Transport de membrana i orgànul de la figura

Pregunta 3 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 10 punts

La cèl·lulaOrgànuls i membranaRespiració cel·lularCoincideix amb els criteris oficials

També a Metabolisme

2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 3

10 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema16 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema de la cèl·lula?

Aquests 24 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

3.1 a) La membrana plasmàtica és semipermeable i permet a la cèl·lula controlar i mantenir la seua composició interna. Sobre la base de la figura següent:

Identifiqueu els tipus de transport representats per les lletres A, B i C.

[1,5 punts]

3.1 b) Descriviu les característiques principals de cada tipus de transport.

[3 punts]

3.1 c) Esmenteu un exemple de molècules transportades en cada cas.

[1,5 punts]

3.2 a) Identifiqueu l’orgànul que mostra la imatge, i els processos (A, B i D) o metabòlits (C) indicats amb lletres.

[2,5 punts]

3.2 b) Quina relació té aquest orgànul amb la teoria endosimbiòtica? Expliqueu-ho breument.

[1,5 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

3.1 a) 1,5 punts3.1 b) 3 punts3.1 c) 1,5 punts3.2 a) 2,5 punts3.2 b) 1,5 punts

3.1 a)1,5 punts

Apartat 3.1 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.1 a) a l’enunciat oficial, en valencià

La membrana plasmàtica és semipermeable i permet a la cèl·lula controlar i mantenir la seua composició interna. Sobre la base de la figura següent:

Identifiqueu els tipus de transport representats per les lletres A, B i C.

Plantejament Es mira en cada dibuix per on travessen la membrana les partícules i si intervé l’ATP.

  1. En A les partícules creuen la bicapa lipídica directament, sense cap proteïna, des del costat on n’hi ha més cap al costat on n’hi ha menys: és difusió simple.

  2. En B les partícules passen per l’interior d’una proteïna de membrana, també cap a on n’hi ha menys, i no s’indica cap despesa d’energia: és difusió facilitada.

  3. En C la proteïna du escrit ATP i les partícules pugen cap al costat on ja n’hi ha més, en contra del seu gradient: és transport actiu.

ResultatA: difusió simple. B: difusió facilitada. C: transport actiu.

Els criteris oficials donen: Els tipus de transport representats en la figura són: A, difusió simple; B, difusió facilitada, i C, transport actiu.

3.1 b)3 punts

Apartat 3.1 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.1 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Descriviu les característiques principals de cada tipus de transport.

Plantejament Per a cada transport es diu a favor o en contra del gradient, si gasta energia i si necessita proteïna.

  1. Difusió simple: és passiva, sense despesa d’energia i sense proteïna. La velocitat creix amb la diferència de concentració, i així creuen les molècules xicotetes i apolars, que es dissolen en els lípids de la bicapa, i, més a poc a poc, algunes de xicotetes polars sense càrrega, com l’aigua. Cessa quan s’igualen les concentracions.

  2. Difusió facilitada: també és passiva i a favor del gradient, però les substàncies que no travessen la bicapa (polars grans, ions) ho fan amb ajuda d’una proteïna de canal o un transportador, específic de cada substància. Amb transportadors, com que el seu nombre és limitat, la velocitat arriba a un màxim (saturació).

  3. Transport actiu: porta les substàncies en contra del seu gradient, d’on n’hi ha menys a on n’hi ha més, en el cas primari, com el del dibuix, mitjançant bombes que gasten ATP. És específic i permet a la cèl·lula mantenir concentracions diferents de les de l’exterior.

ResultatSimple: passiva, sense proteïna ni energia. Facilitada: passiva, amb proteïna. Activa: en contra del gradient, amb bomba i ATP.

Els criteris oficials donen: Difusió simple: transport de soluts a través de la membrana plasmàtica a favor del seu gradient de concentració i sense despesa d’energia. És transport passiu; Difusió facilitada: transport passiu mediat per proteïnes transportadores o canals; Transport actiu: moviment de soluts en contra del seu gradient de concentració a través de proteïnes transportadores, conegudes com a bombes, que consumeixen energia.

3.1 c)1,5 punts

Apartat 3.1 c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.1 c) a l’enunciat oficial, en valencià

Esmenteu un exemple de molècules transportades en cada cas.

Plantejament Es posa una substància habitual en cada tipus, coherent amb el que s’ha dit d’aquest.

  1. Difusió simple: l’oxigen i el diòxid de carboni de la respiració, que són xicotets i apolars (també l’etanol o les hormones esteroidees, solubles en lípids).

  2. Difusió facilitada: la glucosa, que entra en moltes cèl·lules per transportadors de la família GLUT, o ions com el potassi per canals.

  3. Transport actiu: els ions sodi i potassi, que la bomba Na+/K+\mathrm{Na^+/K^+}-ATPasa porta en contra del gradient (el sodi cap a fora i el potassi cap a dins).

ResultatA: oxigen o diòxid de carboni. B: glucosa. C: sodi i potassi (bomba Na+/K+\mathrm{Na^+/K^+}).

Els criteris oficials donen: Exemples de molècules transportades per difusió simple: oxigen, CO2\mathrm{CO_2}, H2O\mathrm{H_2O}, hormona esteroidal...; Exemples de molècules transportades per difusió facilitada: glucosa, aminoàcids, molècules polars grans...; Exemples de molècules transportades per transport actiu: ions com el sodi, potassi, protons...

3.2 a)2,5 punts

Apartat 3.2 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.2 a) a l’enunciat oficial, en valencià

Identifiqueu l’orgànul que mostra la imatge, i els processos (A, B i D) o metabòlits (C) indicats amb lletres.

Plantejament L’orgànul es reconeix per la doble membrana amb crestes i se segueix el recorregut de la glucosa lletra per lletra.

  1. L’orgànul és el mitocondri: té una membrana externa llisa i una d’interna plegada cap endins, i en el seu interior es veu la seqüència del cicle dels àcids tricarboxílics amb oxalacetat, citrat i succinil-CoA.

  2. A, que agrupa el pas de la glucosa a C, és la glucòlisi: ocorre en el citosol, fora de l’orgànul, i converteix cada glucosa en dues molècules de piruvat. C és, per tant, el piruvat, que entra en el mitocondri i passa a acetil-CoA.

  3. B és el cicle de Krebs, que gira en la matriu de l’orgànul: l’acetil-CoA es condensa amb oxalacetat i forma citrat, i en cada volta ixen dos CO2\mathrm{CO_2} i es formen tres NADH, un FADH2\mathrm{FADH_2} i un GTP (o ATP).

  4. D és sobre la membrana interna, i hi arriba una fletxa discontínua que ix del cicle en el pas de citrat a α-cetoglutarat, el primer que redueix el NAD+\mathrm{NAD^+}. La línia discontínua no és un metabòlit que passe d’una via a una altra, sinó els electrons que el NADH i el FADH2\mathrm{FADH_2} del cicle porten a la membrana. D és, per tant, la cadena de transport d’electrons amb la fosforilació oxidativa, que reoxida aquests coenzims i fabrica l’ATP.

ResultatMitocondri. A: glucòlisi. B: cicle de Krebs. C: piruvat. D: cadena de transport d’electrons i fosforilació oxidativa.

Els criteris oficials donen: Mitocondri. A: Glucòlisi; B: Cicle de Krebs; C: Piruvat; D: Cadena de transport d’electrons i/o fosforilació oxidativa.

3.2 b)1,5 punts

Apartat 3.2 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.2 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Quina relació té aquest orgànul amb la teoria endosimbiòtica? Expliqueu-ho breument.

Plantejament S’enuncia la teoria i es donen les proves que la sostenen en el mitocondri.

  1. La teoria endosimbiòtica (Lynn Margulis) proposa que el mitocondri procedeix d’un bacteri aerobi que va ser englobat per una cèl·lula ancestral i, en lloc de ser digerit, va quedar vivint dins seu: el bacteri obtenia protecció i aliment i la cèl·lula, un metabolisme capaç d’aprofitar l’oxigen.

  2. Les proves són en el mateix mitocondri: té el seu ADN, circular i sense histones, i ribosomes de tipus 70S com els dels bacteris; es multiplica per divisió, sense que la cèl·lula el forme de nou; té una mida semblant a la d’un bacteri, i la membrana interna recorda la d’un procariota. La doble membrana s’atribueix, segons l’explicació clàssica, a la vesícula d’englobament.

  3. Amb el temps es va transferir a la cèl·lula part dels seus gens, i per això hui el mitocondri depén del nucli i no pot viure fora de la cèl·lula.

ResultatEl mitocondri descendiria d’un bacteri aerobi englobat per una cèl·lula hoste; ho avalen el seu ADN circular, els seus ribosomes 70S i la divisió pròpia.

Els criteris oficials donen: Aquesta teoria es basa en les semblances dels mitocondris i els cloroplasts amb els bacteris actuals. Tots dos orgànuls són xicotets i tenen cadenes circulars de DNA i ribosomes 70. Aquestes similituds amb els bacteris fan pensar que podrien haver sigut bacteris que van ser incorporats per les cèl·lules eucariotes

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la cèl·lula així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La cèl·lula· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Metabolisme· aquest exercici9 de 9 exàmens
  3. Biomolècules9 de 9 exàmens
  4. Genètica molecular9 de 9 exàmens
  5. Microbiologia9 de 9 exàmens
  6. Immunologia9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.