Tipus de font: 1869-1874 o Guerra Civil

Pregunta 1 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 1 punt

La construcció de l’Estat liberalResposta model amb les idees dels criteris oficials

També a La Segona República i la Guerra Civil

2024Convocatòria ordinària · Pregunta 1

1 puntResposta model amb les idees dels criteris oficials

Torna al tema11 de 23

Després de les 23

Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?

Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Responeu a una de las dues opcions (fins a 1 punt)

a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades.

Document 1

“Estimat germà, En fullets i periòdics s’han donat a conèixer bastant les meues idees i sentiments d’home i de Rei. Cedint, no obstant això, al general vehementíssim desig que ha arribat fins a mi des de tots els pobles de la Península, escric aquesta carta […].

Jo no puc, benvolgut Alfonso, presentar-me a Espanya com a pretendent a la Corona; jo he de creure i crec que la Corona d’Espanya està ja posada sobre el meu front per la santa mà de la llei. Amb aqueix dret vaig nàixer, que és al mateix temps obligació sagrada; però desitge que aqueix dret meu siga confirmat per l’amor del meu poble. La meua obligació, d’altra banda, és consagrar a aquest poble tots els meus pensaments i totes les meues forces; morir per ell o salvar-lo.

Dir que aspire a ser Rei d’Espanya i no d’un partit és quasi vulgaritat; perquè, quin home digne de ser Rei s’acontenta amb ser-ho d’un partit? En tal cas es degrada a si mateix, descendint de l’alta i serena regió on habita la majestat i on no poden arribar rèptils i llastimoses misèries. Jo no dec ni vull ser Rei sinó de tots els espanyols; a ningú rebutge, ni als qui es diuen enemics meus, perquè un Rei no pot tenir enemics; a tots els anomene i els cride afectuosament en nom de la Pàtria, i si de tots no necessite per a pujar al tron dels meus majors, potser necessite de tots per a establir sobre sòlides bases la governació de l’Estat i donar fecunda pau i llibertat vertadera a la meua estimadíssima Pàtria.

[…] Jo sé que tinc el desig ardent d’escometre-la i la resolta voluntat d’acabar-la, però no se m’amaga que les dificultats són imponderables i que no es podria vèncer-les sense el consell dels homes més imparcials i probes del regne, congregats en Corts que veritablement representen totes les forces vives i tots els seus elements conservadors. Jo donaré amb aqueixes Corts a Espanya una llei fonamental que, segons vaig expressar en la meua carta als sobirans d’Europa, espere que ha de ser definitiva i espanyola”.

Fragment de la carta-manifest a l’Infant Alfons de Carles de Borbó i Àustria-Est, París, 30 de juny de 1869.

Document 2

“Els qui m’han escrit mostren igual convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar terme a l’opressió a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya […].

Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meua augusta mare, tan generosa com infortunada, sóc únic representant jo del dret monàrquic a Espanya [...].

Afortunadament la Monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la necessària flexibilitat i totes les condicions d’encert que fan falta perquè tots els problemes que porte el seu restabliment siguen resolts de conformitat amb els vots i la conveniència de la nació. No cal esperar que decidisca jo res de pla i arbitràriament. Sense Corts no resolien els negocis ardus els prínceps espanyols allà en els antics temps de la monarquia; i aquesta justíssima regla de conducta no he d’oblidar-la jo, en la meua condició present, i quan tots els espanyols estan ja habituats als procediments parlamentaris. Arribat el cas, fàcil serà que s’entenguen i concerten les qüestions per resoldre, un príncep lleial i un poble lliure.

Res desitge tant com que la nostra pàtria ho siga de veres. A això ha de contribuir poderosament la dura lliçó d’aquests temps, que si per a ningú pot ser perduda, encara menys haurà de ser-ho per a les honrades i laborioses classes populars, víctimes de sofismes pèrfids o d’absurdes il·lusions.

Tot el que s’està vivint ensenya, que les nacions més grans i pròsperes, on l’ordre, la llibertat i la justícia s’adunen millor, són aquelles que respecten més la seua pròpia història [...].

[...] Siga la que vulga la meua pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol, ni com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni com a home del segle, veritablement liberal”.

Manifest del príncep Alfons de Borbó, 1 de desembre de 1874, La Época, Madrid, 27-XII-1874, p. 3.

[1 punt]

b) DELS DOCUMENTS 3 i 4. Descriviu el tipus de fonts utilitzades.

Document 3

“Treballadors de París! Demòcrates francesos!

Des de l’Espanya que lluita per la seua llibertat i per la llibertat de tots els pobles, […] venim ací, al París de la Comuna i de la Gran Revolució, a dir-vos en quines condicions lluiten els nostres combatents. […] Conscient del que la nostra lluita significa, el poble espanyol prefereix morir dempeus a viure de genolls. Al costat dels rebels, donant-los suport en la seua agressió contra la República i contra el poble, participen forces feixistes estrangeres, els avions de les quals bombardegen les obertes ciutats espanyoles. […] Camarades i amics francesos! […] Ajudeu-nos! Ajudeu el nostre poble a defensar-se! […] A les armes dels rebels cal poder oposar fusells, avions, canons. Defensem la causa de la llibertat i de la pau. […] Ajudeu-nos a impedir la derrota de la democràcia, perquè la conseqüència d’aquesta derrota seria una nova guerra mundial, que tots estem interessats a impedir i els primers combats de la qual es lliuren ja al nostre país […]”.

Discurs de Dolores Ibárruri, París, 8 de setembre de 1936.

Document 4

“Al mes de juliol de 1936 hi havia a Espanya un règim polític legítim (...). Un partit polític o diversos grups polítics que no estaven conformes amb la política republicana ni amb la mateixa República (i fins ací estaven en el seu dret), resolen derrocar la República i canviar per la força la política nacional; i prenent com a arma per a realitzar els seus designis una gran part de l’exèrcit espanyol (i ací ja comença el delicte), es rebel·len contra el règim republicà.

[...] Si la rebel·lió, la pertorbació gegantesca de l’ordre públic a Espanya, no haguera tingut més que els elements i les forces i les finalitats que demostrà el primer dia i en els dies immediats, fa ja molts mesos, a les poques setmanes del començament, que la rebel·lió s’hauria esgotat.

A hores d’ara, a aquesta distància de l’origen, no crec que quedará una sola persona al món que conega els assumptes d’Espanya, que puga negar que sense l’auxili de les potències estrangeres, la rebel·lió militar espanyola hauria fracassat. [...] La guerra està mantinguda, purament i exclusivament, no pels militars rebels, sinó per les potències estrangeres, que sostenen una invasió clandestina contra la República espanyola”.

Discurs de Manuel Azaña a la Universitat de València, 18 de juliol de 1937.

[1 punt]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

a) 1 puntb) 1 puntla a o la b, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.

a)1 punt

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en valencià

DELS DOCUMENTS 1 i 2. Descriviu el tipus de fonts utilitzades.

Document 1

“Estimat germà, En fullets i periòdics s’han donat a conèixer bastant les meues idees i sentiments d’home i de Rei. Cedint, no obstant això, al general vehementíssim desig que ha arribat fins a mi des de tots els pobles de la Península, escric aquesta carta […].

Jo no puc, benvolgut Alfonso, presentar-me a Espanya com a pretendent a la Corona; jo he de creure i crec que la Corona d’Espanya està ja posada sobre el meu front per la santa mà de la llei. Amb aqueix dret vaig nàixer, que és al mateix temps obligació sagrada; però desitge que aqueix dret meu siga confirmat per l’amor del meu poble. La meua obligació, d’altra banda, és consagrar a aquest poble tots els meus pensaments i totes les meues forces; morir per ell o salvar-lo.

Dir que aspire a ser Rei d’Espanya i no d’un partit és quasi vulgaritat; perquè, quin home digne de ser Rei s’acontenta amb ser-ho d’un partit? En tal cas es degrada a si mateix, descendint de l’alta i serena regió on habita la majestat i on no poden arribar rèptils i llastimoses misèries. Jo no dec ni vull ser Rei sinó de tots els espanyols; a ningú rebutge, ni als qui es diuen enemics meus, perquè un Rei no pot tenir enemics; a tots els anomene i els cride afectuosament en nom de la Pàtria, i si de tots no necessite per a pujar al tron dels meus majors, potser necessite de tots per a establir sobre sòlides bases la governació de l’Estat i donar fecunda pau i llibertat vertadera a la meua estimadíssima Pàtria.

[…] Jo sé que tinc el desig ardent d’escometre-la i la resolta voluntat d’acabar-la, però no se m’amaga que les dificultats són imponderables i que no es podria vèncer-les sense el consell dels homes més imparcials i probes del regne, congregats en Corts que veritablement representen totes les forces vives i tots els seus elements conservadors. Jo donaré amb aqueixes Corts a Espanya una llei fonamental que, segons vaig expressar en la meua carta als sobirans d’Europa, espere que ha de ser definitiva i espanyola”.

Fragment de la carta-manifest a l’Infant Alfons de Carles de Borbó i Àustria-Est, París, 30 de juny de 1869.

Document 2

“Els qui m’han escrit mostren igual convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar terme a l’opressió a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya […].

Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meua augusta mare, tan generosa com infortunada, sóc únic representant jo del dret monàrquic a Espanya [...].

Afortunadament la Monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la necessària flexibilitat i totes les condicions d’encert que fan falta perquè tots els problemes que porte el seu restabliment siguen resolts de conformitat amb els vots i la conveniència de la nació. No cal esperar que decidisca jo res de pla i arbitràriament. Sense Corts no resolien els negocis ardus els prínceps espanyols allà en els antics temps de la monarquia; i aquesta justíssima regla de conducta no he d’oblidar-la jo, en la meua condició present, i quan tots els espanyols estan ja habituats als procediments parlamentaris. Arribat el cas, fàcil serà que s’entenguen i concerten les qüestions per resoldre, un príncep lleial i un poble lliure.

Res desitge tant com que la nostra pàtria ho siga de veres. A això ha de contribuir poderosament la dura lliçó d’aquests temps, que si per a ningú pot ser perduda, encara menys haurà de ser-ho per a les honrades i laborioses classes populars, víctimes de sofismes pèrfids o d’absurdes il·lusions.

Tot el que s’està vivint ensenya, que les nacions més grans i pròsperes, on l’ordre, la llibertat i la justícia s’adunen millor, són aquelles que respecten més la seua pròpia història [...].

[...] Siga la que vulga la meua pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol, ni com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni com a home del segle, veritablement liberal”.

Manifest del príncep Alfons de Borbó, 1 de desembre de 1874, La Época, Madrid, 27-XII-1874, p. 3.

Plantejament Cal classificar les dues fonts (primàries o secundàries, públiques o privades), dir-ne la naturalesa, l’autor i la data, i a qui s’adrecen.

La resposta, corregida al marge

1

Són fonts primàries, perquè les van escriure els mateixos protagonistes quan els fets estaven succeint, i públiques, perquè no són correspondència privada: es van redactar per a donar-se a conàixer.

2

La naturalesa és política: són manifestos en què un aspirant al tron exposa el seu programa. El primer el va signar a París, el 1869, Carles de Borbó, pretendent carlista; el segon, el 1874, el príncep Alfons de Borbó, fill d’Isabel II, des de Sandhurst.

3

Encara que la primera carta va adreçada a un germà, el seu caràcter de manifest la fa un missatge per a tots els espanyols, com el de 1874: tots dos demanen suport per a la causa dinàstica del seu autor.

Les idees de la nostra resposta

1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

b)1 punt

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en valencià

DELS DOCUMENTS 3 i 4. Descriviu el tipus de fonts utilitzades.

Document 3

“Treballadors de París! Demòcrates francesos!

Des de l’Espanya que lluita per la seua llibertat i per la llibertat de tots els pobles, […] venim ací, al París de la Comuna i de la Gran Revolució, a dir-vos en quines condicions lluiten els nostres combatents. […] Conscient del que la nostra lluita significa, el poble espanyol prefereix morir dempeus a viure de genolls. Al costat dels rebels, donant-los suport en la seua agressió contra la República i contra el poble, participen forces feixistes estrangeres, els avions de les quals bombardegen les obertes ciutats espanyoles. […] Camarades i amics francesos! […] Ajudeu-nos! Ajudeu el nostre poble a defensar-se! […] A les armes dels rebels cal poder oposar fusells, avions, canons. Defensem la causa de la llibertat i de la pau. […] Ajudeu-nos a impedir la derrota de la democràcia, perquè la conseqüència d’aquesta derrota seria una nova guerra mundial, que tots estem interessats a impedir i els primers combats de la qual es lliuren ja al nostre país […]”.

Discurs de Dolores Ibárruri, París, 8 de setembre de 1936.

Document 4

“Al mes de juliol de 1936 hi havia a Espanya un règim polític legítim (...). Un partit polític o diversos grups polítics que no estaven conformes amb la política republicana ni amb la mateixa República (i fins ací estaven en el seu dret), resolen derrocar la República i canviar per la força la política nacional; i prenent com a arma per a realitzar els seus designis una gran part de l’exèrcit espanyol (i ací ja comença el delicte), es rebel·len contra el règim republicà.

[...] Si la rebel·lió, la pertorbació gegantesca de l’ordre públic a Espanya, no haguera tingut més que els elements i les forces i les finalitats que demostrà el primer dia i en els dies immediats, fa ja molts mesos, a les poques setmanes del començament, que la rebel·lió s’hauria esgotat.

A hores d’ara, a aquesta distància de l’origen, no crec que quedará una sola persona al món que conega els assumptes d’Espanya, que puga negar que sense l’auxili de les potències estrangeres, la rebel·lió militar espanyola hauria fracassat. [...] La guerra està mantinguda, purament i exclusivament, no pels militars rebels, sinó per les potències estrangeres, que sostenen una invasió clandestina contra la República espanyola”.

Discurs de Manuel Azaña a la Universitat de València, 18 de juliol de 1937.

Plantejament Cal classificar les dues fonts (primàries o secundàries, públiques o privades), dir què són, qui les pronuncia i quan.

La resposta, corregida al marge

1

Tots dos són fonts primàries, perquè procedeixen de dirigents que parlen en plena guerra, i públiques, perquè són discursos pronunciats davant un auditori. El caràcter és polític: defensen la causa republicana i busquen suports.

2

El document 3 és el discurs que Dolores Ibárruri, diputada del Partit Comunista d’Espanya, va pronunciar a París el 8 de setembre de 1936. Demana solidaritat als obrers i demòcrates francesos contra el feixisme estranger que dona suport als revoltats.

3

El document 4 arreplega el discurs de Manuel Azaña, aleshores president de la República, a la Universitat de València el 18 de juliol de 1937, un any després del colp. Defensa que la revolta va ser un delicte contra un règim legítim i que només se sosté gràcies a la intervenció estrangera.

Les idees de la nostra resposta

1 punt. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

El que valoren els criteris

Obtindrà fins a 1 punt tot l’alumnat que descriga convenientment les seues característiques.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU d’Història d’Espanya

Hi arribes amb els 8 temes d’Història d’Espanya posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La construcció de l’Estat liberal· aquesta pregunta8 de 9 exàmens
  2. La Segona República i la Guerra Civil· aquesta pregunta9 de 9 exàmens
  3. Alfons XIII i Primo de Rivera5 de 9 exàmens
  4. La Transició i la democràcia5 de 9 exàmens
  5. La crisi de l’Antic Règim4 de 9 exàmens
  6. La Restauració4 de 9 exàmens
  7. El franquisme4 de 9 exàmens
  8. Economia i societat del segle XIX1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.