2024Convocatòria ordinària · Pregunta 2
2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsTorna al tema12 de 23
Després de les 23
Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?
Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantResponeu a una de las dues opcions (fins a 2,5 punts)
a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-los en el context històric corresponent.
Document 1
“Estimat germà, En fullets i periòdics s’han donat a conèixer bastant les meues idees i sentiments d’home i de Rei. Cedint, no obstant això, al general vehementíssim desig que ha arribat fins a mi des de tots els pobles de la Península, escric aquesta carta […].
Jo no puc, benvolgut Alfonso, presentar-me a Espanya com a pretendent a la Corona; jo he de creure i crec que la Corona d’Espanya està ja posada sobre el meu front per la santa mà de la llei. Amb aqueix dret vaig nàixer, que és al mateix temps obligació sagrada; però desitge que aqueix dret meu siga confirmat per l’amor del meu poble. La meua obligació, d’altra banda, és consagrar a aquest poble tots els meus pensaments i totes les meues forces; morir per ell o salvar-lo.
Dir que aspire a ser Rei d’Espanya i no d’un partit és quasi vulgaritat; perquè, quin home digne de ser Rei s’acontenta amb ser-ho d’un partit? En tal cas es degrada a si mateix, descendint de l’alta i serena regió on habita la majestat i on no poden arribar rèptils i llastimoses misèries. Jo no dec ni vull ser Rei sinó de tots els espanyols; a ningú rebutge, ni als qui es diuen enemics meus, perquè un Rei no pot tenir enemics; a tots els anomene i els cride afectuosament en nom de la Pàtria, i si de tots no necessite per a pujar al tron dels meus majors, potser necessite de tots per a establir sobre sòlides bases la governació de l’Estat i donar fecunda pau i llibertat vertadera a la meua estimadíssima Pàtria.
[…] Jo sé que tinc el desig ardent d’escometre-la i la resolta voluntat d’acabar-la, però no se m’amaga que les dificultats són imponderables i que no es podria vèncer-les sense el consell dels homes més imparcials i probes del regne, congregats en Corts que veritablement representen totes les forces vives i tots els seus elements conservadors. Jo donaré amb aqueixes Corts a Espanya una llei fonamental que, segons vaig expressar en la meua carta als sobirans d’Europa, espere que ha de ser definitiva i espanyola”.
Fragment de la carta-manifest a l’Infant Alfons de Carles de Borbó i Àustria-Est, París, 30 de juny de 1869.
Document 2
“Els qui m’han escrit mostren igual convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar terme a l’opressió a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya […].
Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meua augusta mare, tan generosa com infortunada, sóc únic representant jo del dret monàrquic a Espanya [...].
Afortunadament la Monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la necessària flexibilitat i totes les condicions d’encert que fan falta perquè tots els problemes que porte el seu restabliment siguen resolts de conformitat amb els vots i la conveniència de la nació. No cal esperar que decidisca jo res de pla i arbitràriament. Sense Corts no resolien els negocis ardus els prínceps espanyols allà en els antics temps de la monarquia; i aquesta justíssima regla de conducta no he d’oblidar-la jo, en la meua condició present, i quan tots els espanyols estan ja habituats als procediments parlamentaris. Arribat el cas, fàcil serà que s’entenguen i concerten les qüestions per resoldre, un príncep lleial i un poble lliure.
Res desitge tant com que la nostra pàtria ho siga de veres. A això ha de contribuir poderosament la dura lliçó d’aquests temps, que si per a ningú pot ser perduda, encara menys haurà de ser-ho per a les honrades i laborioses classes populars, víctimes de sofismes pèrfids o d’absurdes il·lusions.
Tot el que s’està vivint ensenya, que les nacions més grans i pròsperes, on l’ordre, la llibertat i la justícia s’adunen millor, són aquelles que respecten més la seua pròpia història [...].
[...] Siga la que vulga la meua pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol, ni com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni com a home del segle, veritablement liberal”.
Manifest del príncep Alfons de Borbó, 1 de desembre de 1874, La Época, Madrid, 27-XII-1874, p. 3.
[2,5 punts]
b) DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-los en el context històric corresponent.
Document 3
“Treballadors de París! Demòcrates francesos!
Des de l’Espanya que lluita per la seua llibertat i per la llibertat de tots els pobles, […] venim ací, al París de la Comuna i de la Gran Revolució, a dir-vos en quines condicions lluiten els nostres combatents. […] Conscient del que la nostra lluita significa, el poble espanyol prefereix morir dempeus a viure de genolls. Al costat dels rebels, donant-los suport en la seua agressió contra la República i contra el poble, participen forces feixistes estrangeres, els avions de les quals bombardegen les obertes ciutats espanyoles. […] Camarades i amics francesos! […] Ajudeu-nos! Ajudeu el nostre poble a defensar-se! […] A les armes dels rebels cal poder oposar fusells, avions, canons. Defensem la causa de la llibertat i de la pau. […] Ajudeu-nos a impedir la derrota de la democràcia, perquè la conseqüència d’aquesta derrota seria una nova guerra mundial, que tots estem interessats a impedir i els primers combats de la qual es lliuren ja al nostre país […]”.
Discurs de Dolores Ibárruri, París, 8 de setembre de 1936.
Document 4
“Al mes de juliol de 1936 hi havia a Espanya un règim polític legítim (...). Un partit polític o diversos grups polítics que no estaven conformes amb la política republicana ni amb la mateixa República (i fins ací estaven en el seu dret), resolen derrocar la República i canviar per la força la política nacional; i prenent com a arma per a realitzar els seus designis una gran part de l’exèrcit espanyol (i ací ja comença el delicte), es rebel·len contra el règim republicà.
[...] Si la rebel·lió, la pertorbació gegantesca de l’ordre públic a Espanya, no haguera tingut més que els elements i les forces i les finalitats que demostrà el primer dia i en els dies immediats, fa ja molts mesos, a les poques setmanes del començament, que la rebel·lió s’hauria esgotat.
A hores d’ara, a aquesta distància de l’origen, no crec que quedará una sola persona al món que conega els assumptes d’Espanya, que puga negar que sense l’auxili de les potències estrangeres, la rebel·lió militar espanyola hauria fracassat. [...] La guerra està mantinguda, purament i exclusivament, no pels militars rebels, sinó per les potències estrangeres, que sostenen una invasió clandestina contra la República espanyola”.
Discurs de Manuel Azaña a la Universitat de València, 18 de juliol de 1937.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
a)2,5 punts


DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-los en el context històric corresponent.
Document 1
“Estimat germà, En fullets i periòdics s’han donat a conèixer bastant les meues idees i sentiments d’home i de Rei. Cedint, no obstant això, al general vehementíssim desig que ha arribat fins a mi des de tots els pobles de la Península, escric aquesta carta […].
Jo no puc, benvolgut Alfonso, presentar-me a Espanya com a pretendent a la Corona; jo he de creure i crec que la Corona d’Espanya està ja posada sobre el meu front per la santa mà de la llei. Amb aqueix dret vaig nàixer, que és al mateix temps obligació sagrada; però desitge que aqueix dret meu siga confirmat per l’amor del meu poble. La meua obligació, d’altra banda, és consagrar a aquest poble tots els meus pensaments i totes les meues forces; morir per ell o salvar-lo.
Dir que aspire a ser Rei d’Espanya i no d’un partit és quasi vulgaritat; perquè, quin home digne de ser Rei s’acontenta amb ser-ho d’un partit? En tal cas es degrada a si mateix, descendint de l’alta i serena regió on habita la majestat i on no poden arribar rèptils i llastimoses misèries. Jo no dec ni vull ser Rei sinó de tots els espanyols; a ningú rebutge, ni als qui es diuen enemics meus, perquè un Rei no pot tenir enemics; a tots els anomene i els cride afectuosament en nom de la Pàtria, i si de tots no necessite per a pujar al tron dels meus majors, potser necessite de tots per a establir sobre sòlides bases la governació de l’Estat i donar fecunda pau i llibertat vertadera a la meua estimadíssima Pàtria.
[…] Jo sé que tinc el desig ardent d’escometre-la i la resolta voluntat d’acabar-la, però no se m’amaga que les dificultats són imponderables i que no es podria vèncer-les sense el consell dels homes més imparcials i probes del regne, congregats en Corts que veritablement representen totes les forces vives i tots els seus elements conservadors. Jo donaré amb aqueixes Corts a Espanya una llei fonamental que, segons vaig expressar en la meua carta als sobirans d’Europa, espere que ha de ser definitiva i espanyola”.
