2025Convocatòria ordinària · Pregunta 1
2,5 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema4 de 18
Després dels 18
Vols continuar amb el tema de biomolècules?
Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantNobel de Química 2024 a David Baker, Demis Hassabis i John Jumper per revelar els secrets de les proteïnes amb IA i computació
La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha atorgat aquest dimecres el Premi Nobel de Química 2024, la meitat a David Baker pel “disseny de proteïnes amb computació” i l’altra meitat conjuntament a Demis Hassabis i John Jumper per “la predicció de l’estructura de les proteïnes mitjançant l’ús d’intel·ligència artificial”. El comitè que ha atorgat el guardó ha destacat les aplicacions potencials dels seus assoliments científics en nombrosos processos en què estan implicades les proteïnes, des del desenvolupament més ràpid de vacunes fins al descobriment de nous nanomaterials, passant pel disseny de fàrmacs dirigits a tractar el càncer o l’evolució cap a una indústria química més verda.
El País, 9 d’octubre de 2024, Francisco Doménech.
a) Expliqueu breument els diferents nivells de complexitat estructural que es poden diferenciar en una proteïna. A quin/s d’aquests nivells faria referència el text? Raoneu la resposta.
[1,25 punts]
b) Segons aquesta notícia, la predicció de l’estructura tridimensional de les proteïnes suposa un gran avanç per a estudis relacionats amb la biomedicina. Per què és important conèixer l’estructura de les proteïnes? Justifiqueu la resposta.
[0,5 punts]
c) Una de les aplicacions que s’esmenten en el text és el disseny de fàrmacs que podrien alterar l’activitat enzimàtica d’una proteïna. Quina zona d’un enzim seria interessant analitzar per a poder dissenyar una molècula que n’alterara l’activitat? Per què? Indiqueu un efecte que podria tenir aquest fàrmac sobre la reacció enzimàtica.
[0,75 punts]
Solució d’EducaIA
a)1,25 punts


Expliqueu breument els diferents nivells de complexitat estructural que es poden diferenciar en una proteïna. A quin/s d’aquests nivells faria referència el text? Raoneu la resposta.
Plantejament Cal repassar els quatre nivells d’estructura d’una proteïna i decidir a quins es refereix el text, que parla de predir i de dissenyar la forma de les proteïnes.
Estructura primària: l’ordre en què se succeeixen els aminoàcids al llarg de la cadena, units per enllaços peptídics. És la informació de partida, la que dicta el gen.
Estructura secundària: plegaments locals i regulars d’aquesta cadena, com l’hèlix α o la làmina β, que se sostenen amb ponts d’hidrogen entre els grups dels enllaços peptídics.
Estructura terciària: el plegament de la cadena sencera en tres dimensions. Acosta aminoàcids molt separats en la seqüència mitjançant unions entre les seues cadenes laterals (ponts d’hidrogen, interaccions hidrofòbiques, atraccions iòniques i ponts disulfur, que són covalents). En depén la funció.
Estructura quaternària: només la tenen les proteïnes formades per diverses cadenes, que s’associen entre si (l’hemoglobina en té quatre).
El text parla de predir com es plega una proteïna, i això és esbrinar-ne la forma en l’espai a partir de la seqüència: es refereix a l’estructura secundària, la terciària i, en les proteïnes amb diverses cadenes, la quaternària. La primària és la dada de partida. El disseny de Baker fa el camí invers: parteix d’una forma desitjada i busca una seqüència que la produïsca.
ResultatQuatre nivells: primària (seqüència), secundària (hèlix, làmina), terciària (plegament de tota la cadena) i quaternària (diverses cadenes). El text al·ludeix a la secundària, la terciària i la quaternària, no a la primària, que és el punt de partida.
Els criteris oficials donen: Hi ha quatre nivells de complexitat; La predicció d’estructures fa referència a la disposició espacial dels aminoàcids, és a dir, a l’estructura secundària, terciària i quaternària, però no a la primària
b)0,5 punts


Segons aquesta notícia, la predicció de l’estructura tridimensional de les proteïnes suposa un gran avanç per a estudis relacionats amb la biomedicina. Per què és important conèixer l’estructura de les proteïnes? Justifiqueu la resposta.
Plantejament Es pregunta per què interessa conéixer la forma d’una proteïna, és a dir, què té a veure aquesta forma amb allò que la proteïna fa.
Una proteïna funciona per la seua forma: el lloc on s’uneix a altres molècules (un substrat, una hormona, un antigen) només existeix si els aminoàcids estan col·locats en l’espai d’una manera exacta.
Amb l’estructura al davant es pot entendre què espatlla una mutació que canvia un aminoàcid, com en l’hemoglobina de l’anèmia falciforme, i dissenyar molècules que encaixen en la proteïna, com un fàrmac o un anticòs.
ResultatPerquè la forma tridimensional determina la funció: conéixer-la permet preveure què fa la proteïna, entendre’n les alteracions i dissenyar fàrmacs contra ella.
Els criteris oficials donen: Conèixer l’estructura de les proteïnes és clau per a poder predir-ne la funció, ja que cada proteïna posseeix una estructura tridimensional única que hi confereix una activitat biològica específica
c)0,75 punts


Una de les aplicacions que s’esmenten en el text és el disseny de fàrmacs que podrien alterar l’activitat enzimàtica d’una proteïna. Quina zona d’un enzim seria interessant analitzar per a poder dissenyar una molècula que n’alterara l’activitat? Per què? Indiqueu un efecte que podria tenir aquest fàrmac sobre la reacció enzimàtica.
Plantejament La zona de l’enzim que interessa és aquella de la qual depén que la reacció es produïsca.
El centre actiu: un buit de l’enzim format per uns pocs aminoàcids, que només encaixa amb el seu substrat i on ocorre la reacció. Una molècula que s’hi allotge competeix amb el substrat.
També seria vàlid un centre al·lostèric, un altre lloc de l’enzim al qual s’uneixen molècules reguladores que en canvien la forma i, amb ella, l’activitat.
Efecte possible: el fàrmac actua com a inhibidor i la reacció es fa més lenta o no arriba a produir-se, perquè el substrat no pot unir-s’hi o no es transforma. Si el fàrmac s’unira a un lloc regulador i estimulara l’enzim, seria un activador i la reacció aniria més de pressa.
ResultatEl centre actiu (o un d’al·lostèric), perquè allí es decideix la unió del substrat; el fàrmac inhibiria l’enzim i disminuiria o anul·laria la reacció.
Els criteris oficials donen: La zona que caldria estudiar és el centre o lloc actiu; (vàlid també l’al·lostèric); seria actuar com un inhibidor i, per tant, disminuir l’activitat d’un enzim, o fins i tot anul·lar-la; (vàlid també l’activador)
Algun apartat no t’ha sortit?
BiomolèculesBioelements, aigua i salsGlúcids i lípidsProteïnes i enzimsÀcids nucleicsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana