Reformes agràries dels segles XIX i XX

Pregunta 4 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2,5 punts

Economia i societat del segle XIXResposta model amb les idees dels criteris oficials

També a La Segona República i la Guerra Civil

2026Convocatòria ordinària · Pregunta 4

2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficials

Torna al tema4 de 4

Després de les 4

Vols continuar amb el tema d’economia i societat del segle XIX?

Aquestes 4 són les de la PAU del 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Expliqueu i compareu els principals processos de reforma agrària en el segle XIX i el segle XX. (fins a 2,5 punts)

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

2,5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.

2,5 punts

Expliqueu i compareu els principals processos de reforma agrària en el segle XIX i el segle XX. (fins a 2,5 punts)

Plantejament Explicar els processos de reforma agrària del segle XIX i del XX i comparar-los en el seu context.

La resposta

La reforma agrària liberal del segle XIX va buscar destruir el règim senyorial i la propietat vinculada per a crear una propietat privada lliure. Va avançar a impulsos, segons qui governava, i es pot seguir en cinc moments.

Les Corts de Cadis (1810-1814) van abolir els senyorius jurisdiccionals i van convertir en propietat particular erms, reialencs i propis, a més d’incorporar a l’Estat convents dissolts. El Trienni Liberal (1820-1823) va aprovar la llei de desvinculació dels majorats, va restablir l’abolició dels senyorius, va permetre tancar les finques i va portar a l’Estat béns d’ordes religioses. Durant la regència (1834-1843) es van restablir aquestes lleis, es van dissoldre les ordes religioses i es va aprovar la llei de béns nacionals, base de la desamortització de Mendizábal. La Dècada Moderada (1843-1854) va frenar el procés: va legalitzar vendes i ocupacions ja fetes i va restringir les noves vendes de béns nacionals. El Bienni Progressista (1854-1856) el va rellançar amb la llei de desamortització general de Madoz, que va arribar als béns comunals.

Ja a la Segona República, la reforma agrària de 1932 va voler acabar amb els grans latifundis del sud i amb els propietaris que no residien a les seues terres, i donar treball i terra als jornalers, cosa que a més havia d’augmentar la producció. Es va recolzar en el decret de Termes Municipals, que donava prioritat als jornalers del mateix municipi, i en l’Institut per a la Reforma Agrària (IRA), que decidia quines finques s’expropiaven, com s’explotarien i com es repartien entre els llauradors.

La reforma va avançar molt a poc a poc. Expropiar obligava a indemnitzar els propietaris i l’IRA tenia pocs diners, de manera que en dos anys es van assentar molt poques famílies; els governs radicals i cedistes la van frenar i el 1935 la van retallar, i la impaciència dels jornalers es va convertir en vagues i ocupacions de finques. Després de la victòria del Front Popular, a la primavera de 1936 es van accelerar els assentaments i al juny es va aprovar una nova llei, però el cop d’estat de juliol i la guerra la van deixar sense efecte.

Comparant-les, la reforma liberal va transferir la propietat mitjançant la venda de béns de l’Església i dels pobles i va afavorir els qui tenien capital, mentre que la de 1932 pretenia expropiar per a assentar llauradors. Cap no va resoldre el problema del latifundi: la primera, perquè va beneficiar els compradors amb diners; la segona, perquè es va aplicar amb lentitud i la guerra la va interrompre.

Les idees de la nostra resposta

2,5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

El que valoren els criteris

En aquesta última pregunta de caràcter transversal, obtindrà fins a 2,5 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diverses argumentacions correctes. Amb això s’ha de valorar si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i comparar-les adequadament en els seus corresponents contextos històrics.

La correcció de la llengua: La qualificació global de l’exercici pot disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen; a partir del tercer error, s’ha de descomptar a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afecta errors nous i no faltes ortogràfiques que puguen anar repetint-se en l’examen. El corrector o correctora ha de marcar els errors en l’exercici i especificar clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’economia i societat del segle XIX així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU d’Història d’Espanya

Hi arribes amb els 8 temes d’Història d’Espanya posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Economia i societat del segle XIX· aquesta pregunta1 de 9 exàmens
  2. La Segona República i la Guerra Civil· aquesta pregunta9 de 9 exàmens
  3. La construcció de l’Estat liberal8 de 9 exàmens
  4. Alfons XIII i Primo de Rivera5 de 9 exàmens
  5. La Transició i la democràcia5 de 9 exàmens
  6. La crisi de l’Antic Règim4 de 9 exàmens
  7. La Restauració4 de 9 exàmens
  8. El franquisme4 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.