Examen PAU Química 2025 resolt: extraordinària, Catalunya

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta. El que es triava dins de l’exercici 4 va a part, ratllat.

Equilibri químic 2,5
Àcids i bases 2,5
Estructura atòmica i sistema periòdic 1,25
Enllaç químic i forces intermoleculars 1,25
Exercici 4, dos apartats a triar de quatre: a i d, termoquímica i espontaneïtat; b i c, química orgànica 2,5

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, responeu només DUES de les quatre qüestions plantejades. Si en contesteu més de dues, només es valoraran les dues primeres.

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Equilibri químic, Termoquímica i espontaneïtat

Enunciat oficial de l’exercici 1 de la PAU de Química de Catalunya de 2025 (convocatòria extraordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 1 de la PAU de Química de Catalunya de 2025 (convocatòria extraordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Una font important de contaminació atmosfèrica causada pel trànsit a les ciutats és la formació d’òxids de nitrogen. El monòxid de nitrogen s’origina per la combustió del nitrogen de l’aire a elevades temperatures en els motors dels vehicles. Es produeix mitjançant la reacció següent: $\mathrm{N_{2}}\mathrm{(g)}$ + $\mathrm{O_{2}}\mathrm{(g)}$ $\rightleftharpoons$ 2 $\mathrm{NO}\mathrm{(g)}$ La constant d’equilibri en concentracions ( $K_c$ ) d’aquesta reacció és $1{,}0\cdot10^{-30}$ a $298\,\mathrm{K}$ , però a una temperatura de $1\,100\,\mathrm{K}$ és $1{,}0\cdot10^{-5}$ .

a) Si aquesta reacció es duu a terme dins un recipient tancat que té un volum fix de $500\,\mathrm{cm^{3}}$ , a $1\,100\,\mathrm{K}$ , i en el qual s’han introduït $0{,}5\,\mathrm{mol}$ de nitrogen i $0{,}5\,\mathrm{mol}$ d’oxigen, quines seran les concentracions dels tres gasos una vegada assolit l’equilibri?

[1,25 punts]

b) Justifiqueu si la reacció és endotèrmica o exotèrmica i raoneu si el rendiment de la reacció és més gran a temperatures altes o baixes. Raoneu com afecta a l’equilibri i al rendiment de la reacció un augment de la pressió a temperatura constant dins el recipient. Calculeu la constant d’equilibri $K_p$ a $1\,100\,\mathrm{K}$ .

Dades: Constant universal dels gasos ideals: R = $0{,}082\,\mathrm{atm\,L\,K^{-1}\,mol^{-1}}$ .

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Plantegem una taula d’equilibri amb concentracions inicials iguals. L’arrel positiva de la constant permet resoldre sense aproximar.

Transformem el volum a litres. No hi ha NO inicialment.
$V=500\,\mathrm{cm^3}=0{,}500\,\mathrm L$ $[\mathrm{N_2}]_0$ ${}= [\mathrm{O_2}]_0$ ${}= 0{,}5/0{,}5$ ${}= 1\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$
Si reaccionen x mol/L de cada reactiu, apareixen 2x mol/L de NO.
$K_c=\frac{(2x)^2}{(1-x)^2}=10^{-5}$
Prenem l’arrel positiva i aïllem x. L’altra possibilitat algebraica porta a concentracions incompatibles amb la reacció inicial.
$\frac{2x}{1-x}$ ${}= \sqrt{10^{-5}}$ ${}\Rightarrow x=\frac{\sqrt{10^{-5}}}{2+\sqrt{10^{-5}}}$ ${}= 0{,}0015786$
Substituïm a 1−x i 2x.
$[\mathrm{N_2}]=[\mathrm{O_2}]=0{,}99842$ $[\mathrm{NO}]=0{,}0031573\quad\mathrm{mol\,L^{-1}}$

Resultat $[\mathrm{N_2}]$ ${}= [\mathrm{O_2}]$ ${}= 0{,}998\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$ ; $[\mathrm{NO}]=3{,}16\cdot10^{-3}\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$ .

La pauta oficial dona: [N₂] = [O₂] = 0,998 mol/L; [NO] = 3,16 × 10⁻³ mol/L (x = 1,58 × 10⁻³)

b)1,25 punts

Plantejament L’augment de Kc en escalfar indica quin sentit consumeix calor. El canvi en mols gasosos determina la relació entre Kp i Kc.

Kc augmenta molt en pujar T; la calor afavoreix la reacció directa, per tant és endotèrmica i produeix més NO a alta temperatura.
$10^{-30}<10^{-5}\;\Rightarrow\;\Delta H>0$
Els dos membres contenen la mateixa quantitat estequiomètrica de gas. Una compressió no desplaça l’equilibri ideal ni modifica el rendiment.
$\Delta n_g=2-(1+1)=0$
El factor RT elevat a zero és un.
$K_p=K_c(RT)^0=1{,}0\cdot10^{-5}$

ResultatEndotèrmica; rendiment més gran a alta temperatura. La pressió no modifica el rendiment de l’equilibri ideal. $K_p=1{,}0\cdot10^{-5}$ .

La pauta oficial dona: Endotèrmica; més rendiment a temperatura alta; la pressió no afecta; Kp = 1,0 × 10⁻⁵

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Enllaç químic i forces intermoleculars, Estructura atòmica i sistema periòdic

Enunciat oficial de l’exercici 2 de la PAU de Química de Catalunya de 2025 (convocatòria extraordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 2 de la PAU de Química de Catalunya de 2025 (convocatòria extraordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

La determinació de propietats atòmiques i la modelització de les estructures formades per interacció entre àtoms han estat essencials en la construcció del coneixement de la química. El desenvolupament de noves substàncies i materials i l’anàlisi estructural continuen sent focus d’atenció en projectes de recerca i innovació. L’enllaç covalent i l’enllaç iònic són models molt útils per a interpretar les propietats de les substàncies, però els enllaços reals tenen un percentatge d’enllaç covalent i iònic que es basa sobretot en la diferència d’electronegativitat. En general, si la diferència d’electronegativitat entre els àtoms és superior a $1{,}7$ , l’enllaç tindrà més d’un 50 % de caràcter iònic, mentre que si és inferior a $1{,}7$ , el percentatge de caràcter iònic serà de menys del 50 %. A) Molècula de clorur de beriŀli ( $\mathrm{BeCl_{2}}$ ). B) Xarxa tridimensional del clorur de liti ( $\mathrm{LiCl}$ )

a) Expliqueu a quin tipus d’enllaç corresponen aquestes imatges (A i B) i justifiqueu la geometria o estructura d’aquests compostos i quin tipus d’enllaç hi predomina, utilitzant les dades d’electronegativitat de la taula adjunta. Representeu les estructures de Lewis del $\mathrm{BeCl_{2}}$ i del $\mathrm{H_{2}O}$ . Justifiqueu, mitjançant la teoria de repulsió dels parells d’electrons de la capa de valència (RPECV), les geometries de les molècules de clorur de beriŀli (imatge A) i de l’aigua, i raoneu si es tracta de molècules polars o apolars.

[1,25 punts]

b) Els valors de les primeres energies d’ionització del liti i del beriŀli són, respectivament, $520{,}3$ i $899{,}5\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$ . Raoneu per què les energies d’ionització tenen signe positiu. Indiqueu a quin grup i període pertany cadascun dels elements. Expliqueu, a partir de la seva configuració electrònica i el model atòmic de càrregues elèctriques, per què és més gran l’energia d’ionització del beriŀli que la del liti.

Dades:

Àtom	Nombre atòmic (Z)	Electronegativitat
H	1	$2{,}1$
Li	3	$1{,}0$
Be	4	$1{,}5$
O	8	$3{,}5$
Cl	17	$3{,}0$

[1,25 punts]

A: molècula lineal Cl–Be–Cl, esfera central blanca per a Be i dues de grises fosques per a Cl, amb llegenda. B: xarxa tridimensional cúbica de LiCl, representada amb esferes petites fosques per a Li⁺ i grans grises per a Cl⁻; els ions s’alternen a la xarxa. Es dibuixen connexions entre veïns. Rètols A) Molècula de clorur de beril·li (BeCl₂) i B) Xarxa tridimensional del clorur de liti (LiCl). No hi ha longituds ni angles numèrics impresos.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Utilitzem el criteri d’electronegativitat proporcionat i apliquem RPECV a les espècies moleculars. Una xarxa iònica no és una molècula aïllada.

A A predomina l’enllaç covalent de la molècula gasosa BeCl₂. A B predomina l’enllaç iònic d’una xarxa de Li⁺ i Cl⁻.
$\Delta\chi_{\mathrm{Be-Cl}}=3{,}0-1{,}5=1{,}5<1{,}7$ $\Delta\chi_{\mathrm{Li-Cl}}=3{,}0-1{,}0=2{,}0>1{,}7$
En BeCl₂, Be forma dos enllaços simples sense parells solitaris i cada Cl té tres parells solitaris. Be queda amb un octet incomplet, permès per a aquest àtom.
$N_e=2+2\cdot7=16$ $\mathrm{AX_2}$
Dos dominis a Be produeixen geometria lineal i els dipols es cancel·len. En aigua, O té dos enllaços i dos parells solitaris: la distribució electrònica és tetraèdrica i la molecular angular.
$N_e=6+2\cdot1=8$ $\mathrm{AX_2E_2}$
La molècula angular d’aigua no cancel·la els seus dipols i és polar. El LiCl s’estabilitza per atraccions entre ions de signe contrari en totes les direccions.

ResultatA: BeCl₂ covalent, lineal i apolar. B: LiCl, xarxa iònica. H₂O: angular i polar; dos parells solitaris a O. Cada Cl de BeCl₂ té tres parells solitaris.

La pauta oficial dona: A: enllaç covalent (BeCl₂, 16 e⁻, lineal, apolar); B: xarxa iònica (LiCl); H₂O: 8 e⁻, angular, polar

Estructures de Lewis. BeCl₂: Cl–Be–Cl en línia, sense parells solitaris al beril·li i amb tres a cada clor. H₂O: oxigen amb dos enllaços O–H en angle i dos parells solitaris.

b)1,25 punts

Plantejament Arrencar un electró exigeix aportar energia. Comparem àtoms del mateix període tenint en compte la seva càrrega nuclear i l’apantallament.

La ionització d’un àtom gasós en el seu estat fonamental és un procés endotèrmic.
$\mathrm{X(g)\rightarrow X^+(g)+e^-}$ $E_I>0$
Tots dos tenen electrons externs al segon nivell. Li té un electró de valència i Be, dos.
$\mathrm{Li}:1s^22s^1\;(\text{grup }1,\text{ període }2)$ $\mathrm{Be}:1s^22s^2\;(\text{grup }2,\text{ període }2)$
L’electró afegit a Be no compensa completament el protó afegit: augmenta la càrrega nuclear efectiva, el radi es contrau i resulta més difícil extreure l’electró.
$E_I(\mathrm{Be})$ ${}= 899{,}5$ ${}> 520{,}3$ ${}= E_I(\mathrm{Li})\quad\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$

ResultatEnergies positives. Li: grup 1, període 2; Be: grup 2, període 2. La càrrega nuclear efectiva més gran de Be explica la seva energia d’ionització més gran.

La pauta oficial dona: EI positives; Li: 1s² 2s¹, període 2, grup 1; Be: 1s² 2s², període 2, grup 2; EI(Be) > EI(Li)

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Àcids i bases

Enunciat oficial de l’exercici 3 de la PAU de Química de Catalunya de 2025 (convocatòria extraordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 3 de la PAU de Química de Catalunya de 2025 (convocatòria extraordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

L’àcid metanoic ( $\mathrm{HCOOH}$ ), anomenat habitualment àcid fòrmic, és un àcid carboxílic monopròtic d’un sol àtom de carboni i té una constant d’acidesa ( $K_a$ ) a $25\,{}^{\circ}\mathrm C$ d’ $1{,}77\cdot10^{-4}$ . Va ser aïllat i identificat per primera vegada en la destiŀlació aquosa de formigues vermelles. Es troba present en el mecanisme de defensa de diversos insectes i plantes.

a) Calculeu el pH d’una solució $0{,}20\,\mathrm{M}$ d’àcid metanoic i escriviu la reacció de valoració de l’àcid metanoic amb hidròxid de sodi. Calculeu també el volum de solució d’hidròxid de sodi $0{,}15\,\mathrm{M}$ que serà necessari per a valorar $25\,\mathrm{mL}$ de la solució de l’àcid metanoic.

[1,25 punts]

b) Raoneu qualitativament si el pH en el punt d’equivalència de la valoració anterior serà àcid, bàsic o neutre, i digueu quin dels indicadors de la taula de sota es pot utilitzar per a detectar el punt final d’aquesta valoració. Justifiqueu la resposta. Expliqueu com duríeu a terme en el laboratori aquest procediment, i indiqueu quin material i quines substàncies utilitzaríeu.

Dades:

Indicador	Interval del pH	Canvi de color: Àcid	Alcalí
Verd de bromocresol	3,8 $-5{,}4$	groc	verd blavós
Blau de bromotimol	6,0 $-7{,}6$	groc	blau
Fenolftaleïna	8,0 $-9{,}5$	incolor	fúcsia

[1,25 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Resolem l’equilibri d’un àcid feble monopròtic. Per a la valoració, els mols d’àcid i base s’igualen en equivalència.

Definim x com la concentració d’hidroni que genera l’àcid.
$\mathrm{HCOOH}$ ${}+\mathrm{H_2O\rightleftharpoons HCOO^-}$ ${}+\mathrm{H_3O^+}$ $\frac{x^2}{0{,}20-x}=1{,}77\cdot10^{-4}$
Resolem l’equació quadràtica i rebutgem l’arrel negativa.
$x=5{,}8619\cdot10^{-3}\,\mathrm{mol\,L^{-1}}$ $\mathrm{pH}=-\log x=2{,}2320$
La neutralització de l’àcid amb NaOH és un a un.
$\mathrm{HCOOH+NaOH\rightarrow HCOONa+H_2O}$
Calculem el volum de base amb les concentracions analítiques, no amb l’hidroni lliure.
$V_{\mathrm{NaOH}}$ ${}= \frac{c_aV_a}{c_b}$ ${}= \frac{0{,}20\cdot0{,}025}{0{,}15}$ ${}= 0{,}033333\,\mathrm L$

Resultat $\mathrm{pH}=2{,}23$ ; reacció $\mathrm{HCOOH+NaOH\rightarrow HCOONa+H_2O}$ . Calen $33{,}3\,\mathrm{mL}$ de NaOH 0,15 M.

La pauta oficial dona: [H₃O⁺] = 5,862 × 10⁻³ mol/L; pH = 2,23; V(NaOH) = 33,3 mL

b)1,25 punts

Plantejament El metanoat que queda en equivalència és una base feble. Escollim un indicador que viri a la zona bàsica i descrivim una valoració volumètrica.

Na⁺ és espectador; l’anió genera hidròxid i fa bàsica la solució.
$\mathrm{HCOO^-+H_2O\rightleftharpoons HCOOH+OH^-}$
Dels indicadors donats, la fenolftaleïna és l’adequat pel seu interval bàsic.
$\mathrm{pH}_{viratge}:8{,}0\text{–}9{,}5$
Amb una pipeta aforada de 25 mL i propipeta portem l’àcid a un Erlenmeyer i afegim unes gotes de fenolftaleïna. Condicionem la bureta amb NaOH patró, l’omplim, purguem la punta i anotem la lectura inicial.
Afegim base agitant, lentament a prop del final, fins al primer rosa pàl·lid persistent. Anotem la lectura final i en restem la inicial. Utilitzem suport i pinça per a la bureta i aigua destil·lada per rentar les parets.

ResultatEquivalència bàsica per hidròlisi del metanoat; indicador: fenolftaleïna. Valoració amb bureta de NaOH patró sobre 25 mL d’àcid pipetejats en Erlenmeyer.

La pauta oficial dona: HCOO⁻ s’hidrolitza: pH bàsic a l’equivalència; fenolftaleïna; valoració amb bureta i pipeta aforada de 25 mL

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Termoquímica i espontaneïtat, Química orgànica, Enllaç químic i forces intermoleculars

Enunciat oficial de l’exercici 4 de la PAU de Química de Catalunya de 2025 (convocatòria extraordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 4 de la PAU de Química de Catalunya de 2025 (convocatòria extraordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Responeu només a DUES de les quatre qüestions plantejades (a, b, c i d). L’etanol i l’èter dimetílic, o dimetil èter, són dos compostos orgànics amb la mateixa fórmula molecular ( $\mathrm{C_{2}H_{6}O}$ ), però amb estructures i propietats químiques molt diferents. — L’etanol és un alcohol amb un grup funcional hidroxil que li confereix una polaritat significativa i la capacitat de formar enllaços d’hidrogen amb altres molècules. És conegut per ser l’alcohol que es troba en les begudes alcohòliques, però també té usos com a antisèptic i dissolvent, i en la producció de biocombustible. — L’èter dimetílic, en canvi, pertany a la família dels èters. Aquest compost és menys polar que l’etanol i no pot formar enllaços d’hidrogen entre les seves pròpies molècules. S’utilitza sobretot com a propeŀlent en esprais i com a possible substitut del dièsel en alguns motors. L’entalpia de combustió d’ $1\,\mathrm{mol}$ d’èter dimetílic és de $-1\,292\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$ . En resum, l’etanol i l’èter dimetílic són exemples exceŀlents de com compostos amb la mateixa fórmula molecular poden presentar propietats molt diferents a causa dels seus grups funcionals i estructures. Aquesta distinció fa que les seves aplicacions, comportament químic i consideracions de seguretat també siguin únics per a cadascun d’ells. L’espectrometria d’infraroig (IR) és la tècnica ideal per a identificar ràpidament els tipus de grups funcionals presents en un determinat compost orgànic. Per tant, és una eina que permet distingir aquestes dues substàncies.

a) Calculeu l’entalpia de combustió d’ $1\,\mathrm{mol}$ d’etanol utilitzant les energies d’enllaç. Raoneu, després de fer els càlculs adients, quin dels dos combustibles (etanol o èter dimetílic) resulta més eficient des del punt de vista energètic per unitat de massa, en condicions estàndard a $25\,{}^{\circ}\mathrm C$ .

[1,25 punts]

b) Raoneu si l’etanol i l’èter dimetílic presenten algun tipus d’isomeria. Si és el cas, justifiqueu quins tipus d’isòmers són. Expliqueu de quina manera la seva estructura afecta la seva temperatura d’ebullició, i raoneu quin dels dos compostos tindrà la temperatura d’ebullició més elevada.

[1,25 punts]

c) L’espectre d’IR de la pàgina següent correspon a una de les dues substàncies (etanol o èter dimetílic). Indiqueu quins són els enllaços característics de cada substància. Raoneu quin o quins senyals de l’espectre serien comuns en les dues substàncies, i quin o quins senyals us permeten identificar la substància de la qual es tracta.

[1,25 punts]

d) Calculeu, a partir de les dades necessàries, si la reacció de combustió d’ $1\,\mathrm{mol}$ d’èter dimetílic serà espontània en condicions estàndard a $25\,{}^{\circ}\mathrm C$ . Justifiqueu la resposta.

Dades: Masses atòmiques relatives: H = $1{,}0$ ; C = $12{,}0$ ; O = $16{,}0$ .

Enllaç	$\mathrm{C-C}$	$\mathrm{C-H}$	$\mathrm{C-O}$	$\mathrm{O-H}$	$\mathrm{O{=}O}$	$\mathrm{C{=}O}$
Entalpia d’enllaç a $25\,{}^{\circ}\mathrm C$ i $1\,\mathrm{atm}$ ( $\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$ )	348	412	358	463	498	799

Dades espectroscòpiques a la regió de l’infraroig

Enllaç	Interval del nombre d’ona ( $\mathrm{cm^{-1}}$ )
$\mathrm{O-H}$	3 550-3 200
$\mathrm{C-H}$	3 000-2 850
$\mathrm{C{=}O}$	1 750-1 650
$\mathrm{C{=}C}$	1 650-1 500
$\mathrm{C-O-C}$ (èter)	1 300-1 000
$\mathrm{C-O}$ (alcohol)	1 260-1 000

Substància	$\mathrm{CH_{3}OCH_{3}}\mathrm{(g)}$	$\mathrm{CO_{2}}\mathrm{(g)}$	$\mathrm{O_{2}}\mathrm{(g)}$	$\mathrm{H_{2}O}\mathrm{(g)}$
Entropia estàndard absoluta a $298\,\mathrm{K}$ $S^\circ$ ( $\mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}}$ )	$267{,}34$	$213{,}6$	$205{,}0$	$188{,}8$

[1,25 punts]

Espectre IR. Eix vertical Transmitància (%), de 0 a 100 en passos de 20. Eix horitzontal Nombre d’ona (cm⁻¹), decreixent, amb rètols 4000, 3000, 2000, 1500, 1000, 500 i 400. Banda ampla i profunda a prop de 3400 cm⁻¹ (mínim aproximat del 15 %), senyals estrets al voltant de 3000–2850 cm⁻¹ i absorcions intenses a 1100–1000 cm⁻¹; també hi ha senyals d’empremta sense valor retolat. No es retolen pics individuals.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)1,25 punts

Plantejament Igualem la combustió i comptem enllaços trencats i formats. Per comparar per massa, dividim les energies molars per les masses molars.

La combustió completa produeix dos CO₂ i tres H₂O per molècula d’etanol. Per al càlcul d’enllaç fem servir l’aproximació de l’examen.
$\mathrm{C_2H_6O+3O_2}$ ${}\rightarrow \mathrm{2CO_2+3H_2O}$
En reactius: un C–C, cinc C–H, un C–O, un O–H i tres O=O. En productes: quatre C=O i sis O–H.
$\Delta H^\circ\simeq[348+5\cdot412+358+463+3\cdot498]$ ${}-[4\cdot799+6\cdot463]$ ${}= -1251\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$
Tots dos combustibles tenen la mateixa massa molar. Comparem el valor absolut de l’energia alliberada per gram.
$M$ ${}= 2\cdot12+6\cdot1+16$ ${}= 46\,\mathrm{g\,mol^{-1}}$ $\frac{1251}{46}=27{,}196$ $\frac{1292}{46}=28{,}087\quad\mathrm{kJ\,g^{-1}}$
L’èter dimetílic allibera més energia per unitat de massa dins del model i les dades donades; això no compara eficiència real de motors ni corregeix canvis de fase.

Resultat $\Delta H^\circ_{etanol}\simeq$ ${}-1251\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$ . Energia alliberada: etanol $27{,}196\,\mathrm{kJ\,g^{-1}}$ ; èter dimetílic $28{,}087\,\mathrm{kJ\,g^{-1}}$ . Guanya l’èter dimetílic amb les aproximacions de l’exercici.

La pauta oficial dona: ΔH° (etanol) = -1251 kJ/mol; etanol: -27,196 kJ/g; èter dimetílic: -28,086 kJ/g; més eficient: èter dimetílic

b)1,25 punts

Plantejament Comparem fórmula i connectivitat. Les interaccions intermoleculars expliquen la diferència de temperatura d’ebullició.

Totes dues estructures tenen dos carbonis, sis hidrògens i un oxigen, però l’oxigen ocupa una funció diferent.
$\mathrm{CH_3-CH_2-OH}$ $\text{i}\ \quad\mathrm{CH_3-O-CH_3}$ $\mathrm{C_2H_6O}$
L’etanol és un alcohol i l’èter dimetílic és un èter: són isòmers constitucionals de funció.
L’OH de l’etanol permet enllaços d’hidrogen entre les seves molècules. L’èter no té H unit a O i no forma aquests ponts amb si mateix. Separar les molècules de l’etanol exigeix més energia.
$T_{eb}(\mathrm{etanol})$ ${}> T_{eb}(\text{èter dimetílic})$

ResultatIsòmers constitucionals de funció. L’etanol té més temperatura d’ebullició perquè forma enllaços d’hidrogen entre les seves molècules.

La pauta oficial dona: Isòmers estructurals de grup funcional; l’etanol té un punt d’ebullició més alt (enllaços d’hidrogen)

c)1,25 punts

Plantejament Busquem una banda que distingeixi els grups funcionals; les bandes comunes no són suficients per identificar el compost.

Totes dues substàncies tenen C–H i C–O. Els seus senyals a les regions indicades se solapen.
$\mathrm{C-H}:3000\text{–}2850\,\mathrm{cm^{-1}}$ $\mathrm{C-O}:1260\text{–}1000$ $\mathrm{C-O-C}:1300\text{–}1000\,\mathrm{cm^{-1}}$
Només l’etanol té enllaç O–H; ha de mostrar una banda ampla a la zona de 3550 a 3200 cm⁻¹.
$\mathrm{O-H}:3550\text{–}3200\,\mathrm{cm^{-1}}$
L’espectre presenta aquesta banda ampla al voltant de 3400 cm⁻¹, a més de C–H i C–O. Per això correspon a l’alcohol.

ResultatEtanol. L’identifica la banda O–H ampla propera a 3400 cm⁻¹; les bandes C–H i C–O poden aparèixer en tots dos compostos.

La pauta oficial dona: Etanol: C-H, C-O, O-H (banda O-H cap a 3400 cm⁻¹); èter: C-H, C-O; l’espectre és de l’etanol

d)1,25 punts

Plantejament Igualem la combustió de l’èter i calculem l’entropia per diferència de sumes. Apliquem Gibbs amb l’entalpia subministrada, sense confondre-la amb la de l’etanol.

Utilitzem les fases gasoses de la taula per a les dades d’entropia.
$\mathrm{CH_3OCH_3(g)}$ ${}+\mathrm{3O_2(g)}$ ${}\rightarrow \mathrm{2CO_2(g)}$ ${}+\mathrm{3H_2O(g)}$
Multipliquem cada entropia pel seu coeficient estequiomètric.
$\Delta S^\circ$ ${}= 2\cdot213{,}6+3\cdot188{,}8$ ${}-267{,}34-3\cdot205{,}0$ ${}= 111{,}26\,\mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}}$
Convertim l’entropia a kJ i els 25 °C a 298,15 K sense arrodonir; apliquem les dades tabulades dins del model de l’exercici.
$\Delta G^\circ$ ${}= -1292$ ${}-298{,}15\frac{111{,}26}{1000}$ ${}= -1325{,}2\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$
El signe negatiu implica espontaneïtat termodinàmica estàndard; no implica que la combustió s’iniciï sense activació.

Resultat $\Delta S^\circ=111{,}26\,\mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}}$ ; $\Delta G^\circ=-1325{,}2\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}$ . Espontània en condicions estàndard a 25 °C amb les dades de l’exercici.

La pauta oficial dona: ΔS° = 111,26 J/(mol·K); ΔG° = -1325,15 kJ/mol; espontània a 25 °C

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Química, resolts

2026juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2025juny · sèrie 1 juny · sèrie 4extraordinària · Ets aquí
2024juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2023juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2022juny · sèrie 2 juny · sèrie 5 extraordinària

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Química de 2022 a 2026.

Equilibri químic Àcids i bases Estructura atòmica i sistema periòdic Enllaç químic i forces intermoleculars Termoquímica i espontaneïtat Química orgànica Tots els temes de Química

Preguntes freqüents

Com era l’examen extraordinari de Química del 2025?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 3, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 4, responeu només DUES de les quatre qüestions plantejades. Si en contesteu més de dues, només es valoraran les dues primeres. Per temes, els punts eren: equilibri químic (2,5 punts), àcids i bases (2,5 punts), estructura atòmica i sistema periòdic (1,25 punts) i enllaç químic i forces intermoleculars (1,25 punts). Exercici 4, dos apartats a triar de quatre: a i d, termoquímica i espontaneïtat; b i c, química orgànica.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Solucions escrites per EducaIA i contrastades una a una amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Química, PAU 2025 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

Què hi entrava, en punts

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

a)1,25 punts

b)1,25 punts

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

a)1,25 punts

b)1,25 punts

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3

a)1,25 punts

b)1,25 punts

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4

a)1,25 punts

b)1,25 punts

c)1,25 punts

d)1,25 punts

Els altres exàmens de Química, resolts

Practica cada tema

Preguntes freqüents

Tens la PAU de Química aquest curs?