuoses.

a) Si agafem una peça a l’atzar, quina és la probabilitat que sigui defectuosa?

[0,75 punts]

b) L’empresa aviat diversificarà la producció i començarà a produir també peces de titani, que es vendran en paquets de 5. Si la probabilitat que una peça de titani sigui defectuosa és un valor desconegut pp, i cada peça és defectuosa independentment de les altres, comproveu que l’expressió que ens dona la probabilitat que en un paquet de 5 peces n’hi hagi exactament 4 de defectuoses (en funció de pp) és f(p)=5(p4−p5)f(p)=5(p^4-p^5).

[0,75 punts]

c) Considereu la funció f(p)f(p) de l’apartat anterior. Determineu el valor màxim que pren f(p)f(p) quan p≥0p\ge 0.

[1 punt]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,75 punts

Plantejament Hi ha dos tipus de peces amb probabilitats de defecte diferents: fem servir la fórmula de la probabilitat total. Les peces de ferro defectuoses són el 100−95=5 %100-95=5\,\%.

  1. Dades: FF = «de ferro», AA = «d’acer», DD = «defectuosa».

    P(F)=0,6P(F)=0{,}6P(A)=0,4P(A)=0{,}4P(D∣F)=0,05P(D\mid F)=0{,}05P(D∣A)=0,03P(D\mid A)=0{,}03
  2. Probabilitat total:

    P(D)P(D)=0,6⋅0,05+0,4⋅0,03{}= 0{,}6\cdot 0{,}05+0{,}4\cdot 0{,}03=0,03+0,012{}= 0{,}03+0{,}012=0,042{}= 0{,}042

ResultatP(D)=0,042P(D)=0{,}042

La pauta oficial dona: 0,0420{,}042

b)0,75 punts

Plantejament El nombre XX de peces defectuoses en un paquet de 5 segueix una binomial B(5,p)B(5,p), perquè les peces són independents i cadascuna és defectuosa amb probabilitat pp.

  1. Hi ha (54)=5\binom{5}{4}=5 maneres de triar quina peça és la bona, i cada configuració té probabilitat p4(1−p)p^4(1-p):

    P(X=4)P(X=4)=(54)p4(1−p){}= \binom{5}{4}p^4(1-p)=5p4(1−p){}= 5p^4(1-p)=5(p4−p5){}= 5(p^4-p^5)

ResultatP(X=4)=5(p4−p5)=f(p)P(X=4)=5(p^4-p^5)=f(p), com volíem comprovar.

La pauta oficial dona: 5(p4−p5)5(p^4-p^5)

c)1 punt

Plantejament Busquem els punts crítics de ff per a p≥0p\ge 0 i estudiem el signe de la derivada per saber on creix i on decreix.

  1. Derivada:

    f′(p)f'(p)=20p3−25p4{}= 20p^3-25p^4=5p3(4−5p){}= 5p^3(4-5p)
  2. Punts crítics:

    f′(p)=0 ⟹ p=0f'(p)=0\ \Longrightarrow\ p=0o  p=45\text{o}\ \ p=\frac{4}{5}
  3. Signe: f′>0f'>0 a (0,45)\left(0,\frac45\right) i f′<0f'<0 per a p>45p>\frac45. Per tant ff creix fins a 45\frac45 i després decreix: a p=45p=\frac45 hi ha el màxim absolut per a p≥0p\ge 0.

  4. Valor màxim:

    f(45)f\left(\frac{4}{5}\right)=5(45)4(1−45){}= 5\left(\frac{4}{5}\right)^4\left(1-\frac{4}{5}\right)=(45)4{}= \left(\frac{4}{5}\right)^4=256625{}= \frac{256}{625}≈0,41{}\approx 0{,}41

ResultatEl valor màxim és f(45)=256625≈0,41f\left(\frac45\right)=\dfrac{256}{625}\approx 0{,}41.

La pauta oficial dona: f(45)=0,41f\left(\frac45\right)=0{,}41

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Integrals, Geometria de l’espai
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions que s’hi plantegen.

OPCIÓ A

La vela major d’un veler té forma semiparabòlica i està delimitada per les gràfiques de f(x)=−x2+25f(x)=-x^2+25, y=0y=0 i x=0x=0, tal com s’indica a la figura següent: La vela té dues parts separades per la recta y=9y=9. Per a construir-la, s’empra un teixit de niló a la part superior, que costa 50 €/u2\text{u}^2, i un teixit de polièster a la part inferior, que costa 70 €/u2\text{u}^2. Calculeu el cost total del material que es necessita per a construir aquesta vela.

[2,5 punts]

OPCIÓ B

Considereu el pla π\pi d’equació x+y=0x+y=0.

a) Calculeu l’equació del pla π′\pi' que és perpendicular a π\pi i conté els punts P=(1,−1,2)P=(1,-1,2) i Q=(3,−3,6)Q=(3,-3,6).

[1 punt]

b) Calculeu l’equació paramètrica de la recta continguda en π′\pi' i que conté els punts de π′\pi' a la mateixa distància de PP que de QQ.

[1,5 punts]

Gràfica de la paràbola f(x)=−x²+25, amb vèrtex a (0,25) i talls amb l’eix OX a x=−5 i x=5, i la recta horitzontal y=9. La vela és la regió del primer quadrant entre l’eix OY, l’eix OX i la paràbola. La part per sobre de y=9 està ratllada i s’anomena «Regió superior»; la part per sota de y=9 està quadriculada i s’anomena «Regió inferior». Els eixos estan graduats de 5 en 5.Gràfica de la paràbola f(x)=−x²+25, amb vèrtex a (0,25) i talls amb l’eix OX a x=−5 i x=5, i la recta horitzontal y=9. La vela és la regió del primer quadrant entre l’eix OY, l’eix OX i la paràbola. La part per sobre de y=9 està ratllada i s’anomena «Regió superior»; la part per sota de y=9 està quadriculada i s’anomena «Regió inferior». Els eixos estan graduats de 5 en 5.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

Opció A

2,5 punts

Plantejament Cal l’àrea de cada part de la vela. Calculem l’àrea total sota la paràbola entre x=0x=0 i x=5x=5 i l’àrea de la part inferior (sota y=9y=9); la superior és la diferència. Després multipliquem cada àrea pel seu preu.

  1. Punts de tall (amb x≥0x\ge 0):

    −x2+25=0⇒x=5-x^2+25=0\Rightarrow x=5−x2+25=9⇒x=4-x^2+25=9\Rightarrow x=4
  2. Àrea total:

    ATA_T=∫05(−x2+25) dx{}= \int_0^5(-x^2+25)\,dx=[−x33+25x]05{}= \left[-\frac{x^3}{3}+25x\right]_0^5=−1253+125{}= -\frac{125}{3}+125=2503{}= \frac{250}{3}
  3. Part inferior: un rectangle 4×94\times 9 i, entre x=4x=4 i x=5x=5, la regió sota la paràbola. Amb la primitiva F(x)=−x33+25xF(x)=-\frac{x^3}{3}+25x: F(5)=2503F(5)=\frac{250}{3} i F(4)=2363F(4)=\frac{236}{3}.

    AinfA_{\text{inf}}=∫049 dx{}= \int_0^4 9\,dx+∫45(−x2+25) dx{}+\int_4^5(-x^2+25)\,dx=36+(2503−2363){}= 36+\left(\frac{250}{3}-\frac{236}{3}\right)=36+143{}= 36+\frac{14}{3}=1223{}= \frac{122}{3}
  4. Part superior:

    Asup=2503−1223=1283A_{\text{sup}}=\frac{250}{3}-\frac{122}{3}=\frac{128}{3}
  5. Cost:

    1283⋅50+1223⋅70\frac{128}{3}\cdot 50+\frac{122}{3}\cdot 70=6400+85403{}= \frac{6400+8540}{3}=149403{}= \frac{14940}{3}=4980{}= 4980

ResultatÀrea superior 1283 u2\frac{128}{3}\ \text{u}^2, àrea inferior 1223 u2\frac{122}{3}\ \text{u}^2; cost total 4 9804\,980 €.

La pauta oficial dona: 4980 €4980\ €

La vela entre x=0 i x=5 sota la paràbola y=−x²+25, dividida per la recta y=9: la part superior, d’àrea 128/3, i la inferior, d’àrea 122/3, amb colors diferents; el punt de tall amb y=9 és (4,9).

Opció B

a)1 punt

Plantejament El pla π′\pi' conté la direcció PQ→\overrightarrow{PQ} i, com que és perpendicular a π\pi, també conté la direcció del vector normal de π\pi. El seu vector normal és el producte vectorial de totes dues direccions.

  1. Direccions:

    n⃗π=(1,1,0)\vec n_\pi=(1,1,0)PQ→=(2,−2,4)∥(1,−1,2)\overrightarrow{PQ}=(2,-2,4)\parallel(1,-1,2)
  2. Vector normal de π′\pi':

    (1,1,0)×(1,−1,2)(1,1,0)\times(1,-1,2)=∣i⃗j⃗k⃗1101−12∣{}= \begin{vmatrix}\vec i&\vec j&\vec k\\1&1&0\\1&-1&2\end{vmatrix}=(2,−2,−2)∥(1,−1,−1){}= (2,-2,-2)\parallel(1,-1,-1)
  3. Pla per PP:

    x−y−z+D=0x-y-z+D=01+1−2+D=0⇒D=01+1-2+D=0\Rightarrow D=0
  4. Comprovació amb QQ:

    3+3−6=03+3-6=0

Resultatπ′: x−y−z=0\pi':\ x-y-z=0

La pauta oficial dona: x−y−z=0x-y-z=0

b)1,5 punts

Plantejament Els punts que equidisten de PP i QQ formen el pla mediador del segment PQPQ (perpendicular a PQ→\overrightarrow{PQ} pel punt mitjà). La recta demanada és la intersecció d’aquest pla amb π′\pi'.

  1. Punt mitjà:

    M=P+Q2=(2,−2,4)M=\frac{P+Q}{2}=(2,-2,4)
  2. Pla mediador (normal (1,−1,2)(1,-1,2)):

    x−y+2z=2+2+8=12x-y+2z=2+2+8=12
  3. Intersecció amb π′\pi':

    {x−y−z=0x−y+2z=12\begin{cases}x-y-z=0\\ x-y+2z=12\end{cases}⟹3z=12{}\Longrightarrow 3z=12⇒z=4{}\Rightarrow z=4x−y=4x-y=4
  4. Amb y=ky=k:

    (x,y,z)(x,y,z)=(4+k, k, 4){}= (4+k,\ k,\ 4)=(4,0,4)+k(1,1,0){}= (4,0,4)+k(1,1,0)k∈ℝk\in\mathbb{R}

Resultat(x,y,z)=(4,0,4)+k(1,1,0)(x,y,z)=(4,0,4)+k(1,1,0), k∈ℝk\in\mathbb{R}.

La pauta oficial dona: (x,y,z)=(4,0,4)+k(1,1,0)(x,y,z)=(4,0,4)+k(1,1,0)

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Matemàtiques, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Matemàtiques de 2022 a 2026.

Sistemes d’equacionsDerivades i les seves aplicacionsProbabilitat i estadísticaLímits i continuïtatIntegralsGeometria de l’espaiTots els temes de Matemàtiques

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Matemàtiques del 2025?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, trieu UNA de les dues opcions (A o B) proposades. Per temes, els punts eren: sistemes d’equacions (2,5 punts), derivades i les seves aplicacions (2,5 punts), probabilitat i estadística (1,5 punts) i límits i continuïtat (1 punt). Exercici 4, a triar: opció A, integrals; opció B, geometria de l’espai.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. Totes coincideixen amb la pauta.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Tens la PAU de Matemàtiques aquest curs?

Puja els teus apunts de Matemàtiques i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Matemàtiques a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.