Idees i context: sufragi o colp de 1936

Pregunta 2 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2,5 punts

La construcció de l’Estat liberalResposta model amb les idees dels criteris oficials

També a La Segona República i la Guerra Civil

2023Convocatòria ordinària · Pregunta 2

2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficials

Torna al tema19 de 23

Després de les 23

Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?

Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Responeu a una de les dues opcions (fins a 2,5 punts)

a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent.

Document 1

Ministeri de la Governació. Quan la sobirania nacional és l’única font d’on s’han de derivar tots els poders i totes les institucions d’un país, assegurar la llibertat més absoluta del sufragi universal, que és la seua legítima expressió i la seua conseqüència indeclinable, constitueix el deure més alt i altra inflexible responsabilitat per als Governs que, brollant d’aquesta mateixa sobirania en els primers instants de la revolució són els depositaris de la voluntat nacional (…). Per això el Govern Provisional, que no desconeix ni esquiva la gran responsabilitat que tira sobre si en sotmetre el principi de sufragi universal a un decret tan indispensable com desitjat, té una necessitat, més imperiosa que en cap altra ocasió, d’exposar amb sinceritat, per la seua ordre i amb algun deteniment els motius que l’han impulsat a resoldre de la manera que va a portar-ho a efecte (…) És la primera d’aquestes qüestions l’extensió que haguera de donar-se al sufragi dins de la seua pròpia condició d’universal, o per millor dir, les limitacions que calguera posar-li; i resolt el Govern a seguir en aquest punt com en tots el criteri més liberal possible, creu que no és prudent ni just establir altres que aquelles que el bon sentit i la dignitat mateixa del Cos electoral exigeixen (…) Article 1r. Són electors tots els espanyols majors de 25 anys inscrits en el padró de veïnatge, que es formarà conforme als articles 15, 16 i 17 de la llei municipal (…).

Decret, de 9 de novembre de 1868.

Document 2

Títol I. De la Nació espanyola.

Article 1r. Componen la Nació espanyola els Estats d’Andalusia Alta, Andalusia Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella la Nova, Castella la Vella, Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puerto Rico, València, Regions Basques.

Els Estats podran conservar les actuals províncies o modificar-les, segons les seues necessitats territorials (…)

Títol III. Dels Poders públics.

Art. 39. La forma de govern de la Nació espanyola és la República federal.

Art. 40. En l’organització política de la Nació espanyola tot allò individual és de la pura competència de l’individu; tot allò municipal és del Municipi; tot allò regional és de l’Estat, i tot allò Nacional de la Federació.

Art. 41. Tots els Poders són electius, amovibles i responsables.

Art. 42. La sobirania resideix en tots els ciutadans, i s’exerceix en representació seua pels organismes polítics de la República constituïda per mitjà del sufragi universal (…)”.

Projecte de Constitució federal de la República Espanyola, Palau de les Corts, 17 de juliol de 1873.

[2,5 punts]

b) DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent.

Document 3

“Un grup d’espanyols, soldats uns i altres homes civils, no volen assistir a la total dissolució de la Pàtria. S’alça avui contra el Govern traïdor, inepte, cruel i injust que la condueix a la ruïna. [...] l’Exèrcit, l’Armada, la Policia, són minats per agents de Moscou, enemics jurats de la civilització espanyola; una Premsa indigna enverina la consciència popular i cultiva totes les pitjors passions, des de l’odi fins a l’impudor; no hi ha poble ni casa que no es troben convertits en un infern de rancors: s’estimulen els moviments separatistes [...] sacsegeu la resignació davant el quadre del seu enfonsament i veniu amb nosaltres per Espanya una, gran i lliure. Que Dios nos ayude! Arriba Espanya!”

José Antonio Primo de Rivera, Alacant, 17 de juliol de 1936.

Document 4

“Els nostres valents legionaris i regulars han demostrat als rojos covards el que significa ser home de debò. I, alhora, a les seues dones. Això està totalment justificat perquè aquestes comunistes i anarquistes prediquen l’amor lliure. Ara almenys sabran el que són homes de debò i no milicians marietes. No es lliuraran, per molt que bramen i piquen de peus”

Gonzalo Queipo de Llano, Sevilla, 23 de juliol de 1936.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

a) 2,5 puntsb) 2,5 puntsla a o la b, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.

a)2,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en valencià

DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent.

Document 1

Ministeri de la Governació. Quan la sobirania nacional és l’única font d’on s’han de derivar tots els poders i totes les institucions d’un país, assegurar la llibertat més absoluta del sufragi universal, que és la seua legítima expressió i la seua conseqüència indeclinable, constitueix el deure més alt i altra inflexible responsabilitat per als Governs que, brollant d’aquesta mateixa sobirania en els primers instants de la revolució són els depositaris de la voluntat nacional (…). Per això el Govern Provisional, que no desconeix ni esquiva la gran responsabilitat que tira sobre si en sotmetre el principi de sufragi universal a un decret tan indispensable com desitjat, té una necessitat, més imperiosa que en cap altra ocasió, d’exposar amb sinceritat, per la seua ordre i amb algun deteniment els motius que l’han impulsat a resoldre de la manera que va a portar-ho a efecte (…) És la primera d’aquestes qüestions l’extensió que haguera de donar-se al sufragi dins de la seua pròpia condició d’universal, o per millor dir, les limitacions que calguera posar-li; i resolt el Govern a seguir en aquest punt com en tots el criteri més liberal possible, creu que no és prudent ni just establir altres que aquelles que el bon sentit i la dignitat mateixa del Cos electoral exigeixen (…) Article 1r. Són electors tots els espanyols majors de 25 anys inscrits en el padró de veïnatge, que es formarà conforme als articles 15, 16 i 17 de la llei municipal (…).

Decret, de 9 de novembre de 1868.

Document 2

Títol I. De la Nació espanyola.

Article 1r. Componen la Nació espanyola els Estats d’Andalusia Alta, Andalusia Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella la Nova, Castella la Vella, Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puerto Rico, València, Regions Basques.

Els Estats podran conservar les actuals províncies o modificar-les, segons les seues necessitats territorials (…)

Títol III. Dels Poders públics.

Art. 39. La forma de govern de la Nació espanyola és la República federal.

Art. 40. En l’organització política de la Nació espanyola tot allò individual és de la pura competència de l’individu; tot allò municipal és del Municipi; tot allò regional és de l’Estat, i tot allò Nacional de la Federació.

Art. 41. Tots els Poders són electius, amovibles i responsables.

Art. 42. La sobirania resideix en tots els ciutadans, i s’exerceix en representació seua pels organismes polítics de la República constituïda per mitjà del sufragi universal (…)”.

Projecte de Constitució federal de la República Espanyola, Palau de les Corts, 17 de juliol de 1873.

Plantejament Cal traure la idea principal de cada document sense repetir el text i situar-los en el Sexenni democràtic i en el seu nucli temàtic.

La resposta, corregida al marge

1

El document 1 parteix de què, si la sobirania resideix en la nació, d’ella han d’eixir tots els poders, i d’ací dedueix que el sufragi universal ha de garantir-se amb la major llibertat possible. És el principi que justifica el decret de 1868: el dret de vot dels espanyols varons com a expressió de la sobirania nacional.

2

El document 2 defineix la república federal com un Estat construït de baix a dalt, de l’individu a la Federació, amb Estats lliures de mantindre o reformar les seues províncies. La sobirania resideix en la ciutadania i tots els poders són electius, amovibles i responsables.

3

Els dos textos pertanyen al Sexenni democràtic (1868-1874). La Revolució de setembre de 1868, la Gloriosa, va començar amb el pronunciament de Cadis de Prim, Serrano i l’almirall Topete, i va obligar Isabel II a exiliar-se. El Govern Provisional va convocar Corts Constituents per sufragi universal masculí, que van aprovar el 1869 una constitució amb sobirania nacional i monarquia parlamentària. Després del regnat d’Amadeu de Savoia, la seua abdicació el febrer de 1873 va donar pas a la Primera República. El projecte federal, presentat a les Corts el juliol, no va arribar a aprovar-se: la rebel·lió cantonal i el colp del general Pavía, el gener de 1874, el van deixar sense efecte. A Europa eren anys d’avanç del liberalisme democràtic i dels nacionalismes, i el federalisme de Pi i Margall bevia de Proudhon.

4

Tots dos documents formen part, doncs, del nucli temàtic de la construcció de l’Estat liberal (1833-1874): un reconeix el sufragi universal masculí i l’altre intenta donar forma republicana i federal a l’Estat, dos fites de l’última etapa.

Les idees de la nostra resposta

2,5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4

b)2,5 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en valencià

DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent.

Document 3

“Un grup d’espanyols, soldats uns i altres homes civils, no volen assistir a la total dissolució de la Pàtria. S’alça avui contra el Govern traïdor, inepte, cruel i injust que la condueix a la ruïna. [...] l’Exèrcit, l’Armada, la Policia, són minats per agents de Moscou, enemics jurats de la civilització espanyola; una Premsa indigna enverina la consciència popular i cultiva totes les pitjors passions, des de l’odi fins a l’impudor; no hi ha poble ni casa que no es troben convertits en un infern de rancors: s’estimulen els moviments separatistes [...] sacsegeu la resignació davant el quadre del seu enfonsament i veniu amb nosaltres per Espanya una, gran i lliure. Que Dios nos ayude! Arriba Espanya!”

José Antonio Primo de Rivera, Alacant, 17 de juliol de 1936.

Document 4

“Els nostres valents legionaris i regulars han demostrat als rojos covards el que significa ser home de debò. I, alhora, a les seues dones. Això està totalment justificat perquè aquestes comunistes i anarquistes prediquen l’amor lliure. Ara almenys sabran el que són homes de debò i no milicians marietes. No es lliuraran, per molt que bramen i piquen de peus”

Gonzalo Queipo de Llano, Sevilla, 23 de juliol de 1936.

Plantejament Cal resumir la idea de cada document amb paraules pròpies i situar-los en el colp de juliol de 1936 i en la crisi internacional dels anys trenta.

La resposta, corregida al marge

1

El document 3 és el manifest amb què José Antonio Primo de Rivera, des de la presó, secunda la revolta militar del 17 de juliol de 1936. Per a justificar-la descriu una Espanya arruïnada per un Govern al qual anomena traïdor, inepte i cruel, i reclama que els espanyols s’hi sumen.

234

El text s’obri amb «soldats uns i altres homes civils», perquè el colp no semble només militar, i parla en nom d’una Pàtria que estaria a punt de dissoldre’s. Els culpables serien els «agents de Moscou» i els moviments separatistes, és a dir, el comunisme i els nacionalismes perifèrics, presentats com a enemics d’Espanya. El tancament, «per Espanya una, gran i lliure» i «Arriba Espanya!», anticipa lemes que el franquisme convertirà en oficials.

5

El document 4 és una soflama radiada pel general Queipo de Llano des de Sevilla. Lloa legionaris i regulars perquè han ensenyat als «rojos covards» «el que significa ser home de debò», i justifica que ho facen també amb les seues dones, a les quals acusa de predicar l’amor lliure: és una incitació a la violència sexual contra les republicanes. Contraposa la virilitat dels seus als milicians, als quals insulta amb un terme despectiu sobre l’orientació sexual, i deixa veure una idea de la virilitat feta de menyspreu.

6

Els dos documents naixen en els anys d’entreguerres, en plena dècada de 1930: la Gran Depressió de 1929 va enfonsar economies, el feixisme triomfava a Itàlia i a Alemanya, altres règims autoritaris es multiplicaven per Europa i moltes democràcies entraven en crisi. A Espanya, la victòria del Front Popular el febrer de 1936 va accelerar la conspiració militar, i la revolta de juliol, que va triomfar només en part del país, va desembocar en una guerra civil amb un fort suport d’Itàlia i Alemanya als revoltats.

7

Tot això correspon al nucli temàtic de la Segona República i la Guerra Civil en un context de crisi internacional (1931-1939).

Les idees de la nostra resposta

2,5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §4
  7. §5

El que valoren els criteris

Aconseguirà fins a 2,5 punts tot l’alumnat que sàpia extraure i analitzar les idees principals dels textos i les situe en el context històric corresponent. El contingut dels textos pot resumir-se de maneres diferents i igualment vàlides.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU d’Història d’Espanya

Hi arribes amb els 8 temes d’Història d’Espanya posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La construcció de l’Estat liberal· aquesta pregunta8 de 9 exàmens
  2. La Segona República i la Guerra Civil· aquesta pregunta9 de 9 exàmens
  3. Alfons XIII i Primo de Rivera5 de 9 exàmens
  4. La Transició i la democràcia5 de 9 exàmens
  5. La crisi de l’Antic Règim4 de 9 exàmens
  6. La Restauració4 de 9 exàmens
  7. El franquisme4 de 9 exàmens
  8. Economia i societat del segle XIX1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.