2026Convocatòria extraordinària · Pregunta 4
2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsTorna al tema5 de 23
Després de les 23
Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?
Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantExpliqueu el paper polític de l’Exèrcit a Espanya durant els segles XIX i XX. En especial, feu referència als pronunciaments i a la influència dels militars durant aquest període. (fins a 2,5 punts)
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
2,5 punts
Expliqueu el paper polític de l’Exèrcit a Espanya durant els segles XIX i XX. En especial, feu referència als pronunciaments i a la influència dels militars durant aquest període. (fins a 2,5 punts)
Plantejament Explicar com va evolucionar el paper polític de l’Exèrcit, en ordre cronològic i amb una idea de conjunt.
La resposta, corregida al marge
Durant els segles XIX i XX l’Exèrcit va deixar de ser un simple instrument de l’Estat i es va convertir en un actor polític de primer ordre, en el centre de la vida política. Tot va començar amb els pronunciaments del regnat de Ferran VII, el més cèlebre el de Riego el 1820.
Amb Isabel II el militarisme va marcar el sistema, amb generals com Espartero, Narváez i O’Donnell que es van alternar en el poder i van recórrer al pronunciament. Al Sexenni Democràtic, el general Prim va ser la figura clau de la revolució de 1868. El pronunciament de Martínez Campos a Sagunt, el 1874, va retornar els Borbons al tron i va obrir un sistema en el qual Cánovas va intentar allunyar l’Exèrcit de la política.
Els primers pronunciaments van ser liberals, en defensa de la Constitució; amb el temps l’Exèrcit es va inclinar cap al conservadorisme i es va convertir en garant de l’ordre establit, sense deixar de ser un actor que decidia canvis de règim.
El desastre del 98, amb la pèrdua de les últimes colònies, va ser un punt d’inflexió: va provocar un regeneracionisme militar i un ressentiment contra els polítics. Des d’aleshores els militars van exigir jutjar ells mateixos les ofenses a l’Exèrcit, cosa que van aconseguir amb la Llei de Jurisdiccions (1906); el 1917 les Juntes de Defensa van pressionar el Govern, i el desastre d’Annual (1921) va deixar l’Exèrcit en el centre del debat polític. El 1923 el cop de Primo de Rivera, amb el vistiplau del rei Alfons XIII, va inaugurar una dictadura militar que va durar fins al 1930.
La Segona República va intentar modernitzar l’Exèrcit i sotmetre’l al poder civil amb les reformes d’Azaña, que van reduir l’excés d’oficials i que van irritar els africanistes i els sectors conservadors de l’Exèrcit.
La revolta fallida de juliol de 1936 va desembocar en la Guerra Civil i en la dictadura de Franco, en la qual l’Exèrcit va ser un dels pilars del règim. El seu últim ressò va ser el cop del 23-F, el 1981, quan el tinent coronel Tejero va assaltar el Congrés i Milans del Bosch va traure els tancs als carrers de València.
El que valoren els criteris
En aquesta última pregunta de caràcter transversal, obtindrà fins a 2,5 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diverses argumentacions correctes. Amb això s’ha de valorar si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i comparar-les adequadament en els seus corresponents contextos històrics.
La correcció de la llengua: La qualificació global de l’exercici pot disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen; a partir del tercer error, s’ha de descomptar a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afecta a errors nous i no a faltes ortogràfiques que puguen anar repetint-se en l’examen. El corrector o correctora ha de marcar els errors en l’exercici i especificar clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La construcció de l’Estat liberalLa construcció de l’Estat liberalLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana