Examen PAU Química 2026 resolt: juny, sèrie 1, Catalunya

Q: Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 2 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

Q: On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 4 va a part, ratllat.

Equilibri químic 2,5
Estructura atòmica i sistema periòdic 1,25
Enllaç químic i forces intermoleculars 1,25
Termoquímica i espontaneïtat 1,25
Química orgànica 1,25
Exercici 4, dos apartats a triar de quatre: 4.1 i 4.2, àcids i bases; 4.3 i 4.4, química orgànica 2,5

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3, i responeu a TOTES les qüestions corresponents. A l’exercici 4, responeu a només DOS dels quatre apartats que s’hi plantegen. Si en contesteu més de dos, només es valoraran els dos primers.

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Equilibri químic, Termoquímica i espontaneïtat

Enunciat oficial de l’exercici 1 de la PAU de Química de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 1 de la PAU de Química de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

La pluja àcida és un tipus de precipitació que presenta un pH especialment àcid (pH 4-5) i que té efectes adversos en els boscos i en la flora i la fauna aquàtiques. Aquest fenomen apareix sobretot en ambients rics en triòxid de sofre, ja que aquest compost genera àcid sulfúric en reaccionar amb el vapor d’aigua de l’atmosfera. Una de les vies de formació de triòxid de sofre a l’atmosfera és a partir del diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre, que són contaminants ambientals derivats de l’activitat humana. Aquests dos gasos reaccionen entre ells i donen lloc a un equilibri químic amb el monòxid de nitrogen i el triòxid de sofre, tal com es mostra a l’equació següent: $\mathrm{NO_{2}}\mathrm{(g)}$ + $\mathrm{SO_{2}}\mathrm{(g)}$ $\rightleftharpoons$ $\mathrm{NO}\mathrm{(g)}$ + $\mathrm{SO_{3}}\mathrm{(g)}$

1.1 Quan aquesta reacció es duu a terme en un recipient tancat de $2\,\mathrm{L}$ a una temperatura de $1\,150\,{}^{\circ}\mathrm C$ , les quantitats de cada substància un cop assolit l’equilibri són $0{,}2\,\mathrm{mol}$ de $\mathrm{NO_{2}}$ , $1{,}6\,\mathrm{mol}$ de $\mathrm{SO_{2}}$ , $0{,}8\,\mathrm{mol}$ de $\mathrm{NO}$ i $1{,}2\,\mathrm{mol}$ de $\mathrm{SO_{3}}$ . Calculeu la constant d’equilibri $K_c$ de la reacció en aquestes condicions. Si s’afegissin $10\,\mathrm{g}$ addicionals de $\mathrm{NO}$ a aquest sistema en equilibri, quines serien les concentracions finals que s’obtindrien en la nova situació d’equilibri per a cadascuna de les espècies implicades en la reacció?

[1,25 punts]

1.2 S’ha estudiat la variació de la constant d’equilibri $K_c$ de la reacció anterior segons la temperatura, i s’han obtingut els resultats que es mostren a la taula següent:

Temperatura ( ${}^{\circ}\mathrm C$ )	460	800
$K_c$	$84{,}3$	$9{,}6$

Justifiqueu si la reacció entre $\mathrm{NO_{2}}$ i $\mathrm{SO_{2}}$ per a produir $\mathrm{NO}$ i $\mathrm{SO_{3}}$ és un procés endotèrmic o exotèrmic. Expliqueu de manera raonada si s’afavoreix la pluja àcida quan: a) augmenta la pressió atmosfèrica i b) augmenta la quantitat de monòxid de nitrogen a l’atmosfera produït per altres processos. Dades: Masses atòmiques relatives: N = $14{,}0$ ; O = $16{,}0$ ; S = $32{,}0$ .

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.11,25 punts

Plantejament Dividim els mols pel volum i apliquem la llei d’acció de masses. En afegir NO, el sistema consumeix part dels productes fins a recuperar la mateixa constant.

Les concentracions inicials d’equilibri són, en l’ordre NO₂, SO₂, NO i SO₃:
$c$ ${}= (0{,}2;1{,}6;0{,}8;1{,}2)/2$ ${}= (0{,}1;0{,}8;0{,}4;0{,}6)\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$
Calculem la constant sense arrodonir.
$K_c$ ${}= \frac{[\mathrm{NO}][\mathrm{SO_3}]}{[\mathrm{NO_2}][\mathrm{SO_2}]}$ ${}= \frac{0{,}4\cdot0{,}6}{0{,}1\cdot0{,}8}$ ${}= 3{,}0$
El NO afegit té massa molar 30 g/mol. Definim x com l’avenç de la reacció inversa per litre.
$[\mathrm{NO}]_0$ ${}= 0{,}4+\frac{10}{(14+16)\,2}$ ${}= \frac{17}{30}\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$
Substituïm les quatre concentracions; només l’arrel positiva respecta les concentracions físiques.
$\frac{(17/30-x)(0{,}6-x)}{(0{,}1+x)(0{,}8+x)}$ ${}= 3$ ${}\Rightarrow 2x^2+\frac{58}{15}x-0{,}1=0$ $x=0{,}025525\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$
Sumem x als reactius i el restem als productes. Conservem més xifres en el càlcul que en el resultat.
$c_{eq}$ ${}= (0{,}12553;0{,}82553;0{,}54114;0{,}57447)\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$

Resultat $K_c=3{,}0$ ; $[\mathrm{NO_2}]=0{,}126$ , $[\mathrm{SO_2}]=0{,}826$ , $[\mathrm{NO}]=0{,}541$ , $[\mathrm{SO_3}]=0{,}574\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$ .

La pauta oficial dona: Kc = 3,0; [NO₂] = 0,125 mol/L; [SO₂] = 0,825 mol/L; [NO] = 0,541 mol/L; [SO₃] = 0,575 mol/L

1.21,25 punts

Plantejament Comparem la constant a diferents temperatures i comptem els mols gasosos. Le Châtelier permet predir el sentit del desplaçament.

En escalfar disminueix Kc: s’afavoreix la reacció inversa, que absorbeix calor. La directa allibera calor.
$K_c(460\,{}^{\circ}\mathrm{C})=84{,}3>9{,}6>3{,}0$ $\Delta H<0$
Una compressió multiplica totes les concentracions pel mateix factor i deixa Qc inalterat, perquè hi ha els mateixos mols gasosos a cada costat.
$\Delta n_g=(1+1)-(1+1)=0$
Afegir NO fa augmentar Qc. L’equilibri es desplaça cap als reactius i consumeix SO₃, precursor de l’àcid sulfúric.
$Q_c>K_c\;\Rightarrow\;\leftarrow$

ResultatReacció exotèrmica. La pressió no canvia aquest equilibri; afegir NO redueix la formació de SO₃ i desafavoreix la pluja àcida en el model de l’exercici.

La pauta oficial dona: Exotèrmica (ΔH < 0); la pressió no afecta l’equilibri; més NO desfavoreix la pluja àcida

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Estructura atòmica i sistema periòdic, Enllaç químic i forces intermoleculars

Enunciat oficial de l’exercici 2 de la PAU de Química de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 2 de la PAU de Química de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

La major part de la fruita seca té un contingut ric en minerals de fàcil absorció, com potassi, fòsfor i magnesi. Aquests nutrients són essencials per al bon funcionament de l’organisme, per exemple, en el control de la pressió sanguínia (potassi), en la modulació de la resposta del sistema immunitari (fòsfor) o com a cofactors en un gran nombre d’enzims (magnesi).

2.1 Escriviu les configuracions electròniques del potassi, del fòsfor i del magnesi, i determineu a quin grup, període i bloc de la taula periòdica pertany cadascun. Definiu què és l’energia d’ionització d’un element i justifiqueu si aquesta magnitud és positiva o negativa. D’entre el potassi, el fòsfor i el magnesi, quin d’aquests elements presentarà la primera energia d’ionització més petita? I la més gran? Justifiqueu la resposta.

[1,25 punts]

2.2 Els derivats orgànics del fòsfor s’utilitzen en un ampli ventall d’aplicacions, per exemple, com a herbicides o com a agents retardants de flama en plàstics. El triclorur de fòsfor ( $\mathrm{PCl_{3}}$ ) és un dels intermediaris principals utilitzats en la síntesi industrial d’aquests compostos. Representeu l’estructura de Lewis del triclorur de fòsfor i predigueu quina n’ha de ser la geometria segons la teoria de repulsió dels parells d’electrons de la capa de valència (RPECV). Expliqueu de manera justificada si el triclorur de fòsfor és un compost polar o no. Quin és el principal tipus de forces intermoleculars que poden formar les molècules de triclorur de fòsfor entre elles? Dades: Nombres atòmics: $Z(\mathrm{K})=19$ ; $Z(\mathrm{Mg})=12$ ; $Z(\mathrm{P})=15$ ; $Z(\mathrm{Cl})=17$ . Electronegativitat segons l’escala de Pauling: P = $2{,}19$ ; Cl = $3{,}16$ .

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.11,25 punts

Plantejament Distribuïm els electrons per orbitals i llegim el nivell extern i l’ocupació de valència. La ionització exigeix vèncer l’atracció del nucli.

Escrivim les configuracions dels àtoms neutres.
$\begin{aligned}\mathrm K &:1s^22s^22p^63s^23p^64s^1\\\mathrm P &:1s^22s^22p^63s^23p^3\\\mathrm{Mg} &:1s^22s^22p^63s^2\end{aligned}$
El màxim n determina el període; la capa de valència determina el grup i el bloc.
$\mathrm K:(4,1,s)$ $\mathrm P:(3,15,p)$ $\mathrm{Mg}:(3,2,s)$
La primera energia d’ionització és l’energia per extreure un electró d’un àtom gasós aïllat en el seu estat fonamental. És positiva.
$\mathrm{X(g)\rightarrow X^+(g)+e^-}$ $E_I>0$
K té l’electró extern més allunyat i apantallat. Entre Mg i P, del mateix període, P atreu més per la seva càrrega nuclear efectiva més gran.
$E_I(\mathrm K)$ ${}< E_I(\mathrm{Mg})$ ${}< E_I(\mathrm P)$

ResultatK: període 4, grup 1, bloc s; P: període 3, grup 15, bloc p; Mg: període 3, grup 2, bloc s. Ionització positiva; mínim K i màxim P.

La pauta oficial dona: K: període 4, grup 1, bloc s; Mg: període 3, grup 2, bloc s; P: període 3, grup 15, bloc p; EI positiva; menor EI: K; major EI: P

2.21,25 punts

Plantejament Comptem electrons de valència i apliquem RPECV al fòsfor central. La simetria determina si es cancel·len els dipols.

Hi ha tretze parells. Tres formen enllaços P–Cl; cada Cl conserva tres parells solitaris i P en conserva un.
$N_e=5+3\cdot7=26$
Quatre dominis electrònics es disposen tetraèdricament; en ocultar el parell solitari, els àtoms formen una piràmide trigonal.
$\mathrm{AX_3E}$
Cl atreu més que P i la piràmide impedeix cancel·lar els dipols. Predominen les interaccions dipol permanent–dipol permanent; també hi ha dispersió de London.
$\chi(\mathrm{Cl})-\chi(\mathrm P)$ ${}= 3{,}16-2{,}19$ ${}= 0{,}97$

ResultatLewis: tres enllaços simples P–Cl, un parell solitari en P i tres en cada Cl. Piràmide trigonal, polar; forces dipol–dipol.

La pauta oficial dona: PCl₃: 26 e⁻ de valència (13 parells); piràmide trigonal (AB₃E); polar; forces dipol-dipol

Estructura de Lewis del PCl₃: fòsfor central amb un parell solitari i tres enllaços simples amb clor; cada clor té tres parells solitaris.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Termoquímica i espontaneïtat, Química orgànica

Enunciat oficial de l’exercici 3 de la PAU de Química de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 3 de la PAU de Química de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

La sacarosa, que s’extreu principalment de la canya de sucre i de la remolatxa, té un paper fonamental en l’alimentació humana, ja que és una de les principals fonts d’energia per a l’organisme. Aquest sucre es metabolitza mitjançant l’acció de l’enzim sacarasa, que el descompon en glucosa i fructosa a l’intestí prim, segons la reacció següent: $\mathrm{C_{12}H_{22}O_{11}}\mathrm{(aq)}$ (sacarosa) + $\mathrm{H_{2}O}\mathrm{(l)}$ $\rightarrow$ $\mathrm{C_{6}H_{12}O_{6}}\mathrm{(aq)}$ (glucosa) + $\mathrm{C_{6}H_{12}O_{6}}\mathrm{(aq)}$ (fructosa)

3.1 Determineu si aquesta reacció és exotèrmica o endotèrmica en condicions estàndard a $298\,\mathrm{K}$ . Calculeu la calor absorbida o generada a pressió constant durant la conversió de $8{,}5\,\mathrm{g}$ de sacarosa en glucosa i fructosa a $298\,\mathrm{K}$ .

[1,25 punts]

3.2 La sacarosa, la glucosa i la fructosa són glúcids que en solució aquosa presenten una estructura cíclica amb anells de sis membres (forma piranosa) o de cinc membres (forma furanosa): Anomeneu els grups funcionals que presenta cadascuna d’aquestes tres molècules i digueu quants n’hi ha de cadascun. Quin tipus d’isomeria hi ha entre les molècules de glucosa i fructosa? Justifiqueu la resposta. Expliqueu de manera raonada si les molècules de sacarosa, glucosa i fructosa són quirals. Quants estereocentres o carbonis asimètrics presenta la molècula de glucosa? Indiqueu-los amb un asterisc en l’estructura d’aquesta molècula. Dades: Nombres atòmics: $Z(\mathrm{H})=1$ ; $Z(\mathrm{C})=6$ ; $Z(\mathrm{O})=8$ . Masses atòmiques relatives: H = $1{,}0$ ; C = $12{,}0$ ; O = $16{,}0$ . Entalpies estàndard de formació a $298\,\mathrm{K}$ :

Substància	Sacarosa	Aigua	Glucosa	Fructosa
Entalpia estàndard de formació a $25\,{}^{\circ}\mathrm C$ $\Delta H_f^\circ$ ( $\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$ )	$-2\,226{,}0$	$-285{,}8$	$-1\,273{,}3$	$-1\,265{,}6$

[1,25 punts]

Estructures cícliques de sacarosa, glucosa i fructosa en projecció de Haworth. Sacarosa: un anell de glucopiranosa de sis membres i un de fructofuranosa de cinc units per un oxigen entre els carbonis anomèrics; vuit OH, tres oxígens entre carbonis i tres grups CH₂OH. Glucosa: anell de sis membres amb O a dalt a la dreta, CH₂OH a dalt a l’esquerra i cinc OH; a C1, C2 i C4 els OH van cap avall, a C3 cap amunt i el CH₂OH de C5 cap amunt. Fructosa: anell de cinc membres amb O a dalt, dos CH₂OH, cinc OH; un CH₂OH apareix a dalt a l’esquerra i l’altre a la dreta, i els OH es representen cap amunt o avall segons la projecció. Els enllaços gruixuts mostren la vora davantera de l’anell; els H no dibuixats són implícits.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

3.11,25 punts

Plantejament Apliquem la llei de Hess amb les entalpies de formació. A pressió constant, la calor del sistema és la seva variació d’entalpia.

Restem la suma dels reactius a la dels productes.
$\Delta H^\circ$ ${}= (-1273{,}3-1265{,}6)$ ${}-(-2226{,}0-285{,}8)$ ${}= -27{,}1\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$
L’entalpia negativa indica una reacció exotèrmica. Calculem els mols de sacarosa.
$M$ ${}= 12\cdot12+22\cdot1+11\cdot16$ ${}= 342\,\mathrm{g\,mol^{-1}}$ $n=8{,}5/342\,\mathrm{mol}$
Escalem l’entalpia per la quantitat que reacciona. El signe negatiu expressa calor alliberada.
$q_p$ ${}= n\Delta H^\circ$ ${}= \frac{8{,}5}{342}(-27{,}1)$ ${}= -0{,}67354\,\mathrm{kJ}$

Resultat $\Delta H^\circ=-27{,}1\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$ ; reacció exotèrmica. $q_p=-0{,}674\,\mathrm{kJ}$ : s’alliberen $674\,\mathrm J$ .

La pauta oficial dona: ΔH° = -27,1 kJ/mol (exotèrmica); q = -0,674 kJ

3.21,25 punts

Plantejament Llegim les estructures cícliques que mostra l’examen. Comptem els grups per connectivitat i busquem carbonis units a quatre substituents diferents.

Cada OH és un grup alcohol i cada oxigen entre dos carbonis constitueix una connexió èter. En aquestes formes cícliques no comptem un carbonil lliure.
$\mathrm{sacarosa}:8\,\mathrm{OH},3\,\mathrm{C-O-C}$ $\mathrm{glucosa}:5,1$ $\mathrm{fructosa}:5,1$
Glucosa i fructosa comparteixen fórmula, però canvia la connectivitat. Les figures mostren un anell de sis membres i un altre de cinc. Són isòmers constitucionals.
$\mathrm{C_6H_{12}O_6}$
Les tres estructures concretes són quirals. En la glucosa cíclica, marquem C1*, C2*, C3*, C4* i C5*: els dos camins per l’anell són diferents; C6 és CH₂OH i no és estereocentre.
$\mathrm{O-C_1^*-C_2^*}$ ${}-\mathrm{C_3^*-C_4^*}$ ${}-\mathrm{C_5^*-O}$ $C_5-\mathrm{CH_2OH}$

ResultatSacarosa: 8 alcohols i 3 èters; glucosa i fructosa: 5 alcohols i 1 èter cadascuna. Isomeria constitucional; totes tres són quirals. La glucosa cíclica té 5 estereocentres: C1–C5.

La pauta oficial dona: Sacarosa: 8 alcohols, 3 èters; glucosa i fructosa: 5 alcohols, 1 èter; isòmers estructurals; les tres quirals; glucosa: 5 estereocentres

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Àcids i bases, Química orgànica

Enunciat oficial de l’exercici 4 de la PAU de Química de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 4 de la PAU de Química de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Responeu només a DOS dels quatre apartats que es plantegen (4.1, 4.2, 4.3 i 4.4). Si mirem les etiquetes de diferents sucs de taronja comercials, observem que estan elaborats amb suc de taronja concentrat, aigua, vitamines com la vitamina C —que hi aporta propietats antioxidants— i àcid cítric —que s’hi afegeix com a acidulant. Aquest darrer àcid hi aporta el gust àcid característic i ajuda a conservar el producte, ja que alenteix el creixement microbià en reduir el pH. Per aquest motiu, els sucs de taronja comercials han de tenir un pH entre $3{,}3$ i $4{,}0$ .

4.1 Si assumim que tota l’acidesa és deguda al primer equilibri d’acidesa de l’àcid cítric ( $K_a$ = $8{,}4\cdot10^{-4}$ a $25\,{}^{\circ}\mathrm C$ ), quina quantitat mínima (en grams) d’aquest àcid ha de contenir un suc de taronja comercial de $250\,\mathrm{mL}$ ?

[1,25 punts]

4.2 Al laboratori d’una empresa de sucs de taronja s’ha de fer una valoració d’àcid cítric amb hidròxid de sodi. Escriviu la reacció de valoració per al primer equilibri d’acidesa de l’àcid cítric, expliqueu com faríeu aquesta valoració i indiqueu quin material utilitzaríeu.

[1,25 punts]

4.3 Una empresa de sucs de taronja ha fet una comanda d’un lot de vitamina C i un lot d’àcid cítric. Passats uns dies, arriba a l’empresa un únic paquet sense etiquetar, a dins del qual es troba l’espectre de masses que es mostra a sota. Quina magnitud es representa a l’eix de les abscisses d’aquest espectre? Identifiqueu-hi el pic base i el pic de l’ió molecular de l’espectre de masses, expliqueu quina informació proporciona cadascun d’aquests pics, i digueu de manera justificada quin dels dos compostos és el producte que ha rebut l’empresa.

[1,25 punts]

4.4 Les ampolles en què s’envasen els sucs de taronja comercials estan compostes fonamentalment per dos tipus de plàstics: politereftalat d’etilè (PET) i polietilè d’alta densitat (HDPE), l’estructura dels quals es mostra a continuació. Dibuixeu les estructures dels monòmers utilitzats en la síntesi de cadascun d’aquests polímers i digueu quin tipus de reacció de polimerització té lloc en cada cas. Es forma algun subproducte de reacció en aquests processos de polimerització? Dades: Nombres atòmics: $Z(\mathrm{H})=1$ ; $Z(\mathrm{C})=6$ ; $Z(\mathrm{O})=8$ . Masses atòmiques relatives: H = $1{,}0$ ; C = $12{,}0$ ; O = $16{,}0$ .

[1,25 punts]

Dues estructures esquelètiques: vitamina C, retolada C₆H₈O₆, amb anell de cinc membres que conté un O, un C=O, un C=C, dos OH units al doble enllaç i cadena lateral CH(OH)–CH₂OH; àcid cítric, retolat C₅H₇O₅–COOH, equivalent a C₆H₈O₇, amb estructura HOOC–CH₂–C(OH)(COOH)–CH₂–COOH. No s’hi marquen falques ni traços estereoquímics.

Espectre de masses: eix horitzontal m/z aproximadament de 20 a 180, retolat en passos de 10; eix vertical Intensitat (%) de 0 a 100, en passos de 20. Pic base a m/z 116 amb intensitat 100 %. Altres pics retolats: 43 (~28 %), 61 (~18 %), 85 (~18 %), 119 (~13 %) i 176 (~10 %). L’últim pic retolat, 176, correspon a l’ió molecular; hi ha nombrosos fragments menors sense retolar. No hi ha unitats de massa a l’eix horitzontal imprès.

Unitats repetitives entre parèntesis amb subíndex n. PET: –O–C(=O)–C₆H₄–C(=O)–O–CH₂–CH₂–, amb substituents de l’anell benzènic en para. HDPE: –CH₂–CH₂–; es mostren dos H a cada C. Els enllaços de cadena travessen tots dos parèntesis.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.11,25 punts

Plantejament La massa més petita correspon al pH més alt permès. Utilitzem únicament la primera dissociació, com demana l’enunciat.

Representem l’àcid per H₃Cit i anomenem c₀ la seva concentració analítica.
$\mathrm{H_3Cit}$ ${}+\mathrm{H_2O\rightleftharpoons H_2Cit^-}$ ${}+\mathrm{H_3O^+}$
Fixem el pH superior. No aproximem c₀−x per c₀, perquè la dissociació no és petita.
$x=10^{-4}\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$ $K_a$ ${}= \frac{x^2}{c_0-x}$ ${}\Rightarrow c_0$ ${}= x+\frac{x^2}{K_a}$ ${}= 1{,}1190\cdot10^{-4}\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$
La fórmula de la figura dona la massa molar; multipliquem concentració, volum i massa molar.
$M(\mathrm{C_6H_8O_7})$ ${}= 192\,\mathrm{g\,mol^{-1}}$ $m$ ${}= \left(10^{-4}+\frac{10^{-8}}{8{,}4\cdot10^{-4}}\right)0{,}250\cdot192$ ${}= 0{,}0053714\,\mathrm g$

Resultat $m_{\min}=5{,}37\cdot10^{-3}\,\mathrm g$ d’àcid cítric; correspon a pH 4,0.

La pauta oficial dona: pH = 4,0; c₀ = 1,12 × 10⁻⁴ mol/L; m = 5,38 × 10⁻³ g d’àcid cítric

4.21,25 punts

Plantejament Per a la primera neutralització, cada molècula d’àcid consumeix un ió hidròxid. Mesurem el volum de base de concentració coneguda.

Escrivim la reacció només per al primer protó.
$\mathrm{C_6H_8O_7(aq)}$ ${}+\mathrm{NaOH(aq)}$ ${}\rightarrow \mathrm{NaC_6H_7O_7(aq)}$ ${}+\mathrm{H_2O(l)}$
Condicionem i omplim una bureta amb NaOH patró; eliminem l’aire de la punta i anotem la lectura inicial. Amb pipeta aforada i propipeta transferim un volum conegut de l’àcid a un Erlenmeyer.
Afegim base agitant, gota a gota a prop del final, i registrem el volum consumit. Per al model monopròtic de l’exercici serveix un indicador adequat; en àcid cítric real, els equilibris successius se solapen i convé una mesura potenciomètrica validada, sense atribuir automàticament un viratge al primer equivalent.
$n(\mathrm{H_3Cit})=c(\mathrm{NaOH})V_{eq}$

ResultatPrimera neutralització 1:1. Material: bureta amb suport i pinça, pipeta aforada amb propipeta, Erlenmeyer, NaOH patró i detector de punt final adequat al model.

La pauta oficial dona: R-COOH + NaOH → R-COONa + H₂O; bureta, pipeta aforada, Erlenmeyer i indicador que viri a l’equivalència

4.31,25 punts

Plantejament En un espectre de masses, la posició informa de m/z i l’alçada de l’abundància relativa. Comparem l’ió molecular amb les masses de les dues fórmules.

L’eix horitzontal és la relació massa/càrrega. El pic base és l’ió més abundant detectat, no necessàriament l’ió molecular.
$m/z\text{ (abscisses)}$ $m/z_{base}=116\quad(100\,\%)$
En l’espectre mostrat l’ió molecular és a 176; per a càrrega simple permet inferir la massa molecular.
$m/z_{M^{+\bullet}}=176$
Calculem les dues masses sense canviar les masses atòmiques de l’examen.
$M(\mathrm{C_6H_8O_6})$ ${}= 6\cdot12+8\cdot1+6\cdot16$ ${}= 176$ $M(\mathrm{C_6H_8O_7})$ ${}= 192\quad\mathrm{g\,mol^{-1}}$

ResultatPic base: $m/z=116$ ; ió molecular: $m/z=176$ . El compost rebut és vitamina C, de massa molar $176\,\mathrm{g\,mol^{-1}}$ , enfront de $192\,\mathrm{g\,mol^{-1}}$ de l’àcid cítric.

La pauta oficial dona: Abscisses: m/z; pic base: m/z = 116; ió molecular: m/z = 176; vitamina C (176 g/mol), no àcid cítric (192 g/mol)

4.41,25 punts

Plantejament Desfem les unions repetides dels polímers per recuperar els seus monòmers. Un èster s’obté per condensació; una cadena d’etilè, per addició.

L’HDPE procedeix de l’etè: s’obre l’enllaç π per unir monòmers i no s’elimina cap molècula petita.
$n\,\mathrm{CH_2{=}CH_2}$ ${}\rightarrow [-\mathrm{CH_2-CH_2}-]_n$
Els monòmers del PET són àcid tereftàlic, amb els COOH en posicions para, i etan-1,2-diol.
$\mathrm{HOOC-C_6H_4-COOH}\;(1,4)$ $\mathrm{HO-CH_2-CH_2-OH}$
Cada enllaç èster es forma entre un COOH i un OH, alliberant aigua. La repetició és la que es mostra a l’examen.
$[-\mathrm{O-CH_2-CH_2-O-C(=O)-C_6H_4-C(=O)}-]_n$ $\mathrm{COOH+HO-R\rightarrow COO-R+H_2O}$

ResultatHDPE: etè, polimerització per addició, sense subproducte. PET: àcid tereftàlic i etan-1,2-diol, policondensació amb aigua com a subproducte.

La pauta oficial dona: HDPE: età, addició; PET: àcid tereftàlic i etilenglicol, condensació; subproducte: aigua (només en el PET)

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Química, resolts

2026juny · sèrie 1 · Ets aquíjuny · sèrie 5 extraordinària
2025juny · sèrie 1 juny · sèrie 4 extraordinària
2024juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2023juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2022juny · sèrie 2 juny · sèrie 5 extraordinària

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Química de 2022 a 2026.

Equilibri químic Estructura atòmica i sistema periòdic Enllaç químic i forces intermoleculars Termoquímica i espontaneïtat Química orgànica Àcids i bases Tots els temes de Química

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Química del 2026?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3, i responeu a TOTES les qüestions corresponents. A l’exercici 4, responeu a només DOS dels quatre apartats que s’hi plantegen. Si en contesteu més de dos, només es valoraran els dos primers. Per temes, els punts eren: equilibri químic (2,5 punts), estructura atòmica i sistema periòdic (1,25 punts), enllaç químic i forces intermoleculars (1,25 punts), termoquímica i espontaneïtat (1,25 punts) i química orgànica (1,25 punts). Exercici 4, dos apartats a triar de quatre: 4.1 i 4.2, àcids i bases; 4.3 i 4.4, química orgànica.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 2 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Solucions escrites per EducaIA i contrastades una a una amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Química, PAU 2026 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

Què hi entrava, en punts

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

1.11,25 punts

1.21,25 punts

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2.11,25 punts

2.21,25 punts

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

3.11,25 punts

3.21,25 punts

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

4.11,25 punts

4.21,25 punts

4.31,25 punts

4.41,25 punts

Els altres exàmens de Química, resolts

Practica cada tema

Preguntes freqüents

Tens la PAU de Química aquest curs?