2023Convocatòria ordinària · Pregunta 5
10 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema15 de 18
Després dels 18
Vols continuar amb el tema de genètica molecular?
Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant5.1 a) Indiqueu les funcions dels següents enzims que participen en la replicació del DNA: helicasa, topoisomerasa, ligasa, RNA primasa, DNA polimerasa.
[2 punts]
5.1 b) Descriviu les modificacions que es produeixen durant la maduració d’un transcrit primari d’mRNA d’eucariotes.
[1 punt]
5.1 c) Escriviu la seqüència d’mRNA a partir de la següent seqüència de DNA motle i indiqueu quin és el nombre màxim d’aminoàcids que pot codificar i expliqueu-ho raonadament: 5’ CCATTGGGCCACCAGGAT 3’
[2 punts]
5.2 Definiu el cicle cel·lular i cada una de les fases en què es divideix.
[5 punts]
Solució d’EducaIA
5.1 a)2 punts


Indiqueu les funcions dels següents enzims que participen en la replicació del DNA: helicasa, topoisomerasa, ligasa, RNA primasa, DNA polimerasa.
Plantejament Es descriu cada enzim pel pas de la replicació en què actua, en l’ordre en què apareixen en la forquilla.
Helicasa: obri la doble hèlix trencant els ponts d’hidrogen entre les bases, i deixa les dues cadenes separades en la forquilla de replicació.
Topoisomerasa: talla una o les dues cadenes de DNA per davant de la forquilla i les torna a unir, per a alleujar la tensió (els superenrotllaments) que s’acumula en obrir l’hèlix.
RNA primasa: sintetitza un encebador curt d’RNA sobre la cadena motle, que aporta l’extrem 3′-OH lliure que la DNA polimerasa necessita per a començar.
DNA polimerasa: afig desoxiribonucleòtids a l’extrem 3′ de l’encebador segons la complementarietat amb el motle, sempre en sentit 5′→3′. A més corregix errors (activitat exonucleasa 3′→5′). En procariotes la polimerasa III allarga i la I elimina els encebadors i omple el buit.
Ligasa: uneix amb un enllaç fosfodièster els fragments d’Okazaki de la cadena retardada, una vegada retirats els encebadors, i segella les osques.
ResultatHelicasa, obri la doble hèlix; topoisomerasa, alleuja la tensió; RNA primasa, sintetitza l’encebador; DNA polimerasa, allarga la cadena nova (5′→3′); ligasa, uneix els fragments d’Okazaki.
Els criteris oficials donen: Helicasa: enzim que separa les cadenes motle. Topoisomerasa: elimina les tensions de les cadenes. Ligasa: uneix els fragments d’Okazaki. RNA primasa: sintetitza els encebadors. DNA polimerasa: du a terme la síntesi de la nova cadena de DNA
5.1 b)1 punt


Descriviu les modificacions que es produeixen durant la maduració d’un transcrit primari d’mRNA d’eucariotes.
Plantejament El transcrit primari (pre-mRNA) es processa en el nucli abans d’eixir al citoplasma. Hi ha tres modificacions.
Caputxa en l’extrem 5′: s’afig una guanosina metilada () amb un enllaç 5′–5′. Protegeix l’mRNA de les nucleases i ajuda que el ribosoma el reconega.
Cua de poli-A en l’extrem 3′: es talla el transcrit i s’afigen unes 100–200 adenines. Protegeix l’extrem i afavoreix l’eixida al citoplasma i l’estabilitat de l’mRNA.
Tall i empalmament (splicing): l’espliceosoma, format per RNA i proteïnes, elimina els introns (seqüències que no codifiquen) i uneix els exons. Amb un empalmament alternatiu, un mateix gen dona diversos mRNA madurs.
ResultatS’afig la caputxa (5′), s’afig la cua de poli-A (3′) i s’eliminen els introns unint els exons (splicing).
Els criteris oficials donen: Durant la maduració de l’mRNA té lloc: tallament d’introns i unió d’exons o splicing, modificació dels extrems 5’ (addició de la caputxa de metil-guanosina trifosfat) i 3’ (addició de cua de poliA).
5.1 c)2 punts


Escriviu la seqüència d’mRNA a partir de la següent seqüència de DNA motle i indiqueu quin és el nombre màxim d’aminoàcids que pot codificar i expliqueu-ho raonadament: 5’ CCATTGGGCCACCAGGAT 3’
Plantejament L’mRNA és complementari i antiparal·lel al motle: s’escriu el complementari amb U en lloc de T i es llig de 5′ a 3′. Després s’agrupa en triplets.
Es dona la volta al motle per a escriure’l de 3′ a 5′: 3′ TAGGACCACCGGGTTACC 5′.
S’escriu el complementari base a base (A↔U, T↔A, G↔C, C↔G): 5′ AUCCUGGUGGCCCAAUGG 3′. Són 18 nucleòtids.
El codi genètic és de triplets sense solapament: 18 : 3 = 6 codons. Agrupats: AUC CUG GUG GCC CAA UGG, que corresponen a Ile, Leu, Val, Ala, Gln i Trp, i cap no és un codó de parada (UAA, UAG, UGA).
Cada codó especifica un aminoàcid, així que com a màxim es codifiquen 6 aminoàcids. És un màxim teòric: suposa que els 18 nucleòtids es lligen en fase com a codons. En una cèl·lula la traducció comença en un codó AUG, i ací l’únic AUG és quasi al final, així que en la pràctica se’n codificarien menys.
ResultatmRNA: 5′ AUCCUGGUGGCCCAAUGG 3′. Nombre màxim d’aminoàcids: 6, perquè 18 nucleòtids formen 6 triplets i cada triplet codifica un aminoàcid.
Els criteris oficials donen: 3’ GGUAACCCGGUGGUCCUA 5’ El nombre màxim d’aminoàcids que pot codificar és de 6, tenint en compte que cada aminoàcid està codificat per un codó.
5.25 punts


Definiu el cicle cel·lular i cada una de les fases en què es divideix.
Plantejament La resposta té la definició i les fases en el seu ordre: interfase (G1, S, G2) i fase M.
Cicle cel·lular: la vida d’una cèl·lula comptada des que naix, en dividir-se una altra, fins que ella mateixa es divideix. És una successió regulada: ciclines i cinases dependents de ciclines (CDK) obrin o tanquen el pas d’una fase a una altra en els punts de control.
Interfase, el període de preparació i el més llarg. G1: la cèl·lula augmenta de grandària, fabrica RNA i proteïnes i multiplica els orgànuls; si no ha de dividir-se, passa a G0. S: es duplica el DNA, de manera que cada cromosoma queda amb dues cromàtides germanes, i es duplica el centrosoma. G2: es completen els preparatius, com la síntesi de tubulina, i es comprova que el DNA s’ha copiat sencer i sense danys.
Fase M: mitosi i citocinesi. Profase: la cromatina es condensa en cromosomes, desapareix el nuclèol, es desfà l’embolcall nuclear i es forma el fus. Metafase: els cromosomes se situen en el pla equatorial, units al fus. Anafase: les cromàtides germanes se separen cap als pols. Telofase: els cromosomes es descondensen i reapareixen l’embolcall nuclear i el nuclèol.
Citocinesi: repartiment del citoplasma entre les dues cèl·lules filles. En la cèl·lula animal ho fa un anell d’actina i miosina que l’estrangula; en la vegetal, un envà (fragmoplast) que forma la paret nova.
ResultatCicle cel·lular: seqüència de successos entre dues divisions. Interfase: G1 (creixement), S (replicació del DNA) i G2 (preparació). Fase M: mitosi (profase, metafase, anafase i telofase) i citocinesi.
Els criteris oficials donen: Cicle cel·lular: conjunt de canvis que pateix una cèl·lula des que s’ha format, per divisió d’una altra preexistent, fins que es divideix per a donar origen a dues cèl·lules filles; M = es produeix la divisió d’una cèl·lula en dues cèl·lules filles (mitosi); G1 = des que acaba la fase M fins que s’inicia la replicació del DNA; S = es produeix la replicació del DNA i se sintetitzen les histones; G2 = la cèl·lula pot augmentar lleugerament de grandària
Algun apartat no t’ha sortit?
Genètica molecularReplicacióExpressió gènicaCodi genèticMutacionsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica molecular així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana