La Igualdad o la renúncia d’Amadeu I

Pregunta 2 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2,5 punts

La construcció de l’Estat liberalResposta model amb les idees dels criteris oficials

2025Convocatòria ordinària · Pregunta 2

2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficials

Torna al tema7 de 23

Després de les 23

Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?

Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

2.1 Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts)

“El respectable públic sap que hi ha alguns (encara que pocs) enteniments envejables que es figuren que república federal és fer cada poble el que li done la gana, establint tantes repúbliques independents com els pobles vulguen, a la manera d’aquell alcalde d’un lloc d’Aragó, que perquè el govern li demanava l’any passat comptes d’unes terres cultivades contra la voluntat del seu amo, va contestar de la següent ressaladíssima manera, paraula més o menys:

Senyor governador: advertisc a V. S. que he tingut tres dies la bandera de la república federal al balcó de la casa de la Vila, i per tant no he de donar-li compte de res.

Amb molts federals com aquest, ja faríem sort els republicans, ja!

I no obstant això, aquests errors són molt naturals: tothom s’havia preparat per a tirar donya Isabel, però pocs havien pres les seues mesures per a fundar la república. Així és que la paraula federal ens va agafar desprevinguts. (...) Els qui subscriuen, que han estimat i estimen convenient cognomenar-se republicans federals, «han entès i entenen per República democràtica federal aquella forma de govern que, reconeixent i mantenint la unitat nacional amb les seues naturals conseqüències d’unitat de legislació, de fur, de poder polític i indivisibilitat del territori, reconeix i garanteix, sota aquesta unitat, l’autonomia completa del municipi i de la província pel que fa al seu govern interior i a la lliure gestió dels seus interessos polítics, administratius i econòmics. No és, per tant, la República que defensa la confederació d’Estats, o cantons, independents i units, només per pactes i aliances més o menys arbitràries”.

“Declaración de la Prensa”, La Igualdad. Diario Republicano Federal, 7 de maig de 1870.

[2,5 punts]

2.2 Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts)

“Gran va ser l’honra que vaig merèixer a la Nació espanyola triant-me per a ocupar el seu tron; honra tant més per mi estimada, com que se m’oferia envoltada de les dificultats i perills que porta amb si l’empresa de governar un país tan profundament pertorbat.

(...) decidit a inspirar-me únicament en el bé del país i a col·locar-me per cim de tots els partits; resolt a complir religiosament el jurament per mi prestat davant les Corts Constituents, i prompte a fer tot llinatge de sacrificis per donar a aquest valerós poble la pau que necessita, la llibertat que mereix i la grandesa a què la seua gloriosa història i la virtut i constància dels seus fills li donen dret, vaig creure que la curta experiència de la meua vida en l’art de manar seria suplida per la lleialtat del meu caràcter, i que trobaria poderosa ajuda per a conjurar els perills i vèncer les dificultats que no s’ocultaven a la meua vista, en les simpaties de tots els espanyols amants de la seua Pàtria, desitjosos ja de posar terme a les sagnants i estèrils lluites que fa tant de temps estripen les seues entranyes.

Conec que em va enganyar el meu bon desig. Dos anys llargs fa que cenyisc la Corona d’Espanya, i l’Espanya viu en constant lluita, veient cada dia més llunyana l’era de pau i de ventura que tan ardentment anhele. Si foren estrangers els enemics de la seua felicitat, llavors, al capdavant d’aquests soldats tan valents com patits, seria el primer a combatre’ls; però tots els que amb l’espasa, amb la ploma, amb la paraula agreugen i perpetuen els mals de la Nació són espanyols (...) entre el confús, eixordador i contradictori clam dels partits; entre tantes i tan oposades manifestacions de l’opinió pública, és impossible encertar quina és la verdadera, i més impossible encara trobar el remei per a tan grans mals.

(...) Aquestes són, Srs. Diputats, les raons que em mouen a retornar a la Nació, i en el seu nom a vosaltres, la Corona que em va oferir el vot nacional, fent-ne renúncia per mi, pels meus fills i successors.

“Renuncia a la Corona de España de D. Amadeo I de Saboya”, Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Núm. 108, 10 de febrer de 1873.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

2.1 2,5 punts2.2 2,5 puntsla 2.1 o la 2.2, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.

2.12,5 punts

Apartat 2.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.1 a l’enunciat oficial, en valencià

Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts)

“El respectable públic sap que hi ha alguns (encara que pocs) enteniments envejables que es figuren que república federal és fer cada poble el que li done la gana, establint tantes repúbliques independents com els pobles vulguen, a la manera d’aquell alcalde d’un lloc d’Aragó, que perquè el govern li demanava l’any passat comptes d’unes terres cultivades contra la voluntat del seu amo, va contestar de la següent ressaladíssima manera, paraula més o menys:

Senyor governador: advertisc a V. S. que he tingut tres dies la bandera de la república federal al balcó de la casa de la Vila, i per tant no he de donar-li compte de res.

Amb molts federals com aquest, ja faríem sort els republicans, ja!

I no obstant això, aquests errors són molt naturals: tothom s’havia preparat per a tirar donya Isabel, però pocs havien pres les seues mesures per a fundar la república. Així és que la paraula federal ens va agafar desprevinguts. (...) Els qui subscriuen, que han estimat i estimen convenient cognomenar-se republicans federals, «han entès i entenen per República democràtica federal aquella forma de govern que, reconeixent i mantenint la unitat nacional amb les seues naturals conseqüències d’unitat de legislació, de fur, de poder polític i indivisibilitat del territori, reconeix i garanteix, sota aquesta unitat, l’autonomia completa del municipi i de la província pel que fa al seu govern interior i a la lliure gestió dels seus interessos polítics, administratius i econòmics. No és, per tant, la República que defensa la confederació d’Estats, o cantons, independents i units, només per pactes i aliances més o menys arbitràries”.

“Declaración de la Prensa”, La Igualdad. Diario Republicano Federal, 7 de maig de 1870.

Plantejament Comentar la font: quin tipus de document és, què diu i en quin context es va escriure.

La resposta, corregida al marge

12

És un article de premsa, la «Declaración de la Prensa» que el diari republicà federal La Igualdad va publicar el 7 de maig de 1870. La seua naturalesa és informativa i el seu caràcter, polític, perquè reflecteix el pensament del federalisme. És una font primària, escrita en el moment dels fets, i pública, ja que s’adreça als lectors del periòdic.

34

L’article intervé en la discussió sobre l’organització territorial del nou Estat. Per a desmentir que federalisme vulga dir que cada poble faça el que vulga, el text conta l’anècdota d’un alcalde aragonés i defineix el seu model: una república que manté la unitat nacional —de lleis, de furs, de poder polític i de territori— i garanteix a municipis i províncies plena autonomia en el seu govern interior. Rebutja així la confederació de cantons independents que defenien els federals més radicals; la seua idea, una federació que no trenca la unitat de l’Estat, s’assemblava a la dels Estats Units, el gran referent federal de l’època.

56

L’article deixa veure, a més, quan s’escriu: la dinastia borbònica ha caigut, Isabel II viu a l’exili i el tron continua buit mentre es busca un rei, i els mateixos republicans admeten que la revolució els va sorprendre sense un programa clar. Era una etapa de desordre, amb avalots, protestes i xocs entre els partits.

789

El document pertany a l’interregne monàrquic que va seguir la Revolució Gloriosa, entre 1868 i el jurament d’Amadeu de Savoia, al gener de 1871: una etapa de govern provisional i regència del general Serrano, amb una Constitució, la de 1869, que havia triat la monarquia. Europa tampoc no estava en calma: la guerra francoprussiana de 1870 va enderrocar Napoleó III, d’aquella guerra va eixir el 1871 l’Imperi alemany, i aquell mateix any Roma va passar a ser la capital d’una Itàlia ja unificada.

Les idees de la nostra resposta

2,5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §3
  7. §4
  8. §4
  9. §4

2.22,5 punts

Apartat 2.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2 a l’enunciat oficial, en valencià

Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts)

“Gran va ser l’honra que vaig merèixer a la Nació espanyola triant-me per a ocupar el seu tron; honra tant més per mi estimada, com que se m’oferia envoltada de les dificultats i perills que porta amb si l’empresa de governar un país tan profundament pertorbat.

(...) decidit a inspirar-me únicament en el bé del país i a col·locar-me per cim de tots els partits; resolt a complir religiosament el jurament per mi prestat davant les Corts Constituents, i prompte a fer tot llinatge de sacrificis per donar a aquest valerós poble la pau que necessita, la llibertat que mereix i la grandesa a què la seua gloriosa història i la virtut i constància dels seus fills li donen dret, vaig creure que la curta experiència de la meua vida en l’art de manar seria suplida per la lleialtat del meu caràcter, i que trobaria poderosa ajuda per a conjurar els perills i vèncer les dificultats que no s’ocultaven a la meua vista, en les simpaties de tots els espanyols amants de la seua Pàtria, desitjosos ja de posar terme a les sagnants i estèrils lluites que fa tant de temps estripen les seues entranyes.

Conec que em va enganyar el meu bon desig. Dos anys llargs fa que cenyisc la Corona d’Espanya, i l’Espanya viu en constant lluita, veient cada dia més llunyana l’era de pau i de ventura que tan ardentment anhele. Si foren estrangers els enemics de la seua felicitat, llavors, al capdavant d’aquests soldats tan valents com patits, seria el primer a combatre’ls; però tots els que amb l’espasa, amb la ploma, amb la paraula agreugen i perpetuen els mals de la Nació són espanyols (...) entre el confús, eixordador i contradictori clam dels partits; entre tantes i tan oposades manifestacions de l’opinió pública, és impossible encertar quina és la verdadera, i més impossible encara trobar el remei per a tan grans mals.

(...) Aquestes són, Srs. Diputats, les raons que em mouen a retornar a la Nació, i en el seu nom a vosaltres, la Corona que em va oferir el vot nacional, fent-ne renúncia per mi, pels meus fills i successors.

“Renuncia a la Corona de España de D. Amadeo I de Saboya”, Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Núm. 108, 10 de febrer de 1873.

Plantejament Comentar la font: quin tipus de document és, què diu i en quin context es va escriure.

La resposta, corregida al marge

12

És un document escrit, recollit en el Diari de Sessions del Congrés dels Diputats: el missatge amb què Amadeu de Savoia explica a la Cambra per què renuncia a la Corona, al febrer de 1873. Com a text oficial nascut en el moment dels fets, és una font primària i pública, de naturalesa juridicopolítica: els seus primers destinataris són els diputats, però a través d’ells parla a tota la nació.

34

El rei conta que va acceptar el tron amb l’esperança de donar al país pau i llibertat, però que es va equivocar: després de dos anys llargs, Espanya viu en lluita constant, i els enemics de la seua felicitat són espanyols que amb l’espasa, la ploma o la paraula agreugen els mals de la nació. Darrere d’aquestes paraules hi ha un país en guerra en diversos fronts: el 1872 havia començat la Tercera Guerra Carlista, la insurrecció cubana continuava oberta des de 1868 (la Guerra dels Deu Anys) i els republicans federals protagonitzaven revoltes, mentre els gabinets queien l’un rere l’altre. El rei, a més, s’havia quedat sol: Prim, que l’havia portat a Espanya, va morir assassinat a la fi de 1870, i els progressistes es van partir entre els seguidors de Sagasta i els de Ruiz Zorrilla.

5

El seu to és el d’un monarca constitucional que es vol situar per damunt dels partits: diu haver volgut col·locar-se «per cim de tots els partits» i complir el jurament prestat davant les Corts Constituents. Però la seua renúncia va obrir un buit, i l’11 de febrer les Corts, reunides com a Assemblea Nacional, van proclamar la república.

67

El text tanca la primera etapa del Sexenni Democràtic, el període obert al setembre de 1868 per la Gloriosa, que va enviar Isabel II a l’exili, i tancat el 29 de desembre de 1874, quan Martínez Campos va proclamar a Sagunt Alfons XII. Fora d’Espanya, la recerca d’un rei va inquietar les potències: la candidatura del príncep Leopold de Hohenzollern, parent del rei de Prússia, va alarmar França, i la crisi diplomàtica que en va derivar va desembocar en la guerra francoprussiana de 1870.

Les idees de la nostra resposta

2,5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §4
  7. §4

El que valoren els criteris

Només es corregirà el comentari d’una de les dues fonts històriques (2.1 o 2.2). En el cas que se’n responga més d’una, es corregirà només la primera de les analitzades. Obtindran fins a 2,5 punts les respostes que comenten adequadament les fonts: descripció del tipus de document, la seua naturalesa, anàlisi del seu contingut i interpretació en relació amb el seu context històric nacional i internacional a mode de valoració. Ha d’evitar-se que l’anàlisi siga un mer resum del contingut o una paràfrasi en el cas d’un document escrit.

La correcció de la llengua: La qualificació global de l’exercici podrà disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzaran; a partir del tercer error, es descomptarà a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada titla. Aquest còmput afectarà errors nous i no afectarà faltes ortogràfiques que pogueren anar repetint-se en l’examen. El corrector marcarà els errors en l’exercici i especificarà clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU d’Història d’Espanya

Hi arribes amb els 8 temes d’Història d’Espanya posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La construcció de l’Estat liberal· aquesta pregunta8 de 9 exàmens
  2. La Segona República i la Guerra Civil9 de 9 exàmens
  3. Alfons XIII i Primo de Rivera5 de 9 exàmens
  4. La Transició i la democràcia5 de 9 exàmens
  5. La crisi de l’Antic Règim4 de 9 exàmens
  6. La Restauració4 de 9 exàmens
  7. El franquisme4 de 9 exàmens
  8. Economia i societat del segle XIX1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.