2023Convocatòria ordinària · Pregunta 4
10 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema20 de 24
Després dels 24
Vols continuar amb el tema de la cèl·lula?
Aquests 24 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant4.1 a) Observeu l’esquema i responeu:
A quina estructura correspon?
[1 punt]
4.1 b) Indiqueu el nom i, almenys, una funció de les parts assenyalades amb números.
[2 punts]
4.1 c) Definiu transport passiu, transport actiu i endocitosi.
[3 punts]
4.2 Indiqueu les semblances i diferències de la fotofosforilació i la fosforilació oxidativa.
[2 punts]
4.3 Expliqueu les característiques estructurals que són comunes en mitocondris i cloroplasts. Quines característiques els relacionen amb les cèl·lules procariotes?
[2 punts]
Solució d’EducaIA
4.1 a)1 punt


Observeu l’esquema i responeu:
A quina estructura correspon?
Plantejament L’esquema mostra dues capes de molècules amb caps cap a fora i cues cap a dins, amb proteïnes que les travessen, entre el medi extracel·lular i el citosol.
És la membrana plasmàtica de la cèl·lula, segons el model del mosaic fluid: una bicapa de fosfolípids amb colesterol i proteïnes que hi són i es mouen lateralment, i amb cadenes de glúcids cap a l’exterior.
ResultatCorrespon a la membrana plasmàtica (model del mosaic fluid).
Els criteris oficials donen: Representa la membrana plasmàtica.
4.1 b)2 punts


Indiqueu el nom i, almenys, una funció de les parts assenyalades amb números.
Plantejament S’identifica cada número en l’esquema de la membrana i es dona una funció.
1: proteïna integral transmembranosa (ací, de canal o de transport). Funció: deixar passar ions o molècules per la membrana; altres proteïnes d’aquest tipus són receptors o enzims.
2: glucoproteïna, una proteïna de membrana amb una cadena curta d’oligosacàrids cap a l’exterior. Funció: reconeixement entre cèl·lules i de molècules senyal (receptors, antígens d’identitat cel·lular).
3: colesterol, que se situa entre els fosfolípids. Funció: donar estabilitat a la membrana i regular-ne la fluïdesa.
4: fosfolípid, amb un cap polar hidròfil cap al citosol i dues cues hidròfobes. Funció: formar la bicapa, que és l’estructura i la barrera de permeabilitat de la membrana.
Resultat1, proteïna transmembranosa (transport); 2, glucoproteïna (reconeixement cel·lular); 3, colesterol (fluïdesa i estabilitat); 4, fosfolípid (forma la bicapa, barrera).
Els criteris oficials donen: 1. Proteïna transmembrana/proteïna canal. Transport d’ions. 2. Oligosacàrid/Glucoproteïna. Forma part del glucocàlix. Reconeixement cel·lular. 3. Colesterol/Esterol. Confereix rigidesa/Regula la fluïdesa. 4. Fosfolípids. Formen la bicapa lipídica/control del transport de substàncies/fluïdesa de la membrana
4.1 c)3 punts


Definiu transport passiu, transport actiu i endocitosi.
Plantejament Són tres maneres de moure substàncies a través de la membrana: dues que es distingeixen per qui posa l’energia i una que funciona amb vesícules.
Transport passiu: l’impulsa el propi gradient (de concentració o electroquímic), així que la cèl·lula no gasta energia i la substància va d’on n’hi ha més a on n’hi ha menys. Exemples: la difusió simple de l’ o la de la glucosa per una permeasa.
Transport actiu: la substància es mou contra el seu gradient, i per a això la cèl·lula ha d’aportar energia, normalment de l’ATP, a una proteïna transportadora que actua com a bomba. Exemples: la bomba de protons o la de calci.
Endocitosi: la cèl·lula introduïx material que no creua la bicapa, envoltant-lo amb un tros de membrana que s’enfonsa i es tanca en una vesícula. Gasta energia. Segons allò que entra pot ser fagocitosi (partícules grans), pinocitosi (gotes de líquid) o endocitosi mediada per receptors.
ResultatPassiu: el mou el gradient, sense despesa de la cèl·lula. Actiu: contra gradient, amb energia de la cèl·lula (ATP). Endocitosi: entrada de material en vesícules formades en enfonsar-se la membrana, amb despesa d’energia.
Els criteris oficials donen: El transport passiu té lloc quan les molècules es mouen a favor de gradient electroquímic, sense despesa d’energia. El transport actiu es dona quan les molècules passen a través de la membrana en contra del gradient, per a això es necessita una aportació d’energia. L’endocitosi és el procés mitjançant el qual es produeix la incorporació de molècules dins de la cèl·lula per invaginació de la membrana plasmàtica.
4.22 punts


Indiqueu les semblances i diferències de la fotofosforilació i la fosforilació oxidativa.
Plantejament Els dos processos sintetitzen ATP de la mateixa manera (teoria quimiosmòtica) però usen energia d’origen distint i es donen en orgànuls distints. Es comparen els dos aspectes.
Semblances: en totes dues, una cadena de transport d’electrons en una membrana (del tilacoide o de la cresta mitocondrial) bomba protons i crea un gradient. Els protons tornen per l’ATP sintasa i l’energia d’aquest flux s’usa per a formar ATP a partir d’ADP i fosfat ().
Diferències en l’origen de l’energia: la fotofosforilació aprofita l’energia de la llum, absorbida pels pigments dels fotosistemes, mentre que en l’oxidativa ve de l’oxidació de coenzims reduïts (NADH i ) obtinguts en degradar nutrients.
Diferències en els electrons: en la fotofosforilació procedeixen de l’aigua (en l’acíclica) i acaben en el , i s’allibera ; en l’oxidativa procedeixen dels coenzims i l’acceptor final és l’, que es reduïx a aigua.
Diferències en el lloc i la destinació: la fotofosforilació es dona en els tilacoides dels cloroplasts, amb bombament de protons cap a la llum del tilacoide, i l’ATP s’usa sobretot en la fase fosca (cicle de Calvin); l’oxidativa es dona en la membrana mitocondrial interna, amb bombament cap a l’espai intermembrana, i l’ATP l’usa tota la cèl·lula.
ResultatTots dos fabriquen ATP per quimiosmosi amb l’ATP sintasa. La fotofosforilació usa llum i aigua com a donador d’electrons (cloroplasts); la fosforilació oxidativa usa NADH i , amb com a acceptor (mitocondris).
Els criteris oficials donen: En ambdues es produeix ATP a partir d’ADP+Pi amb l’energia alliberada pel transport d’electrons. La fotofosforilació es produeix en el cloroplast i la fosforilació oxidativa en el mitocondri. En la fotofosforilació el dador d’electrons inicial és l’aigua i l’acceptor final és l’NADP+ i es requereix energia procedent de la llum solar, mentre que en la fosforilació oxidativa els electrons procedeixen de l’NADH i de l’FADH2 i l’acceptor final és el O2.
4.32 punts


Expliqueu les característiques estructurals que són comunes en mitocondris i cloroplasts. Quines característiques els relacionen amb les cèl·lules procariotes?
Plantejament Es comparen els dos orgànuls i després es veu quins d’aquests trets són també d’un bacteri.
Estructura comuna: tots dos estan delimitats per un embolcall de doble membrana i tenen dins un compartiment (matriu en el mitocondri, estroma en el cloroplast) amb DNA circular, RNA i ribosomes 70S propis, amb els quals fabriquen part de les seues proteïnes.
Tots dos tenen a més un sistema de membranes internes amb la cadena de transport d’electrons i l’ATP sintasa. En el mitocondri és la mateixa membrana interna, plegada en crestes; en el cloroplast és un tercer sistema, els tilacoides, separat de l’embolcall.
Trets de procariota: DNA circular sense histones, ribosomes 70S, grandària semblant a la d’un bacteri i multiplicació per bipartició, independent de la divisió de la cèl·lula.
Aquestes semblances donen suport a la teoria endosimbiòtica (Margulis): tots dos orgànuls descendirien de bacteris que van quedar dins d’una cèl·lula ancestral.
ResultatComparteixen embolcall de doble membrana, DNA circular, RNA i ribosomes 70S propis i un sistema de membranes amb cadena d’electrons i ATP sintasa (la membrana interna en el mitocondri i els tilacoides en el cloroplast). Amb les procariotes els uneix el DNA circular, els ribosomes 70S i la bipartició.
Els criteris oficials donen: Tant mitocondris com cloroplasts contenen doble membrana, ribosomes 70S i diverses còpies de DNA circular que es transcriu i tradueix a proteïnes en el mateix orgànul. Les cèl·lules procariotes també tenen ribosomes 70S i diverses còpies de DNA circular. A més, tant mitocondris i cloroplasts com les cèl·lules procariotes es divideixen per bipartició.
Algun apartat no t’ha sortit?
La cèl·lulaOrgànuls i membranaCicle cel·lular i càncerMitosi i meiosiLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la cèl·lula així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana