2024Convocatòria ordinària · Pregunta 5
2 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsTorna al tema15 de 23
Després de les 23
Vols continuar amb el tema de la construcció de l’Estat liberal?
Aquestes 23 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantResponeu una de las dues opcions (fins a 2 punts)
1 Expliqueu l’origen, les circumstàncies i els successos de les guerres carlistes a Espanya durant el segle XIX.
[2 punts]
2 Expliqueu el paper jugat pel militarisme en la història recent d’Espanya (1930-1981).
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
12 punts
Expliqueu l’origen, les circumstàncies i els successos de les guerres carlistes a Espanya durant el segle XIX.
Plantejament Cal explicar com naix el carlisme amb el problema successori i recórrer les guerres i alçaments del segle XIX en el seu marc europeu.
La resposta, corregida al marge
Ferran VII, sense fills mascles, va publicar el 1830 la Pragmàtica Sanció que permetia regnar a les dones. En morir el 1833, el seu germà Carles Maria Isidre no la va acceptar i es va proclamar rei invocant la Llei Sàlica. Així va nàixer el carlisme, que va unir absolutistes, clergat i pagesia del País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat en defensa de l’absolutisme, l’Església i els furs. Isabel II, xiqueta, va quedar sota la regència de la seua mare, Maria Cristina, que va buscar el suport dels liberals.
La pugna formava part de l’Europa de la Restauració, en què les monarquies absolutes combatien les revolucions liberals. El carlisme va ser la versió espanyola de la contrarevolució, davant dels liberals que donaven suport a Isabel II.
La primera guerra (1833-1840) va enfrontar els carlistes, amos de gran part del camp basc i navarrés i del Maestrat, amb els liberals d’Isabel II, amb el suport de Gran Bretanya, França i Portugal. Va acabar amb el Conveni de Vergara, signat el 1839 per Espartero i Maroto, encara que Cabrera va resistir al Maestrat fins al 1840.
La segona (1846-1849), coneguda com a guerra dels Matiners, va ser una insurrecció sobretot catalana, a favor del comte de Montemolín, i no va aconseguir estendre’s.
Hi va haver a més alçaments menors, com el de 1855 i els de 1869 i 1870, que van fracassar. Eren intents tardans d’aprofitar moments de crisi del règim liberal, amb escàs seguiment.
La tercera guerra (1872-1876) va ser la més greu: amb Carles VII, els carlistes van dominar part del nord i van organitzar una administració pròpia, però Alfons XII els va derrotar el 1876 i va abolir els furs bascos.
22 punts
Expliqueu el paper jugat pel militarisme en la història recent d’Espanya (1930-1981).
Plantejament Cal comparar les intervencions de l’Exèrcit en la política des de 1930: la de 1932, la de 1936, el seu paper en el franquisme i el 23-F.
La resposta, corregida al marge
Militarisme és el predomini del militar en la política i en el govern d’un país. A Espanya venia dels pronunciaments del segle XIX i va marcar la vida política entre 1930 i 1981. L’Exèrcit es considerava garant de l’ordre i de la unitat nacional, i per això intervenia quan creia amenaçats aquests valors.
Contra la Segona República hi va haver dos colps. El del general Sanjurjo, el 10 d’agost de 1932, va fracassar a Madrid i, després de dominar Sevilla durant un dia, també allí, i va tindre pocs suports. El de juliol de 1936, iniciat el 17 i estés el 18, va triomfar només en part i es va convertir en una guerra civil. Tots dos pretenien frenar les reformes republicanes, sobretot la militar, l’agrària i l’autonomia catalana.
Amb la victòria de 1939, l’Exèrcit es va convertir en la base de la dictadura de Franco, que era general i va concentrar la prefectura de l’Estat, del Govern i dels exèrcits: militars van ocupar ministeris i càrrecs clau, i el règim es va basar en la força i en la repressió fins al 1975.
En la Transició, sectors de l’Exèrcit nostàlgics del règim van desestabilitzar la democràcia incipient. El 23 de febrer de 1981 el tinent coronel Tejero va ocupar el Congrés i a València el general Milans del Bosch va traure els tancs al carrer; el colp va fracassar per l’actitud del rei Joan Carles I i la defensa de la Constitució.
Comparats, els colps de 1932 i 1936 volien acabar amb la República, mentre que el de 1981 es dirigia contra una monarquia parlamentària. Només el de 1936 va triomfar i es va convertir en dictadura militar; els altres dos van fracassar i van reforçar políticament el règim que atacaven. En conjunt, la tutela militar va ser un factor d’inestabilitat: la democràcia només es va poder consolidar quan l’Exèrcit va renunciar a condicionar la política.
El que valoren els criteris
En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diversos raonaments correctes. Amb això es valorarà si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i els que procedeixen de l’anàlisi de les fonts facilitades. La nota final sobre 10 punts s’obtindrà després de sumar les quatre qualificacions citades. El corrector només podrà exigir els coneixements previstos en els nuclis temàtics de la programació i els que proporcionen les fonts d’informació. No obstant això, si l’alumnat aporta coneixements no previstos i estan ben utilitzats en el context, se li valoraran positivament per a augmentar la qualificació obtinguda. Convé recordar que, encara que l’alumnat haurà d’integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no es valoraran solament els coneixements, per la qual cosa per a establir la qualificació definitiva es valorarà el conjunt de la composició i la redacció.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La construcció de l’Estat liberalLa construcció de l’Estat liberalLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la construcció de l’Estat liberal així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana