2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 2
10 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema14 de 18
Després dels 18
Vols continuar amb el tema de biomolècules?
Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant2.1 Raoneu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) En les cèl·lules vegetals, quan la concentració de soluts del medi intracel·lular és major que en el medi extracelul·lar es produeix turgència cel·lular.
b) El coure i el zinc són bioelements secundaris.
c) L’aigua pot actuar com a amortidor tèrmic a causa de la seua elevada calor específica.
d) El tampó bicarbonat és el principal tampó de pH intracel·lular.
e) Encara que els oligoelements representen menys del 0,1 % del total de la matèria, la seua manca pot donar lloc a l’aparició de malalties.
[5 punts]
2.2 a) Definiu què són els aminoàcids i indiqueu els grups funcionals que tenen tots ells en comú.
[2 punts]
2.2 b) Què significa que els aminoàcids són substàncies amfòteres?
[1 punt]
2.2 c) Expliqueu l’enllaç peptídic.
[2 punts]
Solució d’EducaIA
2.15 punts


Raoneu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) En les cèl·lules vegetals, quan la concentració de soluts del medi intracel·lular és major que en el medi extracelul·lar es produeix turgència cel·lular.
b) El coure i el zinc són bioelements secundaris.
c) L’aigua pot actuar com a amortidor tèrmic a causa de la seua elevada calor específica.
d) El tampó bicarbonat és el principal tampó de pH intracel·lular.
e) Encara que els oligoelements representen menys del 0,1 % del total de la matèria, la seua manca pot donar lloc a l’aparició de malalties.
Plantejament Es decideix cada afirmació i es dona la raó; en les falses es diu com seria la correcta.
a) Vertadera. Si dins de la cèl·lula hi ha més soluts que fora, l’aigua hi entra per osmosi; el vacúol s’infla i la membrana pressiona contra la paret cel·lular. Aquesta pressió és la turgència, i la paret rígida impedeix que la cèl·lula rebente.
b) Falsa. El coure i el zinc hi són en quantitats ínfimes, per sota del 0,1 %, i són oligoelements. Els bioelements secundaris són els que apareixen en proporcions més grans, com el sodi, el potassi, el calci, el magnesi o el clor.
c) Vertadera. Entre les molècules d’aigua hi ha molts ponts d’hidrogen, i trencar-los consumeix energia; per això l’aigua absorbeix molta calor amb una pujada xicoteta de temperatura, i ajuda a mantenir estable la de l’organisme.
d) Falsa. El tampó bicarbonat és sobretot el del plasma sanguini i el medi extracel·lular. Dins de les cèl·lules el pH l’amorteixen el sistema de fosfats i les proteïnes.
e) Vertadera. Encara que la quantitat és mínima, cadascun compleix funcions imprescindibles: el ferro és en l’hemoglobina i el iode en les hormones tiroidals. La seua manca provoca malalties de carència, com l’anèmia o el goll.
Resultata) Vertadera. b) Falsa (són oligoelements). c) Vertadera. d) Falsa (dins de la cèl·lula, fosfats i proteïnes). e) Vertadera.
Els criteris oficials donen: a) Vertader, a causa de l’osmosi l’aigua començarà a moure’s des del medi hipotònic a l’hipertònic; b) Fals, el coure i el zinc es troben en quantitats molt xicotetes, i es classifiquen com a oligoelements; c) Vertader, perquè l’aigua absorbeix calor sense elevar massa la seua temperatura; d) Fals, el tampó intracel·lular per excel·lència és el tampó fosfat; e) Vertader
2.2 a)2 punts


Definiu què són els aminoàcids i indiqueu els grups funcionals que tenen tots ells en comú.
Plantejament Es defineix l’aminoàcid i es nomena el que comparteixen els vint que formen les proteïnes.
Un aminoàcid és la peça amb què la cèl·lula construeix les seues proteïnes, que n’usen vint de diferents.
Tots comparteixen el mateix esquelet: el carboni α és el centre de la molècula i du un hidrogen, el , el i, en la quarta posició, la cadena lateral R. R és la part que canvia, i d’ella depenen la mida, la polaritat i la càrrega de cada aminoàcid (en la prolina, R es tanca en anell sobre el propi grup amino).
ResultatSón les unitats de les proteïnes: tots duen, entorn del carboni α, un , un i un hidrogen, i només canvia la cadena lateral R.
Els criteris oficials donen: Els aminoàcids són els monòmers que constitueixen les proteïnes. Tots ells tenen un grup amino () i un grup carboxil (), tots dos units al mateix carboni, al qual s’uneix també una cadena lateral (-R)
2.2 b)1 punt


Què significa que els aminoàcids són substàncies amfòteres?
Plantejament S’explica què fa cada grup funcional amb els protons segons el pH del medi.
Una substància amfòtera pot actuar com a àcid o com a base. En un aminoàcid en dissolució, el grup carboxil pot cedir un protó () i el grup amino pot acceptar-lo ().
En medi àcid predomina la forma amb el grup amino protonat i l’aminoàcid actua com a base; en medi bàsic, el carboxil perd el seu protó i actua com a àcid. En un pH intermedi, el punt isoelèctric, queda com a ió doble (zwitterió) amb les dues càrregues i neutre en conjunt. Aquesta capacitat fa que les proteïnes ajuden a amortir els canvis de pH.
ResultatPoden cedir o captar protons segons el pH, perquè tenen un grup àcid () i un altre de bàsic ().
Els criteris oficials donen: El caràcter amfòter dels aminoàcids significa que es poden comportar com a àcids o com a bases quan estan en una dissolució aquosa, depenent del pH de la dissolució.
2.2 c)2 punts


Expliqueu l’enllaç peptídic.
Plantejament Es diu quins grups hi intervenen, com es forma, què es desprén i quina propietat té l’enllaç.
En la condensació, el grup d’un aminoàcid i el d’un altre s’ajunten i expulsen una molècula d’aigua; el que els uneix és el grup , una amida, i aquesta unió covalent és l’enllaç peptídic.
Si es repeteix, queda un polímer amb el grup amino lliure en un extrem (N-terminal) i el carboxil lliure en l’altre (C-terminal). Una cadena de pocs aminoàcids forma un pèptid, i una de llarga, un polipèptid o una proteïna.
El parell d’electrons lliure del nitrogen es reparteix amb el carbonil (ressonància), així que l’enllaç C–N té caràcter parcial de doble enllaç: no gira, i els àtoms que l’envolten queden en un pla. La cadena només pot girar entorn dels carbonis α, i això limita les formes que adopta.
ResultatEnllaç covalent entre el carboxil d’un aminoàcid i l’amino del següent, amb pèrdua d’una molècula d’aigua; és pla i rígid.
Els criteris oficials donen: L’enllaç peptídic és l’enllaç que uneix entre si dos aminoàcids per a formar els pèptids i les proteïnes. És un enllaç covalent que es forma entre el grup carboxil d’un aminoàcid i el grup amino del següent. Durant el procés s’allibera una molècula d’aigua i té caràcter parcial de doble enllaç, la qual cosa fa que siga rígid.
Algun apartat no t’ha sortit?
BiomolèculesBioelements, aigua i salsGlúcids i lípidsProteïnes i enzimsÀcids nucleicsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana