El sufragi al XIX o dues dictadures

Pregunta 5 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2 punts

La construcció de l’Estat liberalResposta model amb les idees dels criteris oficials

També a El franquisme, Alfons XIII i Primo de Rivera

2023Convocatòria ordinària · Pregunta 5

2 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficials

Torna al tema22 de 23

Després de les 23

Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?

Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Responeu a una de les dues opcions (fins a 2 punts)

1 Expliqueu com s’ha regulat el dret al vot dels ciutadans en les Constitucions espanyoles del segle XIX.

[2 punts]

2 Compareu les dictadures i la repressió de Miguel Primo de Rivera i de Francisco Franco.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

1 2 punts2 2 puntsla 1 o la 2, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.

12 punts

Expliqueu com s’ha regulat el dret al vot dels ciutadans en les Constitucions espanyoles del segle XIX.

Plantejament Cal recórrer els models electorals del segle XIX en ordre cronològic: Cadis, el sufragi censatari dels moderats i el sufragi universal masculí de 1869.

La resposta, corregida al marge

1

El dret de vot va canviar molt al llarg del segle XIX segons qui governara. La Constitució de 1812, la de Cadis, va establir un sufragi universal masculí però indirecte: es votava en tres graus, parròquia, partit i província, i els diputats els elegien els electors de província. En quedaven excloses les dones, els servents domèstics i les persones d’ascendència africana.

2

Amb els moderats, la Constitució de 1845 i la llei electoral de 1846 van imposar un sufragi censatari: només votaven els qui pagaven una quantitat mínima d’impostos o tenien certes capacitats, menys d’un 1 % de la població. La Constitució de 1837, dels progressistes, havia remés la qüestió a la llei, que també va ser censatària, tot i que una mica més oberta. La diferència entre uns i altres no era de principis, sinó de grau: el vot s’entenia com una funció reservada als propietaris i no com un dret de tots. L’Estatut Reial de 1834, que no era una constitució, ja havia limitat el vot a uns pocs propietaris.

3

La Constitució de 1869, després de la Revolució de 1868, va reconéixer el sufragi universal masculí: els diputats eren elegits per vot directe i votaven tots els varons majors de 25 anys, tot i que les dones continuaven excloses, com en tot el segle. Com a Cadis, el vot no depenia de la renda, però ara era directe. El 1876, la Constitució de la Restauració va tornar a deixar la qüestió en mans de la llei, i va ser una llei de 1890 la que va restablir el sufragi universal masculí.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

22 punts

Compareu les dictadures i la repressió de Miguel Primo de Rivera i de Francisco Franco.

Plantejament Cal ordenar la comparació en similituds, diferències i tipus de repressió.

La resposta, corregida al marge

12

Les dues dictadures naixen d’un colp d’Estat militar que acaba amb l’ordre liberal i les dirigeixen generals amb experiència a Àfrica i en l’ordre públic enfront del moviment obrer. Primo de Rivera va donar el seu el setembre de 1923, amb el vistiplau d’Alfons XIII; Franco, el juliol de 1936.

3

Per a sostindre’s van crear institucions pròpies. Primo de Rivera va fundar la Unión Patriótica (1924) i una Assemblea Nacional Consultiva (1927), sense eleccions; Franco va imposar el partit únic FET y de las JONS (1937), les Corts orgàniques de 1942 i un Sindicat Vertical que encuadrava empresaris i obrers. Tots dos van defensar la unitat d’Espanya enfront dels nacionalismes perifèrics: Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat el 1925 i Franco va prohibir les llengües diferents del castellà en la vida pública.

45

La diferència d’origen va ser gran. El colp de 1923 va triomfar sense resistència i Primo de Rivera va governar en pau; el de 1936 només va triomfar en part i es va convertir en una guerra civil de quasi tres anys, que va donar al franquisme una base de vencedors i vençuts.

6

El franquisme, aliat d’Itàlia i Alemanya, va tindre un component feixista molt major, sobretot fins a 1942-1945. Va durar quasi quatre dècades, enfront dels set anys de Primo de Rivera, i el 1936 la Junta de Defensa Nacional va donar pas en dos mesos a la seua dictadura personal.

7

Tots dos van censurar la premsa, van perseguir els sindicats i l’oposició i van retallar les llibertats. La repressió de Primo de Rivera va ser sobretot política i cultural: suspensió de la Constitució, censura, clausura de centres obrers i prohibició del català en els actes oficials. La de Franco va ser d’una altra magnitud: execucions i presó per raons polítiques, la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1940), la depuració del magisteri, els camps de concentració, l’exili de centenars de milers de persones i, des de 1963, el Tribunal d’Ordre Públic.

Les idees de la nostra resposta

2 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §3
  5. §3
  6. §4
  7. §5

El que valoren els criteris

En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diversos raonaments correctes. Amb això es valorarà si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i els que procedeixen de l’anàlisi de les fonts facilitades. La nota final sobre 10 punts s’obtindrà després de sumar les quatre qualificacions citades. El corrector només podrà exigir els coneixements previstos en els nuclis temàtics de la programació i els que proporcionen les fonts d’informació. No obstant això, si l’alumnat aporta coneixements no previstos i estan ben utilitzats en el context, se li valoraran positivament per a augmentar la qualificació obtinguda. Convé recordar que, encara que l’alumnat haurà d’integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no es valoraran solament els coneixements, per la qual cosa per a establir la qualificació definitiva es valorarà el conjunt de la composició i la redacció.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU d’Història d’Espanya

Hi arribes amb els 8 temes d’Història d’Espanya posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La construcció de l’Estat liberal· aquesta pregunta8 de 9 exàmens
  2. Alfons XIII i Primo de Rivera· aquesta pregunta5 de 9 exàmens
  3. El franquisme· aquesta pregunta4 de 9 exàmens
  4. La Segona República i la Guerra Civil9 de 9 exàmens
  5. La Transició i la democràcia5 de 9 exàmens
  6. La crisi de l’Antic Règim4 de 9 exàmens
  7. La Restauració4 de 9 exàmens
  8. Economia i societat del segle XIX1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.