2024Convocatòria ordinària · Pregunta 4
2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsEls documents d’aquesta pregunta són a les preguntes 1 i 2.
Torna al tema14 de 23
Després de les 23
Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?
Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantResponeu a una de las dues opcions (fins a 2,5 punts)
1 Exposeu els principals obstacles i els diferents corrents d’oposició política i social a la monarquia constitucional d’Amadeu de Savoia i la I República, en relació amb les fonts documentals referides.
[2,5 punts]
2 Exposeu la Guerra Civil espanyola, fent èmfasi també en les implicacions internacionals d’aquesta, en relació amb les fonts documentals referides.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
12,5 punts
Exposeu els principals obstacles i els diferents corrents d’oposició política i social a la monarquia constitucional d’Amadeu de Savoia i la I República, en relació amb les fonts documentals referides.
Plantejament Cal explicar com era el règim eixit de 1868, quins corrents s’hi van oposar (carlistes, republicans federals, alfonsins i el moviment obrer) i basar-se en els documents 1 i 2.
La resposta, corregida al marge
La revolució va començar el 18 de setembre de 1868 amb la revolta de l’esquadra de Topete a Cadis, a la qual es van unir Prim i Serrano; després de la batalla d’Alcolea, Isabel II se’n va anar a França. Unes eleccions amb sufragi universal masculí directe, el primer de la història d’Espanya, van donar unes Corts que van aprovar la Constitució de 1869, democràtica i monàrquica. Faltava un rei: Prim va aconseguir que les Corts elegiren Amadeu de Savoia, però va morir en un atemptat a finals de 1870, quan el nou rei acabava de desembarcar. Sense el seu principal valedor, Amadeu va abdicar l’11 de febrer de 1873, i aquell mateix dia les Corts van proclamar la Primera República.
Els documents il·lustren dues de les oposicions. El primer, de Carles VII, pretén el tron per dret hereditari; el segon, del príncep Alfons, reclama la monarquia per als Borbons de la branca d’Isabel II. Cap dels dos accepta el règim eixit de 1868.
El carlisme legitimista, defensor de l’absolutisme, de l’Església i dels furs, tenia la seua força al País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. Amb Carles VII es va alçar en armes el 1872 i va provocar la Tercera Guerra Carlista, que va desgastar Amadeu I i la República i va durar fins al 1876.
El republicanisme federal, dirigit per Pi i Margall, ja s’havia revoltat el 1869 contra una Constitució monàrquica, i va rebutjar Amadeu com un rei imposat. En proclamar-se la Primera República, els federals es van dividir entre els qui volien construir l’Estat federal des de les Corts i els intransigents, que ho van fer des de baix amb la rebel·lió cantonal de 1873. Aquesta divisió, unida a la guerra carlista i a la de Cuba, va debilitar el nou règim.
El monarquisme borbònic agrupava els qui volien restaurar Alfons, el fill d’Isabel II, a qui ella havia cedit els seus drets en abdicar el 1870. Dirigit per Cánovas del Castillo, va preparar el terreny fins al manifest de Sandhurst i el pronunciament de Martínez Campos, al desembre de 1874.
El Sexenni va veure a més nàixer el moviment obrer a Espanya. Després de l’arribada dels primers propagandistes de la Internacional, el 1870 el Congrés Obrer de Barcelona va fundar la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional dels Treballadors (FRE-AIT), de predomini anarquista, que va plantejar de manera organitzada la qüestió social que el liberalisme no resolia.
22,5 punts
Exposeu la Guerra Civil espanyola, fent èmfasi també en les implicacions internacionals d’aquesta, en relació amb les fonts documentals referides.
Plantejament Cal partir dels discursos d’Ibárruri i d’Azaña i exposar, en ordre, la conspiració i l’esclat, l’ajuda estrangera, la violència en les dues zones i les etapes militars.
La resposta, corregida al marge
Els dos documents assenyalen el que l’enunciat demana desenvolupar: un colp militar contra un règim legítim i l’ajuda exterior que el va convertir en una guerra llarga. Són el punt de partida de l’exposició.
Des de la victòria del Front Popular, el febrer de 1936, diversos generals preparaven una revolta; Mola la dirigia des de Pamplona, i l’assassinat del diputat monàrquic Calvo Sotelo, el 13 de juliol, va decidir els indecisos. El 17 de juliol es va revoltar l’Exèrcit d’Àfrica a Melilla i el 18 el van seguir guarnicions de la Península, mentre Franco volava de les Canàries al Marroc per a posar-se al capdavant d’aquelles tropes. On el Govern, la Guàrdia d’Assalt i les milícies obreres van resistir, com a Madrid, Barcelona, València o Bilbao, el colp no va triomfar, i el país es va partir en dos.
Des del primer moment la guerra va deixar de ser només espanyola. Hitler i Mussolini van enviar a Franco avions, carros de combat i soldats, com la Legió Còndor i el Corpo Truppe Volontarie, i els seus avions van portar a la Península les tropes del Marroc; Portugal també li va donar suport. La República va rebre armes sobretot de la Unió Soviètica, pagades amb l’or del Banc d’Espanya, i algunes de Mèxic, i va comptar amb els voluntaris de les Brigades Internacionals, reclutats per la Internacional Comunista. França i la Gran Bretanya van promoure un Comitè de No Intervenció que, a la pràctica, només va perjudicar la República.
La violència es va desfermar en les dues zones. En la republicana, amb l’Estat desbordat, hi va haver assassinats de religiosos, propietaris i dretans, com les matances de Paracuellos el novembre de 1936, fins que el Govern va recuperar el control. En la rebel la repressió va ser planificada: afusellaments, passejos i depuracions, com la matança de Badajoz d’agost de 1936.
La guerra va passar per diverses etapes. El 1936 els rebels van avançar cap a Madrid, la defensa de la qual els va detindre al novembre, i Franco va assumir la prefectura de l’Estat a l’octubre. El 1937 van conquerir el nord, amb el bombardeig de Gernika, mentre la República resistia al Jarama i a Guadalajara. El 1938 els rebels van arribar al Mediterrani i van partir en dues la zona republicana, i la batalla de l’Ebre va esgotar l’exèrcit republicà. El 1939 va caure Catalunya i la guerra va acabar l’1 d’abril. Va deixar centenars de milers de morts i un exili massiu.
El que valoren els criteris
Obtindrà fins a 2,5 punts tot l’alumnat que desenvolupe els aspectes fonamentals de la temàtica en relació amb les fonts documentals referides.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La construcció de l’Estat liberalLa construcció de l’Estat liberalLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana