2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 1
10 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema17 de 18
Després dels 18
Vols continuar amb el tema de biomolècules?
Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant1.1 Definiu estructura terciària d’una proteïna i indiqueu els tipus d’enllaços que mantenen la dita estructura. Què s’entén per desnaturalització de les proteïnes? Indiqueu dos factors que poden desencadenar-la.
[4 punts]
1.2 Associeu les següents característiques a les molècules de glucogen, cel·lulosa, midó, quitina i àcid hialurònic (alguna característica pot donar-se en diverses molècules).
1. Formades per unitats de glucosa 2. Formada per N-acetil-glucosamina 3. Cadenes llargues amb enllaços β (1→4) sense ramificacions 4. Funció de reserva energètica en plantes 5. Funció estructural. Component de paret cel·lular en plantes 6. Formada per dos tipus de molècules: cadenes lineals i cadenes ramificades 7. Formada per un sol tipus de molècula: cadena lineal amb enllaços α (1→4) i amb ramificacions α (1→6) 8. Funció de reserva energètica en animals 9. Heteropolisacàrid 10. Component de l’exoesquelet d’artròpodes 11. Es troba en els teixits connectius i en el líquid sinovial 12. Posseeix càrrega negativa
[3 punts]
1.3 Definiu què és un enzim fent referència a la seua naturalesa química i la seua funció. Què és un cofactor? Tipus de cofactors. Relacioneu centre actiu i especificitat de les reaccions enzimàtiques.
[3 punts]
Solució d’EducaIA
1.14 punts


Definiu estructura terciària d’una proteïna i indiqueu els tipus d’enllaços que mantenen la dita estructura. Què s’entén per desnaturalització de les proteïnes? Indiqueu dos factors que poden desencadenar-la.
Plantejament Cal definir aquest nivell d’organització, anomenar les unions que el sostenen i explicar què li passa a la proteïna quan perd la forma.
L’estructura terciària és el plegament en l’espai d’una cadena polipeptídica sencera: els aminoàcids que en la seqüència estan lluny queden pròxims i les seues cadenes laterals (R) s’atrauen o s’uneixen, i la cadena adopta una forma globular o fibrosa característica.
Aquesta forma se sosté sobretot amb unions dèbils entre les cadenes laterals: ponts d’hidrogen, atraccions entre grups amb càrrega oposada, forces de van der Waals i l’agrupament de les cadenes apolars cap a l’interior (efecte hidrofòbic). S’hi afegeix una unió covalent, el pont disulfur S–S entre dues cisteïnes.
Desnaturalitzar és desfer aquest plegament sense trencar els enllaços peptídics: la seqüència d’aminoàcids continua intacta, però la proteïna perd la forma nativa i, amb ella, l’activitat biològica.
La causen els agents que trenquen les unions dèbils: una temperatura alta (agita els àtoms i desordena la cadena) o un pH extrem (canvia les càrregues dels grups R); també les sals concentrades o els dissolvents orgànics.
ResultatL’estructura terciària és la forma tridimensional de tota la cadena, sostinguda per unions dèbils entre cadenes laterals i per ponts disulfur; la desnaturalització és la pèrdua d’aquesta forma i de la funció, provocada, per exemple, per la calor o per un pH extrem.
Els criteris oficials donen: És la distribució tridimensional de tots els àtoms d’una cadena polipeptídica; enllaços d’hidrogen, interaccions hidrofòbiques, forces de van der Waals, interaccions iòniques i ponts disulfur; pèrdua de la seua estructura tridimensional que comporta la pèrdua de la funció
1.23 punts


Associeu les següents característiques a les molècules de glucogen, cel·lulosa, midó, quitina i àcid hialurònic (alguna característica pot donar-se en diverses molècules).
1. Formades per unitats de glucosa 2. Formada per N-acetil-glucosamina 3. Cadenes llargues amb enllaços β (1→4) sense ramificacions 4. Funció de reserva energètica en plantes 5. Funció estructural. Component de paret cel·lular en plantes 6. Formada per dos tipus de molècules: cadenes lineals i cadenes ramificades 7. Formada per un sol tipus de molècula: cadena lineal amb enllaços α (1→4) i amb ramificacions α (1→6) 8. Funció de reserva energètica en animals 9. Heteropolisacàrid 10. Component de l’exoesquelet d’artròpodes 11. Es troba en els teixits connectius i en el líquid sinovial 12. Posseeix càrrega negativa
Plantejament Es recorda de què està fet cada polisacàrid, com s’enllacen les seues unitats i per a què serveix, i es reparteixen les dotze característiques.
Glucogen: és un polímer de glucosa (1) d’una sola classe de cadena, amb enllaços α(1→4) i ramificacions α(1→6) (7), i és la reserva d’energia dels animals (8).
Midó: també és de glucosa (1) i és la reserva energètica de les plantes (4); barreja dues molècules, l’amilosa (lineal) i l’amilopectina (ramificada) (6).
Cel·lulosa: glucosa (1) unida per enllaços β(1→4) en cadenes llargues sense ramificar (3), que forma part de la paret cel·lular de les plantes (5).
Quitina: la seua unitat és la N-acetilglucosamina (2), unida per enllaços β(1→4) en cadenes sense ramificar (3), i forma l’exoesquelet dels artròpodes (10).
Àcid hialurònic: és un heteropolisacàrid (9) format per dos monosacàrids que s’alternen, un d’ells amb grup carboxil, per la qual cosa porta càrrega negativa (12); abunda en els teixits connectius i en el líquid sinovial (11). La característica 2 descriu un polímer fet només de N-acetilglucosamina, que és la quitina; l’àcid hialurònic l’alterna amb àcid glucurònic, per això no se li assigna.
ResultatGlucogen: 1, 7, 8. Cel·lulosa: 1, 3, 5. Midó: 1, 4, 6. Quitina: 2, 3, 10. Àcid hialurònic: 9, 11, 12.
Els criteris oficials donen: Glucogen: 1, 7, 8; Cel·lulosa: 1, 3, 5; Midó: 1, 4, 6; Quitina: 2, 3, 10; Àcid hialurònic: 9, 11, 12
1.33 punts


Definiu què és un enzim fent referència a la seua naturalesa química i la seua funció. Què és un cofactor? Tipus de cofactors. Relacioneu centre actiu i especificitat de les reaccions enzimàtiques.
Plantejament Es responen les tres preguntes per ordre: què és un enzim, què és un cofactor i com es relacionen el centre actiu i l’especificitat.
Un enzim és un biocatalitzador: accelera una reacció bioquímica en reduir-ne l’energia d’activació, sense consumir-se ni canviar-ne l’equilibri. Per la seua naturalesa química quasi tots són proteïnes globulars (l’excepció són uns pocs ARN catalítics, els ribozims).
Un cofactor és el component no proteic del qual alguns enzims depenen per a funcionar; la part proteica sola (apoenzim) és inactiva i, unida al cofactor, forma l’holoenzim actiu.
Els cofactors són de dos tipus: ions inorgànics (per exemple, Mg²⁺, Zn²⁺ o Fe²⁺) i molècules orgàniques, anomenades coenzims, com el NAD⁺, el FAD o el coenzim A, molts derivats de vitamines.
El centre actiu és la xicoteta regió de l’enzim, un buit format pel plegament, on s’uneix el substrat i es produeix la transformació. La seua forma i la naturalesa química dels seus aminoàcids encaixen amb les del substrat, i per això cada enzim només actua sobre un substrat o sobre uns quants de semblants: de la complementarietat del centre actiu procedeix l’especificitat.
ResultatL’enzim és un catalitzador biològic, quasi sempre proteic; el cofactor és el component no proteic necessari per a alguns (ions o coenzims); el centre actiu, per la seua forma i química complementàries del substrat, explica l’especificitat.
Els criteris oficials donen: Els enzims són catalitzadors capaços d’augmentar la velocitat de les reaccions biològiques. Són de naturalesa proteica; compost de naturalesa no proteica perquè l’enzim puga realitzar la seua funció. És el cofactor; ions inorgànics i molècules orgàniques complexes anomenats coenzims
Algun apartat no t’ha sortit?
BiomolèculesBioelements, aigua i salsGlúcids i lípidsProteïnes i enzimsÀcids nucleicsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana