Cèl·lules dendrítiques i virus

Pregunta 7 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 10 punts

MicrobiologiaVirus, viroides i prionsResposta immunitàriaCoincideix amb els criteris oficials

També a Immunologia

2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 7

10 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema16 de 17

Després dels 17

Vols continuar amb el tema de microbiologia?

Aquests 17 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

7.1 a) La immunoteràpia és un tractament contra el càncer que consisteix a potenciar la resposta immunitària contra les cèl·lules tumorals. La teràpia amb cèl·lules dendrítiques consisteix a administrar al pacient cèl·lules dendrítiques modificades que contenen els mateixos antígens tumorals que les cèl·lules tumorals del pacient. Després de rebre el tractament s’observa que el pacient genera gran quantitat de limfòcits T citotòxics (LTc) específics per a les cèl·lules tumorals. A partir d’aquesta informació, responeu:

La teràpia amb cèl·lules dendrítiques, és immunitat activa o passiva? Justifiqueu la resposta.

[1 punt]

7.1 b) Expliqueu el mecanisme pel qual els pacients amb càncer tractats amb la teràpia de cèl·lules dendrítiques generen molts LTc.

[3 punts]

7.2 a) En relació amb els virus:

Dibuixeu l’esquema general d’un bacteriòfag i indiqueu les seues parts.

[2 punts]

7.2 b) Indiqueu què significa que els virus són paràsits obligats.

[1 punt]

7.2 c) Indiqueu què és un retrovirus i quin enzim necessita per a reproduir-se.

[1 punt]

7.2 d) Indiqueu què és en provirus o virus temperat.

[1 punt]

7.2 e) Indiqueu què és un virió.

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

7.1 a) 1 punt7.1 b) 3 punts7.2 a) 2 punts7.2 b) 1 punt7.2 c) 1 punt7.2 d) 1 punt7.2 e) 1 punt

7.1 a)1 punt

Apartat 7.1 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.1 a) a l’enunciat oficial, en valencià

La immunoteràpia és un tractament contra el càncer que consisteix a potenciar la resposta immunitària contra les cèl·lules tumorals. La teràpia amb cèl·lules dendrítiques consisteix a administrar al pacient cèl·lules dendrítiques modificades que contenen els mateixos antígens tumorals que les cèl·lules tumorals del pacient. Després de rebre el tractament s’observa que el pacient genera gran quantitat de limfòcits T citotòxics (LTc) específics per a les cèl·lules tumorals. A partir d’aquesta informació, responeu:

La teràpia amb cèl·lules dendrítiques, és immunitat activa o passiva? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Per a classificar la immunitat cal veure qui fabrica la resposta: el mateix organisme o alguna cosa ja feta que se li aporta.

  1. És activa. El que rep el pacient és l’antigen tumoral, ben presentat per les cèl·lules dendrítiques; la resposta, és a dir, els LTc que es multipliquen, la fabrica el seu propi sistema immunitari, que a més guarda memòria. Seria passiva si li injectaren anticossos o LTc produïts fora del seu cos.

  2. També és artificial, perquè s’indueix amb un tractament i no per una infecció natural.

ResultatActiva: el mateix pacient produeix els limfòcits T citotòxics i la seua memòria.

Els criteris oficials donen: És immunitat activa perquè el sistema immunològic del pacient genera la resposta específica contra les cèl·lules tumorals

7.1 b)3 punts

Apartat 7.1 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.1 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Expliqueu el mecanisme pel qual els pacients amb càncer tractats amb la teràpia de cèl·lules dendrítiques generen molts LTc.

Plantejament Se segueix l’activació d’un limfòcit T citotòxic, des que una cèl·lula presentadora li mostra l’antigen fins que es multiplica.

  1. El problema de partida és que un limfòcit T citotòxic només s’activa si una cèl·lula presentadora li ensenya l’antigen junt amb senyals d’ajuda, i les cèl·lules tumorals no solen fer-ho bé.

  2. Les cèl·lules dendrítiques del tractament resolen això: porten l’antigen tumoral sobre molècules del MHC, junt amb els senyals d’activació. Cada limfòcit T porta un únic tipus de receptor, i només els clons el receptor dels quals encaixa amb aquest antigen el reconeixen; a més, reben interleucines dels Th.

  3. Els LTc així activats es divideixen una vegada i una altra (expansió clonal), de manera que d’unes poques cèl·lules en ixen moltes d’idèntiques. Les efectores maten les cèl·lules tumorals amb el mateix antigen (amb perforines i granzimes), i una part queda com a cèl·lules de memòria.

ResultatLa cèl·lula dendrítica presenta l’antigen tumoral en el MHC, el reconeix el receptor dels LTc específics, que s’activen i proliferen (expansió clonal).

Els criteris oficials donen: Les cèl·lules dendrítiques són cèl·lules presentadors d’antígens. Mitjançant molècules del complex d’histocompatibilitat (MHC) mostren l’antigen tumoral als limfòcits T citotòxics que posseeixen el receptor de membrana que reconeixerà a l’antigen tumoral i provocarà l’activació i proliferació de LTc (expansió clonal).

7.2 a)2 punts

Apartat 7.2 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 a) a l’enunciat oficial, en valencià

En relació amb els virus:

Dibuixeu l’esquema general d’un bacteriòfag i indiqueu les seues parts.

Plantejament Es dibuixa el bacteriòfag de tipus T, amb cap, cua i fibres, i se’n retolen les parts; s’explica ací què ha de portar el dibuix.

  1. Cap: és un políedre de cares triangulars (icosàedre), la càpsida, formada per moltes proteïnes iguals (capsòmers). Dins porta l’àcid nucleic, normalment una molècula d’ADN bicatenari.

  2. Coll o collaret: peça curta que uneix el cap amb la cua.

  3. Cua: tub buit envoltat per una beina que es contrau com un ressort i injecta l’àcid nucleic en el bacteri. Acaba en la placa basal, de la qual parteixen fibres caudals (i espines) amb què el virus s’ancora a la paret bacteriana.

ResultatDibuix amb: cap (càpsida icosaèdrica amb l’àcid nucleic dins), coll o collaret, cua amb beina, placa basal i fibres o ganxos.

Els criteris oficials donen: Ha de dibuixar l’esquema del fag en el qual ha de diferenciar el cap, amb la càpsida icosaèdrica i l’àcid nucleic dins, el coll o collaret i la cola o baina amb els ganxos o fibres i la placa basal

Bacteriòfag de tipus T: cap amb càpsida icosaèdrica i l’àcid nucleic (ADN) a dins, collaret o coll, cua amb beina contràctil, placa basal i fibres caudals i espícules.Bacteriòfag de tipus T: cap amb càpsida icosaèdrica i l’àcid nucleic (ADN) a dins, collaret o coll, cua amb beina contràctil, placa basal i fibres caudals i espícules.

7.2 b)1 punt

Apartat 7.2 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Indiqueu què significa que els virus són paràsits obligats.

Plantejament S’explica què li falta al virus per a viure pel seu compte.

  1. Un virus no té metabolisme propi ni ribosomes, de manera que fora d’una cèl·lula no pot fabricar res, ni energia ni proteïnes, ni tan sols copiar-se.

  2. Per a multiplicar-se ha d’entrar en una cèl·lula hoste i usar els seus ribosomes, els seus enzims, els seus nucleòtids, els seus aminoàcids i la seua energia; per això només es reprodueix dins d’ella, i no pot fer-ho sense la cèl·lula.

ResultatNomés poden replicar-se dins d’una cèl·lula hoste, del metabolisme i la maquinària de la qual depenen per complet.

Els criteris oficials donen: Significa que els virus necessiten de la maquinària metabòlica d’altres cèl·lules per a poder reproduir-se

7.2 c)1 punt

Apartat 7.2 c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 c) a l’enunciat oficial, en valencià

Indiqueu què és un retrovirus i quin enzim necessita per a reproduir-se.

Plantejament La definició s’ajuda del tipus de genoma i de l’enzim que el copia a ADN.

  1. Un retrovirus és un virus el genoma del qual és ARN, que entra en una cèl·lula i ha de passar-se a ADN per a poder reproduir-se; el sentit contrari de l’habitual en la cèl·lula, d’on ve el nom.

  2. Aquest pas el fa la transcriptasa inversa (retrotranscriptasa), una ADN polimerasa dependent d’ARN que ve dins del virió. L’ADN resultant s’insereix en un cromosoma de la cèl·lula hoste. El VIH n’és un exemple.

ResultatVirus d’ARN que es copia a ADN amb la transcriptasa inversa (retrotranscriptasa).

Els criteris oficials donen: Un retrovirus és un virus d’RNA que necessita copiar-se a DNA usant un enzim anomenat retrotranscriptasa o transcriptasa inversa per a poder inserir-se en el DNA de la cèl·lula hoste

7.2 d)1 punt

Apartat 7.2 d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 d) a l’enunciat oficial, en valencià

Indiqueu què és en provirus o virus temperat.

Plantejament S’explica l’estat latent del virus i què el permet.

  1. Un provirus és el genoma d’un virus ja inserit en un cromosoma de la cèl·lula hoste: mentre està així no es produeixen nous virus, i es transmet a les cèl·lules filles com un gen més. En un bacteriòfag aquest estat rep el nom de profag.

  2. Un virus temperat és el que pot seguir este camí, el cicle lisogènic, en lloc de multiplicar-se i destruir la cèl·lula tot seguit; més tard, un canvi de les condicions pot reactivar-lo i portar-lo al cicle lític.

ResultatProvirus: genoma víric integrat en l’ADN de la cèl·lula; virus atemperat: el que pot quedar així, latent, i reactivar-se després.

Els criteris oficials donen: Un provirus és l’estat del virus en el qual el seu material genètic roman inserit en el DNA cel·lular

7.2 e)1 punt

Apartat 7.2 e) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 e) a l’enunciat oficial, en valencià

Indiqueu què és un virió.

Plantejament El virió és el virus «complet», tal com està fora de la cèl·lula.

  1. És la partícula vírica madura i infecciosa, que pot passar d’una cèl·lula a una altra. Sempre té l’àcid nucleic (ADN o ARN) envoltat per la càpsida de proteïnes, i alguns virus porten a més una envoltura lipídica per fora, presa de la membrana de la cèl·lula.

ResultatPartícula vírica completa i extracel·lular: àcid nucleic, càpsida i, en alguns, envoltura.

Els criteris oficials donen: Un virió és la forma extracel·lular del virus, composta per l’àcid nucleic, la coberta proteica o càpsida i, a vegades, la coberta lipídica.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Microbiologia· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Immunologia· aquest exercici9 de 9 exàmens
  3. Biomolècules9 de 9 exàmens
  4. La cèl·lula9 de 9 exàmens
  5. Metabolisme9 de 9 exàmens
  6. Genètica molecular9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.