2025Convocatòria extraordinària · examen de la DANA · Pregunta 4
2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsTorna al tema6 de 6
Després de les 6
Vols continuar amb el tema de la Restauració?
Aquestes 6 són les de la PAU del 2025 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantComenteu a grans trets els principals conflictes colonials en què va prendre part Espanya, entre 1868 i 1927, i expliqueu les principals repercussions que van tenir en l’evolució política interior durant aquells anys (fins a 2,5 punts)
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
2,5 punts
Comenteu a grans trets els principals conflictes colonials en què va prendre part Espanya, entre 1868 i 1927, i expliqueu les principals repercussions que van tenir en l’evolució política interior durant aquells anys (fins a 2,5 punts)
Plantejament Comentar a grans trets els conflictes colonials d’Espanya entre 1868 i 1927 i explicar com van afectar la política interior.
La resposta, corregida al marge
A Cuba, Espanya va lliurar tres guerres. La Guerra dels Deu Anys (1868-1878), iniciada pel Crit de Yara, va acabar amb la Pau de Zanjón sense resoldre el problema colonial. La Guerra Chiquita (1879-1880) va ser un nou intent fallit. La guerra de 1895, iniciada amb el Crit de Baire, es va internacionalitzar quan els Estats Units hi van intervindre, el 1898, i va acabar amb el Tractat de París, pel qual Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
Al nord d’Àfrica hi va haver campanyes contra la resistència rifenya: la guerra de Melilla de 1893, la de 1909, que va incloure el desastre del Barranc del Llop, i, després d’establir-se el Protectorat el 1912, la Guerra del Rif (1920-1927), amb la derrota d’Annual el 1921 i el desembarcament d’Alhucemas el 1925, que va permetre dominar el territori.
Cada règim va patir a la seua manera la inestabilitat que portaven aquestes guerres. Durant el Sexenni, la guerra de Cuba va pesar sobre els governs revolucionaris i sobre Amadeu I. A la Restauració, el desastre de 1898 va obrir una crisi de consciència nacional i un moviment regeneracionista. I la Dictadura de Primo de Rivera va heretar la guerra del Rif: el desembarcament d’Alhucemas li va donar prestigi, però la qüestió del Marroc va continuar enfrontant el dictador amb una part de l’exèrcit. Les dues forces dinàstiques es van desacreditar i l’oposició republicana, obrera i nacionalista va guanyar terreny.
Les guerres van ser, a més, una font constant de protesta al carrer i al Parlament. El sistema de quintes permetia lliurar-se del servei pagant, així que els soldats eren els fills dels pobres, i la mobilització de reservistes va provocar el 1909 la Setmana Tràgica. La derrota d’Annual va desfermar una onada d’indignació i va portar al Parlament la qüestió de les responsabilitats, que arribaven a comandaments militars, al Govern i, segons l’oposició, al mateix rei: l’informe del general Picasso, encarregat pel Ministeri de la Guerra, es va debatre a les Corts, i una comissió parlamentària en preparava les conclusions quan va arribar el colp de 1923.
Les campanyes van tornar, a més, els militars al centre de la política. Després del 98 i dels incidents de 1905, la Llei de Jurisdiccions (1906) va sotmetre als tribunals militars les ofenses a la pàtria i a l’exèrcit; el 1917, les Juntes de Defensa van mostrar oficials disposats a pressionar el Govern; i el colp de Primo de Rivera, el 1923, va culminar aquesta trajectòria. Tot això s’emmarca en l’imperialisme de l’època, en què Espanya, potència menor, es va repartir amb França una part del Marroc.
El que valoren els criteris
En l’última qüestió, de caràcter transversal, obtindrà fins a 2,5 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la pregunta. La resposta és molt oberta i permet diverses argumentacions correctes igualment. Amb això, es valorarà si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i comparar-los adequadament en els seus corresponents contexts històrics, amb la finalitat d’elaborar amb rigor la seua resposta.
La correcció de la llengua: La qualificació global de l’exercici podrà disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzaran; a partir del tercer error, es descomptarà a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afectarà errors nous i no afectarà faltes ortogràfiques que pogueren repetir-se al llarg de l’examen. El corrector marcarà els errors en l'exercici i especificarà clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La RestauracióLa RestauracióLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Restauració així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2025, convocatòria extraordinària, examen de la DANA. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana