L’Estat liberal o la Primera Guerra Carlista

Pregunta 3 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 3 punts

La construcció de l’Estat liberalResposta model amb les idees dels criteris oficials

També a Economia i societat del segle XIX, La crisi de l’Antic Règim

2026Convocatòria ordinària · Pregunta 3

3 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficials

Torna al tema3 de 23

Després de les 23

Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?

Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Respongueu UNA de les dues opcions. (fins a 3 punts)

3.1 Exposeu l’ordenament constitucional i les principals polítiques administratives en la construcció de l’Estat liberal, abordant també els objectius i l’abast de la reforma agrària (1833-1855).

[3 punts]

3.2 Exposeu el problema successori en el regnat de Ferran VII i la Primera Guerra Carlista.

[3 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

3.1 3 punts3.2 3 puntsla 3.1 o la 3.2, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.

3.13 punts

Apartat 3.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.1 a l’enunciat oficial, en valencià

Exposeu l’ordenament constitucional i les principals polítiques administratives en la construcció de l’Estat liberal, abordant també els objectius i l’abast de la reforma agrària (1833-1855).

Plantejament Exposar l’ordenament constitucional i l’administració de l’Estat liberal, i després la reforma agrària amb les seues etapes i resultats.

La resposta, corregida al marge

12

El primer pilar de l’Estat liberal va ser el seu ordenament constitucional. La Constitució de 1837, de signe progressista i fruit del Motí de la Granja, reconeixia la sobirania nacional, dividia els poders, creava unes Corts de dues cambres i garantia drets com la llibertat d’impremta, encara que el vot era censitari i el rei conservava el veto. La moderada Constitució de 1845, obra del govern de Narváez, va ser més conservadora: la sobirania va passar a ser compartida entre les Corts i el rei, el Senat va ser vitalici i de nomenament regi, es va declarar la confessionalitat catòlica de l’Estat i la llei electoral de 1846 va reduir encara més el cens de votants.

34

Els partits dinàstics van ser el Moderat, amb el suport de les elits i la gran propietat, i el Progressista, més proper a les classes mitjanes urbanes; tots dos acceptaven Isabel II, però discrepaven sobre el poder de la Corona i l’abast del vot. La Corona va afavorir quasi sempre els moderats, i els progressistes només van arribar al govern amb pronunciaments o revoltes, com el 1840 i el 1854. El centralisme polític es va consolidar amb la divisió provincial de 1833, amb autoritats nomenades pel govern, i amb la llei d’ajuntaments de 1845, que els va sotmetre al seu control. La qüestió foral es va encarrilar després de la guerra: la llei de 1839 va confirmar els furs bascos i navarresos, sempre que no trencaren la unitat constitucional, i Navarra els va canviar el 1841 per la Llei Paccionada, que la va convertir en província amb autonomia fiscal; els furs bascos van durar, retallats, fins al 1876.

567

L’altra cara del nou Estat va ser la terra. Els liberals volien que es poguera comprar, vendre i conrear lliurement, com qualsevol mercaderia, i per a això van desmuntar les lligadures de l’Antic Règim: van suprimir els senyorius jurisdiccionals, van permetre vendre els majorats, van posar en venda les terres de l’Església i dels municipis i van acabar amb els privilegis ramaders de la Mesta.

8

La desamortització va tindre tres etapes. Entre 1836 i 1844 es va aplicar la de Mendizábal, sobre béns eclesiàstics, durant les regències de Maria Cristina i d’Espartero. De 1845 a 1854, amb els moderats de Narváez en el poder, el procés quasi es va detindre. El 1855-1856, després del pronunciament de Vicálvaro, els liberals van donar un nou impuls amb la llei de Madoz, que va vendre béns civils, comunals i de propis, i també eclesiàstics.

910

En el conjunt del període van pesar més les vendes de béns eclesiàstics, perquè l’etapa de Mendizábal va durar quasi una dècada i la de Madoz tot just començava. El balanç va ser pobre per als qui treballaven la terra. Van comprar sobretot els qui ja tenien diners, de manera que no va nàixer la classe de xicotets i mitjans propietaris que alguns esperaven, el latifundi es va mantindre i molts pagesos van perdre terres comunals i arrendaments: la pobresa rural i els conflictes van augmentar. Es van posar en conreu moltes terres noves i va créixer la collita, però amb les mateixes tècniques i quasi sense màquines, de manera que els rendiments a penes van millorar i el camp no va generar ni l’estalvi ni la demanda que necessitava la indústria.

Les idees de la nostra resposta

3 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §3
  7. §3
  8. §4
  9. §5
  10. §5

3.23 punts

Apartat 3.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.2 a l’enunciat oficial, en valencià

Exposeu el problema successori en el regnat de Ferran VII i la Primera Guerra Carlista.

Plantejament Explicar l’origen del conflicte, el seu desenvolupament i el seu final, amb la dimensió internacional i les conseqüències.

La resposta, corregida al marge

1

El conflicte successori va nàixer de la Llei sàlica, que Felip V va introduir el 1713 i que dificultava que les dones regnaren. Ferran VII, que no tenia fills mascles, va publicar el 1830 la Pragmàtica sanció, aprovada el 1789 però mai publicada, que anul·lava aquesta limitació i permetia regnar la seua filla Isabel, nascuda aquell mateix any. El seu germà, l’infant Carles Maria Isidre, no la va acceptar i es va considerar l’hereu legítim.

2

Quan Ferran VII va morir, el setembre de 1833, es van enfrontar els defensors dels drets de Carles, absolutistes i partidaris de les tradicions, que eren els carlistes, i els partidaris d’Isabel, la seua filla i legítima hereva, anomenats isabelins o cristins, perquè, com que la reina era menor d’edat, va exercir la regència la seua mare, Maria Cristina.

3

La Primera Guerra Carlista (1833-1839) va ser una guerra civil. Carles, que es va proclamar rei amb el nom de Carles V, va comptar amb el suport dels absolutistes i va dominar sobretot el País Basc, Navarra i el Maestrat; al nord, el general Zumalacárregui va organitzar l’exèrcit carlista, encara que va morir el 1835 durant el setge de Bilbao. La regent, per a sostindre la seua filla, va buscar el suport dels liberals, cosa que va apropar la regència al liberalisme i va decantar a poc a poc la guerra a favor dels isabelins.

4

La guerra es va seguir també des de fora com un episodi del xoc europeu entre absolutisme i liberalisme. L’infant Carles va rebre diners i armes d’Àustria, Prússia i Rússia, mentre que la regent es va recolzar en les monarquies liberals de Gran Bretanya i França i en Portugal, signants amb Espanya de la Quàdruple Aliança de 1834.

5

La guerra va acabar al nord amb el Conveni de Vergara, de 1839, segellat amb l’abraçada entre els generals Espartero i Maroto: es va acordar mantindre els furs a les províncies basques i a Navarra i integrar a l’exèrcit liberal l’oficialitat carlista. Al Maestrat la resistència de Cabrera es va prolongar fins al 1840.

6

Entre les conseqüències, les enormes despeses de la guerra van obligar el govern a emetre deute públic, i aquest deute va empényer a vendre els béns de l’Església amb la desamortització de Mendizábal. A més, els militars van guanyar pes polític, amb Espartero i Narváez, i el carlisme va continuar viu i es va tornar a alçar en dues guerres més.

Les idees de la nostra resposta

3 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

El que valoren els criteris

Només s’ha de corregir l’exposició d’un dels dos temes (3.1 o 3.2). En el cas que se’n responga més d’un, s’ha de corregir només el primer dels exposats. En el primer tema (3.1), obtindrà fins a 3 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta.

La correcció de la llengua: La qualificació global de l’exercici pot disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen; a partir del tercer error, s’ha de descomptar a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afecta errors nous i no faltes ortogràfiques que puguen anar repetint-se en l’examen. El corrector o correctora ha de marcar els errors en l’exercici i especificar clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU d’Història d’Espanya

Hi arribes amb els 8 temes d’Història d’Espanya posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La construcció de l’Estat liberal· aquesta pregunta8 de 9 exàmens
  2. La crisi de l’Antic Règim· aquesta pregunta4 de 9 exàmens
  3. Economia i societat del segle XIX· aquesta pregunta1 de 9 exàmens
  4. La Segona República i la Guerra Civil9 de 9 exàmens
  5. Alfons XIII i Primo de Rivera5 de 9 exàmens
  6. La Transició i la democràcia5 de 9 exàmens
  7. La Restauració4 de 9 exàmens
  8. El franquisme4 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.