2023Convocatòria ordinària · Pregunta 4
2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsEls documents d’aquesta pregunta són a les preguntes 1 i 2.
Torna al tema21 de 23
Després de les 23
Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?
Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantResponeu una de les dues opcions (fins a 2,5 punts)
1 Exposeu les causes que justifiquen l’inici de la Revolució de setembre de 1868 i, amb aquesta, l’inici del Sexenni democràtic, fent referència a les fonts documentals.
[2,5 punts]
2 Exposeu l’inici de la guerra civil i la construcció de l’Estat franquista durant el conflicte bèl·lic, fent referència a les fonts documentals.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
12,5 punts
Exposeu les causes que justifiquen l’inici de la Revolució de setembre de 1868 i, amb aquesta, l’inici del Sexenni democràtic, fent referència a les fonts documentals.
Plantejament Cal explicar les causes de la revolució en ordre (econòmiques, polítiques, militars) i basar-se en els documents 1 i 2.
La resposta, corregida al marge
Fins a mitjan dècada de 1860 el regnat d’Isabel II va viure una etapa de prosperitat, basada en l’expansió del ferrocarril i de la borsa. Aquesta prosperitat es va trencar el 1866. A la crisi financera de 1866, quan moltes companyies ferroviàries i bancs endeutats van fer fallida, es van sumar la crisi tèxtil, que venia de l’escassetat de cotó causada per la guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865), i el 1867-1868 una crisi de subsistències, amb males collites, pujada del preu del pa i fam en moltes zones, que va provocar atur, protestes i avalots.
La crisi econòmica va fer inestable la situació política i es va sumar a l’oposició al règim. Els governs moderats de Narváez i González Bravo, amb el suport de la reina, reprimien l’oposició i excloïen del poder progressistes i demòcrates. L’agost de 1866 progressistes i demòcrates van signar el Pacte d’Ostende per a derrocar Isabel II, i a aquest es van sumar els unionistes, després de la mort d’O’Donnell, el 1867.
El resultat va ser una situació política molt inestable, que es va concretar en la revolta militar de setembre de 1868. El van encapçalar els generals Prim i Serrano juntament amb l’almirall Topete, que va revoltar l’esquadra a Cadis; l’exèrcit de la reina va ser derrotat al pont d’Alcolea, el 28 de setembre, i Isabel II va haver de marxar a l’exili a França. Amb l’eixida de la reina es va obrir el Sexenni democràtic.
Els revoltats van donar a conéixer les seues reivindicacions en el manifest Visca Espanya amb Honra!, publicat a Cadis el 19 de setembre: denunciava el govern de la reina i el règim dels moderats, i apel·lava al fet que la voluntat nacional, i no una minoria, decidira el futur polític del país.
Els dos textos proposats permeten seguir el fil d’aquesta revolució. El decret de 9 de novembre de 1868 (document 1) mostra com el Govern Provisional va respondre a aquella crida convocant Corts Constituents per sufragi universal masculí, i el projecte de Constitució federal de 1873 (document 2) és l’intent de donar forma republicana i federal a l’Estat en què va desembocar el Sexenni democràtic.
22,5 punts
Exposeu l’inici de la guerra civil i la construcció de l’Estat franquista durant el conflicte bèl·lic, fent referència a les fonts documentals.
Plantejament Cal ordenar les causes de l’esclat, la dimensió internacional, la violència, la concentració de poder en Franco i la construcció del nou Estat, amb els documents 3 i 4 com a punt de partida.
La resposta, corregida al marge
Els documents 3 i 4, el manifest de José Antonio Primo de Rivera i l’arenga de Queipo de Llano, tots dos de juliol de 1936, serveixen de punt de partida: mostren com els revoltats justificaven el colp amb un suposat perill comunista i separatista, i com la violència formava part de la seua acció des del primer moment.
La guerra va nàixer del fracàs parcial d’un colp d’Estat. Les tensions de la Segona República, la polarització política i social i la victòria del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936 van alimentar una conspiració militar dirigida pel general Mola, que es va precipitar amb l’assassinat de Calvo Sotelo, el 13 de juliol. La revolta va començar el 17 de juliol a Melilla i es va estendre per la Península, però va fracassar a Madrid, Barcelona o València i el país va quedar dividit en dues zones.
El conflicte es va internacionalitzar de seguida. Itàlia i Alemanya van ajudar els revoltats amb avions, armes i tropes, i la Unió Soviètica va donar suport a la República, a la qual van acudir a més les Brigades Internacionals. França i el Regne Unit van optar per la no intervenció, un compromís que Itàlia i Alemanya van incomplir.
En totes dues zones la guerra va deslligar una violència política molt dura, però amb diferències. A la zona republicana, durant els primers mesos, grups incontrolats van matar milers de persones, entre elles religiosos, propietaris i dretans, mentre el Govern, desbordat, intentava recuperar el control de l’ordre públic. A la zona revoltada, la repressió va ser organitzada i decidida per les mateixes autoritats com a mètode per a eliminar l’oposició: afusellaments, consells de guerra i depuracions.
Franco va concentrar els poders. El 24 de juliol de 1936 es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Cabanellas; a finals de setembre Franco va ser nomenat Generalíssim dels exèrcits i cap del Govern de l’Estat, amb la qual cosa va reunir el poder militar, el polític i el legislatiu. S’instaurava una dictadura personal i militar, inspirada en el feixisme i basada en l’Església: feixistitzada i nacionalcatòlica.
Sobre aquesta base es va edificar el nou Estat entre 1936 i 1939. El règim es va basar en un compromís autoritari entre les seues diferents famílies: l’Exèrcit, Falange, els carlins, els monàrquics i l’Església. Es van il·legalitzar els partits i els sindicats del Front Popular.
El Decret d’Unificació, del 19 d’abril de 1937, va fusionar Falange i els carlins en un partit únic sota el comandament de Franco. El Fur del Treball, del 9 de març de 1938, va organitzar les relacions laborals amb un model corporatiu i sense sindicats lliures. I la Llei de Responsabilitats Polítiques, del 9 de febrer de 1939, va castigar amb efectes retroactius els qui havien defensat la República o s’havien oposat al colp.
El que valoren els criteris
Obtindrà fins a 2,5 punts tot l’alumnat que desenvolupe els aspectes fonamentals del bloc temàtic utilitzant les fonts com a punt de partida.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La construcció de l’Estat liberalLa construcció de l’Estat liberalLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana