2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 5
2 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsTorna al tema23 de 23
Després de les 23
Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?
Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantResponeu a una de les dues opcions (fins a 2 punts)
1 Desplegeu breument com evolucionen els principis de sobirania, separació de poders i llibertats en els textos constitucionals al llarg del segle XIX.
[2 punts]
2 Expliqueu les principals insurreccions socials i colps d’Estat militars en la història de l’Espanya del segle XX.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
12 punts
Desplegeu breument com evolucionen els principis de sobirania, separació de poders i llibertats en els textos constitucionals al llarg del segle XIX.
Plantejament Cal seguir cada principi de Cadis a través de les constitucions de 1837, 1845, 1869 i 1876.
La resposta, corregida al marge
La Constitució de 1812 va fixar els principis del liberalisme espanyol: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi, confessionalitat de l’Estat i llibertat d’impremta. Els textos de 1837, 1845, 1869 i 1876 els van recollir o els van retallar segons qui governava: progressistes, moderats, demòcrates o conservadors de la Restauració.
La sobirania va ser nacional el 1837 i el 1869, però les constitucions de 1845 i de 1876 la van compartir entre les Corts i el rei, que es reservava un gran poder.
La separació de poders es va mantindre en totes, i des de 1837 les Corts van ser bicamerals, amb Congrés i Senat; però el rei va tindre més pes en les de 1845 i 1876, amb un Senat designat totalment o parcialment per la Corona; la de 1869 va ser la que millor va equilibrar el poder de les Corts enfront del del monarca.
El sufragi va passar del caràcter indirecte de Cadis al censatari el 1837 i el 1845, i a l’universal masculí el 1869; el 1876 es va deixar a la llei, i el sufragi universal masculí va tornar amb la llei de 1890.
La religió catòlica va ser l’oficial el 1812, el 1845 i el 1876, encara que el 1876 es va tolerar el culte privat d’altres religions; la Constitució de 1837 va mantindre el culte catòlic sense prohibir-ne d’altres, i la de 1869 va introduir la llibertat de cultes.
La llibertat d’impremta es va reconéixer en tots els textos, però la limitaven lleis de premsa més o menys dures: més les de 1845 i la de 1879, i amb més amplitud el 1869 i amb la llei d’impremta de 1883.
22 punts
Expliqueu les principals insurreccions socials i colps d’Estat militars en la història de l’Espanya del segle XX.
Plantejament Cal ordenar els fets per dates i dir en cadascun qui el va fer, què buscava i com va acabar.
La resposta, corregida al marge
La Setmana Tràgica de Barcelona, del 26 de juliol al 2 d’agost de 1909, va ser una insurrecció obrera a Barcelona contra l’enviament de reservistes a la guerra del Marroc. Hi va haver vaga general, barricades i incendis d’esglésies i convents, i el Govern de Maura la va reprimir amb duresa.
A l’agost de 1917 la UGT i la CNT van llançar una vaga general revolucionària (del 13 al 18) contra la carestia i per a forçar un canvi polític. L’Exèrcit la va sufocar en una setmana; hi va haver desenes de morts, i els membres del comitè de vaga van ser condemnats a cadena perpètua, encara que el 1918 van eixir de la presó després de ser elegits diputats.
El colp d’Estat del general Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, va començar a Barcelona, on era capità general. Amb l’acceptació d’Alfons XIII, va suspendre la Constitució i va establir un Directori Militar.
La vaga revolucionària d’octubre de 1934 va ser la resposta de l’esquerra a l’entrada de ministres de la CEDA en el Govern. Va fracassar en la major part del país: a Astúries, els miners van prendre el poder durant dues setmanes, fins que l’Exèrcit, amb la Legió i els regulars, els va reprimir; i a Catalunya, Companys va proclamar l’Estat català.
El colp militar dels dies 17 i 18 de juliol de 1936 va començar a Melilla i es va estendre per la Península. Va fracassar en una part del país i va desembocar en la Guerra Civil, que va acabar el 1939 amb la dictadura de Franco.
El colp del 23 de febrer de 1981 va ser l’últim intent: el tinent coronel Tejero va entrar al Congrés dels Diputats amb guàrdies civils durant la votació d’investidura de Calvo-Sotelo, mentre el capità general de València, Milans del Bosch, treia els tancs al carrer. Va fracassar quan el rei Joan Carles I, en un missatge televisat, es va declarar en contra.
El que valoren els criteris
En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diversos raonaments correctes. Amb això es valorarà si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i els que procedeixen de l’anàlisi de les fonts facilitades. La nota final sobre 10 punts s’obtindrà després de sumar les quatre qualificacions citades. El corrector només podrà exigir els coneixements previstos en els nuclis temàtics de la programació i els que proporcionen les fonts d’informació. No obstant això, si l’alumnat aporta coneixements no previstos i estan ben utilitzats en el context, se li valoraran positivament per a augmentar la qualificació obtinguda. Convé recordar que, encara que l’alumnat haurà d’integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no es valoraran solament els coneixements, per la qual cosa per a establir la qualificació definitiva es valorarà el conjunt de la composició i la redacció.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La construcció de l’Estat liberalLa construcció de l’Estat liberalLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana