Procés de la figura i codons de terminació
a) 2 puntsb) 0,5 punts
Identifiqueu i expliqueu breument el procés que es mostra en la figura següent i indiqueu què representa cada lletra.
2026 · Ord. · 4.1Els 18 exercicis de genètica molecular de la PAU de Biologia de la Comunitat Valenciana de 2023 a 2026. Cadascun té la seva pàgina, amb l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb els criteris oficials de la Generalitat; quan els criteris oficials donen una altra resposta, et diem per què.
Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · ordinària2026 · extraordinària2025 · ordinària2025 · extraordinària2025 · extraordinària · DANA2024 · ordinària2024 · extraordinària2023 · ordinària2023 · extraordinària
Només els apartats de:
a) 2 puntsb) 0,5 punts
Identifiqueu i expliqueu breument el procés que es mostra en la figura següent i indiqueu què representa cada lletra.
2026 · Ord. · 4.1a) 1 puntb) 0,5 puntsc) 1 punt
Indiqueu els processos assenyalats amb les lletres A, B, C i D.
2026 · Extr. · 3.1a) 0,5 puntsb) 1 puntc) 1 punt
Anomeneu i dibuixeu dos exemples de mutació cromosòmica.
2026 · Extr. · 3.2a) 1,5 puntsb) 1 punt
Indiqueu el nivell de ploïdia que es representa en el cariotip següent. Hi ha algun tipus de mutació? On tindrà un major efecte una mutació, en una cèl·lula somàtica o en una de germinal?…
2025 · Ord. · 2.1a) 1,5 puntsb) 1 punt
Relacioneu cada estructura/orgànul amb la funció corresponent.
2025 · Ord. · 3.1a) 1,5 puntsb) 1 punt
Indiqueu si són vertaderes o falses aquestes afirmacions i justifiqueu les respostes. a.1. L’empalmament (splicing) alternatiu és el procés que permet a la cèl·lula obtenir diferents proteïnes a…
2025 · Ord. · 3.2a) 1 puntb) 0,5 puntsc) 1 punt
Fins al treball d’Erwin Chargaff, es creia que l’ADN estava compost per quantitats iguals de les quatre bases nitrogenades. No obstant això, Chargaff va estudiar amb detall la composició de bases de…
2025 · Extr. · 1a) 0,5 puntsb) 1 puntc) 1 punt
Mentre que per al SARS-Cov2 es va desenvolupar una vacuna en menys de dos anys, en quatre dècades d’exposició al virus d’immunodeficiència humana (VIH) no s’ha pogut desenvolupar una vacuna. Les…
2025 · Extr. · 4.2a) 0,5 puntsb) 1 puntc) 0,5 puntsd) 0,5 punts
La malaltia de cèl·lules falciformes és una alteració hereditària que afecta l’hemoglobina i produeix anèmia. Concretament, es produeix una mutació en la cadena β de l’hemoglobina que afavoreix la…
2025 · Extr. · DANA · 1a) 1,5 puntsb) 1 punt
Quin tipus de cèl·lula es representa en la imatge? Identifiqueu el nom dels components del nombre 1 al 5.
2025 · Extr. · DANA · 4.15.1 a) 1 punt5.1 b) 2 punts5.1 c) 2 punts5.2 a) 1 punt5.2 b) 1 punt5.2 c) 1 punt5.2 d) 2 punts
Definiu mutació gènica.
2024 · Ord. · 56.1 a) 3 punts6.1 b) 2 punts6.2 5 punts
Indiqueu a què corresponen les molècules 1, 2 i 3 i els processos A, B i C que s’observen en la imatge.
2024 · Ord. · 65.1 4 punts5.2 a) 2 punts5.2 b) 2 punts5.2 c) 2 punts
Expliqueu breument quatre característiques del codi genètic.
2024 · Extr. · 56.1 a) 3 punts6.1 b) 2 punts6.2 a) 1 punt6.2 b) 3 punts6.2 c) 1 punt
Expliqueu les diferències entre els processos de mitosi i meiosi.
2024 · Extr. · 65.1 a) 2 punts5.1 b) 1 punt5.1 c) 2 punts5.2 5 punts
Indiqueu les funcions dels següents enzims que participen en la replicació del DNA: helicasa, topoisomerasa, ligasa, RNA primasa, DNA polimerasa.
6.1 a) 1 punt6.1 b) 1 punt6.1 c) 2 punts6.1 d) 1 punt6.2 a) 2,5 punts6.2 b) 1,5 punts6.2 c) 1 punt
Si suposem que el color d’ulls en humans està controlat per un gen amb dos al·lels: b, responsable d’ulls blaus, i B, que produeix ulls marrons i és dominant sobre b: Quin és el genotip d’un home…
2023 · Ord. · 65.1 a) 2 punts5.1 b) 4 punts5.2 4 punts
Un granger ha encreuat dues línies pures de gallines, unes de plomatge marró (M) i cresta senzilla (s) i altres de plomatge blanc (m) i cresta en roseta (S). Si els caràcters marró i cresta roseta…
2023 · Extr. · 56.1 4 punts6.2 3 punts6.3 a) 0,5 punts6.3 b) 0,5 punts6.3 c) 0,5 punts6.3 d) 1,5 punts
Observeu el següent esquema: a) Com s’anomenen cada una de les etapes numerades en l’esquema? b) Indiqueu dues diferències entre els RNA missatgers d’eucariotes i procariotes. c) Què és un intró? d)…
2023 · Extr. · 6Enunciats oficials: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats; reutilitzats segons la Llei 1/2022. Consultats el 13 de novembre de 2026.Solucions d’EducaIA, contrastades amb els criteris oficials de la Generalitat Valenciana
Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 9 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2023–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.
En 3 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)
Nomena els enzims amb la seua funció: helicasa (obri la doble hèlix), topoisomerasa (alleugereix la tensió), ARN primasa (sintetitza l’encebador), ADN polimerasa (allarga la cadena en sentit ) i ligasa (uneix els fragments).
La replicació és semiconservativa perquè cada molècula filla conserva una cadena original i sintetitza una de nova, i és bidireccional perquè s’obrin dues forquetes que avancen en sentits contraris des de cada origen. Una cadena (conductora) se sintetitza de manera contínua i l’altra (retardada) en fragments d’Okazaki.
Si demanen comparar l’ADN polimerasa amb l’ARN polimerasa, les dues sintetitzen en sentit copiant un motle, però l’ADN polimerasa necessita un encebador i l’ARN polimerasa no.
En 5 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)
La transcripció la fa l’ARN polimerasa, que copia l’ADN motle en ARN. En eucariotes hi ha tres polimerases (la II sintetitza l’ARNm) i en procariotes una; els procariotes transcriuen i tradueixen al citoplasma alhora.
En bacteris la transcripció té tres etapes: inici (l’ARN polimerasa reconeix el promotor amb l’ajuda del factor sigma i obri la doble hèlix), elongació (sintetitza l’ARN en sentit sobre la cadena motle) i terminació (una seqüència de terminació atura la síntesi i s’allibera l’ARN).
La maduració de l’ARNm eucariota afig la caputxa en 5' i la cua poli-A en 3' i elimina els introns (tall i empalmament o splicing); els exons són les parts que es conserven i codifiquen. En procariotes l’ARNm no madura.
Amb els tipus d’ARN, dona la funció de cada un: missatger (du la informació), ribosòmic (forma els ribosomes i és el més abundant) i de transferència (porta els aminoàcids). La inhibició generalitzada de les ARN polimerases seria tòxica perquè afectaria tots els gens de la persona.
Les cèl·lules d’un mateix organisme tenen els mateixos gens (una neurona i un adipòcit); allò que canvia és quins gens expressa cada tipus cel·lular, i per això són distintes.
En 5 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)
Mira primer quina cadena et donen. L’ARNm és complementari i antiparal·lel de la cadena motle, i té la mateixa seqüència que la cadena codificant amb U en lloc de T. Si et donen la codificant, canvia T per U; si et donen la motle, escriu-ne la complementària amb U. Indica sempre els extrems i i marca el codó d’inici AUG i el de parada (UAA, UAG, UGA).
Llig l’ARNm de tres en tres amb la taula del codi genètic per a obtindre els aminoàcids. El nombre màxim d’aminoàcids és el de triplets abans del codó de parada (els nucleòtids traduïts entre 3, menys 1 si l’últim triplet és el de parada), i en una regió traduïda compta només els exons.
Les característiques del codi: universal (amb excepcions), degenerat (diversos codons per aminoàcid), no ambigu, sense solapament i amb codons d’inici i de parada. Els codons sense sentit no codifiquen cap aminoàcid: aturen la traducció.
La traducció ocorre als ribosomes, lliures al citosol o units al reticle endoplasmàtic rugós, amb tres fases: iniciació, elongació i terminació. Al ribosoma, l’ARNt entra pel lloc A, la cadena creix des del P i l’ARNt ix per l’E; l’anticodó s’aparella amb el codó.
En 4 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)
Llig l’esquema com una cadena: ADN, ARN i proteïna. Cada fletxa és un procés: ADN a ADN replicació, ADN a ARN transcripció, ARN a proteïna traducció, ARN a ADN transcripció inversa.
Nomena cada element per allò que canvia entre files: promotor, exons i introns en l’ADN; ARN precursor amb caputxa i cua; ARNm madur; proteïna. Si és una figura de traducció, retola ribosoma, ARNm, ARNt i cadena polipeptídica.
En 5 de 9 exàmens (4 de 5 des del 2025)
Defineix la mutació com un canvi en el material genètic. Distingeix gènica (afecta un gen: substitucions, insercions o delecions), cromosòmica (canvia l’estructura: deleció, duplicació, inversió, translocació) i genòmica (canvia el nombre de cromosomes).
En les gèniques per substitució: silenciosa (l’aminoàcid no canvia), de sentit erroni (canvia l’aminoàcid) i sense sentit (apareix un codó de parada i la proteïna queda truncada). Si et demanen un exemple, escriu el codó abans i després. Les substitucions són transicions (púrica per púrica o pirimidínica per pirimidínica) o transversions; la inserció o la deleció de bases canvia el marc de lectura.
Valora l’efecte segons on ocorre: en una cèl·lula somàtica no s’hereta, en una germinal sí. En un cariotip compta els cromosomes per a donar la ploïdia i busca l’anomalia. Per a dibuixar una mutació cromosòmica, escriu una seqüència de lletres (ABCDE) i com queda després (per exemple, ABDE si hi ha deleció).
En 2 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)
Jutja cada afirmació amb la dada exacta: on ocorren la transcripció i la traducció, quina polimerasa sintetitza cada ARN, si el codi és degenerat, o si la PCR amplifica de manera específica.
Justifica amb una raó, encara que siga vertadera, i si és falsa corregeix la dada (per exemple, els fragments que s’uneixen són d’ADN i no d’ARN).
Per a la mutació silenciosa i la no silenciosa de juny de 2024, els criteris diuen «S’acceptarà com a mutació silenciosa qualsevol triplet de nucleòtids en el qual s’indique que no canvia l’aminoàcid»: escriu el codó abans i després i l’aminoàcid que n’ix.
En la mutació de l’hemoglobina de 2025 (DANA), els criteris diuen «L’estudiant ha d’explicar dos dels tipus de mutació gènica»: són dos tipus, cada un amb la seua explicació.
Si demanen quatre característiques del codi genètic (juliol de 2024), els criteris diuen «Els alumnes han d’esmentar i explicar quatre de les següents»: quatre, i ben explicades.
En la pregunta del polipèptid de juliol de 2024, els criteris donen «El polipèptid tindrà 182 aminoàcids (549/3=183 triplets menys el triplet de parada que no codifica cap aminoàcid)»: el triplet de parada no compta com a aminoàcid.
En 2023 i 2024 només es corregixen quatre preguntes completes, amb totes les seues qüestions: «només se n’avaluaran les quatre primeres». Si respons a més, compten les quatre primeres, tret que alguna estiga clarament ratllada.
Des de 2025, en les preguntes 2 a 4 es tria un apartat de dos: «només seran avaluades les qüestions del primer apartat que apareguen», llevat que l’altre estiga clarament ratllat.
Entre 2023 i 2026, 18 exercicis en 9 dels 9 exàmens que tenim resolts (la convocatòria ordinària i l’extraordinària, amb la DANA del 2025). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024 i 2023.
No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb els criteris oficials de la Generalitat. Quan els criteris oficials donen una altra resposta, ho diem al costat de la solució, a la pàgina de cada exercici.
Compara la teva resposta amb la nostra apartat per apartat. Els criteris oficials donen la resposta esperada de cada apartat i els seus punts; si la nostra no coincideix del tot, la nota de la pàgina de l’exercici explica la diferència.
Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials dels exercicis d’aquesta pàgina, amb espai per respondre, i les seves solucions a part, que porta de la pàgina de cada exercici. Cada exercici enllaça també, a la seva pàgina, el PDF oficial de l’examen i el dels criteris de correcció.
PAU 2027 · Comunitat Valenciana
Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer aquest i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.
Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.
BiomolèculesLa cèl·lulaMetabolismeGenètica mendelianaBiotecnologiaMicrobiologiaImmunologiaTècniques d’observació