Exposició de Mendizábal o llei de Madoz

Pregunta 2 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2,5 punts

Economia i societat del segle XIXResposta model amb les idees dels criteris oficials

També a La construcció de l’Estat liberal

2026Convocatòria ordinària · Pregunta 2

2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficials

2.1 Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts)

EXPOSICIÓ A S. M. LA REINA GOVERNADORA.

SENYORA:

“Vendre la massa de béns que han vingut a ser propietat de l’Estat, no és tan sols complir una promesa solemne i donar una garantia positiva al deute nacional per mitjà d’una amortització exactament igual al producte de les vendes, és obrir una font abundantíssima de felicitat pública; vivificar una riquesa morta; desobstruir els canals de la indústria de la circulació; apegar el país per l’amor natural i vehement a tot allò propi; eixamplar la pàtria, crear nous i forts vincles que hi lliguen; és, en fi, identificar amb el tron excels d’Isabel II, símbol d’ordre i de la llibertat [...] El Decret que vaig a tindre l’honra de sotmetre a l’aprovació de V. M. sobre la venda d’aquests béns adquirits ja per a la nació, així com en el seu resultat material ha de produir el benefici de minorar la forta suma del deute públic, és menester que en la seua tendència [...] es fonamente en l’alta idea de crear una copiosa família de propietaris, els gaudis i l’existència de les quals es recolze principalment en el triomf complet de les nostres altes institucions”.

Madrid, 19 de febrer de 1836. Juan Álvarez Mendizábal.

Reial decret que declara la venda de béns del clergat de 19 de febrer de 1836, Gaceta de Madrid, núm. 426, 21 de febrer de 1836.

[2,5 punts]

2.2 Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts)

“Article 1. Es declaren en estat de venda (...) tots els predis rústics i urbans, censos i fòrums pertanyents: a l’Estat, al clergat, a les ordres militars de Santiago, Alcántara, Calatrava, Montesa i Sant Joan de Jerusalem, a confraries, obres pies i santuaris, (...) als propis i comuns dels pobles, a la beneficència, a la instrucció pública i qualssevol altres pertanyents a mans mortes.

Article 3. Es procedirà a l’alienació de tots i cadascun dels béns que s’han demanat vendre per aquesta llei, traient a pública licitació les finques o les seues sorts a mesura que ho reclamen els compradors, i no havent-hi reclamació, segons ho dispose el Govern; vegeu les vendes amb la major divisió possible de les finques, sempre que no perjudique al seu valor (...).

Article 12. Els fons que es recapten conseqüència de les vendes realitzades en virtut d’aquesta llei, exceptuant el 80 per 100 procedent dels béns de propis, i el total del que produïsquen els del clergat (...) es destinen als objectes següents, a saber:

1r. Que el govern cobrisca (...) el dèficit del pressupost de l’Estat si n’hi haguera l’any corrent.

2n. El 50 per 100 del restant, i en els anys successius del total ingrés a l’amortització del deute públic.

3r. El 50 per 100 per restant a obres públiques d’interès i utilitat generals.

Aranjuez, 1 de maig de 1855. Jo, la Reina. El ministre d’Hisenda, Pascual Madoz, Gaceta de Madrid, núm. 852, 3 de maig de 1855.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

2.1 2,5 punts2.2 2,5 puntsla 2.1 o la 2.2, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.

2.12,5 punts

Apartat 2.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.1 a l’enunciat oficial, en valencià

Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts)

EXPOSICIÓ A S. M. LA REINA GOVERNADORA.

SENYORA:

“Vendre la massa de béns que han vingut a ser propietat de l’Estat, no és tan sols complir una promesa solemne i donar una garantia positiva al deute nacional per mitjà d’una amortització exactament igual al producte de les vendes, és obrir una font abundantíssima de felicitat pública; vivificar una riquesa morta; desobstruir els canals de la indústria de la circulació; apegar el país per l’amor natural i vehement a tot allò propi; eixamplar la pàtria, crear nous i forts vincles que hi lliguen; és, en fi, identificar amb el tron excels d’Isabel II, símbol d’ordre i de la llibertat [...] El Decret que vaig a tindre l’honra de sotmetre a l’aprovació de V. M. sobre la venda d’aquests béns adquirits ja per a la nació, així com en el seu resultat material ha de produir el benefici de minorar la forta suma del deute públic, és menester que en la seua tendència [...] es fonamente en l’alta idea de crear una copiosa família de propietaris, els gaudis i l’existència de les quals es recolze principalment en el triomf complet de les nostres altes institucions”.

Madrid, 19 de febrer de 1836. Juan Álvarez Mendizábal.

Reial decret que declara la venda de béns del clergat de 19 de febrer de 1836, Gaceta de Madrid, núm. 426, 21 de febrer de 1836.

Plantejament Comentar el document: quin tipus de font és, què defensa, per a què es va fer la desamortització i en quin context es va produir.

La resposta, corregida al marge

1

Es tracta d’un document primari, públic i juridicopolític: l’exposició amb què el ministre Juan Álvarez Mendizábal va presentar a la reina governadora, Maria Cristina, el reial decret de 19 de febrer de 1836 que declarava en venda els béns del clergat. Es va publicar a la Gaceta de Madrid, cosa que li donava caràcter oficial.

2

Mendizábal defensa la desamortització amb arguments econòmics i polítics: la venda dels béns nacionalitzats permetria amortitzar el deute públic, donaria vida a una riquesa immobilitzada i crearia una àmplia classe de propietaris amb interés a sostindre el tron d’Isabel II i les institucions liberals. No és només una operació financera, sinó un projecte per a guanyar per al liberalisme molts ciutadans.

34

Darrere de la retòrica hi havia urgències molt concretes. Vendre els béns de les ordes religioses suprimides havia de donar diners per a pagar els creditors de l’Estat i sostindre l’exèrcit que combatia els carlistes, i a més lligaria molts compradors al triomf liberal, perquè una tornada a l’absolutisme els llevaria el que havien comprat. El resultat va ser un altre: els lots, grans i subhastats al millor postor, van acabar en mans de nobles, burgesos i llauradors benestants; els nous amos van apujar les rendes, molts arrendataris van acabar com a jornalers i el deute va continuar sense resoldre’s.

567

Mendizábal escriu en plena regència de Maria Cristina, amb l’Estatut Reial de 1834 com a única llei fonamental i una guerra civil oberta. L’agost de 1836 els sergents revoltats a la Granja van imposar a la regent la tornada a la Constitució de 1812, i el 1837 se’n va aprovar una de nova; des d’aleshores el liberalisme va quedar partit entre moderats i progressistes. La regent va acabar renunciant el 1840, i Espartero va ocupar la regència fins al 1843.

8

Fora d’Espanya, el plet successori era també un pols europeu. L’abril de 1834 Gran Bretanya, França, Portugal i Espanya van signar el Tractat de la Quàdruple Aliança per a sostindre Isabel II davant de l’infant Carles: els francesos havien de guardar els Pirineus, els britànics subministrar armes i vaixells, i Portugal prestar la seua ajuda, i el 1835 van arribar reforços de les tres potències.

Les idees de la nostra resposta

2,5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §3
  5. §4
  6. §4
  7. §4
  8. §5

2.22,5 punts

Apartat 2.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2 a l’enunciat oficial, en valencià

Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts)

“Article 1. Es declaren en estat de venda (...) tots els predis rústics i urbans, censos i fòrums pertanyents: a l’Estat, al clergat, a les ordres militars de Santiago, Alcántara, Calatrava, Montesa i Sant Joan de Jerusalem, a confraries, obres pies i santuaris, (...) als propis i comuns dels pobles, a la beneficència, a la instrucció pública i qualssevol altres pertanyents a mans mortes.

Article 3. Es procedirà a l’alienació de tots i cadascun dels béns que s’han demanat vendre per aquesta llei, traient a pública licitació les finques o les seues sorts a mesura que ho reclamen els compradors, i no havent-hi reclamació, segons ho dispose el Govern; vegeu les vendes amb la major divisió possible de les finques, sempre que no perjudique al seu valor (...).

Article 12. Els fons que es recapten conseqüència de les vendes realitzades en virtut d’aquesta llei, exceptuant el 80 per 100 procedent dels béns de propis, i el total del que produïsquen els del clergat (...) es destinen als objectes següents, a saber:

1r. Que el govern cobrisca (...) el dèficit del pressupost de l’Estat si n’hi haguera l’any corrent.

2n. El 50 per 100 del restant, i en els anys successius del total ingrés a l’amortització del deute públic.

3r. El 50 per 100 per restant a obres públiques d’interès i utilitat generals.

Aranjuez, 1 de maig de 1855. Jo, la Reina. El ministre d’Hisenda, Pascual Madoz, Gaceta de Madrid, núm. 852, 3 de maig de 1855.

Plantejament Comentar el document: quin tipus de font és, què ordena la llei, per a què es va fer i en quin context es va produir.

La resposta, corregida al marge

12

Es tracta d’un document primari, públic i juridicopolític: un extracte de la llei de desamortització general que van signar la reina Isabel II i el seu ministre d’Hisenda, Pascual Madoz, l’1 de maig de 1855 i que va publicar la Gaceta de Madrid. Els seus articles declaren en venda els béns de l’Estat, del clergat, de les ordes militars, de les confraries i dels pobles, ordenen vendre’ls en pública subhasta, dividits en el major nombre possible de lots, i fixen a què es destinarà el recaptat.

34

Encara que la llei abastava tots els béns amortitzats, la venda es va centrar sobretot en els béns de propis i comuns dels municipis i en els de les ordes militars, i, en la de Madoz, els béns civils venuts van valdre més que els eclesiàstics. Es buscava amortitzar el deute públic i reunir diners per a finançar la xarxa de ferrocarril, la gran inversió pública d’aquells anys.

5

La venda dels béns comunals va tindre un cost social: els veïns més pobres van perdre pastures, llenya i terres de les quals depenien, i molts van acabar com a jornalers.

678

El context és el regnat d’Isabel II, ja major d’edat (1843-1868). Madoz va actuar durant el Bienni Progressista (1854-1856), obert pel pronunciament d’O’Donnell a Vicálvaro, enmig de motins de subsistència i d’un projecte de Constitució, el de 1856, que no va arribar a entrar en vigor. Va ser, a més, una etapa del règim isabelí que aviat s’esgotaria: el Pacte d’Ostende (1866) i la Gloriosa (1868) van posar fi al regnat. Fora d’Espanya, la guerra de Crimea (1853-1856) va tallar el blat rus i va disparar els preus, cosa que va animar a comprar i rompre terres, i la llei general de ferrocarrils de 1855 va obrir les línies al capital estranger, sobretot francés.

Les idees de la nostra resposta

2,5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §4
  7. §4
  8. §4

El que valoren els criteris

Només s’ha de corregir el comentari d’una de les dues fonts històriques (2.1 o 2.2). En el cas que se’n responga més d’una, s’ha de corregir només la primera de les analitzades. Obtindran fins a 2,5 punts les respostes que comenten adequadament les fonts: descripció del tipus de document, la seua naturalesa, anàlisi del seu contingut i interpretació en relació amb el seu context històric nacional i internacional a mode de valoració. S’ha d’evitar que l’anàlisi siga només un resum del contingut o una paràfrasi d’aquest en el cas d’un document escrit.

La correcció de la llengua: La qualificació global de l’exercici pot disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen; a partir del tercer error, s’ha de descomptar a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afecta errors nous i no faltes ortogràfiques que puguen anar repetint-se en l’examen. El corrector o correctora ha de marcar els errors en l’exercici i especificar clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’economia i societat del segle XIX així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU d’Història d’Espanya

Hi arribes amb els 8 temes d’Història d’Espanya posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Economia i societat del segle XIX· aquesta pregunta1 de 9 exàmens
  2. La construcció de l’Estat liberal· aquesta pregunta8 de 9 exàmens
  3. La Segona República i la Guerra Civil9 de 9 exàmens
  4. Alfons XIII i Primo de Rivera5 de 9 exàmens
  5. La Transició i la democràcia5 de 9 exàmens
  6. La crisi de l’Antic Règim4 de 9 exàmens
  7. La Restauració4 de 9 exàmens
  8. El franquisme4 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.