Proteïnes, desnaturalització i valors de KM
a) 1 puntb) 1 puntc) 0,5 punts
Expliqueu el procés de desnaturalització d’una proteïna indicant les possibles causes que la produeixen.
2026 · Ord. · 2.1Els 18 exercicis de biomolècules de la PAU de Biologia de la Comunitat Valenciana de 2023 a 2026. Cadascun té la seva pàgina, amb l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb els criteris oficials de la Generalitat; quan els criteris oficials donen una altra resposta, et diem per què.
Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · ordinària2026 · extraordinària2025 · ordinària2025 · extraordinària2025 · extraordinària · DANA2024 · ordinària2024 · extraordinària2023 · ordinària2023 · extraordinària
Només els apartats de:
a) 1 puntb) 1 puntc) 0,5 punts
Expliqueu el procés de desnaturalització d’una proteïna indicant les possibles causes que la produeixen.
2026 · Ord. · 2.1a) 1 puntb) 0,5 puntsc) 1 punt
Expliqueu quatre propietats de l’aigua i indiqueu-ne la funció biològica.
a) 1 puntb) 1 puntc) 0,5 punts
La α-amilasa és un enzim que hidrolitza els enllaços α(1→4) del midó, i dona lloc a fragments més curts com maltosa o oligosacàrids. Una forma senzilla de comprovar si l’enzim α-amilasa ha actuat…
2026 · Extr. · 1a) 1,25 puntsb) 0,5 puntsc) 0,75 punts
Nobel de Química 2024 a David Baker, Demis Hassabis i John Jumper per revelar els secrets de les proteïnes amb IA i computació La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha atorgat aquest dimecres…
2025 · Ord. · 1a) 1 puntb) 0,5 puntsc) 1 punt
Fins al treball d’Erwin Chargaff, es creia que l’ADN estava compost per quantitats iguals de les quatre bases nitrogenades. No obstant això, Chargaff va estudiar amb detall la composició de bases de…
2025 · Extr. · 1a) 1,5 puntsb) 1 punt
A quin procés fa referència la imatge següent? Indiqueu el nom de cadascun dels components marcats amb nombres en la imatge. Expliqueu la funció de l’aparell de Golgi.
2025 · Extr. · 2.1a) 1,5 puntsb) 1 punt
En la imatge següent es mostra l’estructura d’una biomolècula. Indiqueu a quin grup de biomolècules pertany i com es diu la unitat estructural (monòmer) corresponent. Quants monòmers s’observen en…
2025 · Extr. · 2.2a) 0,5 puntsb) 1 puntc) 0,5 puntsd) 0,5 punts
La malaltia de cèl·lules falciformes és una alteració hereditària que afecta l’hemoglobina i produeix anèmia. Concretament, es produeix una mutació en la cadena β de l’hemoglobina que afavoreix la…
2025 · Extr. · DANA · 1a) 1 puntb) 0,5 puntsc) 1 punt
Indiqueu si són vertaderes o falses aquestes afirmacions i justifiqueu les respostes. a.1 Les proteïnes estan formades per aminoàcids units per enllaços fosfodièster. a.2. Les molècules d’aigua…
2025 · Extr. · DANA · 2.1a) 1 puntb) 1 puntc) 0,5 punts
Definiu el terme hexosa i poseu tres exemples indicant la funció que fa en els éssers vius.
1.1 a) 2 punts1.1 b) 4 punts1.2 a) 2 punts1.2 b) 1 punt1.2 c) 1 punt
Definiu bioelements primaris i indiqueu quins són.
2024 · Ord. · 12.1 a) 2 punts2.1 b) 1 punt2.1 c) 3 punts2.2 a) 1 punt2.2 b) 2 punts2.2 c) 1 punt
En relació amb les molècules següents: Identifiqueu a quin grup pertanyen indicant si són de naturalesa orgànica o inorgànica.
2024 · Ord. · 21.1 3 punts1.2 2 punts1.3 a) 2 punts1.3 b) 2 punts1.3 c) 1 punt
Esmenteu i expliqueu tres de les funcions més importants dels lípids.
2024 · Extr. · 12.1 5 punts2.2 a) 2 punts2.2 b) 1 punt2.2 c) 2 punts
Raoneu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. a) En les cèl·lules vegetals, quan la concentració de soluts del medi intracel·lular és major que en el medi extracelul·lar es produeix…
2024 · Extr. · 21.1 a) 1 punt1.1 b) 3 punts1.2 2 punts1.3 4 punts
A partir de la forma lineal de la fructosa: Indiqueu el nombre de carbonis asimètrics que posseeix i el nombre d’isòmers òptics possibles.
2023 · Ord. · 12.1 4 punts2.2 a) 1 punt2.2 b) 1 punt2.3 4 punts
L’anhidrasa carbònica catalitza la conversió de diòxid de carboni i aigua a bicarbonat i protons. Aquesta reacció en presència de l’enzim és 10⁷ vegades més ràpida que la seua absència. a) De quina…
2023 · Ord. · 21.1 4 punts1.2 3 punts1.3 3 punts
Definiu estructura terciària d’una proteïna i indiqueu els tipus d’enllaços que mantenen la dita estructura. Què s’entén per desnaturalització de les proteïnes? Indiqueu dos factors que poden…
2023 · Extr. · 12.1 a) 3 punts2.1 b) 1 punt2.2 2 punts2.3 a) 0,5 punts2.3 b) 1 punt2.3 c) 1 punt2.3 d) 1,5 punts
Dels més de 100 elements trobats en la taula periòdica, la matèria viva està constituïda per uns 70 elements, i només al voltant de 21 són essencials per al desenvolupament i conservació de la vida…
2023 · Extr. · 2Enunciats oficials: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats; reutilitzats segons la Llei 1/2022. Consultats el 13 de novembre de 2026.Solucions d’EducaIA, contrastades amb els criteris oficials de la Generalitat Valenciana
Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 9 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2023–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.
En 5 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)
Quan demanen classificar els bioelements, separa els primaris (C, H, O, N, P i S, la major part de la matèria viva), els secundaris (Na, K, Ca, Mg, Cl) i els oligoelements (Fe, Zn, Cu, I, Mn…, en quantitats molt xicotetes però imprescindibles). Dona sempre almenys quatre exemples de cada classe si ho demanen i, si demanen la funció, una per a cada exemple. Si demanen els tipus de biomolècules, separa les inorgàniques (aigua i sals minerals) de les orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics).
Les propietats de l’aigua ixen de la seua polaritat i dels ponts d’hidrogen (cada molècula en pot formar com a màxim quatre amb altres molècules): dissolvent, elevada cohesió i adhesió, elevada calor específica (termoregulació), elevada calor de vaporització (refrigeració) i menor densitat del gel que de l’aigua líquida (el gel flota i aïlla). Cada una va amb la seua funció biològica: transport, medi de reaccions, amortidor tèrmic.
En els apartats d’osmosi compara sempre la concentració de soluts dels dos costats i digues cap a on es mou l’aigua: de l’hipotònic a l’hipertònic. Després digues què passa amb la cèl·lula: turgència o plasmòlisi en la vegetal, inflor o encongiment en l’animal. Si demanen distingir osmosi i diàlisi, l’osmosi mou aigua per una membrana semipermeable i la diàlisi separa soluts xicotets de col·loides.
En una pregunta de dibuix, com la molècula d’aigua amb les seues càrregues parcials i els ponts d’hidrogen, dibuixa l’oxigen amb i els hidrògens amb , i retola cada interacció.
Les vitamines són essencials perquè no es poden sintetitzar (o no en quantitat suficient) i han d’ingerir-se amb la dieta. Digues-ho amb eixes dues idees.
En 5 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)
Comença situant la molècula: monosacàrid (hexoses com glucosa, fructosa o galactosa), disacàrid o polisacàrid (midó, glicogen, cel·lulosa, quitina). Digues de quina unitat està feta i amb quin enllaç s’uneix (O-glucosídic, o ).
En els monosacàrids pot tocar la isomeria i la ciclació: compta els carbonis asimètrics (amb quatre substituents distints) i obtín els isòmers òptics com ; la ciclació uneix el grup carbonil amb un hidroxil i dona les formes i segons l’OH del carboni anomèric.
Per a comparar polisacàrids (midó o glicogen davant de cel·lulosa) contraposa alhora funció (reserva o estructura), tipus d’enllaç ( o ), ramificació, i en quins éssers vius es troba cada un. Si pregunten per què l’ésser humà no digereix la cel·lulosa, la raó és que no té l’enzim que trenca l’enllaç .
En 5 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)
Digues a quina classe pertany cada lípid: triglicèrids, ceres, fosfolípids i glicolípids, esteroides (colesterol, hormones sexuals, sals biliars, vitamina D) o terpens (carotenoides). Els àcids grassos són amfipàtics: un cap carboxil hidròfil i una cua hidrocarbonada hidròfoba.
Distingeix saturats (sense dobles enllaços, cadena recta, sòlids a temperatura ambient) d’insaturats (amb dobles enllaços, que doblen la cadena i baixen el punt de fusió). Cita un exemple de cada un, com el palmític i l’oleic.
En els lípids de membrana el fil conductor és el caràcter amfipàtic: formen la bicapa amb els caps cap a l’aigua i les cues apolars cap a dins. Els triglicèrids, en canvi, no comparteixen aquesta estructura i per això no formen membrana. El colesterol no és un àcid gras: és un esteroide que s’intercala en la bicapa i en modula la fluïdesa.
Si demanen funcions, els criteris de juliol de 2024 n’accepten quatre, cada una amb el seu exemple: reserva (greixos), estructural (fosfolípids i glicolípids), protectora (ceres i greix del teixit adipós, que aïlla i amorteix els colps) i fotosintètica (carotenoides i xantofil·les). La funció hormonal dels esteroides no és en aquesta llista: prefereix les quatre de la llista.
En 5 de 9 exàmens (3 de 5 des del 2025)
Els aminoàcids comparteixen un carboni amb un grup amino, un carboxil, un hidrogen i un radical R; s’uneixen per enllaç peptídic. Són amfòters perquè es comporten com a àcid i com a base segons el pH.
Explica els quatre nivells en ordre: primària (seqüència), secundària (hèlix o làmina , per ponts d’hidrogen), terciària (plegament de la cadena per interaccions entre radicals: ponts disulfur, iòniques, hidròfobes, d’hidrogen) i quaternària (unió de diverses cadenes). Si el text de l’enunciat parla de predir la forma, relaciona-ho amb els nivells que descriuen la disposició a l’espai.
La desnaturalització és la pèrdua de l’estructura nativa (no de la primària) per calor, canvis de pH, sals o dissolvents; la proteïna perd la seua forma i amb ella la seua funció. Relaciona sempre la funció amb la forma.
En una taula de relacionar proteïnes amb funcions, aparella cada una amb el seu paper: caseïna (reserva), col·lagen (estructural), actina (contràctil), seroalbúmina (transport) i insulina (hormona).
En 7 de 9 exàmens (4 de 5 des del 2025)
Un enzim és una proteïna que accelera una reacció en baixar l’energia d’activació sense consumir-se. El centre actiu reconeix el substrat amb especificitat (clau-pany o ajust induït). Un cofactor és la part no proteica que necessita: ions o coenzims; el grup prostètic és el que va unit de manera permanent, com el grup hemo de la catalasa.
L’afinitat pel substrat es llig en : és la concentració de substrat a la qual la velocitat és la meitat de la màxima, així que a menor major afinitat. Ordena els valors que donen i raona amb aquesta regla.
Amb temperatura i pH, l’enzim té un òptim; molt per damunt es desnaturalitza i deixa d’actuar (a 80 ºC la catalasa s’inactiva), i si lleves el seu cofactor o grup prostètic perd l’activitat. Un inhibidor baixa l’activitat: el competitiu s’uneix al centre actiu i l’al·lostèric a un altre lloc de l’enzim.
En un assaig de laboratori compara els dos tubs: què canvia (temperatura, presència d’enzim, reactiu com el Lugol) i quin resultat donen, i conclou en termes de si l’enzim va actuar o no sobre el substrat.
En 3 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)
Mira primer la forma i els components: un anell de sucre, una cadena amb grups R, un cap amb dues cues, una doble hèlix. Amb això decideix el grup (glúcid, lípid, proteïna, àcid nucleic) i si és orgànica o inorgànica.
Nomena el monòmer i l’enllaç entre monòmers: peptídic en proteïnes, fosfodièster en àcids nucleics, O-glucosídic en glúcids, èster en triglicèrids. Si demanen entre quins grups es forma, nomena els dos grups químics que reaccionen; si demanen quines biomolècules tenen un enllaç, recorre la llista d’enllaços amb aquesta correspondència.
Si demanen les parts assenyalades amb lletres, descriu-les una per una (per exemple, base nitrogenada i pentosa en un nucleòtid) i acaba amb una frase sobre l’estructura global de la molècula.
En 1 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)
La regla de Chargaff diu que en l’ADN de doble cadena %A = %T i %G = %C, així que les purines igualen les pirimidines. Comprova amb les dades de la taula si es compleix en cada fila; si el material és de cadena senzilla, la regla no té per què complir-se.
La temperatura de fusió augmenta amb el percentatge de parells , que tenen tres ponts d’hidrogen enfront dels dos dels parells A–T. Entre els ADN de doble cadena (un de cadena senzilla no té temperatura de fusió), tria el de més i explica-ho així.
En 2 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)
Decideix cada afirmació per separat, sense deixar-te dur pel conjunt. Si és vertadera, justifica-la amb una causa en una frase.
Si és falsa, digues què està malament i corregeix-la amb la dada correcta: el tipus d’enllaç que uneix els aminoàcids (peptídic, no fosfodièster), la classe d’element (el coure i el zinc són oligoelements), el tampó de la cèl·lula (fosfat) o el sentit del moviment de l’aigua en l’osmosi.
En les funcions dels lípids de juliol de 2024, els criteris diuen «L’alumne ha d’explicar tres funcions d’entre les següents» i donen una llista tancada: reserva, estructural, protectora i fotosintètica. Explica’n tres.
En les propietats de l’aigua de juny de 2024, els criteris diuen «Els alumnes han d’esmentar i explicar dues de les propietats següents»: són dues propietats, i cada una se cita i s’explica.
Per a les propietats de l’aigua de 2026, els criteris diuen «L’estudiant ha de respondre quatre de les propietats següents»: són quatre propietats, cada una amb la seua funció biològica.
En la classificació de bioelements de juliol de 2023, l’enunciat que reproduïxen els criteris demana «Indiqueu, almenys, quatre exemples de cada classe»: quatre exemples com a mínim en cada classe.
En la temperatura de fusió de juliol de 2025, els criteris diuen «Atès que el bacteriòfag presenta un ADN monocatenari, no es determina la temperatura de fusió corresponent»: compara només els ADN de doble cadena.
En 2023 i 2024 només es corregixen quatre preguntes completes, amb totes les seues qüestions: «només se n’avaluaran les quatre primeres». Si respons a més, compten les quatre primeres, tret que alguna estiga clarament ratllada.
Des de 2025, en les preguntes 2 a 4 es tria un apartat de dos: «només seran avaluades les qüestions del primer apartat que apareguen», llevat que l’altre estiga clarament ratllat.
Entre 2023 i 2026, 18 exercicis en 9 dels 9 exàmens que tenim resolts (la convocatòria ordinària i l’extraordinària, amb la DANA del 2025). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024 i 2023.
No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb els criteris oficials de la Generalitat. Quan els criteris oficials donen una altra resposta, ho diem al costat de la solució, a la pàgina de cada exercici.
Compara la teva resposta amb la nostra apartat per apartat. Els criteris oficials donen la resposta esperada de cada apartat i els seus punts; si la nostra no coincideix del tot, la nota de la pàgina de l’exercici explica la diferència.
Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials dels exercicis d’aquesta pàgina, amb espai per respondre, i les seves solucions a part, que porta de la pàgina de cada exercici. Cada exercici enllaça també, a la seva pàgina, el PDF oficial de l’examen i el dels criteris de correcció.
PAU 2027 · Comunitat Valenciana
Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer aquest i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.
Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.
La cèl·lulaMetabolismeGenètica molecularGenètica mendelianaBiotecnologiaMicrobiologiaImmunologiaTècniques d’observació