2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 1
10 puntsEls criteris oficials tenen un errorTorna al tema13 de 18
Després dels 18
Vols continuar amb el tema de biomolècules?
Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant1.1 Esmenteu i expliqueu tres de les funcions més importants dels lípids.
[3 punts]
1.2 En relació amb la molècula del colesterol, expliqueu-ne les característiques i la localització.
[2 punts]
1.3 a) El glucogen i la cel·lulosa són polisacàrids de glucosa; no obstant això, tenen funcions diferents.
Descriviu breument les funcions d’aquestes dues biomolècules.
[2 punts]
1.3 b) Quines diferències tenen a nivell estructural el glucogen i la cel·lulosa?
[2 punts]
1.3 c) Pot l’ésser humà alimentar-se de cel·lulosa? Per què?
[1 punt]
Solució d’EducaIA
1.13 punts


Esmenteu i expliqueu tres de les funcions més importants dels lípids.
Plantejament Es trien tres funcions diferents i de cadascuna es diu quin lípid la compleix i de quina manera.
Reserva d’energia: per gram, els greixos emmagatzemen més del doble d’energia que els glúcids i es guarden sense aigua, així que són la reserva més compacta. Els triglicèrids s’acumulen en els adipòcits dels animals i en llavors com les del gira-sol, i es degraden quan l’organisme necessita energia.
Estructura: els fosfolípids i els glucolípids formen la bicapa de totes les membranes (en les de les cèl·lules animals, amb colesterol intercalat). El seu cap polar queda cap a l’aigua i les cues hidrocarbonades cap endins, així que la bicapa separa dos medis aquosos.
Aïllament i protecció: el greix sota la pell conserva la calor del cos i amorteix els colps al voltant d’òrgans com el ronyó, i les ceres que cobreixen fulles, fruits o plomes impedeixen que s’amaren i que perden aigua.
ResultatReserva energètica (triglicèrids), estructural (fosfolípids i colesterol en les membranes) i aïllant o protectora (greix subcutani i ceres).
Els criteris oficials donen: Funció de reserva: els greixos s’emmagatzemen en les cèl·lules dels teixits adiposos dels animals o en els fruits i les llavors dels vegetals i serveixen com a font d’energia; Funció estructural: els lípids de naturalesa amfipàtica, com els fosfolípids o els glicolípids, són els components bàsics de les membranes cel·lulars; Funció protectora: les ceres tenen funció impermeable i els greixos del teixit adipós tenen funció d’aïllant tèrmic o funció amortidora dels colps
1.22 punts


En relació amb la molècula del colesterol, expliqueu-ne les característiques i la localització.
Plantejament Cal dir de quin tipus de lípid es tracta, com és la seua molècula i on es troba i què hi fa.
És un esteroide: no du àcids grassos, sinó un esquelet de quatre anells fusionats, tres hexagonals i un pentagonal, amb una cua hidrocarbonada. Un únic grup hidroxil, , li dona un extrem polar, i la resta és apolar.
Està intercalat entre els fosfolípids de les membranes de les cèl·lules animals, sobretot de la plasmàtica, i en modula la fluïdesa: la limita quan fa calor i evita que les cadenes s’empaqueten del tot quan fa fred. També circula per la sang, dins de lipoproteïnes (LDL i HDL). En les plantes el seu paper el fan sobretot altres esterols, els fitoesterols, i la majoria dels bacteris no tenen esterols.
És la matèria primera amb què l’organisme fabrica sals biliars, hormones esteroidees i vitamina D. Si n’hi ha massa en la sang, pot dipositar-se en la paret de les artèries i afavorir l’arteriosclerosi.
ResultatEsteroide de quatre anells fusionats amb un grup . Es troba en la membrana plasmàtica i en les internes de la cèl·lula animal; en modula la fluïdesa, i viatja per la sang en lipoproteïnes; en excés es diposita en les artèries.
Els criteris oficials donen: El colesterol és un esteroide, derivat de l’esterà, és una molècula prou gran, formada per cinc anells i diferents substituents. És a les membranes cel·lulars i regula la seua fluïdesa.
1.3 a)2 punts


El glucogen i la cel·lulosa són polisacàrids de glucosa; no obstant això, tenen funcions diferents.
Descriviu breument les funcions d’aquestes dues biomolècules.
Plantejament S’assigna a cada polisacàrid el seu paper i el tipus de cèl·lula en què es dona.
El glucogen és la reserva de glucosa dels animals i dels fongs. Abunda en el fetge i en els músculs, i es degrada a glucosa quan el cos demana energia de pressa: el del fetge manté la glucèmia, el del múscul abasteix la fibra muscular mateixa.
La cel·lulosa compleix una funció estructural: les seues fibres són l’armadura de la paret que envolta la cèl·lula vegetal (juntament amb hemicel·luloses, pectines i, en la paret secundària, lignina) i aguanten la pressió de turgència.
ResultatGlucogen: reserva d’energia en cèl·lules animals. Cel·lulosa: suport estructural en la paret de les cèl·lules vegetals.
Els criteris oficials donen: El glucogen es troba a les cèl·lules animals i la seua funció és la reserva energètica. La cel·lulosa es troba a les cèl·lules vegetals i la seua funció és estructural.
1.3 b)2 punts


Quines diferències tenen a nivell estructural el glucogen i la cel·lulosa?
Plantejament Totes dues són cadenes de glucosa; el que canvia és el tipus d’enllaç entre unitats i, per això, la forma de la molècula.
En el glucogen les glucoses s’uneixen per enllaços α(1→4), que corben la cadena en hèlix, i cada poques unitats hi ha una ramificació mitjançant un enllaç α(1→6). El resultat és una molècula molt ramificada i compacta, amb molts extrems des dels quals afegir o llevar glucosa.
En la cel·lulosa les glucoses s’uneixen per enllaços β(1→4), amb cada glucosa girada respecte de l’anterior, de manera que la cadena queda recta i sense ramificar. Moltes cadenes paral·leles es mantenen unides de costat mitjançant ponts d’hidrogen, i així constitueixen microfibril·les molt resistents.
ResultatGlucogen: enllaços α(1→4) i ramificacions α(1→6), molècula compacta. Cel·lulosa: enllaços β(1→4), cadenes rectes sense ramificar, agrupades en fibres.
Els criteris oficials donen: El glucogen és un homopolisacàrid de glucosa ramificat amb enllaços alfa (1-4) i alfa (1-6). No obstant això, la cel·lulosa, encara que és també un homopolisacàrid de glucosa, és lineal i els seus enllaços són beta (1-4).
1.3 c)1 punt


Pot l’ésser humà alimentar-se de cel·lulosa? Per què?
Plantejament Es respon que no i s’explica la causa en l’aparell digestiu.
No. Per a aprofitar la glucosa de la cel·lulosa caldria trencar-ne els enllaços β(1→4), i això ho fa l’enzim cel·lulasa, que el nostre aparell digestiu no fabrica; les nostres amilases només trenquen enllaços α.
La cel·lulosa travessa l’intestí quasi sense canvis com a fibra, que no ens alimenta però afavoreix el trànsit intestinal. Els remugants i els tèrmits sí que l’aprofiten, perquè alberguen microorganismes amb cel·lulasa.
ResultatNo, perquè no fabriquem cel·lulasa, l’enzim capaç de trencar l’enllaç β(1→4) entre glucoses veïnes de la cel·lulosa; la cel·lulosa passa com a fibra.
Els criteris oficials donen: L’ésser humà no pot obtenir energia a partir de la cel·lulosa, ja que no té cap enzim capaç d’hidrolitzar els enllaços beta (1-4).
Algun apartat no t’ha sortit?
BiomolèculesBioelements, aigua i salsGlúcids i lípidsProteïnes i enzimsÀcids nucleicsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana