2023Convocatòria ordinària · Pregunta 6
10 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema1 de 3
Després dels 3
Vols continuar amb el tema de genètica mendeliana?
Aquests 3 són els de la PAU del 2023 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant6.1 a) Si suposem que el color d’ulls en humans està controlat per un gen amb dos al·lels: b, responsable d’ulls blaus, i B, que produeix ulls marrons i és dominant sobre b:
Quin és el genotip d’un home d’ulls marrons que té un fill d’ulls blaus amb una dona d’ulls blaus?
[1 punt]
6.1 b) Considerant el mateix aparellament anterior, quina proporció dels dos colors d’ulls es podria esperar en el fenotip dels descendents? Indiqueu els genotips que es produirien.
[1 punt]
6.1 c) Quina proporció es podria esperar quant al color dels ulls en la progènie d’un aparellament entre dos individus d’ulls marrons, cada un dels quals tenia un progenitor amb ulls blaus? Indiqueu els genotips dels descendents que es produirien.
[2 punts]
6.1 d) Quina de les lleis de Mendel se suposa que s’apliquen en l’encreuament proposat en la qüestió anterior? Raoneu la resposta.
[1 punt]
6.2 a) Contesteu sobre la traducció:
Quina és la funció d’aquests elements en el dit procés?: ribosoma, mRNA, tRNA, anticodó, lloc peptidil (lloc P).
[2,5 punts]
6.2 b) Quines són les fases del dit procés?
[1,5 punts]
6.2 c) Totes les proteïnes acabades de sintetitzar en eucariotes posseeixen metionina en el seu extrem N-terminal? Raoneu la resposta.
[1 punt]
Solució d’EducaIA
Repassa la teoria: Quadres de Punnett
6.1 a)1 punt


Si suposem que el color d’ulls en humans està controlat per un gen amb dos al·lels: b, responsable d’ulls blaus, i B, que produeix ulls marrons i és dominant sobre b:
Quin és el genotip d’un home d’ulls marrons que té un fill d’ulls blaus amb una dona d’ulls blaus?
Plantejament El color blau és recessiu, així que qui té ulls blaus és . Cal esbrinar quins al·lels té el pare per allò que dona al seu fill.
La dona i el fill tenen ulls blaus, per tant són .
El fill ha heretat un de cada progenitor, així que el pare té almenys un .
El pare té ulls marrons, és a dir, porta l’al·lel dominant . Amb un i un , el seu genotip és heterozigot.
ResultatL’home és heterozigot, .
Els criteris oficials donen: El genotip de l’home és Bb
6.1 b)1 punt


Considerant el mateix aparellament anterior, quina proporció dels dos colors d’ulls es podria esperar en el fenotip dels descendents? Indiqueu els genotips que es produirien.
Plantejament És un encreuament prova: un heterozigot per un homozigot recessiu. Es fa el quadre amb els gàmetes de cada progenitor.
Gàmetes del pare (): i (la meitat cadascun). Gàmetes de la mare (): només .
Descendents: (ulls marrons) i (ulls blaus), cada genotip amb probabilitat .
ResultatGenotips i en proporció 1:1. Fenotips: la meitat amb ulls marrons i la meitat amb ulls blaus.
Els criteris oficials donen: 50% marrons (Bb) i 50% blaus (bb)
6.1 c)2 punts


Quina proporció es podria esperar quant al color dels ulls en la progènie d’un aparellament entre dos individus d’ulls marrons, cada un dels quals tenia un progenitor amb ulls blaus? Indiqueu els genotips dels descendents que es produirien.
Plantejament Primer es dedueixen els genotips dels dos individus i després es creuen.
Cadascun té un progenitor d’ulls blaus (), que només li pot donar l’al·lel . Com que ells tenen ulls marrons, l’altre al·lel és : tots dos són .
Creuament . Gàmetes de cadascun: i . Descendents: , i .
Fenotips: i tenen ulls marrons () i té ulls blaus ().
ResultatGenotips: , i en proporció 1:2:1. Fenotips: 3 d’ulls marrons per cada 1 d’ulls blaus (el 75 % i el 25 %).
Els criteris oficials donen: 75% marrons (25 % BB i 50 % Bb) i 25 % blaus (bb)
6.1 d)1 punt


Quina de les lleis de Mendel se suposa que s’apliquen en l’encreuament proposat en la qüestió anterior? Raoneu la resposta.
Plantejament En el creuament anterior es creuen dos heterozigots i torna a aparéixer el caràcter recessiu. Cal relacionar-ho amb la llei que ho explica.
És la llei de la segregació dels al·lels (la segona llei de Mendel): els dos al·lels de cada gen se separen en la formació dels gàmetes i cada gàmeta en porta només un.
Per això els dos heterozigots produeixen gàmetes i a parts iguals, i en combinar-se a l’atzar el caràcter recessiu, que no es veia en els progenitors, reapareix en una quarta part dels fills (relació 3:1).
No és la llei de la uniformitat de la primera generació, perquè aquesta es referix al creuament de dues races pures diferents (), que dona tots els fills iguals.
ResultatLa llei de la segregació dels al·lels (segona llei de Mendel): els al·lels dels heterozigots se separen en els gàmetes i reapareix el fenotip recessiu en de la descendència.
Els criteris oficials donen: La segona llei de Mendel. Segregació dels al·lels dels gens, els dos al·lels de l’heterozigot se separen quan es formen els gàmetes.
6.2 a)2,5 punts


Contesteu sobre la traducció:
Quina és la funció d’aquests elements en el dit procés?: ribosoma, mRNA, tRNA, anticodó, lloc peptidil (lloc P).
Plantejament La traducció és la síntesi d’una proteïna a partir de la informació de l’mRNA. Per a cada element es diu quin paper té.
Ribosoma: orgànul format per rRNA i proteïnes, amb una subunitat gran i una xicoteta. És on es llig l’mRNA i s’uneix cada aminoàcid a l’anterior; l’rRNA de la subunitat gran catalitza la formació de l’enllaç peptídic.
mRNA: porta copiada la informació del gen. Es llig de 5′ a 3′ en triplets (codons), i cada codó indica un aminoàcid o un senyal de parada.
tRNA: és l’adaptador. Un extrem s’uneix a un aminoàcid concret, i l’altre porta l’anticodó, així que tradueix el llenguatge dels codons al dels aminoàcids.
Anticodó: els tres nucleòtids del tRNA que s’aparellen amb un codó de l’mRNA (en sentit antiparal·lel) i amb això col·loquen l’aminoàcid que correspon a aquest codó.
Lloc P (peptidil): lloc del ribosoma en què està el tRNA que porta la cadena d’aminoàcids que s’està formant. Allí se situa el primer tRNA, el de la metionina, en iniciar, i d’allí es transfereix la cadena a l’aminoàcid del tRNA que entra en el lloc A.
ResultatRibosoma: lloc de la síntesi i de l’enllaç peptídic. mRNA: porta el missatge en codons. tRNA: porta l’aminoàcid. Anticodó: reconeix el codó. Lloc P: on és el tRNA amb la cadena peptídica en creixement.
Els criteris oficials donen: el ribosoma és on es realitza la síntesi proteica, l’mRNA porta la informació per a sintetitzar la proteïna, el tRNA és l’encarregat de transportar els aminoàcids fins al ribosoma, l’anticodó està format per tres bases nitrogenades del tRNA que són complementàries a les bases del codó en l’mRNA amb el qual s’aparia i el lloc peptidil és el lloc del ribosoma on se situa el tRNA amb la cadena polipeptídica en formació
6.2 b)1,5 punts


Quines són les fases del dit procés?
Plantejament Són tres fases, precedides de l’activació dels aminoàcids.
Activació (prèvia): cada aminoàcid s’uneix al seu tRNA amb una aminoacil-tRNA sintetasa, amb despesa d’ATP.
Iniciació: la subunitat xicoteta del ribosoma s’uneix a l’mRNA, localitza el codó d’inici AUG i s’uneix el tRNA iniciador amb metionina; després s’uneix la subunitat gran i el tRNA iniciador queda en el lloc P.
Elongació: un aminoacil-tRNA entra en el lloc A, es forma l’enllaç peptídic entre el seu aminoàcid i la cadena del lloc P (peptidil transferasa) i el ribosoma avança un codó (translocació). Es repetix el cicle.
Terminació: en arribar a un codó de parada (UAA, UAG o UGA) no hi ha tRNA per a ell; uns factors d’alliberament fan que se solte la cadena i el ribosoma se separa en les seues subunitats.
ResultatIniciació, elongació i terminació (amb l’activació dels aminoàcids com a pas previ).
Els criteris oficials donen: Les fases de la traducció són iniciació, elongació i terminació
6.2 c)1 punt


Totes les proteïnes acabades de sintetitzar en eucariotes posseeixen metionina en el seu extrem N-terminal? Raoneu la resposta.
Plantejament Depén de què s’entenga per «acabada de sintetitzar»: la cadena que ix del ribosoma o la proteïna ja madura.
La traducció sempre comença en un codó AUG, que codifica metionina (la metionina iniciadora). Per això tota cadena que ix del ribosoma té metionina en l’extrem N-terminal.
Però després moltes proteïnes perden aquesta metionina, o fins i tot uns aminoàcids més, per l’acció de peptidases, o se’ls talla un pèptid senyal. La proteïna funcional pot no tindre metionina en l’extrem N-terminal.
ResultatSí, en la cadena acabada de traduir, perquè comença pel codó AUG (metionina); en moltes proteïnes la metionina s’elimina després, així que la proteïna madura pot no tindre-la.
Els criteris oficials donen: En eucariotes, l’extrem N-terminal sempre conté metionina, ja que el codó d’iniciació de la traducció està format per AUG, la qual cosa suposa que el primer tRNA porta unit l’aminoàcid metionina.
Algun apartat no t’ha sortit?
Genètica mendelianaLleis de MendelDominància i al·lels múltiplesHerència lligada al sexeArbres genealògicsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica mendeliana així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana