2025Convocatòria extraordinària · Pregunta 1
2,5 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema5 de 18
Després dels 18
Vols continuar amb el tema de biomolècules?
Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantFins al treball d’Erwin Chargaff, es creia que l’ADN estava compost per quantitats iguals de les quatre bases nitrogenades. No obstant això, Chargaff va estudiar amb detall la composició de bases de l’ADN bicatenari en diferents espècies i va arribar a la conclusió que la proporció de bases púriques és aproximadament igual a la proporció de bases pirimidíniques.
Tenint en compte les dades de la taula següent, responeu les preguntes que teniu a continuació:
Composició de bases nitrogenades en l’ADN de diferents organismes
| Adenina (%) | Guanina (%) | Timina (%) | Citosina (%) | |
|---|---|---|---|---|
| Saccharomyces sp. | 30,3 | 19,7 | 30,3 | 19,7 |
| Escherichia coli | 26,0 | 24,0 | 26,0 | 24,0 |
| Bacteriòfag ∅X174 | 24,3 | 20,5 | 32,5 | 22,7 |
a) La regla de Chargaff esmentada en el text, es compleix en tots els exemples de la taula? Justifiqueu la resposta.
[1 punt]
b) Entre els diferents exemples de composició de l’ADN mostrats en la taula, quin té una major temperatura de fusió? Raoneu la resposta.
[0,5 punts]
c) El metabolisme dels àcids nucleics comprèn els processos de replicació, transcripció i traducció. Quin és l’enzim principal que duu a terme el procés de replicació? I el de transcripció? Esmenteu una semblança i una diferència entre tots dos enzims.
[1 punt]
Solució d’EducaIA
a)1 punt


La regla de Chargaff esmentada en el text, es compleix en tots els exemples de la taula? Justifiqueu la resposta.
Plantejament La regla diu que les bases púriques (A i G) sumen el mateix que les pirimidíniques (T i C). Cal sumar cada parell en cada fila de la taula i comparar.
Saccharomyces: A + G = 30,3 + 19,7 = 50,0 % i T + C = 30,3 + 19,7 = 50,0 %. Es compleix.
Escherichia coli: A + G = 26,0 + 24,0 = 50,0 % i T + C = 26,0 + 24,0 = 50,0 %. Es compleix.
Bacteriòfag ΦX174 (l’examen l’escriu ∅X174): A + G = 24,3 + 20,5 = 44,8 % i T + C = 32,5 + 22,7 = 55,2 %. No es compleix.
En els dos primers, a més, A = T i G = C, perquè el seu ADN és bicatenari i cada base s’aparella amb la seua complementària. En el fag no hi ha aquesta igualtat: el seu ADN és monocatenari, i sense segona cadena no hi ha aparellament, així que les proporcions no tenen per què coincidir.
ResultatNo. Es compleix en Saccharomyces i en E. coli (ADN bicatenari), però no en el bacteriòfag ΦX174 (A + G = 44,8 % enfront de T + C = 55,2 %), l’ADN del qual és monocatenari.
Els criteris oficials donen: La regla de Chargaff esmentada en el text indica que (A+G)=(T+C). Aquesta regla es compleix tant en Saccharomyces sp. com en Escherichia coli. No obstant això, en el cas del bacteriòfag no es compleix la regla de Chargaff (ja que A+G=44,8 %, mentre que T+C=55,2 %), la qual cosa indica que es tracta d’un ADN monocatenari
b)0,5 punts


Entre els diferents exemples de composició de l’ADN mostrats en la taula, quin té una major temperatura de fusió? Raoneu la resposta.
Plantejament La temperatura de fusió és la que cal per a separar les dues cadenes d’un ADN. Depén de quantes unions cal trencar, així que cal comptar G + C en cada exemple.
Entre A i T es formen dos ponts d’hidrogen i entre G i C, tres. Un ADN amb més G + C té més ponts per parell de bases i necessita més temperatura per a desnaturalitzar-se.
G + C: Saccharomyces 19,7 + 19,7 = 39,4 %; E. coli 24,0 + 24,0 = 48,0 %; bacteriòfag 20,5 + 22,7 = 43,2 %.
El fag no compta: el seu ADN és monocatenari, així que no hi ha dues cadenes que separar. Entre els dos ADN bicatenaris, el major percentatge de G + C és el d’E. coli.
ResultatEscherichia coli, perquè té més G + C (48,0 %) i els seus parells de bases amb tres ponts d’hidrogen necessiten més energia per a separar-se.
Els criteris oficials donen: l’ADN de l’organisme amb major percentatge de G+C mostrarà la major temperatura de fusió; Atès que el bacteriòfag presenta un ADN monocatenari, no es determina la temperatura de fusió corresponent; l’ADN d’E. coli és el que posseeix un major percentatge de G+C i, en conseqüència, la major temperatura de fusió
c)1 punt


El metabolisme dels àcids nucleics comprèn els processos de replicació, transcripció i traducció. Quin és l’enzim principal que duu a terme el procés de replicació? I el de transcripció? Esmenteu una semblança i una diferència entre tots dos enzims.
Plantejament Es demanen els dos enzims que copien àcids nucleics i un punt en comú i un altre de diferent.
Replicació: l’ADN polimerasa, que sintetitza una cadena nova d’ADN. Transcripció: l’ARN polimerasa, que sintetitza ARN a partir d’un gen.
Semblança: les dues lligen una cadena d’ADN com a motle i construeixen la nova en sentit 5′→3′, unint nucleòtids trifosfat amb enllaços fosfodièster.
Diferència: l’ADN polimerasa necessita un encebador, un tros curt d’ARN amb un extrem 3′ lliure, per a començar; l’ARN polimerasa inicia una cadena sense encebador. N’hi ha més: l’ADN polimerasa usa desoxiribonucleòtids i corregeix errors amb activitat exonucleasa 3′→5′, mentre que l’ARN polimerasa usa ribonucleòtids (amb uracil en lloc de timina) i no té aquesta activitat exonucleasa, de manera que corregeix molts menys errors.
ResultatReplicació: ADN polimerasa. Transcripció: ARN polimerasa. Semblança: totes dues usen una cadena d’ADN com a motle i sintetitzen en sentit 5′→3′. Diferència: l’ADN polimerasa necessita encebador i l’ARN polimerasa no.
Els criteris oficials donen: L’enzim que duu a terme la replicació és l’ADN polimerasa, mentre que l’enzim que duu a terme la transcripció és l’ARN polimerasa; Semblances: tots dos enzims requereixen una molècula d’ADN com a motle; Diferències: l’ADN polimerasa necessita un encebador mentre que l’ARN polimerasa no
Algun apartat no t’ha sortit?
BiomolèculesBioelements, aigua i salsGlúcids i lípidsProteïnes i enzimsÀcids nucleicsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana