Mitosi, meiosi i rifampicina com a antibiòtic

Pregunta 6 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 10 punts

La cèl·lulaMitosi i meiosiExpressió gènicaCoincideix amb els criteris oficials

També a Genètica molecular

2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 6

10 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema18 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema de la cèl·lula?

Aquests 24 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

6.1 a) Expliqueu les diferències entre els processos de mitosi i meiosi.

[3 punts]

6.1 b) Esmenteu i dibuixeu esquemàticament les fases de la meiosi II.

[2 punts]

6.2 a) La rifampicina és una molècula que s’utilitza com a antibiòtic perquè és capaç d’inhibir l’ARN polimerasa de procariotes, però no té cap efecte sobre l’ARN polimerasa d’eucariotes.

En quin procés de l’expressió gènica està implicada l’ARN polimerasa?

[1 punt]

6.2 b) Esmenteu les etapes d’aquest procés i expliqueu les característiques principals de cadascuna en bacteris.

[3 punts]

6.2 c) Quines conseqüències podria tenir la utilització com a antibiòtic d’una molècula que produïsca la inhibició de les ARN polimerases de manera generalitzada?

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

6.1 a) 3 punts6.1 b) 2 punts6.2 a) 1 punt6.2 b) 3 punts6.2 c) 1 punt

6.1 a)3 punts

Apartat 6.1 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 6.1 a) a l’enunciat oficial, en valencià

Expliqueu les diferències entre els processos de mitosi i meiosi.

Plantejament Es comparen els dos processos en el que fan, quantes vegades es divideix la cèl·lula, què en resulta i quin efecte tenen sobre la variabilitat.

  1. Funció: la mitosi serveix per a créixer, reparar teixits i reproduir-se asexualment; la meiosi forma gàmetes o espores, en les cèl·lules que els originen.

  2. Divisions i resultat: en la mitosi hi ha una sola divisió i en ixen dues cèl·lules filles amb la mateixa dotació que la mare, siga diploide o haploide (2n → 2n, o n → n, com en els fongs o en el gametòfit d’una planta); la meiosi només ocorre en cèl·lules diploides: hi ha dues divisions seguides amb una sola duplicació de l’ADN, i en ixen quatre cèl·lules haploides (2n → n).

  3. Comportament dels cromosomes: en la mitosi cada cromosoma es col·loca per separat en l’equador i se separen les cromàtides. En la meiosi I cada cromosoma es col·loca junt al seu homòleg, es creuen i intercanvien trams (entrecreuament) i després se separen els dos membres de cada parella; les cromàtides germanes només se separen en la meiosi II.

  4. Variabilitat: la mitosi dona cèl·lules genèticament idèntiques; la meiosi dona cèl·lules diferents entre si, per l’entrecreuament i per la distribució a l’atzar dels cromosomes materns i paterns.

ResultatMitosi: en cèl·lules diploides o haploides, una divisió, dues cèl·lules idèntiques a la mare, sense recombinació. Meiosi: només en cèl·lules diploides, dues divisions, quatre cèl·lules n diferents, amb entrecreuament i variabilitat.

Els criteris oficials donen: En el procés de mitosi hi ha cèl·lules haploides i diploides. El nucli es divideix una vegada, produeix dues cèl·lules idèntiques entre si i no genera recombinació gènica. En la meiosi, les cèl·lules són diploides. El nucli es divideix dues vegades, en la profase I es produeixen entrecreuaments entre cromosomes homòlegs i es produeixen quatre cèl·lules diferents entre si.

6.1 b)2 punts

Apartat 6.1 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 6.1 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Esmenteu i dibuixeu esquemàticament les fases de la meiosi II.

Plantejament Es nomenen les quatre fases i es descriu el dibuix de cadascuna. Es dibuixa una de les dues cèl·lules que ixen de la meiosi I; l’altra fa el mateix, així que al final hi ha quatre cèl·lules n.

  1. Dibuix, comú a les quatre fases: cada fase en un requadre, d’esquerra a dreta, amb una de les cèl·lules que ixen de la meiosi I. Conté dos cromosomes diferents, un llarg i un curt, de colors distints; de cadascun es veuen les dues cromàtides, que comparteixen centròmer, i un tram de l’altre color en una d’elles recorda l’entrecreuament.

  2. Profase II: l’embolcall nuclear, si s’havia format, desapareix; els cromosomes es condensen una altra vegada i es forma el fus des dels pols. Dibuix: els dos cromosomes condensats, sense embolcall, i el fus formant-se.

  3. Metafase II: els cromosomes s’alineen en el pla de l’equador, amb les fibres de cada pol unides al centròmer. Dibuix: els dos cromosomes en fila al centre, amb fibres dels dos pols.

  4. Anafase II: es divideix el centròmer i les cromàtides germanes se separen cap a pols oposats; des d’aquest moment són cromosomes d’una sola cromàtide. Dibuix: cap a cada pol, una cromàtide del cromosoma llarg i una del curt.

  5. Telofase II: es formen nuclis nous, el fus desapareix i els cromosomes es descondensen; la citocinesi separa les cèl·lules. Dibuix: la cèl·lula dibuixada ja dividida en dues, cadascuna amb el seu nucli, un cromosoma llarg i un curt, d’una cromàtide; amb l’altra cèl·lula de la meiosi I ixen quatre cèl·lules n.

ResultatProfase II, metafase II, anafase II i telofase II, amb les cromàtides germanes separant-se en l’anafase II.

Els criteris oficials donen: Profase II, metafase II, anafase II i telofase II

Les quatre fases de la meiosi II amb n = 2, de l’esquerra a la dreta: profase II (quatre cromàtides, agrupades de dues en dues, amb el fus), metafase II (dos cromosomes a l’equador amb fibres des de cada pol), anafase II (els centròmers es divideixen i dos cromosomes d’una cromàtida van cap a cada pol) i telofase II (dues cèl·lules filles haploides, cadascuna amb el seu nucli i dos cromosomes simples).Les quatre fases de la meiosi II amb n = 2, de l’esquerra a la dreta: profase II (quatre cromàtides, agrupades de dues en dues, amb el fus), metafase II (dos cromosomes a l’equador amb fibres des de cada pol), anafase II (els centròmers es divideixen i dos cromosomes d’una cromàtida van cap a cada pol) i telofase II (dues cèl·lules filles haploides, cadascuna amb el seu nucli i dos cromosomes simples).

6.2 a)1 punt

Apartat 6.2 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 6.2 a) a l’enunciat oficial, en valencià

La rifampicina és una molècula que s’utilitza com a antibiòtic perquè és capaç d’inhibir l’ARN polimerasa de procariotes, però no té cap efecte sobre l’ARN polimerasa d’eucariotes.

En quin procés de l’expressió gènica està implicada l’ARN polimerasa?

Plantejament Es pensa quina molècula fabrica aquest enzim i a partir de què.

  1. Aquest enzim fabrica ARN copiant una cadena d’ADN; aquest procés és la transcripció, el primer pas de l’expressió gènica (ADN → ARN → proteïna).

ResultatLa transcripció.

Els criteris oficials donen: L’ARN polimerasa duu a terme la transcripció d’ADN a ARN missatger.

6.2 b)3 punts

Apartat 6.2 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 6.2 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Esmenteu les etapes d’aquest procés i expliqueu les característiques principals de cadascuna en bacteris.

Plantejament Es donen les tres etapes de la transcripció i, en cadascuna, el que fa la polimerasa en un bacteri.

  1. Iniciació: la polimerasa, amb la subunitat σ (factor sigma), reconeix el promotor, una seqüència de l’ADN abans del gen, i s’hi uneix. S’obri un tram curt de la doble hèlix i se sintetitzen els primers nucleòtids de l’ARN; després la subunitat σ se solta.

  2. Elongació: l’enzim avança per la cadena motle en sentit 3′→5′ i afig ribonucleòtids (A, U, G, C) complementaris, de manera que l’ARN creix en sentit 5′→3′. La doble hèlix s’obri per davant i es tanca per darrere.

  3. Terminació: en arribar a una seqüència de parada, que pot ser una forquilla de l’ARN mateix seguida d’uracils o ser reconeguda per la proteïna Rho, l’ARN i la polimerasa se separen de l’ADN. En bacteris no hi ha embolcall nuclear, i l’ARNm pot començar a traduir-se mentre encara es transcriu.

ResultatIniciació (reconeixement del promotor amb σ), elongació (síntesi 5′→3′) i terminació (seqüència de parada i alliberament de l’ARN).

Els criteris oficials donen: La transcripció consisteix en tres etapes: inici, elongació i terminació. En l’inici, l’ARN polimerasa reconeix la seqüència promotora amb l’ajuda del factor sigma i es desenrotlla un xicotet segment de la doble hèlice d’ADN; En l’elongació es van afegint ribonucleòtids complementaris a la cadena d’ADN motle en sentit 5’-3’; en la terminació, l’ARN polimerasa troba la seqüència de terminació i es dissocia, finalitzant la transcripció del RNA.

6.2 c)1 punt

Apartat 6.2 c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 6.2 c) a l’enunciat oficial, en valencià

Quines conseqüències podria tenir la utilització com a antibiòtic d’una molècula que produïsca la inhibició de les ARN polimerases de manera generalitzada?

Plantejament Es pensa què passaria si la molècula actuara també sobre els enzims de les cèl·lules humanes.

  1. Una molècula que inhibira totes les ARN polimerases, també les eucariotes, aturaria la transcripció en les cèl·lules del pacient, igual que en el bacteri. Sense ARN no se sintetitzarien proteïnes, i les cèl·lules del malalt, sobretot les que es renoven ràpid, moririen.

  2. Deixaria de ser un antibiòtic útil: mataria alhora el bacteri i el pacient, així que seria un verí. La rifampicina serveix perquè inhibeix només la polimerasa bacteriana, que és diferent de l’eucariota.

ResultatBloquejaria la transcripció també en les cèl·lules humanes i les mataria: seria tòxica i no serviria com a antibiòtic.

Els criteris oficials donen: Si s’utilitza com a antibiòtic una molècula que produïsca la inhibició d’ARN polimerases de manera generalitzada, tant l’organisme com el patogen tractat amb aquesta molècula arribarà a morir per tenir bloquejada la transcripció.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la cèl·lula així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La cèl·lula· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Genètica molecular· aquest exercici9 de 9 exàmens
  3. Biomolècules9 de 9 exàmens
  4. Metabolisme9 de 9 exàmens
  5. Microbiologia9 de 9 exàmens
  6. Immunologia9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.