2025Convocatòria extraordinària · Pregunta 4.2
2,5 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema6 de 17
Després dels 17
Vols continuar amb el tema de microbiologia?
Aquests 17 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicanta) Mentre que per al SARS-Cov2 es va desenvolupar una vacuna en menys de dos anys, en quatre dècades d’exposició al virus d’immunodeficiència humana (VIH) no s’ha pogut desenvolupar una vacuna. Les raons que s’addueixen per a explicar-ho són, d’una banda, l’alta taxa de mutació del genoma víric i, de l’altra, que la proteïna X, necessària per a la integració en la cèl·lula, té una estructura poc accessible, ja que està protegida per una densa capa de glúcids. Per què l’alta protecció glicídica de la proteïna X podria impedir la generació de vacunes eficients contra el VIH? Justifiqueu la resposta.
[0,5 punts]
b) Definiu mutació i esmenteu-ne els principals tipus. Quin tipus de mutació serà més freqüent en el VIH?
[1 punt]
c) Quin tipus de cicle vital segueix el VIH: lític o lisogènic? Nomeneu les fases d’aquest cicle.
[1 punt]
Solució d’EducaIA
a)0,5 punts


Mentre que per al SARS-Cov2 es va desenvolupar una vacuna en menys de dos anys, en quatre dècades d’exposició al virus d’immunodeficiència humana (VIH) no s’ha pogut desenvolupar una vacuna. Les raons que s’addueixen per a explicar-ho són, d’una banda, l’alta taxa de mutació del genoma víric i, de l’altra, que la proteïna X, necessària per a la integració en la cèl·lula, té una estructura poc accessible, ja que està protegida per una densa capa de glúcids. Per què l’alta protecció glicídica de la proteïna X podria impedir la generació de vacunes eficients contra el VIH? Justifiqueu la resposta.
Plantejament Una vacuna funciona perquè el sistema immunitari aprén a reconéixer una part del virus, l’antigen. Cal veure què passa si aquesta part està tapada.
Els anticossos s’uneixen a regions concretes de la superfície de l’antigen, els epítops. Si la proteïna X està coberta per una capa densa de glúcids, els seus epítops queden ocults i els anticossos (i els limfòcits B que els fabriquen) no hi arriben.
A més, aquests glúcids els fabrica la mateixa cèl·lula humana, de manera que s’assemblen a allò propi i provoquen poca resposta immunitària. Una vacuna que ensenyara aquesta proteïna difícilment produiria anticossos capaços de neutralitzar el virus.
ResultatPerquè els anticossos només poden unir-se a regions antigèniques exposades, i la capa de glúcids oculta les de la proteïna X, així que la vacuna no genera anticossos eficaços.
Els criteris oficials donen: Perquè per a la generació d’anticossos específics les regions antigèniques han d’estar exposades, i en aquest cas no ho estan, ja que les protegeix la capa glicídica
b)1 punt


Definiu mutació i esmenteu-ne els principals tipus. Quin tipus de mutació serà més freqüent en el VIH?
Plantejament Cal definir mutació, enumerar-ne els tipus i decidir quin predomina en un virus d’ARN com el VIH.
Mutació: canvi permanent en la seqüència del material genètic, que en el VIH és ARN. Es produeix per errors en copiar el genoma o per agents mutàgens.
Tipus principals: gèniques o puntuals (canvia, s’afig o es perd un o pocs nucleòtids: substitucions, insercions i delecions); cromosòmiques o estructurals (canvia l’estructura d’un cromosoma: deleció, duplicació, inversió, translocació); i genòmiques (canvia el nombre de cromosomes: aneuploïdies i poliploïdies).
En el VIH la més freqüent és la puntual. La seua transcriptasa inversa copia l’ARN a ADN sense correcció d’errors i comet molts més errors que les ADN polimerases, la qual cosa dona una gran variabilitat. Les categories cromosòmica i genòmica es refereixen a cromosomes, que el VIH no té; els canvis grans del seu genoma són molt menys freqüents que els puntuals.
ResultatMutació: canvi en el material genètic. Tipus: gèniques (puntuals), cromosòmiques i genòmiques. En el VIH, la gènica o puntual.
Els criteris oficials donen: Les mutacions són canvis produïts en el material hereditari (ADN o, en el cas del virus de la SIDA, ARN); Poden ser gèniques o puntuals, cromosòmiques o estructurals, i genòmiques o canvis de ploïdia; En el VIH, la mutació més freqüent és la gènica o puntual
c)1 punt


Quin tipus de cicle vital segueix el VIH: lític o lisogènic? Nomeneu les fases d’aquest cicle.
Plantejament El VIH no és un fag, de manera que les dues paraules de la pregunta només valen com a comparació. Cal decidir amb quin s’assembla més i nomenar els passos del seu cicle.
El VIH és un retrovirus: el seu ARN es retrotranscriu a ADN, que s’incorpora al genoma de la cèl·lula hoste (un limfòcit T col·laborador). Aquest ADN incorporat (provirus) pot quedar en silenci un temps sense produir virus, i això s’assembla al cicle lisogènic, amb el profag integrat. Dels dos tipus, és el lisogènic, encara que el VIH ix per gemmació i no per lisi de la cèl·lula.
Fases: adsorció o unió del virus a la cèl·lula (la seua proteïna de superfície reconeix el receptor CD4 i un correceptor); penetració (fusió de l’envoltura amb la membrana i entrada de la càpsida); retrotranscripció de l’ARN a ADN i, després d’ella, integració de l’ADN víric en el genoma de la cèl·lula; latència (provirus en silenci); activació, amb transcripció i traducció dels gens del virus; assemblatge de noves partícules i alliberament per gemmació.
ResultatS’assembla més al cicle lisogènic (provirus integrat, amb latència). Fases: adsorció, penetració, retrotranscripció i integració, latència, activació, assemblatge i alliberament.
Els criteris oficials donen: Cicle lisogènic. Fases: adsorció, adhesió, unió o fixació a la cèl·lula hoste; penetració o injecció; eclipsi o integració del material genètic del virus en el genoma de l’hoste; latència o estat de profag; activació o inducció; assemblatge, i alliberament o lisi
Algun apartat no t’ha sortit?
MicrobiologiaVirus, viroides i prionsBacterisTransferència de gens en bacterisProtozous i fongsUsos dels microorganismesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana