Microorganismes, COVID-19 i antibiòtics

Pregunta 8 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

MicrobiologiaBacterisProtozous i fongsUsos dels microorganismesVirus, viroides i prionsVacunes i sèrumsResposta immunitàriaCoincideix amb els criteris oficials

També a Immunologia

2023Convocatòria ordinària · Pregunta 8

10 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema15 de 17

Després dels 17

Vols continuar amb el tema de microbiologia?

Aquests 17 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

8.1 Relacioneu els processos indicats amb el gènere o família del microorganisme implicat:

ProcessosMicroorganismes
1. Cicle del nitrogena. Candida (C. albicans)
2. Infecció víricab. Vibrio (V. cholerae)
3. Infecció bacterianac. Toxoplasma (T. gondii)
4. Infecció per protozousd. Coronaviridae
5. Infecció per fongse. Rhizobium
6. Fermentació alcohòlicaf. Lactobacillus
7. Síntesi d’antibiòticsg. Saccharomyces (S. cerevisiae)
8. Fermentació làcticah. Penicillium

[4 punts]

8.2 a) Durant la pandèmia de la COVID-19, produïda pel coronavirus SARS-CoV2, diferents grups d’investigació d’àmbit mundial han estudiat la viabilitat de dues estratègies per a acabar amb aquest virus i la malaltia que produeix: Estratègia 1) administrar a la població aquest virus atenuat, o un antigen d’aquest, o l’mRNA que codifica l’antigen, per a produir una resposta immunitària contra el SARS-CoV2. Estratègia 2) administrar anticossos obtinguts a partir del sèrum de pacients que han superat la malaltia.

Quin nom rep l’estratègia 1? Quin nom rep l’estratègia 2?

[1 punt]

8.2 b) Imagineu que s’aconsegueix que totes dues estratègies funcionen amb èxit aplicades a aquesta malaltia. Si una persona afectada per aquest virus arriba a urgències, quina de les dues estratègies considereu que s’hauria d’aplicar? Justifiqueu la resposta sobre la base del mecanisme d’acció de cada estratègia.

[2 punts]

8.2 c) Si analitzem la sang de la persona malalta, quin tipus d’anticossos trobaríem en el cas que es tractara d’un primer contacte amb el virus?

[1 punt]

8.3 Expliqueu què és un antibiòtic i quin tipus de microorganismes el produeixen.

[2 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

8.1 4 punts8.2 a) 1 punt8.2 b) 2 punts8.2 c) 1 punt8.3 2 punts

8.14 punts

Apartat 8.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 8.1 a l’enunciat oficial, en valencià

Relacioneu els processos indicats amb el gènere o família del microorganisme implicat:

ProcessosMicroorganismes
1. Cicle del nitrogena. Candida (C. albicans)
2. Infecció víricab. Vibrio (V. cholerae)
3. Infecció bacterianac. Toxoplasma (T. gondii)
4. Infecció per protozousd. Coronaviridae
5. Infecció per fongse. Rhizobium
6. Fermentació alcohòlicaf. Lactobacillus
7. Síntesi d’antibiòticsg. Saccharomyces (S. cerevisiae)
8. Fermentació làcticah. Penicillium

Plantejament Cada procés s’aparella amb el microorganisme que el du a terme o que el causa, sabent a quin grup pertany cadascun.

  1. 1 – e. Rhizobium: bacteri que viu en nòduls de les arrels de lleguminoses i fixa el nitrogen atmosfèric a amoni.

  2. 2 – d. Coronaviridae: família de virus (com el SARS-CoV-2) que causen infeccions víriques.

  3. 3 – b. Vibrio cholerae: bacteri que causa el còlera.

  4. 4 – c. Toxoplasma gondii: protozou paràsit que causa la toxoplasmosi.

  5. 5 – a. Candida albicans: fong (llevat) que causa candidiasi.

  6. 6 – g. Saccharomyces cerevisiae: llevat que fermenta sucres a etanol i CO2\mathrm{CO_2} (pa, vi, cervesa).

  7. 7 – h. Penicillium: fong que produeix la penicil·lina.

  8. 8 – f. Lactobacillus: bacteri làctic que fermenta la lactosa a àcid làctic (iogurt, formatge).

Resultat1-e, 2-d, 3-b, 4-c, 5-a, 6-g, 7-h, 8-f.

Els criteris oficials donen: 1e; 2d; 3b; 4c; 5a; 6g; 7h; 8f

8.2 a)1 punt

Apartat 8.2 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 8.2 a) a l’enunciat oficial, en valencià

Durant la pandèmia de la COVID-19, produïda pel coronavirus SARS-CoV2, diferents grups d’investigació d’àmbit mundial han estudiat la viabilitat de dues estratègies per a acabar amb aquest virus i la malaltia que produeix: Estratègia 1) administrar a la població aquest virus atenuat, o un antigen d’aquest, o l’mRNA que codifica l’antigen, per a produir una resposta immunitària contra el SARS-CoV2. Estratègia 2) administrar anticossos obtinguts a partir del sèrum de pacients que han superat la malaltia.

Quin nom rep l’estratègia 1? Quin nom rep l’estratègia 2?

Plantejament Es distingeix per qui fabrica els anticossos: el propi organisme o els rep ja fets.

  1. Estratègia 1: vacunació, o immunització activa artificial. Es dona l’antigen (o el virus atenuat, o l’mRNA que el codifica) perquè el cos fabrique els seus propis anticossos i cèl·lules de memòria.

  2. Estratègia 2: seroteràpia, o immunització passiva artificial. S’injecten anticossos ja fets, procedents d’altres individus.

ResultatEstratègia 1, vacunació (immunització activa). Estratègia 2, seroteràpia (immunització passiva).

Els criteris oficials donen: L’estratègia 1 és la vacunació, l’estratègia 2 es coneix com seroteràpia.

8.2 b)2 punts

Apartat 8.2 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 8.2 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Imagineu que s’aconsegueix que totes dues estratègies funcionen amb èxit aplicades a aquesta malaltia. Si una persona afectada per aquest virus arriba a urgències, quina de les dues estratègies considereu que s’hauria d’aplicar? Justifiqueu la resposta sobre la base del mecanisme d’acció de cada estratègia.

Plantejament És una persona que ja té la infecció, així que allò important és el temps que tarda cada estratègia a actuar.

  1. La vacuna fa que l’organisme produïsca una resposta primària: tarda dies o setmanes a donar anticossos i cèl·lules de memòria. És una protecció per al futur, i per a una persona que ja està malalta arribaria tard.

  2. La seroteràpia aporta anticossos que neutralitzen el virus des del primer moment, així que actua d’immediat. El seu efecte és curt, perquè eixos anticossos es degraden i no es generen cèl·lules de memòria, però és allò que es necessita per a frenar la infecció ja en marxa.

ResultatL’estratègia 2 (anticossos), perquè actua d’immediat sobre un virus ja present; la vacuna dona protecció més duradora però tarda a produir la resposta, i servix per a previndre.

Els criteris oficials donen: De les dues estratègies, la més adequada seria la seroteràpia (2), ja que, en aquesta, s’administren anticossos per a vèncer un patogen ja present en l’organisme. Té caràcter curatiu, no preventiu; En el cas que es planteja en la pregunta no té sentit aplicar la vacuna, ja que el pacient ja està en contacte amb l’antigen.

8.2 c)1 punt

Apartat 8.2 c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 8.2 c) a l’enunciat oficial, en valencià

Si analitzem la sang de la persona malalta, quin tipus d’anticossos trobaríem en el cas que es tractara d’un primer contacte amb el virus?

Plantejament És una resposta immunitària primària: els limfòcits B encara no tenen memòria d’aquest virus.

  1. En la resposta primària els primers anticossos que apareixen són de tipus IgM, que són pentàmers i es produeixen pocs dies després de la infecció, i la seua quantitat és xicoteta.

  2. Més tard els limfòcits B canvien de classe i apareixen els IgG, que predominen en la resposta secundària.

ResultatSobretot IgM, que és el primer tipus d’anticòs en una resposta primària (els IgG apareixen més tard).

Els criteris oficials donen: Si es tracta d’un primer contacte amb el virus, estaríem davant una resposta immune primària en la qual, després del període de latència els limfòcits comencen a multiplicar-se i apareixen els anticossos de tipus IgM (serien del tipus IgG si es tractara d’un segon contagi).

8.32 punts

Apartat 8.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 8.3 a l’enunciat oficial, en valencià

Expliqueu què és un antibiòtic i quin tipus de microorganismes el produeixen.

Plantejament Es definix la substància per allò que fa i es diu de quins éssers procedix.

  1. Un antibiòtic és una substància que impedeix el creixement de bacteris (bacteriostàtic) o els mata (bactericida), en dosis baixes, actuant per exemple sobre la seua paret, sobre la síntesi de les seues proteïnes o sobre la replicació del seu DNA. S’usa per a tractar infeccions bacterianes; no actua sobre els virus.

  2. Els produeixen microorganismes, sobretot del sòl, com a manera de competir amb altres: fongs (Penicillium, que dona la penicil·lina, i Cephalosporium) i bacteris, en especial actinomicets com Streptomyces (estreptomicina, tetraciclina). Hui molts són també derivats semisintètics o sintètics.

ResultatSubstància que inhibeix o mata bacteris a baixes concentracions; la produeixen fongs (Penicillium) i bacteris (actinomicets, com Streptomyces).

Els criteris oficials donen: Un antibiòtic és una substància produïda per microorganismes que inhibeix el creixement de bacteris alterant la formació de la seua paret, la síntesi de proteïnes o la replicació del DNA. Els antibiòtics són produïts per fongs (Penicillium) i per alguns bacteris (actinomicets - Streptomyces).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Microbiologia· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Immunologia· aquest exercici9 de 9 exàmens
  3. Biomolècules9 de 9 exàmens
  4. La cèl·lula9 de 9 exàmens
  5. Metabolisme9 de 9 exàmens
  6. Genètica molecular9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.