2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 2
10 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema18 de 18
Després dels 18
Vols continuar amb el tema de biomolècules?
Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant2.1 a) Dels més de 100 elements trobats en la taula periòdica, la matèria viva està constituïda per uns 70 elements, i només al voltant de 21 són essencials per al desenvolupament i conservació de la vida.
Com es classifiquen els bioelements? Indiqueu, almenys, quatre exemples de cada classe.
[3 punts]
2.1 b) Indiqueu els tipus de biomolècules que formen, segons la seua naturalesa química, i poseu els exemples corresponents.
[1 punt]
2.2 Dibuixeu una molècula d’aigua i indiqueu la distribució de càrregues sobre aquesta. Dibuixeu les interaccions que es poden produir entre molècules d’aigua. Com s’anomena aquest tipus d’interacció? Quantes interaccions pot formar com a màxim cada molècula d’aigua?
[2 punts]
2.3 a) Estructura i funció de lípids:
Els lípids són components essencials de les membranes cel·lulars. Indiqueu dues classes de lípids que es troben en aquestes.
[0,5 punts]
2.3 b) Quina característica comuna posseeixen els lípids de membrana que és essencial per a la formació de la membrana?
[1 punt]
2.3 c) Comparteixen els triglicèrids aquesta mateixa característica amb els lípids de membrana? Expliqueu-ho basant-vos en la seua estructura.
[1 punt]
2.3 d) Indiqueu tres lípids esteroidals i indiqueu les seues funcions.
[1,5 punts]
Solució d’EducaIA
2.1 a)3 punts


Dels més de 100 elements trobats en la taula periòdica, la matèria viva està constituïda per uns 70 elements, i només al voltant de 21 són essencials per al desenvolupament i conservació de la vida.
Com es classifiquen els bioelements? Indiqueu, almenys, quatre exemples de cada classe.
Plantejament Els bioelements s’agrupen segons la proporció en què apareixen en la matèria viva; se’n citen almenys quatre de cada grup.
Primaris: són els que formen la major part de la matèria viva i els esquelets de les biomolècules. Són sis: carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre (C, H, O, N, P, S).
Secundaris: estan en proporció menor (al voltant del 3 %) i quasi sempre com a ions dissolts o com a sals: sodi, potassi, calci, magnesi i clor (Na⁺, K⁺, Ca²⁺, Mg²⁺, Cl⁻).
Oligoelements: apareixen en quantitats mínimes (menys del 0,1 %), però són imprescindibles; per exemple, ferro, coure, zinc, manganés, iode, cobalt o níquel.
ResultatPrimaris: C, H, O, N, P, S. Secundaris: Na, K, Ca, Mg, Cl. Oligoelements: Fe, Cu, Zn, Mn, I, Co, Ni.
Els criteris oficials donen: Primaris: C, H, O, N, P i S. Constitueixen al voltant del 96 % de la matèria viva; Secundaris; Na+, K+, Ca2+, Mg2+, Cl-; Oligoelements: es troben en els éssers vius en un percentatge menor del 0,1 % i són essencials per a realitzar processos bioquímics i fisiològics. Fe, Cu, Zn, Mn, I, Ni i Co.
2.1 b)1 punt


Indiqueu els tipus de biomolècules que formen, segons la seua naturalesa química, i poseu els exemples corresponents.
Plantejament Les biomolècules es divideixen en inorgàniques i orgàniques, i estes últimes en quatre grans grups, amb un exemple de cadascun.
Inorgàniques: no tenen un esquelet de carboni propi dels éssers vius; són l’aigua i les sals minerals (per exemple, fosfats o clorurs) i alguns gasos dissolts.
Orgàniques: tenen esquelet de carboni. Glúcids (glucosa, midó), lípids (triglicèrids, fosfolípids), proteïnes (hemoglobina, col·lagen) i àcids nucleics (ADN, ARN).
ResultatInorgàniques: aigua i sals minerals. Orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
Els criteris oficials donen: Biomolècules inorgàniques: H2O, sals minerals; Biomolècules orgàniques: glúcids. Lípids. Proteïnes. Àcids nucleics...
2.22 punts


Dibuixeu una molècula d’aigua i indiqueu la distribució de càrregues sobre aquesta. Dibuixeu les interaccions que es poden produir entre molècules d’aigua. Com s’anomena aquest tipus d’interacció? Quantes interaccions pot formar com a màxim cada molècula d’aigua?
Plantejament Es dibuixa la molècula angular, es reparteixen les seues càrregues parcials i es dibuixen els ponts amb les molècules veïnes; després s’anomena la interacció i es compta quantes en caben.
La molècula d’aigua és angular: un àtom d’oxigen en el vèrtex i dos d’hidrogen, amb un angle d’uns 104,5°. Com que l’oxigen atrau més els electrons, queda amb càrrega parcial negativa (δ⁻) i cada hidrogen amb càrrega parcial positiva (δ⁺): és un dipol.
Entre molècules veïnes, l’hidrogen (δ⁺) d’una s’orienta cap a l’oxigen (δ⁻) d’una altra, i aquesta atracció es dibuixa amb una línia discontínua entre l’H i l’O.
Este tipus d’interacció s’anomena pont d’hidrogen (enllaç d’hidrogen); és molt més feble que un enllaç covalent, però, com que és molt nombrosa, dona a l’aigua les seues propietats.
L’oxigen té dos parells d’electrons lliures que accepten hidrogens d’altres molècules i la molècula té els seus dos hidrogens per a cedir: en total, quatre ponts d’hidrogen com a màxim, dirigits cap als vèrtexs d’un tetraedre.
ResultatDipol angular amb O δ⁻ i H δ⁺; les molècules s’uneixen per ponts d’hidrogen (línies discontínues de l’H d’una a l’O d’una altra); cada molècula pot formar com a màxim quatre.
Els criteris oficials donen: Interaccions per pont d’hidrogen. Com a màxim, una molècula d’aigua pot interaccionar amb altres quatre i formar ponts d’hidrogen