Fragment de la carta-manifest a l’Infant Alfons de Carles de Borbó i Àustria-Est, París, 30 de juny de 1869.
Document 2
“Els qui m’han escrit mostren igual convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar terme a l’opressió a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya […].
Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meua augusta mare, tan generosa com infortunada, sóc únic representant jo del dret monàrquic a Espanya [...].
Afortunadament la Monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la necessària flexibilitat i totes les condicions d’encert que fan falta perquè tots els problemes que porte el seu restabliment siguen resolts de conformitat amb els vots i la conveniència de la nació. No cal esperar que decidisca jo res de pla i arbitràriament. Sense Corts no resolien els negocis ardus els prínceps espanyols allà en els antics temps de la monarquia; i aquesta justíssima regla de conducta no he d’oblidar-la jo, en la meua condició present, i quan tots els espanyols estan ja habituats als procediments parlamentaris. Arribat el cas, fàcil serà que s’entenguen i concerten les qüestions per resoldre, un príncep lleial i un poble lliure.
Res desitge tant com que la nostra pàtria ho siga de veres. A això ha de contribuir poderosament la dura lliçó d’aquests temps, que si per a ningú pot ser perduda, encara menys haurà de ser-ho per a les honrades i laborioses classes populars, víctimes de sofismes pèrfids o d’absurdes il·lusions.
Tot el que s’està vivint ensenya, que les nacions més grans i pròsperes, on l’ordre, la llibertat i la justícia s’adunen millor, són aquelles que respecten més la seua pròpia història [...].
[...] Siga la que vulga la meua pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol, ni com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni com a home del segle, veritablement liberal”.
Manifest del príncep Alfons de Borbó, 1 de desembre de 1874, La Época, Madrid, 27-XII-1874, p. 3.
Plantejament Cal traure la idea principal de cada text sense repetir-lo i situar-los tots dos en el seu context: el Sexenni Democràtic i la restauració borbònica.
La resposta, corregida al marge
El primer text és una carta-manifest que Carles de Borbó, Carles VII per als carlistes, va datar a París el 30 de juny de 1869. La idea principal és que la Corona li pertany per herència, per «la santa mà de la llei», encara que desitja que el poble ho confirme. Es presenta com a rei de tots els espanyols i no d’un partit, i promet resoldre les dificultats amb unes Corts que donen al país una llei fonamental «definitiva i espanyola».
El segon és el manifest del príncep Alfons de Borbó, escrit a l’acadèmia militar de Sandhurst l’1 de desembre de 1874. Després de l’abdicació de la seua mare, Isabel II, es proclama únic representant del dret monàrquic a Espanya. La idea principal és una monarquia hereditària i constitucional, capaç de resoldre els problemes segons la voluntat de la nació i sense decidir res sense Corts. Es declara bon catòlic i «veritablement liberal» per a atraure els sectors moderats, cansats de la inestabilitat.
Els dos textos s’escriuen durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), els sis anys que van seguir a la caiguda d’Isabel II. La Gloriosa, la revolta de setembre de 1868 que van encapçalar Topete, Prim i Serrano, la va portar a l’exili a França; després van vindre la Constitució de 1869, el breu regnat d’Amadeu de Savoia i, des del febrer de 1873, la Primera República. En aquest buit de legitimitat, el pretendent carlista i l’hereu d’Isabel competeixen per presentar-se com l’eixida.
El segon document se situa ja al final d’aquest període. Després del colp del general Pavía, el gener de 1874, governava el general Serrano, i el 29 de desembre el general Martínez Campos va proclamar rei Alfons a Sagunt. Aquesta restauració borbònica va posar fi a la Primera República i va iniciar la Restauració, amb Cánovas del Castillo com a artífex. Fora d’Espanya, el tron vacant es va convertir en un afer europeu: la candidatura d’un Hohenzollern va ser el pretext de la guerra francoprussiana de 1870, que va fer caure Napoleó III.
b)2,5 punts


DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-los en el context històric corresponent.
Document 3
“Treballadors de París! Demòcrates francesos!
Des de l’Espanya que lluita per la seua llibertat i per la llibertat de tots els pobles, […] venim ací, al París de la Comuna i de la Gran Revolució, a dir-vos en quines condicions lluiten els nostres combatents. […] Conscient del que la nostra lluita significa, el poble espanyol prefereix morir dempeus a viure de genolls. Al costat dels rebels, donant-los suport en la seua agressió contra la República i contra el poble, participen forces feixistes estrangeres, els avions de les quals bombardegen les obertes ciutats espanyoles. […] Camarades i amics francesos! […] Ajudeu-nos! Ajudeu el nostre poble a defensar-se! […] A les armes dels rebels cal poder oposar fusells, avions, canons. Defensem la causa de la llibertat i de la pau. […] Ajudeu-nos a impedir la derrota de la democràcia, perquè la conseqüència d’aquesta derrota seria una nova guerra mundial, que tots estem interessats a impedir i els primers combats de la qual es lliuren ja al nostre país […]”.
Discurs de Dolores Ibárruri, París, 8 de setembre de 1936.
Document 4
“Al mes de juliol de 1936 hi havia a Espanya un règim polític legítim (...). Un partit polític o diversos grups polítics que no estaven conformes amb la política republicana ni amb la mateixa República (i fins ací estaven en el seu dret), resolen derrocar la República i canviar per la força la política nacional; i prenent com a arma per a realitzar els seus designis una gran part de l’exèrcit espanyol (i ací ja comença el delicte), es rebel·len contra el règim republicà.
[...] Si la rebel·lió, la pertorbació gegantesca de l’ordre públic a Espanya, no haguera tingut més que els elements i les forces i les finalitats que demostrà el primer dia i en els dies immediats, fa ja molts mesos, a les poques setmanes del començament, que la rebel·lió s’hauria esgotat.
A hores d’ara, a aquesta distància de l’origen, no crec que quedará una sola persona al món que conega els assumptes d’Espanya, que puga negar que sense l’auxili de les potències estrangeres, la rebel·lió militar espanyola hauria fracassat. [...] La guerra està mantinguda, purament i exclusivament, no pels militars rebels, sinó per les potències estrangeres, que sostenen una invasió clandestina contra la República espanyola”.
Discurs de Manuel Azaña a la Universitat de València, 18 de juliol de 1937.
Plantejament Cal traure la idea principal de cada discurs sense repetir-lo i situar-los tots dos en l’esclat de la Guerra Civil i en la crisi internacional dels anys trenta.
La resposta, corregida al marge
La idea principal del document 3 és una petició de solidaritat internacional. Dolores Ibárruri, dirigent del Partit Comunista, s’adreça als obrers i demòcrates francesos i presenta la guerra espanyola com la causa de la llibertat i de la pau de tots els pobles: si la democràcia cau a Espanya, adverteix, Europa anirà a una altra guerra mundial. Per això demana a França armes i suport perquè els republicans puguen defendre’s.
Com a idea secundària, denuncia que els rebels no lluiten sols: els donen suport forces feixistes estrangeres, l’aviació de les quals bombardeja ciutats espanyoles.
El document 4 és la valoració que fa Manuel Azaña, president de la República, a la Universitat de València quan es complia un any de la guerra. La idea principal és la il·legitimitat del colp: discrepar de la República era un dret, però fer servir l’Exèrcit per a enderrocar-la era un delicte contra un règim legal.
La idea secundària explica per què dura la guerra: sense l’ajuda de les potències estrangeres als revoltats, la rebel·lió s’hauria esgotat en unes setmanes, de manera que el conflicte s’ha convertit en una invasió encoberta.
Tots dos discursos s’entenen en l’esclat de la Guerra Civil, iniciada amb el colp del 17 i 18 de juliol de 1936, i en una crisi internacional que arranca amb la Gran Depressió i amb l’ascens dels feixismes europeus. Els revoltats van rebre ajuda de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, mentre les democràcies occidentals optaven per la no intervenció: d’ací les peticions d’ajuda dels dos discursos.
A Alemanya, Hitler havia imposat el seu règim el gener de 1933, i les democràcies van respondre amb la política d’apaivagament, que va culminar a Múnic el 1938 i va deixar sense suport la República.
El que valoren els criteris
Aconseguirà fins a 2,5 punts tot l’alumnat que sàpia extraure i analitzar les idees dels textos i les situe en el context històric corresponent. El contingut dels textos pot resumir-se de maneres diferents i igualment vàlides.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La construcció de l’Estat liberalLa construcció de l’Estat liberalLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana