Midó, amilasa i reacció de Lugol

Pregunta 1 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2,5 punts

BiomolèculesProteïnes i enzimsGlúcids i lípidsCoincideix amb els criteris oficials

2026Convocatòria extraordinària · Pregunta 1

2,5 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema3 de 18

Després dels 18

Vols continuar amb el tema de biomolècules?

Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

La α-amilasa és un enzim que hidrolitza els enllaços α(1→4) del midó, i dona lloc a fragments més curts com maltosa o oligosacàrids. Una forma senzilla de comprovar si l’enzim α-amilasa ha actuat sobre el midó o no és mitjançant la reacció de Lugol, en la qual el reactiu format per iode i iodur potàssic s’introdueix en l’estructura helicoidal de l’amilosa i forma un complex de color blau intens.

Tenint en compte aquesta informació, al laboratori es fan dos assajos:

i) Es mescla una solució de midó amb l’enzim α-amilasa i s’incuba a 37 °C durant 10 minuts. A continuació, s’afegeixen unes gotes de Lugol.

ii) L’enzim α-amilasa s’incuba a 80 °C durant 10 minuts. Posteriorment, es mescla la solució de midó amb aquest enzim i s’incuba a 37 °C durant 10 minuts. A continuació, s’afegeixen unes gotes de Lugol.

a) Expliqueu de forma raonada els resultats que es mostren en la imatge per als dos assajos.

[1 punt]

b) Indiqueu quin tipus de biomolècula és el midó, la seua estructura, la funció i els tipus d’éssers vius en què es troba.

[1 punt]

c) Indiqueu almenys dues diferències entre el midó i la cel·lulosa.

[0,5 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1 puntb) 1 puntc) 0,5 punts

a)1 punt

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en valencià

Expliqueu de forma raonada els resultats que es mostren en la imatge per als dos assajos.

Plantejament Cal comparar què li ha passat a l’enzim i al midó en cada tub, tenint en compte que el Lugol només es torna blau si queda midó sense trencar.

  1. Assaig i): a 37 °C l’α-amilasa treballa bé. Trenca els enllaços α(1→4) del midó i el redueix a fragments menuts (maltosa i oligosacàrids), que ja no formen amb el Lugol el complex blau de l’amilosa helicoïdal. Per això el tub queda incolor.

  2. Assaig ii): en escalfar l’enzim a 80 °C abans de mesclar-lo es desnaturalitza: perd l’estructura tridimensional i, amb ella, el centre actiu, de manera que ja no reconeix el substrat. Tornar després a 37 °C no sol retornar-li la forma, i el midó continua sencer.

  3. En afegir el Lugol, el midó sense digerir del tub ii) dona el complex blau intens.

Resultati) incolor: l’enzim actiu ha hidrolitzat el midó. ii) blau intens: l’enzim desnaturalitzat per la calor no actua i el midó continua sencer.

Els criteris oficials donen: A 37 °C la α-amilasa hidrolitza els enllaços α(1→4) del midó; no es forma el complex blau intens; Aquesta temperatura produeix la desnaturalització de la α-amilasa; no es produeix la degradació del midó

b)1 punt

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en valencià

Indiqueu quin tipus de biomolècula és el midó, la seua estructura, la funció i els tipus d’éssers vius en què es troba.

Plantejament El midó es descriu per la naturalesa química, l’estructura, el paper que fa i els organismes que el fabriquen.

  1. És un polisacàrid: un glúcid format per moltes unitats d’α-glucosa unides per enllaços glucosídics.

  2. El formen dos polímers: l’amilosa, una cadena sense ramificar amb enllaços α(1→4) que s’enrotlla en hèlix, i l’amilopectina, també amb enllaços α(1→4) però amb ramificacions α(1→6) cada poques desenes de glucoses.

  3. És la reserva d’energia dels vegetals: s’acumula en grans dins de plasts (amiloplasts) de l’arrel, del tubercle o de la llavor, i s’hidrolitza a glucosa quan la planta la necessita.

  4. El fabriquen les plantes i les algues verdes. Els animals i els fongs guarden la glucosa com a glucogen, no com a midó.

ResultatPolisacàrid de reserva de glucosa (amilosa helicoïdal i amilopectina ramificada), propi de plantes i algues verdes.

Els criteris oficials donen: El midó és un homopolisacàrid de glucosa; l’amilosa i l’amilopectina; L’amilosa és un polímer lineal de molècules de glucosa unides per enllaços α(1→4); ramificacions per enllaços α(1→6); reserva energètica en cèl·lules vegetals

c)0,5 punts

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en valencià

Indiqueu almenys dues diferències entre el midó i la cel·lulosa.

Plantejament Es comparen el monòmer, l’enllaç, la forma de la molècula i la funció.

  1. Monòmer i enllaç: el midó es forma amb α-glucosa unida per enllaços α(1→4) (i α(1→6) en les ramificacions); la cel·lulosa, amb β-glucosa unida per enllaços β(1→4).

  2. Forma i funció: l’enllaç β deixa rectes les cadenes de cel·lulosa, i s’associen per ponts d’hidrogen en microfibril·les rígides que formen la paret de la cèl·lula vegetal (funció estructural); el midó s’enrotlla o es ramifica i fa de reserva.

  3. Digestió: l’ésser humà hidrolitza el midó amb amilases, però no fabrica cel·lulasa, l’enzim que trenca els enllaços β(1→4) entre les glucoses de la cel·lulosa, i per això la cel·lulosa li arriba com a fibra.

ResultatMidó: α-glucosa, enllaç α(1→4), amb hèlix o ramificacions i de reserva. Cel·lulosa: β-glucosa, enllaç β(1→4), cadenes rectes, estructural, no digerible per l’ésser humà.

Els criteris oficials donen: El midó és un homopolisacàrid de reserva energètica mentre que la cel·lulosa té funció estructural; La cel·lulosa és un homopolisacàrid lineal mentre que el midó és ramificat; la cel·lulosa es forma per enllaços β(1→4)

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Biomolècules· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. La cèl·lula9 de 9 exàmens
  3. Metabolisme9 de 9 exàmens
  4. Genètica molecular9 de 9 exàmens
  5. Microbiologia9 de 9 exàmens
  6. Immunologia9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.