2.3 a)0,5 punts


Estructura i funció de lípids:
Els lípids són components essencials de les membranes cel·lulars. Indiqueu dues classes de lípids que es troben en aquestes.
Plantejament Se’n citen dos dels grups de lípids que formen part de les membranes.
Els fosfolípids són la classe més abundant: els fosfoglicèrids (amb glicerol) i els esfingolípids (amb esfingosina, com l’esfingomielina).
El colesterol, que és un esteroide, també apareix en les membranes dels animals.
ResultatFosfoglicèrids i esfingolípids (també el colesterol).
Els criteris oficials donen: Fosfoglicèrids, esfingolípids, colesterol.
2.3 b)1 punt


Quina característica comuna posseeixen els lípids de membrana que és essencial per a la formació de la membrana?
Plantejament Cal nomenar la propietat compartida i explicar com du a una bicapa.
Els lípids de membrana són amfipàtics: cada molècula té un cap polar, hidròfil, que es dissol bé en aigua, i una o dues cues hidrocarbonades apolars, hidròfobes, que la rebutgen.
En un medi aquós, aquesta doble naturalesa fa que s’ordenen de manera espontània en una bicapa: els caps miren cap a l’aigua dels dos costats i les cues s’amaguen juntes a l’interior.
La seua importància és que així es forma una barrera contínua, que aïlla l’interior de la cèl·lula de l’exterior i és la base de la membrana, que es repara sola i admet la inserció de proteïnes.
ResultatSón amfipàtics (cap polar hidròfil i cues apolars hidròfobes), i per això formen espontàniament una bicapa que separa la cèl·lula del seu entorn.
Els criteris oficials donen: Són molècules amfipàtiques, presenten un extrem polar (cap polar) que és hidrofílic i cues apolars hidrofòbiques (insolubles en aigua), la qual cosa provoca que en un medi aquós els lípids de membrana es disposen en una bicapa en la qual els caps polars es disposen en contacte amb el medi aquós, mentre que les cues apolars es disposen enfrontant-se les unes amb les altres i eviten el contacte amb el medi aquós.
2.3 c)1 punt


Comparteixen els triglicèrids aquesta mateixa característica amb els lípids de membrana? Expliqueu-ho basant-vos en la seua estructura.
Plantejament Es compara l’estructura d’un triglicèrid amb la d’un fosfolípid.
Un triglicèrid és un glicerol esterificat amb tres àcids grassos. Els tres grups hidroxil del glicerol queden ocupats pels àcids grassos, i tota la molècula és apolar: no té una zona polar que contacte amb l’aigua.
En un fosfolípid, en canvi, un dels tres grups del glicerol porta un grup fosfat amb una altra molècula polar, la qual cosa dona el cap hidròfil.
ResultatNo: el triglicèrid és apolar del tot (tres àcids grassos units al glicerol) i no té cap polar, de manera que no és amfipàtic i no forma bicapes.
Els criteris oficials donen: No, els triacilglicèrids no són molècules amfipàtiques. Són trièsters d’àcids grassos amb glicerol, per la qual cosa no posseeixen un cap polar. Són molècules apolars.
2.3 d)1,5 punts


Indiqueu tres lípids esteroidals i indiqueu les seues funcions.
Plantejament Els esteroides són lípids derivats de l’esterà, un esquelet de quatre anells fusionats; se’n trien tres i s’explica per a què serveix cadascun.
Colesterol: s’intercala en les membranes de les cèl·lules animals, on en regula la fluïdesa, i és la molècula a partir de la qual se sintetitzen altres esteroides.
Sals biliars: les produeix el fetge a partir del colesterol i emulsionen els greixos en l’intestí, la qual cosa en facilita la digestió.
Hormones esteroidals, com el cortisol (corticoide), la testosterona o els estrògens (hormones sexuals): regulen el metabolisme i la reproducció. La vitamina D, que afavoreix l’absorció de calci, també deriva d’un esteroide.
ResultatColesterol (component de membrana i precursor), sals biliars (emulsionen els greixos) i hormones esteroidals com els corticoides o les hormones sexuals (acció hormonal).
Els criteris oficials donen: Colesterol: component de les membranes biològiques i precursor d’altres esteroides; sals biliars: emulsionen els greixos durant la digestió d’aquestes; vitamina D, hormones sexuals i corticoides: acció hormonal.
Algun apartat no t’ha sortit?
BiomolèculesBioelements, aigua i salsGlúcids i lípidsProteïnes i enzimsÀcids nucleicsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana