Enzims, osmosi i una molècula en imatge

Pregunta 2 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

BiomolèculesProteïnes i enzimsÀcids nucleicsBioelements, aigua i salsCoincideix amb els criteris oficials

2023Convocatòria ordinària · Pregunta 2

10 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema16 de 18

Després dels 18

Vols continuar amb el tema de biomolècules?

Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

2.1 L’anhidrasa carbònica catalitza la conversió de diòxid de carboni i aigua a bicarbonat i protons. Aquesta reacció en presència de l’enzim és 10710^7 vegades més ràpida que la seua absència.

a) De quina manera els enzims fan augmentar la velocitat de les reaccions que catalitzen?

b) Un enzim podria catalitzar el mateix tipus de reacció amb substrats distints? Expliqueu la resposta.

[4 punts]

2.2 a) Indiqueu les diferències entre:

osmosi i diàlisi.

[1 punt]

2.2 b) plasmòlisi i turgència.

[1 punt]

2.3 Quina molècula es representa en la següent imatge? Identifiqueu els components A i B i descriviu l’estructura de la molècula.

[4 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.1 4 punts2.2 a) 1 punt2.2 b) 1 punt2.3 4 punts

2.14 punts

Apartat 2.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.1 a l’enunciat oficial, en valencià

L’anhidrasa carbònica catalitza la conversió de diòxid de carboni i aigua a bicarbonat i protons. Aquesta reacció en presència de l’enzim és 10710^7 vegades més ràpida que la seua absència.

a) De quina manera els enzims fan augmentar la velocitat de les reaccions que catalitzen?

b) Un enzim podria catalitzar el mateix tipus de reacció amb substrats distints? Expliqueu la resposta.

Plantejament Són dues preguntes: el mecanisme general de la catàlisi enzimàtica (a) i l’especificitat dels enzims (b).

  1. a) Una reacció necessita una energia d’activació per a començar. L’enzim uneix el substrat en el seu centre actiu i forma el complex enzim-substrat; allí l’orienta i el deforma fins a un estat de transició de menor energia. Per això baixa l’energia d’activació i la reacció és molt més ràpida (ací, 10710^7 vegades).

  2. L’enzim ix intacte al final i no canvia ni l’equilibri de la reacció ni el seu sentit: només fa que l’equilibri s’assolisca abans. En fa falta molt poca quantitat.

  3. b) Els enzims són molt específics, perquè el substrat ha d’encaixar en el centre actiu (model de la clau i el pany, o de l’ajust induït): el més habitual és que cadascun actue sobre un substrat o sobre un grup de substrats molt semblants.

  4. Hi ha excepcions: alguns tenen especificitat de grup i catalitzen el mateix tipus de reacció sobre diversos substrats amb un grup químic en comú. Per exemple, l’hexocinasa fosforila diverses hexoses i la tripsina talla enllaços peptídics al costat de certs aminoàcids en moltes proteïnes.

Resultata) Disminueixen l’energia d’activació en formar el complex enzim-substrat, sense gastar-se. b) En general no, perquè són específics del substrat; només si els substrats són prou semblants per a encaixar en el centre actiu (especificitat de grup).

Els criteris oficials donen: a) Els enzims actuen disminuint la barrera d’energia d’activació associada a l’estat de transició de la reacció que catalitzen. b) No. Els enzims presenten especificitat respecte al substrat; pot ser una mica menor i reconèixer diversos substrats que estaran estructuralment relacionats.

2.2 a)1 punt

Apartat 2.2 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2 a) a l’enunciat oficial, en valencià

Indiqueu les diferències entre:

osmosi i diàlisi.

Plantejament Totes dues són processos passius a través d’una membrana semipermeable; allò que canvia és què travessa la membrana i en quin sentit.

  1. Osmosi: passa només el dissolvent (l’aigua), de la dissolució més diluïda (hipotònica) a la més concentrada (hipertònica), fins a igualar les concentracions o fins que la pressió hidrostàtica ho impedeix. Els soluts no travessen la membrana.

  2. Diàlisi: la membrana deixa passar el dissolvent i els soluts menuts (ions, glucosa, urea), a favor del seu gradient de concentració, i reté els soluts grans (col·loides, com les proteïnes). Servix per a separar soluts per la seua grandària.

ResultatEn l’osmosi només passa l’aigua, cap a la dissolució més concentrada. En la diàlisi passen també els soluts menuts, a favor del seu gradient, i es retenen els col·loides.

Els criteris oficials donen: L’osmosi és el moviment d’aigua a través d’una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de diferent concentració. L’aigua es desplaçarà des de la dissolució més diluïda a la més concentrada; En la diàlisi la membrana permet també el pas de molècules de baixa massa molecular

2.2 b)1 punt

Apartat 2.2 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2 b) a l’enunciat oficial, en valencià

plasmòlisi i turgència.

Plantejament Són dos estats d’una cèl·lula vegetal segons la concentració del medi en què està.

  1. Plasmòlisi: la cèl·lula està en un medi hipertònic i ix aigua de la vacuola i del citoplasma per osmosi. El protoplast s’encongix i es despega de la paret cel·lular, que conserva la seua forma; la cèl·lula perd turgència i s’arronsa.

  2. Turgència: la cèl·lula està en un medi hipotònic i entra aigua. La vacuola s’infla i empeny la membrana contra la paret, que resistix i evita que la cèl·lula rebente. La cèl·lula queda rígida (turgent), i això dona el port dret als teixits vegetals.

ResultatEn la plasmòlisi (medi hipertònic) la cèl·lula perd aigua i el protoplast es despega de la paret; en la turgència (medi hipotònic) guanya aigua i la membrana pressiona la paret.

Els criteris oficials donen: hi haurà una eixida d’aigua de la cèl·lula que provoca la disminució del seu volum, és el que es coneix com a plasmòlisi; l’aigua entrarà a la cèl·lula i es produirà un inflament, el que es coneix com a turgència

2.34 punts

Apartat 2.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.3 a l’enunciat oficial, en valencià

Quina molècula es representa en la següent imatge? Identifiqueu els components A i B i descriviu l’estructura de la molècula.

Plantejament La imatge mostra una hèlix doble ampliada: és el DNA. La part ampliada ensenya un fragment amb dues cadenes enfrontades. Cal reconéixer l’esquelet (A) i el parell de bases (B) i descriure la molècula completa.

  1. Molècula: DNA (àcid desoxiribonucleic), en doble hèlix.

  2. A: l’esquelet de sucre i fosfat d’una cadena: les desoxiriboses unides entre si pels grups fosfat mitjançant enllaços fosfodièster. Cada desoxiribosa amb el seu fosfat i la seua base forma un nucleòtid, la unitat que es repeteix.

  3. B: les bases nitrogenades, ací un parell de bases complementàries, unides per enllaços d’hidrogen (A amb T, amb dos enllaços; G amb C, amb tres).

  4. Estructura: dues cadenes de polinucleòtids antiparal·leles (una va en sentit 5′→3′ i l’altra en 3′→5′), enrotllades a la dreta al voltant d’un mateix eix. Cada cadena és un esquelet de sucre i fosfat, units per enllaços fosfodièster entre el C3′ d’un nucleòtid i el C5′ del següent, cap a l’exterior. Les bases queden a l’interior i s’enfronten per complementarietat. En la forma B hi ha uns 10 parells de bases per volta (3,4 nm) i el diàmetre és de 2 nm.

ResultatÉs el DNA. A és l’esquelet de sucre i fosfat (desoxiriboses unides per enllaços fosfodièster) i B són les bases nitrogenades, ací un parell de bases complementàries unides per ponts d’hidrogen. Són dues cadenes antiparal·leles en doble hèlix, amb l’esquelet de sucre i fosfat fora i les bases aparellades dins.

Els criteris oficials donen: La imatge representa la molècula de DNA. A marca l’esquelet format per les desoxiriboses enllaçades per enllaç fosfodièster i B mostra les bases nitrogenades; dues cadenes antiparal·leles de polinucleòtids, complementàries; enrotllades en forma de doble hèlix; Les bases interaccionen mitjançant enllaços d’hidrogen mantenint l’estructura de la doble hèlix

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Biomolècules· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. La cèl·lula9 de 9 exàmens
  3. Metabolisme9 de 9 exàmens
  4. Genètica molecular9 de 9 exàmens
  5. Microbiologia9 de 9 exàmens
  6. Immunologia9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.