2025Convocatòria extraordinària · examen de la DANA · Pregunta 3
3 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsTorna al tema5 de 6
Després de les 6
Vols continuar amb el tema de la Restauració?
Aquestes 6 són les de la PAU del 2025 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantResponeu UNA de les dues opcions (fins a 3 punts)
3.1 Exposeu el procés de construcció del sistema polític de la Restauració borbònica iniciat el 1874 i els mecanismes de reproducció del liberalisme dinàstic al poder.
[3 punts]
3.2 Exposeu la crisi del sistema liberal parlamentari de la Restauració, i poseu especialment l’atenció en el creixement dels corrents d’oposició i en la mobilització duta a terme en els anys de la Primera Guerra Mundial i posteriors.
[3 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
3.13 punts


Exposeu el procés de construcció del sistema polític de la Restauració borbònica iniciat el 1874 i els mecanismes de reproducció del liberalisme dinàstic al poder.
Plantejament Exposar, en ordre, com es va construir el sistema polític de la Restauració i com es va mantindre en el poder el liberalisme dinàstic.
La resposta, corregida al marge
Tot va començar a Sagunt, on el 29 de desembre de 1874 Martínez Campos es va pronunciar a favor del fill d’Isabel II. Aquell colp militar va tancar el pas a la república i va tornar la Corona als Borbó amb Alfons XII, que encara no havia complit els disset anys i va desembarcar a Espanya en començar 1875. El projecte polític era d’Antonio Cánovas del Castillo: un sistema estable, sense més pronunciaments, que descansara en el tron i en una sobirania compartida pel monarca i les Corts.
El pilar jurídic va ser la Constitució de 1876. Es va redactar amb una gran elasticitat, de manera que tant conservadors com liberals podien governar amb ella; proclamava la confessionalitat catòlica de l’Estat, enunciava drets i reservava al monarca facultats àmplies, entre elles triar ministres i dissoldre les Corts. Va regir fins que Primo de Rivera la va suspendre el 1923.
El règim es va assentar perquè van acabar les guerres que havien minat els anteriors: la Tercera Guerra Carlista va acabar el 1876 amb la derrota de Carles VII, i a Cuba la Pau de Zanjón va posar fi el 1878 a la Guerra dels Deu Anys.
Cánovas va organitzar la vida política al voltant de dos grans partits, tots dos lleials al rei i al marc de 1876: el seu Partit Conservador i el Liberal-Fusionista de Sagasta. S’havien de rellevar en el govern sense violència —el torn pacífic—, perquè l’exèrcit deixara de ser l’àrbitre de la política, com ho havia sigut amb els pronunciaments. Sagasta va formar el seu primer govern el 1881.
El relleu no eixia de les urnes, sinó al revés. El rei decidia quan tocava canviar i donava el govern a l’altre partit; el nou ministre de la Governació preparava l’encasellat, la llista de qui havia d’eixir elegit a cada districte, i els cacics i els governadors civils s’encarregaven que les eleccions confirmaren aquella majoria.
Fora del repartiment van quedar els qui no acceptaven el règim o no hi tenien lloc: carlins, republicans i obrers organitzats, que amb prou feines podien arribar a les Corts. Amb el temps, però, aquestes forces, a les quals es van sumar els nacionalismes perifèrics i els regionalismes, com la Lliga Regionalista de Catalunya o el Partit Nacionalista Basc, van entrar en part en el joc polític i, ja al segle XX, li van donar una vitalitat nova i van trencar el torn en moltes ciutats.
3.23 punts


Exposeu la crisi del sistema liberal parlamentari de la Restauració, i poseu especialment l’atenció en el creixement dels corrents d’oposició i en la mobilització duta a terme en els anys de la Primera Guerra Mundial i posteriors.
Plantejament Exposar, en ordre, les causes i les dinàmiques de la crisi del sistema de la Restauració fins al colp de 1923.
La resposta, corregida al marge
Durant el segle XX, i sobretot a la dècada de 1910, es va accelerar la desintegració del sistema creat per Cánovas. El liberalisme dinàstic es va desgastar: després de la Setmana Tràgica va caure Maura, el 1912 va ser assassinat Canalejas i els dos grans partits es van trencar en faccions, amb governs cada vegada més breus i incapaços de reformar el país. Els intents de reforma de Maura i de Canalejas, que volien renovar el sistema des de dins, no ho van aconseguir.
Mentrestant, l’oposició s’enfortia. Republicans, socialistes i nacionalistes guanyaven vots i podien trencar el torn a les ciutats i fins i tot en algunes províncies: a València, el blasquisme va dominar la política local durant anys. Des del 1910, la CNT va estendre el sindicalisme revolucionari, sobretot a Barcelona, i el PSOE i la UGT van créixer entre els obrers.
La Primera Guerra Mundial va ser clau en la derrota final del sistema. Espanya va ser neutral i la venda de productes als països en guerra va donar grans beneficis a uns pocs, però els preus es van disparar, els aliments van escassejar i els salaris van perdre valor. El malestar social va alimentar les vagues i va dividir els espanyols entre aliadòfils i germanòfils.
1917 va ser l’any del gran desafiament. Al juny, les Juntes de Defensa, associacions d’oficials, van pressionar el Govern per a exigir millores; al juliol, l’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona va demanar Corts constituents; i a l’agost, la vaga general convocada per la UGT i secundada per la CNT va paralitzar bona part del país. El Govern de Dato la va sufocar amb l’exèrcit, i va quedar clar que el sistema només se sostenia per la força.
Després del 1917, el sistema va dependre cada vegada més de la repressió. A Barcelona, entre 1919 i 1923, el pistolerisme i la violència de patrons i sindicats van deixar centenars de morts, i les autoritats van respondre amb estats d’excepció. A l’Andalusia rural hi va haver ocupacions de terres, i el 1921 el desastre d’Annual va enfonsar el prestigi del règim. Davant d’aquesta pressió, el 13 de setembre de 1923 el capità general Miguel Primo de Rivera va donar un colp d’estat que Alfons XIII va acceptar.
El que valoren els criteris
Únicament es corregirà l’exposició d’un dels dos temes (3.1 o 3.2). En el cas que es responga més d’un, sols es corregirà el primer dels temes exposats. En el primer tema (3.1), obtindrà fins a 3 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta.
La correcció de la llengua: La qualificació global de l’exercici podrà disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzaran; a partir del tercer error, es descomptarà a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afectarà errors nous i no afectarà faltes ortogràfiques que pogueren repetir-se al llarg de l’examen. El corrector marcarà els errors en l'exercici i especificarà clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La RestauracióLa RestauracióLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Restauració així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2025, convocatòria extraordinària, examen de la DANA. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana