Genètica molecular: exercicis de la PAU de Biologia de la Comunitat Valenciana resolts

Els 18 exercicis de genètica molecular de la PAU de Biologia de la Comunitat Valenciana de 2023 a 2026. Cadascun té la seva pàgina, amb l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb els criteris oficials de la Generalitat; quan els criteris oficials donen una altra resposta, et diem per què.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · ordinària2026 · extraordinària2025 · ordinària2025 · extraordinària2025 · extraordinària · DANA2024 · ordinària2024 · extraordinària2023 · ordinària2023 · extraordinària

Els exercicis, del més recent al més antic

Pregunta 2.1 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2,5 punts

Esquema

Cariotip, mutació i procés marcat amb A

a) 1,5 puntsb) 1 punt

Indiqueu el nivell de ploïdia que es representa en el cariotip següent. Hi ha algun tipus de mutació? On tindrà un major efecte una mutació, en una cèl·lula somàtica o en una de germinal?…

Pregunta 3.2 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2,5 punts

Esquema

Vertader o fals i estructura de la figura

a) 1,5 puntsb) 1 punt

Indiqueu si són vertaderes o falses aquestes afirmacions i justifiqueu les respostes. a.1. L’empalmament (splicing) alternatiu és el procés que permet a la cèl·lula obtenir diferents proteïnes a…

Pregunta 1 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2,5 punts

Taula

Regla de Chargaff, fusió de l’ADN i enzims

a) 1 puntb) 0,5 puntsc) 1 punt

Fins al treball d’Erwin Chargaff, es creia que l’ADN estava compost per quantitats iguals de les quatre bases nitrogenades. No obstant això, Chargaff va estudiar amb detall la composició de bases de…

Pregunta 4.2 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2,5 punts

Només text

VIH: vacuna, mutacions i cicle vital

a) 0,5 puntsb) 1 puntc) 1 punt

Mentre que per al SARS-Cov2 es va desenvolupar una vacuna en menys de dos anys, en quatre dècades d’exposició al virus d’immunodeficiència humana (VIH) no s’ha pogut desenvolupar una vacuna. Les…

Pregunta 1 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen de la DANA · 2,5 punts

Esquema

Hemoglobina mutada i estructura proteica

a) 0,5 puntsb) 1 puntc) 0,5 puntsd) 0,5 punts

La malaltia de cèl·lules falciformes és una alteració hereditària que afecta l’hemoglobina i produeix anèmia. Concretament, es produeix una mutació en la cadena β de l’hemoglobina que afavoreix la…

Pregunta 4.1 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen de la DANA · 2,5 punts

Esquema

Cèl·lula de la imatge i tipus d’ARN

a) 1,5 puntsb) 1 punt

Quin tipus de cèl·lula es representa en la imatge? Identifiqueu el nom dels components del nombre 1 al 5.

Pregunta 6 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

Esquema

Esquema d’un gen i afirmacions sobre ARN

6.1 a) 3 punts6.1 b) 2 punts6.2 5 punts

Indiqueu a què corresponen les molècules 1, 2 i 3 i els processos A, B i C que s’observen en la imatge.

Pregunta 5 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

Replicació, maduració de l’mRNA i cicle cel·lular

5.1 a) 2 punts5.1 b) 1 punt5.1 c) 2 punts5.2 5 punts

Indiqueu les funcions dels següents enzims que participen en la replicació del DNA: helicasa, topoisomerasa, ligasa, RNA primasa, DNA polimerasa.

Pregunta 6 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

Només text

Genètica del color d’ulls i traducció

6.1 a) 1 punt6.1 b) 1 punt6.1 c) 2 punts6.1 d) 1 punt6.2 a) 2,5 punts6.2 b) 1,5 punts6.2 c) 1 punt

Si suposem que el color d’ulls en humans està controlat per un gen amb dos al·lels: b, responsable d’ulls blaus, i B, que produeix ulls marrons i és dominant sobre b: Quin és el genotip d’un home…

Pregunta 5 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 10 punts

Només text

Creuament de gallines i replicació del DNA

5.1 a) 2 punts5.1 b) 4 punts5.2 4 punts

Un granger ha encreuat dues línies pures de gallines, unes de plomatge marró (M) i cresta senzilla (s) i altres de plomatge blanc (m) i cresta en roseta (S). Si els caràcters marró i cresta roseta…

Pregunta 6 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 10 punts

Esquema

Esquema genètic, herència i meiosi

6.1 4 punts6.2 3 punts6.3 a) 0,5 punts6.3 b) 0,5 punts6.3 c) 0,5 punts6.3 d) 1,5 punts

Observeu el següent esquema: a) Com s’anomenen cada una de les etapes numerades en l’esquema? b) Indiqueu dues diferències entre els RNA missatgers d’eucariotes i procariotes. c) Què és un intró? d)…

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 9 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2023–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.

En 3 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)

  1. Nomena els enzims amb la seua funció: helicasa (obri la doble hèlix), topoisomerasa (alleugereix la tensió), ARN primasa (sintetitza l’encebador), ADN polimerasa (allarga la cadena en sentit 5′→3′5'\to3') i ligasa (uneix els fragments).

  2. La replicació és semiconservativa perquè cada molècula filla conserva una cadena original i sintetitza una de nova, i és bidireccional perquè s’obrin dues forquetes que avancen en sentits contraris des de cada origen. Una cadena (conductora) se sintetitza de manera contínua i l’altra (retardada) en fragments d’Okazaki.

  3. Si demanen comparar l’ADN polimerasa amb l’ARN polimerasa, les dues sintetitzen en sentit 5′→3′5'\to3' copiant un motle, però l’ADN polimerasa necessita un encebador i l’ARN polimerasa no.

En 5 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)

  1. La transcripció la fa l’ARN polimerasa, que copia l’ADN motle en ARN. En eucariotes hi ha tres polimerases (la II sintetitza l’ARNm) i en procariotes una; els procariotes transcriuen i tradueixen al citoplasma alhora.

  2. En bacteris la transcripció té tres etapes: inici (l’ARN polimerasa reconeix el promotor amb l’ajuda del factor sigma i obri la doble hèlix), elongació (sintetitza l’ARN en sentit 5′→3′5'\to3' sobre la cadena motle) i terminació (una seqüència de terminació atura la síntesi i s’allibera l’ARN).

  3. La maduració de l’ARNm eucariota afig la caputxa en 5' i la cua poli-A en 3' i elimina els introns (tall i empalmament o splicing); els exons són les parts que es conserven i codifiquen. En procariotes l’ARNm no madura.

  4. Amb els tipus d’ARN, dona la funció de cada un: missatger (du la informació), ribosòmic (forma els ribosomes i és el més abundant) i de transferència (porta els aminoàcids). La inhibició generalitzada de les ARN polimerases seria tòxica perquè afectaria tots els gens de la persona.

  5. Les cèl·lules d’un mateix organisme tenen els mateixos gens (una neurona i un adipòcit); allò que canvia és quins gens expressa cada tipus cel·lular, i per això són distintes.

En 5 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)

  1. Mira primer quina cadena et donen. L’ARNm és complementari i antiparal·lel de la cadena motle, i té la mateixa seqüència que la cadena codificant amb U en lloc de T. Si et donen la codificant, canvia T per U; si et donen la motle, escriu-ne la complementària amb U. Indica sempre els extrems 5′5' i 3′3' i marca el codó d’inici AUG i el de parada (UAA, UAG, UGA).

  2. Llig l’ARNm de tres en tres amb la taula del codi genètic per a obtindre els aminoàcids. El nombre màxim d’aminoàcids és el de triplets abans del codó de parada (els nucleòtids traduïts entre 3, menys 1 si l’últim triplet és el de parada), i en una regió traduïda compta només els exons.

  3. Les característiques del codi: universal (amb excepcions), degenerat (diversos codons per aminoàcid), no ambigu, sense solapament i amb codons d’inici i de parada. Els codons sense sentit no codifiquen cap aminoàcid: aturen la traducció.

  4. La traducció ocorre als ribosomes, lliures al citosol o units al reticle endoplasmàtic rugós, amb tres fases: iniciació, elongació i terminació. Al ribosoma, l’ARNt entra pel lloc A, la cadena creix des del P i l’ARNt ix per l’E; l’anticodó s’aparella amb el codó.

En 4 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)

  1. Llig l’esquema com una cadena: ADN, ARN i proteïna. Cada fletxa és un procés: ADN a ADN replicació, ADN a ARN transcripció, ARN a proteïna traducció, ARN a ADN transcripció inversa.

  2. Nomena cada element per allò que canvia entre files: promotor, exons i introns en l’ADN; ARN precursor amb caputxa i cua; ARNm madur; proteïna. Si és una figura de traducció, retola ribosoma, ARNm, ARNt i cadena polipeptídica.

En 5 de 9 exàmens (4 de 5 des del 2025)

  1. Defineix la mutació com un canvi en el material genètic. Distingeix gènica (afecta un gen: substitucions, insercions o delecions), cromosòmica (canvia l’estructura: deleció, duplicació, inversió, translocació) i genòmica (canvia el nombre de cromosomes).

  2. En les gèniques per substitució: silenciosa (l’aminoàcid no canvia), de sentit erroni (canvia l’aminoàcid) i sense sentit (apareix un codó de parada i la proteïna queda truncada). Si et demanen un exemple, escriu el codó abans i després. Les substitucions són transicions (púrica per púrica o pirimidínica per pirimidínica) o transversions; la inserció o la deleció de bases canvia el marc de lectura.

  3. Valora l’efecte segons on ocorre: en una cèl·lula somàtica no s’hereta, en una germinal sí. En un cariotip compta els cromosomes per a donar la ploïdia i busca l’anomalia. Per a dibuixar una mutació cromosòmica, escriu una seqüència de lletres (ABCDE) i com queda després (per exemple, ABDE si hi ha deleció).

En 2 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)

  1. Jutja cada afirmació amb la dada exacta: on ocorren la transcripció i la traducció, quina polimerasa sintetitza cada ARN, si el codi és degenerat, o si la PCR amplifica de manera específica.

  2. Justifica amb una raó, encara que siga vertadera, i si és falsa corregeix la dada (per exemple, els fragments que s’uneixen són d’ADN i no d’ARN).

Errors típics que penalitzen els criteris de correcció

Preguntes freqüents

Quants exercicis de genètica molecular han sortit a la PAU de Biologia de la Comunitat Valenciana?

Entre 2023 i 2026, 18 exercicis en 9 dels 9 exàmens que tenim resolts (la convocatòria ordinària i l’extraordinària, amb la DANA del 2025). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024 i 2023.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb els criteris oficials de la Generalitat. Quan els criteris oficials donen una altra resposta, ho diem al costat de la solució, a la pàgina de cada exercici.

Què faig si la meva resposta no coincideix amb els criteris oficials?

Compara la teva resposta amb la nostra apartat per apartat. Els criteris oficials donen la resposta esperada de cada apartat i els seus punts; si la nostra no coincideix del tot, la nota de la pàgina de l’exercici explica la diferència.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials dels exercicis d’aquesta pàgina, amb espai per respondre, i les seves solucions a part, que porta de la pàgina de cada exercici. Cada exercici enllaça també, a la seva pàgina, el PDF oficial de l’examen i el dels criteris de correcció.

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer aquest i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica molecular· aquest tema9 de 9 exàmens
  2. Biomolècules9 de 9 exàmens
  3. La cèl·lula9 de 9 exàmens
  4. Metabolisme9 de 9 exàmens
  5. Microbiologia9 de 9 exàmens
  6. Immunologia9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Els altres temes de Biologia

BiomolèculesLa cèl·lulaMetabolismeGenètica mendelianaBiotecnologiaMicrobiologiaImmunologiaTècniques d’observació