Mutacions i seqüència codificant d’ADN

Pregunta 5 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

Genètica molecularMutacionsCodi genèticExpressió gènicaCoincideix amb els criteris oficials

2024Convocatòria ordinària · Pregunta 5

10 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema11 de 18

Després dels 18

Vols continuar amb el tema de genètica molecular?

Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

5.1 a) Definiu mutació gènica.

[1 punt]

5.1 b) Què diferencia una mutació cromosòmica d’una genòmica?

[2 punts]

5.1 c) Indiqueu un exemple de codó on hi haja una mutació silenciosa i un altre exemple en el qual la mutació siga no silenciosa.

[2 punts]

5.2 a) S’ha obtingut la cadena codificant d’ADN 5′ATGCGAACGTAATCAGTA3′.

Indiqueu la seqüència d’ADN complementària.

[1 punt]

5.2 b) Indiqueu la seqüència de l’ARNm.

[1 punt]

5.2 c) Indiqueu la seqüència d’aminoàcids.

[1 punt]

5.2 d) Si es produeix una substitució del dotzè nucleòtid per una timina en la cadena codificant, quina serà la nova seqüència d’ARNm? S’espera un canvi important en el polipèptid?

[2 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

5.1 a) 1 punt5.1 b) 2 punts5.1 c) 2 punts5.2 a) 1 punt5.2 b) 1 punt5.2 c) 1 punt5.2 d) 2 punts

5.1 a)1 punt

Apartat 5.1 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 5.1 a) a l’enunciat oficial, en valencià

Definiu mutació gènica.

Plantejament Es defineix pel nivell al qual canvia el material genètic: un sol gen.

  1. Una mutació gènica (o puntual) és un canvi en la seqüència de nucleòtids de l’ADN dins d’un gen, que afecta un o uns pocs nucleòtids: la substitució d’una base per una altra, la pèrdua d’un nucleòtid (deleció) o la inserció d’un de nou.

  2. No canvia el nombre ni l’estructura dels cromosomes. Si ocorre en les cèl·lules de la línia germinal, s’hereta; pot alterar o no la proteïna codificada.

ResultatCanvi en la seqüència de nucleòtids d’un gen (substitució, inserció o deleció d’unes poques bases).

Els criteris oficials donen: Una mutació gènica afecta la seqüència nucleotídica d’un determinat gen.

5.1 b)2 punts

Apartat 5.1 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 5.1 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Què diferencia una mutació cromosòmica d’una genòmica?

Plantejament Se separen pel que canvia: l’estructura d’un cromosoma o el nombre de cromosomes del genoma.

  1. En la mutació cromosòmica s’altera l’estructura d’un o de diversos cromosomes: un tros es perd (deleció), es repeteix (duplicació), s’inverteix (inversió) o passa a un altre cromosoma (translocació). Canvia la disposició o el nombre de còpies dels gens i, llevat d’algunes translocacions, el nombre de cromosomes no varia.

  2. En la mutació genòmica canvia el nombre de cromosomes: pot faltar o sobrar algun (aneuploïdia, com la trisomia del cromosoma 21 de la síndrome de Down) o haver-hi jocs complets de més (poliploïdia).

ResultatLa cromosòmica canvia l’estructura o l’ordenació dels gens en un cromosoma; la genòmica canvia el nombre de cromosomes.

Els criteris oficials donen: En les mutacions cromosòmiques no es modifica el nombre de cromosomes, com sí que ocorre en les genòmiques. En les mutacions cromosòmiques el que es modifica és la disposició dels gens en el cromosoma.

5.1 c)2 punts

Apartat 5.1 c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 5.1 c) a l’enunciat oficial, en valencià

Indiqueu un exemple de codó on hi haja una mutació silenciosa i un altre exemple en el qual la mutació siga no silenciosa.

Plantejament Amb la taula del codi genètic es busca un canvi que deixe el mateix aminoàcid i un altre que el canvie.

  1. Silenciosa: GGU → GGC. El codó GGU codifica glicina, i el codó que en resulta, GGC, també. Funciona perquè el codi és degenerat i diversos codons, que solen diferir en la tercera base, donen el mateix aminoàcid.

  2. No silenciosa: GAG → GUG. El codó GAG codifica àcid glutàmic (Glu) i el GUG, valina (Val): l’aminoàcid canvia. És el canvi que causa l’anèmia falciforme.

ResultatSilenciosa: GGU → GGC (els dos, Gly). No silenciosa: GAG → GUG (Glu → Val).

Els criteris oficials donen: S’acceptarà com a mutació silenciosa qualsevol triplet de nucleòtids en el qual s’indique que no canvia l’aminoàcid, per exemple, la mutació silenciosa del codó de parada UAA al codó UAG, o el canvi UUU a UUC; S’acceptarà com a mutació no silenciosa qualsevol triplet de nucleòtids en el qual es modifique l’aminoàcid

5.2 a)1 punt

Apartat 5.2 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 5.2 a) a l’enunciat oficial, en valencià

S’ha obtingut la cadena codificant d’ADN 5′ATGCGAACGTAATCAGTA3′.

Indiqueu la seqüència d’ADN complementària.

Plantejament La cadena complementària s’escriu base a base (A amb T, G amb C) i és antiparal·lela: va en sentit contrari.

  1. S’escriu, davall de cada base, la seua parella: davall d’A, una T; davall de T, una A; davall de G, una C; davall de C, una G. D’esquerra a dreta, la cadena ATG CGA ACG TAA TCA GTA dona T A C G C T T G C A T T A G T C A T.

  2. Com que les cadenes són antiparal·leles, l’extrem 5′ de la codificant queda enfront del 3′ de la complementària, i esta, escrita de 3′ a 5′, és la cadena motle.

Resultat3′TACGCTTGCATTAGTCAT5′ (la cadena motle, que és la que es transcriu).

Els criteris oficials donen: 3′ TACGCTTGCATTAGTCAT 5′

5.2 b)1 punt

Apartat 5.2 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 5.2 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Indiqueu la seqüència de l’ARNm.

Plantejament L’ARNm se sintetitza complementari a la cadena motle, és a dir, igual que la codificant amb uracil en lloc de timina.

  1. L’ARN polimerasa copia la cadena motle (3′→5′) i forma l’ARN en sentit 5′→3′, amb U enfront de l’A. La seqüència que en resulta és la de la cadena codificant, amb U en lloc de T.

Resultat5′AUGCGAACGUAAUCAGUA3′.

Els criteris oficials donen: 5′AUGCGAACGUAAUCAGUA3′

5.2 c)1 punt

Apartat 5.2 c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 5.2 c) a l’enunciat oficial, en valencià

Indiqueu la seqüència d’aminoàcids.

Plantejament Es llig l’ARNm des de l’AUG de tres en tres amb la taula del codi genètic.

  1. Els codons són AUG CGA ACG UAA UCA GUA. Segons la taula: AUG, metionina (Met); CGA, arginina (Arg); ACG, treonina (Thr); UAA, codó de parada.

  2. La traducció s’atura en el codó de parada, així que els codons UCA i GUA que segueixen no es tradueixen.

ResultatMet–Arg–Thr (i parada en UAA).

Els criteris oficials donen: Met-Arg-Thr-Stop.

5.2 d)2 punts

Apartat 5.2 d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 5.2 d) a l’enunciat oficial, en valencià

Si es produeix una substitució del dotzè nucleòtid per una timina en la cadena codificant, quina serà la nova seqüència d’ARNm? S’espera un canvi important en el polipèptid?

Plantejament Se localitza el nucleòtid 12, es canvia i es torna a llegir l’ARNm amb la taula.

  1. Els nucleòtids 10, 11 i 12 de la cadena codificant formen el quart codó, TAA; el dotzè és l’A final. En substituir-la per T queda TAT.

  2. La nova cadena codificant és 5′ATGCGAACGTATTCAGTA3′ i l’ARNm és 5′AUGCGAACGUAUUCAGUA3′. Es llig AUG CGA ACG UAU UCA GUA: Met–Arg–Thr–Tyr–Ser–Val.

  3. El canvi és important: el codó UAA era el de parada i ara UAU codifica tirosina; la traducció no s’atura en aquest punt i continua, de manera que el polipèptid és més llarg (ací, els sis aminoàcids fins al final del fragment i, en un ARNm real, fins que apareguera un altre codó de parada).

ResultatARNm: 5′AUGCGAACGUAUUCAGUA3′. Sí: es perd el codó de parada i el polipèptid s’allarga (Met–Arg–Thr–Tyr–Ser–Val).

Els criteris oficials donen: 5′ATGCGAACGTATTCAGTA3′ 5′AUGCGAACGUAUUCAGUA3′. S’espera un increment en la longitud del polipèptid, ja que l’aminoàcid de parada se substitueix per l’aminoàcid tirosina (Met-Arg-Thr-Tyr-Ser-Val).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica molecular així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica molecular· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Biomolècules9 de 9 exàmens
  3. La cèl·lula9 de 9 exàmens
  4. Metabolisme9 de 9 exàmens
  5. Microbiologia9 de 9 exàmens
  6. Immunologia9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.