Molècules de la figura i àcids grassos

Pregunta 2 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

BiomolèculesBioelements, aigua i salsGlúcids i lípidsProteïnes i enzimsÀcids nucleicsCoincideix amb els criteris oficials

2024Convocatòria ordinària · Pregunta 2

10 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema12 de 18

Després dels 18

Vols continuar amb el tema de biomolècules?

Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

2.1 a) En relació amb les molècules següents:

Identifiqueu a quin grup pertanyen indicant si són de naturalesa orgànica o inorgànica.

[2 punts]

2.1 b) Quin tipus d’enllaços es produeixen entre els monòmers de les molècules A i B?

[1 punt]

2.1 c) Respecte de les molècules representades amb la lletra C, quins enllaços es formen entre elles? Esmenteu i expliqueu dues propietats relacionades amb aquesta molècula.

[3 punts]

2.2 a) En funció de la seua estructura química, expliqueu per què els àcids grassos són amfipàtics.

[1 punt]

2.2 b) Esmenteu un exemple d’àcid gras saturat i un altre d’insaturat, i indiqueu les seues diferencies estructurals.

[2 punts]

2.2 c) És el colesterol un àcid gras? Justifiqueu la resposta.

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.1 a) 2 punts2.1 b) 1 punt2.1 c) 3 punts2.2 a) 1 punt2.2 b) 2 punts2.2 c) 1 punt

2.1 a)2 punts

Apartat 2.1 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.1 a) a l’enunciat oficial, en valencià

En relació amb les molècules següents:

Identifiqueu a quin grup pertanyen indicant si són de naturalesa orgànica o inorgànica.

Plantejament Es reconeix cada dibuix pels seus grups característics i es decideix si és orgànica (amb esquelet de carboni propi de la vida) o inorgànica.

  1. A: dos aminoàcids units; es veuen el grup amino lliure (H₃N⁺), el grup carboxilat lliure (COO⁻), els grups R₁ i R₂ i, entre ells, l’enllaç C–N. És un dipèptid, un fragment de proteïna: orgànica.

  2. B: tres unitats fosfat–sucre–base encadenades pels fosfats. El sucre no té OH en el carboni 2′ (desoxiribosa) i una de les bases porta un metil (timina): és ADN, un àcid nucleic.

  3. C: dues molècules xicotetes, cadascuna amb un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen, unides per una línia de punts. És aigua: inorgànica.

  4. D: hexàgons de glucosa, cadascun amb el seu CH₂OH, encadenats per un oxigen; d’un dels anells ix una branca pel carboni 6. És un polisacàrid ramificat de glucosa, com el midó (amilopectina) o el glucogen.

ResultatA, dipèptid (proteïna): orgànica. B, ADN (àcid nucleic): orgànica. C, aigua: inorgànica. D, polisacàrid ramificat de glucosa (midó): orgànica.

Els criteris oficials donen: Les molècules A, B i D són orgàniques i la molècula C és inorgànica. A és un dipèptid (proteïnes), B és un àcid nucleic ADN, C representa dues molècules d’aigua, i D és un homopolisacàrid (midó).

2.1 b)1 punt

Apartat 2.1 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.1 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Quin tipus d’enllaços es produeixen entre els monòmers de les molècules A i B?

Plantejament Es nomena la unió entre les unitats de cada polímer.

  1. En A, el carboxil d’un aminoàcid reacciona amb l’amino del següent i es desprén una molècula d’aigua: és l’enllaç peptídic (amida), covalent.

  2. En B, el grup fosfat uneix el carboni 3′ d’un sucre amb el carboni 5′ del següent mitjançant dos enllaços èster: enllaç fosfodièster, covalent.

ResultatA: enllaços peptídics. B: enllaços fosfodièster.

Els criteris oficials donen: Molècula A: els aminoàcids s’uneixen mitjançant enllaços peptídics. Molècula B: els nucleòtids (monòmers) de l’ADN s’uneixen mitjançant enllaços fosfodièster.

2.1 c)3 punts

Apartat 2.1 c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.1 c) a l’enunciat oficial, en valencià

Respecte de les molècules representades amb la lletra C, quins enllaços es formen entre elles? Esmenteu i expliqueu dues propietats relacionades amb aquesta molècula.

Plantejament Es nomena la unió entre molècules d’aigua i es trien dues propietats de l’aigua que s’expliquen per ella.

  1. Entre molècules d’aigua es formen ponts d’hidrogen: l’oxigen, més electronegatiu, atrau els electrons i queda amb càrrega parcial negativa, mentre que els hidrògens queden amb càrrega parcial positiva; un hidrogen d’una molècula i l’oxigen de la veïna s’atrauen.

  2. Cohesió i tensió superficial: els ponts mantenen unides les molècules d’aigua, de manera que és líquida a temperatura ambient, forma gotes i té una superfície que resisteix una certa força; la cohesió ajuda que la saba puge pels vasos.

  3. Calor específica elevada: per a pujar un grau la temperatura de l’aigua cal gastar molta energia, perquè una part serveix per a trencar ponts d’hidrogen i no per a agitar les molècules. Per això l’aigua suavitza les oscil·lacions tèrmiques de les cèl·lules i de l’entorn.

ResultatEntre les molècules d’aigua es formen ponts d’hidrogen. Dues propietats: la cohesió o tensió superficial i la calor específica elevada (també, per exemple, el poder dissolvent).

Els criteris oficials donen: Els enllaços que s’estableixen entre les molècules d’aigua són ponts d’hidrogen. Els alumnes han d’esmentar i explicar dues de les propietats següents: acció dissolvent, l’aigua pot dissoldre gran quantitat de substàncies gràcies a la seua capacitat per a formar ponts d’hidrogen amb altres substàncies

2.2 a)1 punt

Apartat 2.2 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2 a) a l’enunciat oficial, en valencià

En funció de la seua estructura química, expliqueu per què els àcids grassos són amfipàtics.

Plantejament Amfipàtica significa que la molècula té una zona que s’avé bé amb l’aigua i una altra que no; se senyalen les dues en l’àcid gras.

  1. Un àcid gras té una cadena hidrocarbonada llarga, d’uns 12 a 24 carbonis, formada només per carboni i hidrogen: és apolar i hidròfoba.

  2. En un extrem porta un grup carboxil (–COOH) que, a pH fisiològic, està ionitzat (–COO⁻); és polar i hidròfil, capaç de formar ponts d’hidrogen amb l’aigua.

ResultatTenen un cap polar (el carboxil) i una cua apolar (la cadena hidrocarbonada), és a dir, una part hidròfila i una altra hidròfoba.

Els criteris oficials donen: Els àcids grassos són molècules orgàniques formades per cadenes hidrocarbonades (12-24 C) que són apolars (repel·leixen l’aigua) i un grup carboxílic terminal que és polar (atrau l’aigua), per la qual cosa tenen caràcter amfipàtic.

2.2 b)2 punts

Apartat 2.2 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Esmenteu un exemple d’àcid gras saturat i un altre d’insaturat, i indiqueu les seues diferencies estructurals.

Plantejament Es tria un exemple de cada classe i es compara la forma de la cadena.

  1. Saturat: l’àcid esteàric, de 18 carbonis. Tots els enllaços entre els seus carbonis són simples, així que la cadena és recta i flexible i les molècules s’empaqueten molt juntes; per això estos greixos solen ser sòlids a temperatura ambient.

  2. Insaturat: l’àcid oleic, també de 18 carbonis, amb un doble enllaç entre els carbonis 9 i 10 en configuració cis. Aquest doble enllaç torça la cadena, les molècules no s’empaqueten bé i el punt de fusió baixa: solen ser líquids (olis).

ResultatEsteàric (saturat, sense dobles enllaços, cadena recta) i oleic (insaturat, un doble enllaç cis que dobla la cadena).

Els criteris oficials donen: Un exemple d’àcid gras saturat és el palmític (format per 16 C) o l’esteàric (format per 18 C). Un exemple d’àcid gras insaturat seria l’oleic (18 C i un doble enllaç)

2.2 c)1 punt

Apartat 2.2 c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2 c) a l’enunciat oficial, en valencià

És el colesterol un àcid gras? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Es compara el colesterol amb l’estructura que defineix un àcid gras.

  1. Un àcid gras és una cadena hidrocarbonada lineal amb un grup carboxil en un extrem. El colesterol no té aquest carboxil ni una cadena lineal llarga: la seua estructura és la d’un esteroide, amb quatre anells de carboni units (tres de sis carbonis i un de cinc), una cua curta ramificada i un grup hidroxil (–OH).

  2. Per això és un esterol, un tipus de lípid insaponificable (no dona sabons), encara que comparteix amb els àcids grassos que és amfipàtic i que es troba en les membranes.

ResultatNo: és un esteroide (esterol) de quatre anells, sense carboxil ni cadena d’àcid gras.

Els criteris oficials donen: No, el colesterol és un esterol, lípid insaponificable que forma part de les membranes cel·lulars i és precursor d’altres molècules.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Biomolècules· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. La cèl·lula9 de 9 exàmens
  3. Metabolisme9 de 9 exàmens
  4. Genètica molecular9 de 9 exàmens
  5. Microbiologia9 de 9 exàmens
  6. Immunologia9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.