2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 6
10 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema18 de 18
Després dels 18
Vols continuar amb el tema de genètica molecular?
Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant6.1 Observeu el següent esquema:
a) Com s’anomenen cada una de les etapes numerades en l’esquema?
b) Indiqueu dues diferències entre els RNA missatgers d’eucariotes i procariotes.
c) Què és un intró?
d) Què és un codó?
[4 punts]
6.2 a) En una espècie d’angiosperma els individus homozigòtics tenen flors de color roig o de color blanc i els descendents de la primera generació filial de l’encreuament d’un homozigòtic roig amb un homozigòtic blanc té flors de color rosa. Explica i nomena el tipus d’herència; b) Indiqueu els possibles genotips dels parentals d’un individu de grup sanguini donador universal; c) Indiqueu els fenotips dels parentals d’un individu de grup AB.
[3 punts]
6.3 a) Pel que fa a la meiosi:
Què és la meiosi?
[0,5 punts]
6.3 b) En els organismes animals, en quin tipus de cèl·lula es produeix?
[0,5 punts]
6.3 c) Esmenteu les fases de la profase I.
[0,5 punts]
6.3 d) Què és la recombinació genètica? En quina etapa de la profase I es produeix? Quina és la seua importància biològica?
[1,5 punts]
Solució d’EducaIA
Repassa la teoria: Quadres de Punnett
6.14 punts


Observeu el següent esquema:
a) Com s’anomenen cada una de les etapes numerades en l’esquema?
b) Indiqueu dues diferències entre els RNA missatgers d’eucariotes i procariotes.
c) Què és un intró?
d) Què és un codó?
Plantejament L’esquema és el flux de la informació genètica amb quatre fletxes numerades; s’identifica cadascuna per l’origen i la destinació de la informació.
a) La fletxa corba sobre l’ADN, que el porta a un altre ADN, és la replicació (1). D’ADN a ARN és la transcripció (2). La fletxa d’ARN a ADN és la transcripció inversa o retrotranscripció (3), pròpia dels retrovirus. D’ARN a proteïna és la traducció (4).
b) L’ARNm eucariota es fabrica en el nucli com un precursor que es processa (se li retallen els introns, se li afig una caputxa en l’extrem 5′ i una cua de poli-A en el 3′) abans d’eixir al citoplasma, i quasi sempre codifica una sola proteïna (és monocistrònic). El procariota no es processa, i es tradueix mentre encara es transcriu perquè no hi ha nucli; sovint és policistrònic, és a dir, conté diversos gens que es tradueixen per separat.
c) Un intró és un fragment del gen que es transcriu a l’ARN primari però s’elimina en el processament (el tall i empalmament o splicing), de manera que no apareix en l’ARNm madur ni es tradueix.
d) Un codó és una seqüència de tres nucleòtids consecutius de l’ARNm que determina un aminoàcid (o un senyal de parada). Dels 64 codons, 61 codifiquen aminoàcids, entre ells l’AUG d’inici (metionina), i tres són de parada.
Resultat1 replicació; 2 transcripció; 3 transcripció inversa; 4 traducció. L’ARNm eucariota es processa (caputxa, cua poli-A, sense introns) i és monocistrònic; el procariota, no. Intró: part del gen que s’elimina del transcrit. Codó: triplet d’ARNm que codifica un aminoàcid o una parada.
Els criteris oficials donen: a) 1: replicació, 2: transcripció, 3: retrotranscripció o transcripció inversa i 4: traducció; b) maduració, caputxa en l’extrem 5’, cua de poli-A en l’extrem 3’, monocistrònic; c) regió del DNA que forma part de la transcripció primària a RNA, però a diferència dels exons, són eliminats del transcrit madur, prèviament a la seua traducció; d) Cada grup de tres nucleòtids es diu codó, i el que fa és codificar un aminoàcid o un símbol de puntuació (parada).
6.23 punts


a) En una espècie d’angiosperma els individus homozigòtics tenen flors de color roig o de color blanc i els descendents de la primera generació filial de l’encreuament d’un homozigòtic roig amb un homozigòtic blanc té flors de color rosa. Explica i nomena el tipus d’herència; b) Indiqueu els possibles genotips dels parentals d’un individu de grup sanguini donador universal; c) Indiqueu els fenotips dels parentals d’un individu de grup AB.
Plantejament Es raona cada apartat amb els genotips: el color de les flors com un cas de dominància, i els grups sanguinis amb els seus tres al·lels.
a) Roig (RR) × blanc (BB) dona una F1 tota rosa (RB), diferent de les dues línies de partida. Cap al·lel domina sobre l’altre: l’heterozigot mostra un fenotip intermedi. És herència intermèdia (dominància incompleta). En la F2 reapareixerien els tres fenotips, 1 roig : 2 rosa : 1 blanc.
b) El donant universal és el grup O, de genotip 00 (l’únic possible, perquè l’al·lel 0 és recessiu). Cada progenitor ha d’haver-li donat un al·lel 0, així que cadascun pot ser 00 (grup O), A0 (grup A) o B0 (grup B), amb qualsevol combinació de dos d’aquests genotips.
c) Un fill AB (genotip AB, amb al·lels codominants) ha d’haver rebut l’al·lel A d’un progenitor i el B de l’altre. Els progenitors poden ser, per tant, de grup AB, A o B, però no els dos A ni els dos B, ja que llavors no tindrien l’altre al·lel (A×B, A×AB, B×AB o AB×AB sí que valen; mai un progenitor O).
Resultata) Herència intermèdia (dominància incompleta). b) Cada progenitor, 00, A0 o B0. c) Un amb al·lel A i un altre amb al·lel B: AB, A o B, sense que ambdós siguen A ni ambdós B.
Els criteris oficials donen: a) Es tracta d’herència intermèdia, els dos al·lels afecten el fenotip final i els heterozigots mostren un fenotip intermedi (flors roses); b) Poden ser A0, B0 o 00; c) AB, A o B, no sent en cap cas tots dos A o tots dos B.
6.3 a)0,5 punts


Pel que fa a la meiosi:
Què és la meiosi?
Plantejament Es defineix la meiosi pel que fa amb els cromosomes i pel resultat.
La meiosi és el procés pel qual una cèl·lula diploide es divideix dues vegades seguides havent duplicat una sola vegada el seu ADN; per això el nombre de cromosomes es redueix a la meitat.
El resultat són quatre cèl·lules haploides, diferents genèticament entre si.
ResultatÉs una divisió cel·lular amb dues divisions successives que redueix a la meitat el nombre de cromosomes i dona quatre cèl·lules haploides.
Els criteris oficials donen: Es tracta d’un procés de divisió cel·lular en el qual es redueix a la meitat el nombre de cromosomes.
6.3 b)0,5 punts


En els organismes animals, en quin tipus de cèl·lula es produeix?
Plantejament La meiosi dels animals està lligada a la formació de gàmetes.
Es produeix en les cèl·lules de la línia germinal, que estan en les gònades (testicles i ovaris): els espermatòcits i els oòcits, que deriven per mitosi dels espermatogonis i dels oogonis.
D’ací ixen els gàmetes, els espermatozoides i els òvuls; les cèl·lules de la resta del cos (somàtiques) no fan meiosi.
ResultatEn les cèl·lules germinals de les gònades, que donen lloc als gàmetes.
Els criteris oficials donen: En els animals és propi de les cèl·lules germinals que donaran lloc als gàmetes.
6.3 c)0,5 punts


Esmenteu les fases de la profase I.
Plantejament La profase I és la més llarga de la meiosi i es divideix en cinc fases, que se citen per ordre.
Leptotè: els cromosomes es condensen i comencen a veure’s com a fils fins. Zigotè: els cromosomes homòlegs s’aparellen (sinapsi).
Paquitè: els homòlegs estan units del tot i es produeix l’entrecreuament. Diplotè: els homòlegs se separen i queden units pels quiasmes. Diacinesi: màxima condensació; es trenca l’embolcall nuclear.
ResultatLeptotè, zigotè, paquitè, diplotè i diacinesi.
Els criteris oficials donen: En la profase I s’inclouen leptotè, zigotè, paquitè, diplotè i diacinesi.
6.3 d)1,5 punts


Què és la recombinació genètica? En quina etapa de la profase I es produeix? Quina és la seua importància biològica?
Plantejament Es defineix l’intercanvi, se situa en la fase de la profase I en què ocorre i s’explica per què importa a l’espècie.
La recombinació genètica (entrecreuament o crossing-over) és l’intercanvi de fragments d’ADN entre cromàtides no germanes de dos cromosomes homòlegs, aparellats en una tètrada. Cada cromosoma resultant barreja segments d’origen matern i patern.
Té lloc en el paquitè, quan els homòlegs estan íntimament aparellats; en el diplotè ja es veuen els punts d’unió, els quiasmes.
La seua importància és que crea combinacions noves d’al·lels que no estaven en cap progenitor, i augmenta la variabilitat dels gàmetes i de la descendència, sobre la qual després actua la selecció natural.
ResultatIntercanvi de fragments entre cromàtides no germanes d’homòlegs, en el paquitè; augmenta la variabilitat genètica.
Els criteris oficials donen: La recombinació genètica és el procés pel qual s’intercanvia informació entre els cromosomes homòlegs. Es produeix en el paquitè. La seua importància biològica radica en el fet que assegura la variabilitat genètica entre els individus de la mateixa espècie.
Algun apartat no t’ha sortit?
Genètica molecularReplicacióExpressió gènicaCodi genèticMutacionsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica molecular així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana